Agaricales
Agaricals és un orde de fongos de la classe Agaricomycetes que inclou algunes de les bolets més conegudes. Antigament estava inclós en la classe Homobasidiomicetes,[1] hui en desús.[2] El orde té 33 famílies, 413 gèneros, i al voltant de 13000 espècies descrites.[2] Inclou a multitut de bolets coneguts, des de l'ubic champiñón comú o Agaricus bisporus, al mortal Amanita virosa, aixina com foncs alucinogens i venenosos com la Amanita muscaria o espècies bioluminiscentes com el Omphalotus olearius.
Classificació
Alguns foncs en cossos fructífers en forma de bolet en sombrerillo, com Cantharellus, han segut classificats tradicionalment en distint grup que el restant d'Agaricals. Gràcies als estudis moleculars, s'està trobant que hi ha més grups divergents de lo que es va pensar en un principi, com els gèneros Russula i Lactarius, als que s'ha situat en un orde distint, Russuls, i atres foncs d'agallas, que inclouen espècies com Paxillus involutus i Hygrophoropsis aurantiaca, que mostren una major afinitat en Boletus, i als que s'ha ubicat en l'orde Boletals. Per un atre costat, a alguns foncs de morfologia prou diferent, com els bejines i alguns fongos clavaroides, com el gènero Typhula i l'espècie Fistulina hepatica, han segut recentment classificats dins de l'orde Agaricals. El terme agárico ha segut tradicionalment referit a l'orde Agaricals, als que s'ha definit exactament com els fongos en agallas. Despuix dels descobriments descrits dalt, eixos dos térmens no poden considerar-se sinònims (encara que hi haja molt solapamiento entre ells). Els gèneros que alguna volta es varen classificar en les famílies Tulostomataceae, Lycoperdaceae i Mycenastraceae s'han traslladat des de llavors a Agaricaceae segons estudis de filogenético molecular.[3]
Distribució i hàbitat
L'orde Agaricals és ubic, sent trobat en tots els continents. Encara que tots són terrestres, els seus hàbitats inclouen tot tipo de pantans i pasturages, variant largamente d'una espècie a una atra.
Característiques
Els basidiocarpos de les espècies d'este orde són típicament carnosos, en un estipe o peu, un píleo (o capell) i lamelas (o agallas), a on els basidios s'almagasenen. Esta és l'estructura tipo de lo que es coneix com bolet.
Cicle de vida
El cicle de vida de les espècies de l'orde Agaricals és molt representatiu de Basidiomycota. És freqüent en este tàxon trobar espècies que presenten hifes septades, en fíbulas, o conexions en abrazadera (clamp connections), i cèlules dicariotas.[4][5][6]
En Agaricals d'himenio laminar, les basidiosporas sempre són eyectades dels basidios entre les vores de la agalla, per a posteriorment caure al sol o ser transportades pel vent. A estes se'ls denomina balistosporas. En els gasteroides, les basidiosporas se separen del basidios per fragmentació. Les espores són dispersades sempre per métodos passius com a aire o aigua. A estes se'ls denomina estatimosporas.
Referències
- ↑ Hibbett, D. S.; Thorn, R. G. (2001). McLaughlin, D. J. et al. (ed.). The Mycota (vol. VII Partix B. "Systematics and Evolution"), Berlin: Springer-Verlag, pp. 121–168.
- ↑ 2,0 2,1 Kirk, P. M.; Cannon, P. F.; Minter, D. W.; Stalpers J. A. (2008). Dictionary of the Fungi, 10ª edició, Wallingford: CABI, pp. 12-13. ISBN 0-85199-826-7.
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadamycoagari - ↑ https://web.archive.org/web/20101011063843/http://www.unsa.edu.ar/matbib/micragri/micagricap7.pdf
- ↑ https://www.ual.es/GruposInv/myco-ual/basidis.htm
- ↑ http://www.cienciaybiologia.com/botanica/criptogamas/basidiomycotiina.htm
Enllaços externs
- Els foncs en agallas ("Agaricals")
- Moncalvo JM, et al. 2002. 117 clados d'euagaricos. Filogenético Molecular i Evolució 23:357-400.
- Tree of Life: Agaricals
- Este artícul conté una traducció derivada de «Agaricales» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.