Acort d'Esquipulas
El Acort de Pau d'Esquipulas, o simplement Acort d'Esquipulas, va ser una iniciativa feta a mitan de la década dels huitanta per a resoldre els diversos conflictes militars que plagaron América Central per molts anys, i en alguns casos (Guatemala principalment) per décades. Este acort va ser construït sobre el territori treballat pel Grup Contadora de 1983 a 1985.
L'acort té el seu nom per la localitat d'Esquipulas, Guatemala, a on varen tindre lloc les reunions inicials.
Declaració d'Esquipulas
El 25 de maig de 1986 va tindre lloc la reunió «Esquipulas I» a la que varen assistir cinc presidents de Centroamérica, en la que es va propondre «la creació del Parlament Centroamericà per a reforçar la participació democràtica i pluralista en el procés» i establir en «Esquipulas II» en 1987 el procediment per a conseguir la pau ferma i duradora en la regió.[1]
Durant 1986 i 1987 va ser establit el Procés d'Esquipulas, promogut pel president Vinicio Cerezo de Guatemala, en el qual els caps d'Estat de Centroamérica varen acordar una cooperació econòmica i una estructura bàsica per a la resolució pacífica dels conflictes. D'ahí va emergir el «Acort d'Esquipulas II» firmat en la Ciutat de Guatemala per Cerezo, el president del Salvador José Napoleón Duarte, el president de Nicaragua Daniel Ortega, el president d'Hondures José Simón Azcona i el president de Costa Rica Óscar Arias Sánchez el 7 d'agost de 1987.
Acort d'Esquipulas II
El Acort d'Esquipulas II va definir un número de mides per a promoure la reconciliació nacional, el final de les hostilitats, la democratisació, les eleccions lliures, el terme de tota assistència per a les forces militars irregulars, negociacions sobre el control d'armes i l'assistència als refugiats. També va assentar les bases per als procediments de verificacions internacionals i va proveir d'una agenda per a la seua implementació.
El Govern dels Estats Units es va negar a reconéixer este acort pel reconeiximent de facto del govern electe democràticament de Nicaragua (règim sandinista), el qual el govern nortamericà rebujava com a illegítim i no democràtic.[2][3] Encara que el rebuig no va tindre efecte algun sobre els acorts s'afirma[quí?] que va ser exitós ya que en realitat va ser un astut atac polític al govern sandinista de Nicaragua.cita requerida Eventualment l'acort va ser reescrit per a satisfer a tots els països involucrats.[4]
En els anys subsecuentes, l'Acort d'Esquipulas II va fundar les bases per al Acort d'Oslo de 1990 (no confondre en els Acorts d'Oslo de 1993 entre el govern israelita i l'OLP).[5] Est va ser un acort preliminar entre la Comissió de la Reconciliació Nacional de Guatemala (CNR) i l'Unitat Revolucionària Nacional Guatemalteca (URNG) que va dur al fi de més de tres décades de conflicte armat en Guatemala.[6] També va assentar les bases del Acort General de Pau del Salvador.
Els Acorts d'Esquipulas varen supondre al president Óscar Arias la concessió del Premi Nobel de la Pau en 1987, per l'habilitat política de negociació de Costa Rica. El president Cerezo ha declarat que el premi va deure ser entregat a tots els presidents firmants, perque varen fer grans esforços per a que els Acorts d'Esquipulas es mantingueren i tingueren èxit.
Referències
- ↑ «Manual de dret comunitari centroamericà».Manual de dret comunitari centroamericà.
- 51.
- ↑ «Revista Enviament - Esquipulas II: gran gir cap a la pau». www. envio. org. ni. Consultat el 2023-11-16.
- ↑ «Revista Enviament - Esquipulas III: sus a la guerra». www. envio. org. ni. Consultat el 2023-11-16.
- ↑ «Revista Envie - Declaració conjunta d'Esquipulas III». www. envio. org. ni. Consultat el 2023-11-16.
- ↑ «Acorde d'Oslo» (en espanyol). Congrés de la República de Guatemala. Archivat des d'el original, el 12 de juliol de 2007. Consultat el 20 d'abril de 2009.
- ↑ «Basic Agreement for the Search for Peace by Political Means (Oslo Agreement) | UN Peacemaker». peacemaker. un. org. Consultat el 2023-11-16.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Acuerdo de Esquipulas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.