Anar al contingut

Hedeoma piperita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Hedeoma piperita és una espècie de planta pertanyent a la família Lamiaceae.

Descripció

[editar | editar còdic]

És un herba que alcança un tamany de 6 a 25 cm d'altura, és aromàtica i peluda. Els fulls tenen forma ovada i són de color vert obscur. Les flors són blanques o blanc-morat i estan agrupades en poques flors. Els fruts són menuts, redons i de color café.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Originària de Mèxic, habita en climes càlits, semicálidos, semisecos i templats entre els 1000 i fins als 2900 metros, associada a vegetació pertorbada de boscs tropicals caducifolios i subcaducifolio, bosc espinós, bosc mesófilo de montanya, boscs d'encino, de pi i bosc de juníperos.

Propietats

[editar | editar còdic]

Esta espècie, en general, és utilisada en el tractament de trastorns digestius com a inflamació estomacal, mala digestió, diarrea, pero principalment per a aliviar el dolor d'estòmec, us que és donat en estats de la regió centre del país com Hidalgo, Michoacán i Morelos. Com a remei a estos mals, s'administra un té en el talle i els fulls secs o fresques. Se sugerix preparar-ho en el moment en que es vaja a prendre, es beu una tassa abans dels aliments, fins que desapareguen les molèsties. Al té pot agregar-se-li canella i prendre-ho vàries voltes al dia. Per a utilisar-ho com a estimulant s'ingerix despuix dels aliments (principalment en el matí i en la nit), endulzado en mel o sucre.

Història

[editar | editar còdic]

Francisco Hernández de Toledo, en el XVI menciona: els fulls estriñen la pancha massa solta, lleva el mal de cap aplicant-ho en el nas, i olorant-ho, provoca la mucosidad i neteja el cap.

A finals de el XIX, el Institut Mèdic Nacional la cita com a aperitiu.

En el XX, Alfonso Herrera Fernández referix: és usat com antigastrálgico. Posteriorment, Maximino Martínez reporta els usos següents: abscesos, anestésico local, antidiarreico, antiemético, dispèpsia, eupéptico, gastràlgia, produïx nàusea, refrescant i analgésico. Luis Cabrera de Còrdova l'indica com: antiespasmódico, antiséptico, atonia per anèmia, diaforético, embaràs gàstric enfebrat, eupéptico i produïx nàusea. Finalment, la Societat Farmacèutica de Mèxic la descriu com: eupéptico, gastràlgia i favorix el peristaltismo intestinal.

Principis actius

L'únic estudi que es va detectar descriu que la H. piperita conté un oli essencial en el que s'ha identificat el monoterpeno mentol en altes concentracions.[1]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Hedeoma piperita va ser descrita per George Bentham i publicat en Labiatarum Genera et Species 730. 1835.[2][3]

Noms comuns

[editar | editar còdic]

Herba de Sant Dumenge, quiénsabe, Sant Dumenge, tabaquillo, parash.[1]

Referències

[editar | editar còdic]