Acunyament de la rebelió de Bar Kojba
.jpg){kind=link}
El acunyament de la rebelió de Bar Kojba fa referència a les monedes emeses per l'Estat rebel de Judea, encapçalat per Simón bar Kojba, durant la rebelió de Bar Kojba contra l'Imperi romà entre el 132-135 de l'era cristiana. L'acunyament de monedes era un privilegi dels Estats sobirans i en sí mateixa una declaració de guerra a Roma, ya que solament es va portar a terme en Judea d'entre totes les províncies rebels de l'Imperi, és dir, en abdós guerres contra Roma.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]Durant la rebelió, es varen emetre grans cantitats de monedes d'argent i coure en inscripcions rebels, totes elles falcades sobre monedes estrangeres —en la seua majoria romanes—, havent-se utilisat una llima per a eliminar els dissenys de les monedes originals, com el retrat del emperador romà. En algunes de les monedes d'argent s'aprecia clarament el subcromo, ya que no es varen llimar per a no perdre el valor de l'argent. En les monedes de bronze és molt difícil divisar la moneda subjacent puix s'havien llimat abans de sobregrabarlas. En rares ocasions, la moneda es va badar en ser falcada.[2]
El nom «Shim'on» —provablement en referència al líder del tumult, Simón bar Kojba, apareix en totes les monedes de la rebelió de Bar Kojba, llevat en uns pocs tipos emesos al principi del tumult en el nom «Eleazar el Sacerdot (Cohen)». Els siclos/tetradracmas d'argent sobrecarregats es troben entre les monedes de major importància religiosa emeses pels antics judeus, perque es mostra el Lloc Sanctasanctórum del Temple de Jerusalem, en l'Arca de l'Aliança. La paraula «Jerusalem» estava inscrita al voltant de la representació del Temple. A partir del segon any d'emissió i fins a l'últim, en moltes monedes apareixia una estrela sobre el Temple, provablement en referència al renom de Bar Kojba «Fill de l'Estrela». Els símbols agrícoles relacionats en la festa judeua de la collita de Sucot, com el lulav i l'etrog, apareixen en el revers d'algunes de les monedes de bronze més menudes, rodejades d'una inscripció en hebreu: «Any un de la redenció d'Israel», «Any dos de la llibertat d'Israel» o «Per la llibertat de Jerusalem».[2]
Peter Schäfer oferix la següent descripció general aproximada dels tipos de monedes:[3] Monedes marcades com a «Any un de la redenció d'Israel»; Monedes marcades com a «Any dos de la lliberació d'Israel»; Monedes datades (any 1, any 2) marcades en «Jerusalem»; Monedes l'inscripció de les quals es pot traduir com «per la llibertat / lliberació de Jerusalem». Provablement varen ser falcades en el tercer any de l'alçament.
En maig de 2020, es va trobar una moneda en un relleu de raïms i «Any Dos de la Llibertat d'Israel» en el Parc Arqueològic William Davidson, junt al Mur Occidental de Jerusalem. Es tracta de la quarta moneda d'este periodo que es troba en la zona, i l'única de Bar Kojba que du el nom de Jerusalem.[4]
Atribucions alternatives
[editar | editar còdic]El primer grup d'estes monedes revisat pels numismàtics varen ser 10 peces d'argent i una de bronze trobades a mitan de el XIX.[5] En 1881 el número de monedes havia aumentat a 43,[5] i des de llavors s'han trobat moltes més.[6] Estes monedes varen ser atribuïdes per primera volta a Bar Kojba per Moritz Abraham Levy en 1862 i Frederic Madden en 1864.[5]
Des de mediats de el XIX, varis estudiosos han proporcionat atribucions alternatives per a les monedes. Claude Reignier Conder, en 1909, va sugerir que les monedes eren falsificacions de les monedes de Simón Macabeo.[7] Wolf Wirgin, en 1959, va sugerir que les monedes varen ser falcades pel rei Herodes Agripa I,[8] Alice Muehsam, en 1966, va sugerir que les monedes en dates com a «Any 1» eren en realitat monedes del Primer Tumult Judeu.[9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Leo Mildenberg: Der Bar-Kochba-Krieg im Lichte der Münzprägungen. En: Hans-Peter Kuhnen: Palästina in griechisch-römischer Zeit, C. H. Beck, München 1990, ISBN 3-406-32876-8, Göttingen 2016, p. 358
- ↑ 2,0 2,1 Handbook of Biblical Numismatics p. 19, consulta= 1 de març de 2021
- ↑ Peter Schäfer: Geschichte der Juden in der Antike, Tübingen 2010, p. 186 (en alemà)
- ↑ staff, T. O. I.. «‘Year 2 of freedom’: Ancient coin from Bar Kochba revolt found near Temple Mount» (en anglés).
