Adrianópolis (Epiro)

Adrianópolis (Epiro)

Adrianópolis de Epiro (grec antic: Ἁδριανούπολις) era una antiga ciutat en Epiro, provablement fundada pels caones. En el III les ciutats epirotas es varen unir en una lliga (koinon) liderada pels molosos i les dos principals ciutats de la regió: Fénice i Antigonea. El relatiu periodo de pau interna propulsó les conexions en tot el Epiro en camins que anaven de nort a sur i d'est a oest, en la finalitat de comunicar alguna cosa més a les tribus que durant sigles havien vixcut aïllades unes d'unes atres. D'un passage de Polibio (V, 8), sembla que, cap a finals de el III, prop de la vall del Drino hi havia varis menuts assentaments, entre els que provablement es trobava Adrianópolis (fundació favorida per l'estabilitat de la regió).

Els romans apareixen en la zona per la guerra entre Tito Quincio Flaminino i Filipo V de Macedònia, en la que les fonts (Polibio, V, 18-20) relaten que un pas crucial per a l'eixèrcit romà va ser precisament la vall del Drino (al voltant de 198 a 172 a. C.). Despuix del curt periodo pau i riquea que va seguir a la Segona Guerra de Macedònia, a principis de el II a. C., els epirotas varen atacar una de les ciutats dels caones, els qui varen demanar l'intervenció dels romans. Estos varen acampar en la planura anomenada Meleona (potser prop de Adrianópolis).

Adrianópolis, situada prop del Adriático, va eixercitar sense dubte un paper en el comerç marítim i potser encara més important en el comerç terrestre, ya que la ciutat es presentava com el principal destí dels viagers que des del nort (en particular des de Butrinto) venien els seus productes en la Grècia central.

Procopio de Cesarea conta que la ciutat, provablement en el periodo antic tardà, es va cridar "Justinianópolis" (en honor a l'emperador Justiniano).

Excavacions arqueològiques

Les excavacions varen començar en 2005 baix l'iniciativa de l'Universitat de Macerata i de l'Universitat de Tirana. Durant les distintes fases d'excavació, ademés del teatre preexistente, es varen trobar les termes (banys), els carrers (que es creuen en àngul recte) i la necròpolis extraurbana: tots els edificis daten aproximadament de el III-IV a. C. A partir dels descobriments també va ser possible traçar un mapa de la ciutat que s'estén sobre una superfície casi quadrada d'aproximadament 300-350 m (este-oest) per casi 400 m de nort-sur.

Bibliografia

• M. Melfi - J. Piccinini: Geografia storica del territori vaig donar Hadrianopolis nella entanque del Drino (V sec.a.C. - 44 a.C.) [Ed. R. Perna - D. Condi], Hadrianopolis II. Bari, any 2012, pgs. 37-50