Aegyptiaca

La Aegyptiaca (en grec koiné: Αἰγυπτιακά, Aigyptiaka, «Història d'Egipte») és una obra fonamental sobre el història del antic Egipte, redactada en grec durant el III El seu autor, Manetón, un erudit sacerdot egipcíac que va desenrollar la seua llabor en els inicis del periodo Ptolemaico, va compondre este tractat cap al 290-260 a. C. Com a intelectual egipcíac que va escriure en grec sobre una civilisació de més de dos milenis d'antiguetat, la seua figura mediadora entre abdós cultures resulta crucial en les albors del helenisme. La Aegyptiaca constituïx una història integral de la civilisació faraònica i representa un guany excepcional dins del corpus de la lliteratura de l'antic Egipte. Hui dia, l'obra seguix sent un tema vital en l'egiptologia i un recurs de primer orde per a refinar la cronologia egipcíaca.

Manetón va redactar la seua obra en el propòsit de donar a conéixer el passat milenari d'Egipte al món helenístico del Mediterràneu oriental. El seu treball va establir una cronologia precisa des del primer faraó de l'Alt i Baix Egipte unificat —datat cap al 3100 a. C. per el historiografia moderna— fins al periodo immediatament anterior a l'entrada d'Alejandro Magne en el país, despuix del sege de Gaza en el 332 a. C. L'autor va precedir la seua crònica humana en una «història» d'era mítica governada per divinitats, vinculant als deus egipcíacs en els seus equivalents grecs —equivalència ya establida en la seua época—.

El text íntegre de la Aegyptiaca no s'ha conservat, per lo que constituïx una obra perduda. No obstant, perviuen fragments lliteraris indirectes de l'original, sent els més substancials les llistes reals.

Manetón es va basar en registres oficials, tradicions sacerdotales i orals per a elaborar el seu relat. Va integrar elements mítics ahistóricos i folklòrics en els texts religiosos que abordaven la realea divina. Les seues llistes de reis —algunes verificades per especialistes moderns, atres expostes com espurias o inexactas— proporcionen senyes valioses que permeten als egiptòlecs creuar noms i cronologia en els registres escrits egipcíacs i l'evidència arqueològica.

Durant més de dos milenis, els fragments conservats de la Aegyptiaca varen constituir una font essencial —encara que indirecta i en ocasions incerta— per a comprendre el passat remot d'Egipte, molt despuix de que l'us i coneiximent dels jeroglífics egipcíacs i el demótico desaparegueren en el V Fins al dessiframent de l'escritura egipcíaca antiga a principis de el XIX, estos texts grecs es varen contar entre els escassos recursos disponibles per a accedir a el història registrada per la pròpia civilisació. De fet, historiadors i especialistes han seguit confiant en estos fragments inclús en l'era moderna.

Precisament, un dels seus llegats més perdurables va ser la transliteraació al grec dels noms de divinitats i faraons, un desafiu per a l'erudició posterior que, no obstant, va facilitar la seua comprensió generalisada. Aixina, numeroses denominacions de figures egipcíaques en els texts egiptològics contemporàneus troben el seu orige en aquelles adaptacions manetonianas.

L'organisació de la Aegyptiaca en treinta y uno dinasties —trenta en algunes versions— va representar una innovació estructural definitoria de l'obra, fins al punt de que se li atribuïx l'acunyament del concepte de successió dinàstica. Notablement, este sistema dinàstic continua servint com a base fonamental de la cronologia egipcíaca moderna.

Atres llectures

• Assmann, Jan (2014). From Akhenaten to Moses: Ancient Egypt and Religious Change (en en), Oxford University Press. ISBN 9789774166310.

• Assmann, Jan (2018). The Invention of Religion: Faith and Covenant in the Book of Exodus (en en), Princeton University Press. ISBN 9781400889235.

• Assmann, Jan (2003). The Mind of Egypt: History and Meaning in the Clave of the Pharaohs (en en), Harvard University Press. ISBN 9780674012110.

