Anar al contingut

Aegyptiaca

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La Aegyptiaca (en grec koiné: Αἰγυπτιακά, Aigyptiaka, «Història d'Egipte») és una obra fonamental sobre el història del antic Egipte, redactada en grec durant el III El seu autor, Manetón, un erudit sacerdot egipcíac que va desenrollar la seua llabor en els inicis del periodo Ptolemaico, va compondre este tractat cap al 290-260 a. C.[1] Com a intelectual egipcíac que va escriure en grec sobre una civilisació de més de dos milenis d'antiguetat, la seua figura mediadora entre abdós cultures resulta crucial en les albors del helenisme. La Aegyptiaca constituïx una història integral de la civilisació faraònica i representa un guany excepcional dins del corpus de la lliteratura de l'antic Egipte. Hui dia, l'obra seguix sent un tema vital en l'egiptologia i un recurs de primer orde per a refinar la cronologia egipcíaca.[2][3]

Manetón va redactar la seua obra en el propòsit de donar a conéixer el passat milenari d'Egipte al món helenístico del Mediterràneu oriental.[n. 1] El seu treball va establir una cronologia precisa des del primer faraó de l'Alt i Baix Egipte unificat —datat cap al 3100 a. C. per el historiografia moderna— fins al periodo immediatament anterior a l'entrada d'Alejandro Magne en el país, despuix del sege de Gaza en el 332 a. C. L'autor va precedir la seua crònica humana en una «història» d'era mítica governada per divinitats, vinculant als deus egipcíacs en els seus equivalents grecs —equivalència ya establida en la seua época—.[n. 2]

El text íntegre de la Aegyptiaca no s'ha conservat, per lo que constituïx una obra perduda. No obstant, perviuen fragments lliteraris indirectes[n. 3] de l'original,[4][5] sent els més substancials les llistes reals.

Manetón es va basar en registres oficials, tradicions sacerdotales i orals per a elaborar el seu relat. Va integrar elements mítics ahistóricos i folklòrics en els texts religiosos que abordaven la realea divina. Les seues llistes de reis —algunes verificades per especialistes moderns, atres expostes com espurias o inexactas— proporcionen senyes valioses que permeten als egiptòlecs creuar noms i cronologia en els registres escrits egipcíacs i l'evidència arqueològica.[6][7]


Durant més de dos milenis, els fragments conservats de la Aegyptiaca varen constituir una font essencial —encara que indirecta i en ocasions incerta— per a comprendre el passat remot d'Egipte, molt despuix de que l'us i coneiximent dels jeroglífics egipcíacs i el demótico desaparegueren en el V[8][9] Fins al dessiframent de l'escritura egipcíaca antiga a principis de el XIX, estos texts grecs es varen contar entre els escassos recursos disponibles per a accedir a el història registrada per la pròpia civilisació.[10][11] De fet, historiadors i especialistes han seguit confiant en estos fragments inclús en l'era moderna.

Precisament, un dels seus llegats més perdurables va ser la transliteraació al grec dels noms de divinitats i faraons,[n. 4] un desafiu per a l'erudició posterior que, no obstant, va facilitar la seua comprensió generalisada. Aixina, numeroses denominacions de figures egipcíaques en els texts egiptològics contemporàneus troben el seu orige en aquelles adaptacions manetonianas.[12][13]

L'organisació de la Aegyptiaca en treinta y uno dinasties —trenta en algunes versions— va representar una innovació estructural definitoria de l'obra, fins al punt de que se li atribuïx l'acunyament del concepte de successió dinàstica. Notablement, este sistema dinàstic continua servint com a base fonamental de la cronologia egipcíaca moderna.[n. 5][15][16]

Atres llectures

[editar | editar còdic]


  • Moyer, Ian S. (2011). Egypt and the Limits of Hellenism (en en), Cambridge University Press. ISBN 9781139496551.
  • Redford, Donald Bruce (1986). Pharaonic king-lists, annals, and day-books: a contribution to the study of the Egyptian sense of history (en en), Mississauga: Benben. ISBN 0920168078.
  • Rutherford, Ian (2016). Greco-Egyptian Interactions: Literature, Translation, and Culture, 500 BC–AD 300 (en en), Oxford University Press. ISBN 9780199656127.
  • Schneider, Thomas (2023). Language Contact in Ancient Egypt (en en), Zuric: LIT Verlag. ISBN 978-3-643-96507-3.


Referències

[editar | editar còdic]

Notes explicatives

[editar | editar còdic]
  1. Lloyd y Hopkinson, 2016.
  2. Verbrugghe y Wickersham, 2001, pp. 95–98, 102, 115.
  3. Waddell, 1940, pp. vii, ix, xi, xv, xx, xxiv, xxvi–xxvii.
  4. Verbrugghe y Wickersham, 2001, pp. 95-98, 102, 115.
  5. Waddell, 1940, pp. vii, ix, xi, xv, xx, xxiv, xxvi-xxvii.
  6. Verbrugghe y Wickersham, 2001, pp. 97, 103, 106–109, 116, 119.
  7. Waddell, 1940, pp. vii–ix, xi, xii, xv, xvii, xx–xxii, xxv–xxvii.
  8. Loprieno, 1995, p. 26.
  9. Iversen, 1993, pp. 26, 30-31.
  10. Verbrugghe y Wickersham, 2001, pp. 116, 119.
  11. Waddell, 1940, pp. xvii, xx, xxvi.
  12. Verbrugghe y Wickersham, 2001, pp. 97, 103, 106-109, 116, 119.
  13. Waddell, 1940, pp. vii–ix, xi, xii, xv, xvii, xx-xxii, xxv-xxvii.
  14. Schneider, 2008, pp. 181-197.
  15. Verbrugghe y Wickersham, 2001, pp. 98, 116, 120.
  16. Waddell, 1940, p. xxv.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Schneider, Thomas (2008). «Periodizing Egyptian History: Manetho, Convention, and Beyond», Klaus-Peter Adam (ed.). Historiographie in der Antike (en en), Walter de Gruyter, pp. 181–197. ISBN 978-3-11-020672-2.
  • Waddell, William Gillan (1940). Manetho; with an English translation, Cambridge, Mass.: Harvard University Press.



Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "n.", pero no es trobà una etiqueta <references group="n."/>