Eupatorium petiolare

La amargocilla, Eupatorium petiolare, és una espècie de planta fanerógama pertanyent a la família de les asteráceas.

Descripció

És un arbust que alcança un tamany de fins a de 2 m d'altura. Les seues fulles són oposts més llargues que amples, triangulars, en pèls de color vert en abdós cares. Les flors són blanques en número de 35 a 40 per cabezuela.

Distribució i hàbitat

Originària de Mèxic, habita en climes càlits, semicálidos, semisecos i templats des dels 900-3900 metros, associada a boscs tropicals caducifolio i subcaducifolio, xara xerófilo, bosc mesófilo de montanya, boscs d'encino i de pi.

Propietats

És comú el seu us en trastorns digestius, principalment dolors estomacales i bilis, aixina com en afeccions hepàtiques, disenteria, gastritis, indigestió, empacho i també per a còlics en els renyons (V. dolor de renyó), ademés se li ampra com purgante.

En el tractament d'estes afeccions s'aprofiten els fulls i branques, preparades en cocimiento administrat per via oral. Per a tractar la disenteria i dolor d'estòmec, es pren abans dels aliments fins que ya no se senten molèsties. En cas de reumatisme s'utilisa en banys. Per a contrarrestar l'irritament dolorós causat en tocar la ortiguilla (Cnidoscolus sp.), s'aplica en la part afectada.

Història

Francisco Hernández de Toledo, en el XVI relata que ”és de naturalea calenta i astringente, deté les diarrees, aprofita als renyons, torna al seu lloc la matriu caiguda, alivia l'indigestió i cura les febres provocant suor”.

Més informació torna a aparéixer fins a el XX, quan Maximino Martínez la considera com antipirética, per a la gastroenteritis, en padecimientos hepàtics, és sialagogo, tònic i vulnerario. Uns anys despuix la Societat Farmacèutica de Mèxic la reporta per a la gastroenteritis, padecimientos hepàtics i com a tònic.

Taxonomia

Eupatorium petiolare va ser descrita per Édouard-François André i publicat en Prodromus Systematis Naturalis Regni Vegetabilis 5: 166. 1836.

Etimologia

Eupatorium: nom genèric que ve del grec i significa "de pare noble". El nom Del qual es referix a Mitrídates el Gran, que era el rei del Ponto en el I i a qui se li atribuïx el primer us de la medicina. De fet, les espècies d'este gènero, a lo llarc del temps, han pres diverses denominacions vulgars referides sobretot a la medicina popular, açò servix per a resaltar les propietats de Eupatoria, encara que actualment este us s'ha reduït alguna cosa per algunes substàncies hepatotóxicas presents en estes plantes.

petiolare: epítet llatío que significa "en peciol".

Noms comuns

Amargocilla, amargosillo, herba amargosa, herba del ruc, herba del gos, pestó, peistó gran, sopa, yolochíchitl.