Eupatorium petiolare
La amargocilla, Eupatorium petiolare, és una espècie de planta fanerógama pertanyent a la família de les asteráceas.
Descripció
[editar | editar còdic]És un arbust que alcança un tamany de fins a de 2 m d'altura. Les seues fulles són oposts més llargues que amples, triangulars, en pèls de color vert en abdós cares. Les flors són blanques en número de 35 a 40 per cabezuela.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Originària de Mèxic, habita en climes càlits, semicálidos, semisecos i templats des dels 900-3900 metros, associada a boscs tropicals caducifolio i subcaducifolio, xara xerófilo, bosc mesófilo de montanya, boscs d'encino i de pi.
Propietats
[editar | editar còdic]És comú el seu us en trastorns digestius, principalment dolors estomacales i bilis, aixina com en afeccions hepàtiques, disenteria, gastritis, indigestió, empacho i també per a còlics en els renyons (V. dolor de renyó), ademés se li ampra com purgante.
En el tractament d'estes afeccions s'aprofiten els fulls i branques, preparades en cocimiento administrat per via oral. Per a tractar la disenteria i dolor d'estòmec, es pren abans dels aliments fins que ya no se senten molèsties. En cas de reumatisme s'utilisa en banys. Per a contrarrestar l'irritament dolorós causat en tocar la ortiguilla (Cnidoscolus sp.), s'aplica en la part afectada.[1]
Història
[editar | editar còdic]Francisco Hernández de Toledo, en el XVI relata que ”és de naturalea calenta i astringente, deté les diarrees, aprofita als renyons, torna al seu lloc la matriu caiguda, alivia l'indigestió i cura les febres provocant suor”.
Més informació torna a aparéixer fins a el XX, quan Maximino Martínez la considera com antipirética, per a la gastroenteritis, en padecimientos hepàtics, és sialagogo, tònic i vulnerario. Uns anys despuix la Societat Farmacèutica de Mèxic la reporta per a la gastroenteritis, padecimientos hepàtics i com a tònic.[1]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Eupatorium petiolare va ser descrita per Édouard-François André i publicat en Prodromus Systematis Naturalis Regni Vegetabilis 5: 166. 1836.[2][3]
- Etimologia
Eupatorium: nom genèric que ve del grec i significa "de pare noble". El nom Del qual es referix a Mitrídates el Gran, que era el rei del Ponto en el I i a qui se li atribuïx el primer us de la medicina. De fet, les espècies d'este gènero, a lo llarc del temps, han pres diverses denominacions vulgars referides sobretot a la medicina popular, açò servix per a resaltar les propietats de Eupatoria, encara que actualment este us s'ha reduït alguna cosa per algunes substàncies hepatotóxicas presents en estes plantes.
petiolare: epítet llatío que significa "en peciol".[4]
Noms comuns
[editar | editar còdic]Amargocilla, amargosillo, herba amargosa, herba del ruc, herba del gos, pestó, peistó gran, sopa, yolochíchitl.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «el_%C3%A1ngel_o_yoloch%C3%ADchitl&aneu=7680 Eupatorium petiolare en Medicina tradicional de Mèxic». Archivat des d'el el_%C3%A1ngel_o_yoloch%C3%ADchitl&aneu=7680 original, el 6 de març de 2016. Consultat el 16 d'octubre de 2012.
- ↑ «Eupatorium petiolare». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 16 d'octubre de 2012.
- ↑ Eupatorium petiolare en PlantList
- ↑ En Epítets Botànics
- Este artícul conté una traducció derivada de «Eupatorium petiolare» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.