- ↑ 5,0 5,1 5,2 History of Jewish coinage, and of money in the Old and New Testament, Frederic William Madden, Pegasus Pub. Co., 1967, Introduction, "Madden's chapter IX, "Money Struck during the Second Revolt of the Jews," lists only those coins of "Simon Bar Cochab" which were overstruck on coins of the Roman emperors from Vespasian onwards, and which could not therefore fit in any way into Madden's scheme of the "Simon" or "Eleazar" coins allegedly of the First Jewish Revolt coinage|First Revolt. He notes, of course, that some of the coins of Bar Cochab "appear to have been struck from the same stamp as those of Simon són of Gioras." His attribution of these coins to Bar Kochba follows that of Levy. The original group attributed to Bar Kochba numbered 10 silver pieces and one bronze piece in Madden's book of 1864; in 1881 they had grown to 43, including the tetradrachm with the star."
- ↑ Història Judaica 11.1, abril 1949
- ↑ The City of Jerusalem By Colonel C. R. Conder (1909), "Stating that "the forgery of Jewish coins is still common in Palestine", Conder wrote that "the theory according to which [Bar Kochba] struck coins in Jerusalem demands notice, in connection with the history of the city, but it appears to be one of those learned fallacies which llaure very long in dying""
- ↑ The History of Coins and Symbols in Ancient Israel, per Wolf Wirgin i Siegfried Mandel, 1959
- ↑ Alice Muehsam, Coin and temple: a study of the architectural representation on ancient Jewish coins, 1966
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Adler, Yonatan (2008). “The Temple Willow-Branch Ritual Depicted on Bar Kokhba Denarii”. Israel Numismatic Journal 16: 129–133.
- (2006) Davies, William David (ed.). The Cambridge History of Judaism: The clapix Roman-Rabbinic period, Cambridge University Press, pp. 113–117. ISBN 978-0-521-77248-8.
- Fine, Steven (2005). Art and Judaism in the Greco-Roman world: toward a new Jewish archaeology, Cambridge University Press, p. 86. ISBN 978-0-521-84491-8.
- Goodman, Martin (2005). «Coinage and Identity: The Jewish Evidence», C. J. Howgego (ed.). Coinage and identity in the Roman Provinces, Oxford University Press, pp. 163–166. ISBN 978-0-19-926526-8.
- Hendin, David (2006). “A Bronze Test Strike from the Bar Kokhba Revolt”. Israel Numismatic Research 1: 111–116. Israel Numismatic Society.
- Mildenberg, L. (1980). Bar Kokhba Coins and Documents. Harvard Studies in Classical Philology, 84, 311-335. doi:10.2307/311055
- Schäfer, Peter (2003). The Bar Kokhba war reconsidered: new perspectives on the second Jewish revolt against Rome, Mohr Siebeck, p. 95. ISBN 978-3-16-148076-8.
- Schäfer, Peter (2003). The history of the Jews in the Greco-Roman world, Psychology Press, p. 155. ISBN 978-0-415-30585-3.
- Zerubavel, Yael (1997). Recovered Roots: Collective Memory and the Making of Israeli National Tradition, University of Chicago Press, pp. 48–49. ISBN 978-0-226-98158-1.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Acuñación de la rebelión de Bar Kojba» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.