Anar al contingut

Aegilops geniculata

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Aegilops geniculata (Aegilops geniculata)



Aegilops geniculata, cridada comunament rompesacos, blat bastardo o respigón, és una planta herbàcea de la família de les gramínees.

Descripció

Gramínea lampiña, sense pèls, anual, amacollada, en molts brots drets i torçuts bruscament en la base, d'uns 30 cm, molt dura i persistent. la mechó és d'uns 3 cm de llongitut, sense contar les arestes, en 4-5 espiguillas, pegades alternadamente en el raquis, les superiors primes i estèrils, les inferiors més abultades, en glumes dures, cóncau-convexas, nervis verts, continuats en 3 argañas estretes, rígides, d'uns 3 cm de llongitut, colocades en àngul recte respecte a la espiguilla. Les 3 lemes també en 2 argañas llargues. la lema de l'espícula superior en 3 arestes. Pálees en dents. Flor en 3 estams, estigmes pegats en l'interior de les glumeles. Fulls lanceoladas, planes i en llarga punta, baïna llarga, finamente rayada, en alguns pelillos. Lígula marró en pelillos.[1]

Distribució i hàbitat

Conca mediterrànea i Àsia occidental. Molt abundant en costeres, adiles, terrenys incults, secs i solejats. No la mengen les ovelles per la seua aspereza i per les seues numeroses, llargues i rígides argañas o arestes. En secar-se s'endurix més i penetra en el teixit dels sacs, d'ahí el nom de rompesacos.

Taxonomia

Aegilops geniculata va ser descrita per Albrecht Wilhelm Roth i publicat en Botanische Abhandlungen 45. 1787.[2]

Etimologia

Aegilops: nom genèric d'una herba otorgat per Teofrasto, deriva del grec aegilos = (una herba de l'agrade de cabres, o una cabra).

geniculata: epítet llatío

Sinonímia[3]
  • Aegilops altera Lam. ex Roth
  • Aegilops brachyathera Pomel
  • Aegilops divaricata Jord. & Fourr.
  • Aegilops echinus Godr.
  • Aegilops erigens Jord. & Fourr.
  • Aegilops erratica Jord. & Fourr.
  • Aegilops fonsiiSennen
  • Aegilops microstachys Jord. & Fourr.
  • Aegilops parvula Jord. & Fourr.
  • Aegilops procera Jord. & Fourr.
  • Aegilops pubiglumis Jord. & Fourr.
  • Aegilops sicula Jord. & Fourr.
  • Aegilops vagans Jord. & Fourr.
  • Phleum aegilops Scop.
  • Triticum vagans (Jord. & Fourr.) Greuter[4]

Noms comuns

  • Castellà: granillo asprós, herba de la espiguilla, herba del legañoso, trenca-sacs, rompesacos (7), rompisacos (2), blat bastardo, blat de perdiu, blat montesino (3), blat more, blat selvat (2), triguera, triguillo.[5]

Referències

  1. ↑ Bruno Gómez, J. (2002). , #León:Institut Lleonés de Cultura. ISBN 84-95702-18-5.
  2. ↑ «Aegilops geniculata». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 5 de febrer de 2014.
  3. ↑ GBIF|[1]
  4. ↑ Aegilops geniculata en PlantList
  5. ↑ «Aegilops geniculata». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 6 de febrer de 2014.

Bibliografia

  1. Cabi, I. & M. Doğan. 2012. Poaceae. 690–756. In A. Güner, S. Aslan, T. Ekim, M. Vural & M. T. Babaç (eds.) Türkiye Bitkileri Listesi. Nezahat Gökyiğit Botanik Bahçesi veu Flora Llauraştırmaları Derneği Yayını, Istanbul.
  2. Soreng, R. J. 2003. Aegilops. In Catalogue of New World Grasses (Poaceae): IV. Subfamily Pooideae. Contr. O.S. Natl. Herb. 48: 20–23. View in BotanicusView in Biodiversity Heritage Library
  1. Soreng, R. J., G. Davidse, P. M. Peterson, F. O. Zuloaga, I. J. Judziewicz, T. S. Filgueiras & O. N. Morrone. 2003 and onwards. On-line taxonomic novelties and updates, distributional additions and corrections, and editorial changes since the four published volumes of the Catalogue of New World Grasses (Poaceae) published in Contr. O.S. Natl. Herb. vols. 39, 41, 46, and 48. http://www.tropicos.org/project/cnwg:. In R. J. Soreng, G. Davidse, P. M. Peterson, F. O. Zuloaga, T. S. Filgueiras, I. J. Judziewicz & O. N. Morrone (eds.) Internet Cat. New World Grasses. Missouri Botanical Garden, St. Louis.
  2. Wiersema, J. H. & B. #León. 1999. Catalog of Economic Plants. 1–749. In World Econonic Pl.. CRC Press, Washington, D.C.
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Aegilops_geniculata&oldid=1461442»