• «Ancient Egyptian Science: A Source Book, ]: Αἰγυπτιακά, Calendars, Clocks, and Astronomy»].American Philosophical Society.Philadelphia:

• Clayton, Peter A. (1994). Chronicle of the Pharaohs (en en), Londres: Thames and Hudson. ISBN 978-0-500-05074-3.

• Dillery, John (1999). “The First Egyptian Narrative History: Manetho and Greek Historiography”. Zeitschrift für Papyrologie und Epigraphik 127: 93–116.

• Escolano-Poveda, Marina (2020). The Egyptian Priests of the Graeco-Roman Period: An Analysis on the Basis of the Egyptian and Graeco-Roman Literary and Paraliterary Sources (en en), Harrassowitz Verlag. doi:10.2307/j.ctv15vwk37.

• (2011) Flavius Josephus: Translation and Commentary (vol. 10: Against Apion) (en en), Brill. ISBN 978-90-04-11791-4.

• (1990) Libya and Egypt: c. 1300–750 BC (en en), SOAS Centre of Near and Middle Eastern Studies and the Society for Libyan Studies. ISBN 9780728601741.

• Magli, Giulio (2013). Architecture, Astronomy and Sacred Landscape in Ancient Egypt (en en), Cambridge University Press. ISBN 978-1-139-42455-4.

• “What is Ancient History?” (4 de maig 2025). Daedalus 145 (2): 113–121. doi:10.1162/DAED_a_00381.

• Moyer, Ian S. (2011). Egypt and the Limits of Hellenism (en en), Cambridge University Press. ISBN 9781139496551.

• Nagy, Gregory. «Comments on Plutarch's Essay On Isis and Osiris» (en en).

• “Heliopolis and the Solar Cult in the Third Millennium BC” (2017). Ägypten und Llevant 27: 357–380. doi:10.1553/AEundL27s357.

• Redford, Donald Bruce (1986). Egyptological Studies in Honor of Richard A. Parker Presented on the Occasion of His 78th Birthday, December 10, 1983 (en en), Hannover and London: University Press of New England, pp. 118–121. ISBN 9780874513219.

• Redford, Donald Bruce (1986). Pharaonic king-lists, annals, and day-books: a contribution to the study of the Egyptian sense of history (en en), Mississauga: Benben. ISBN 0920168078.

• Rutherford, Ian (2016). Greco-Egyptian Interactions: Literature, Translation, and Culture, 500 BC–AD 300 (en en), Oxford University Press. ISBN 9780199656127.

• Schneider, Thomas (2023). Language Contact in Ancient Egypt (en en), Zuric: LIT Verlag. ISBN 978-3-643-96507-3.

• Synkellos, Geōrgios (2002). The Chronography of George Synkellos: a Byzantine Chronicle of Universal History from the Creation (en en), Nova York: Oxford University Press. ISBN 0199241902.

• Thompson, Dorothy J. (2012). Memphis Under the Ptolemies, 2dona edició (en en), Princeton University Press. doi:10.2307/j.ctv1n9dknx. ISBN 9780691140339.

Referències

Bibliografia

• Greenberg, Gary (1995). “Manetho's 7th and 8th Dynasties: A Puzle Solved”. Journal of the Society for the Study of Egyptian Antiquities XXV: 50–55.

• Iversen, Erik (1993). The Myth of Egypt and Its Hieroglyphs in European Tradition (en en), Princeton University Press.

• Loprieno, Antonio (1995). Ancient Egyptian: A Linguistic Introduction (en en), Cambridge University Press.

• (2016-03-07) «Manetho, fl. 280 BCE», Oxford Classical Dictionary (en en). doi:10.1093/acrefore/9780199381135.013.3913. ISBN 978-0-19-938113-5.

• Schneider, Thomas (2008). «Periodizing Egyptian History: Manetho, Convention, and Beyond», Klaus-Peter Adam (ed.). Historiographie in der Antike (en en), Walter de Gruyter, pp. 181–197. ISBN 978-3-11-020672-2.

• (2001) Berossos and Manetho, Introduced and Translated: Native Traditions in Ancient Mesopotamia and Egypt (en en), University of Michigan Press. ISBN 9780472086870.

• Waddell, William Gillan (1940). Manetho; with an English translation, Cambridge, Mass.: Harvard University Press.