President del Salvador
El president de la República del Salvador és el cap d'Estat i de Governe d'El Salvador. És ademés, per llei constitucional el comandant general de la Força Armada, qui dirigix i conduïx a totes les branques d'estes i és encarregat de la seua administració.
El president de la República del Salvador inicia les seues funcions l'1 de juny de l'any de la seua elecció, i és acompanyat d'un vicepresident de la República, per a la conducció i maneig de la política del Consell de Ministres i del gabinet del Govern de la República del Salvador.
Segons la Constitució, per a que una persona siga declarada president electe de la República, deu obtindre en les eleccions presidencials la majoria dels vots obtinguts en l'elecció.
La duració del càrrec presidencial és de sis anys en possibilitat de reelecció indefinida, i cada 1 de juny deurà rendir contes davant l'Assamblea Llegislativa del Salvador, sobre els aportes i Desenroll Governamental que ell, el seu vicepresident i el Consell de Ministres varen desenrollar des de l'inici del mandat presidencial.[1][2]
Història
[editar | editar còdic]En 1824, l'Alcaldia Major de Sonsonate i la Província de Sant Salvador s'unixen formant l'Estat del Salvador, unit primer a les Províncies Unides del Centre d'Amèrica i despuix a la República Federal de Centroamérica. Segons la llei federal els governants rebien el títul de Cap Suprem fins a 1841, quan El Salvador assumix la seua sobirania i declara dissolta l'unió centroamericana, sent des d'eixe moment els seus governants denominats presidents. En avant, es reconeixen quatre etapes en particulars característiques: el periodo post federatiu, la república cafetalera, els governs militars i els governs civils.
Si be, en l'any de 1841, El Salvador va assumir la seua sobirania, serà fins al 25 de giner de 1859 quan per decret llegislatiu, s'oficialise la seua calitat de república lliure, sobirana i independent.[3] Per un atre costat, en eixe any de 1841, l'orgue llegislatiu crea una constitució per a llegitimar la nació del Salvador, en la que s'establix la duració del periodo presidencial en 2 anys; i Juan Lindo, qui es trobava governant com a cap suprem provisorio, assumix com a president Provisional de la República del Salvador, el 2 de febrer de 1841. El 26 de setembre de 1842 resultaria electe pel poble Antonio José Canyes, pero al no acceptar-ho l'assamblea nomenaria al llicenciat Juan José Guzmán com a president del Salvador (com ho estipulava la Constitució d'eixe llavors). Des d'eixe moment, el país va sofrir una série constant de canvis de govern que varen dur al poder a molts mandataris de forma provisional.[4]
En 1858, aplega a la Presidència de la República el capità general Gerardo Barris, el govern dels quals va donar entrada massivament al cultiu del café en el país i va fomentar l'instrucció pública; aixina mateix, és durant la seua presidència que s'aumenta el periodo presidencial de 2 a 5 anys. És en 1863 quan fuig del poder i entra a la presidència a Francisco Ames. En abril de 1871, Santiago González va derrocar a Francisco Ames; i durant el seu govern va proclamar la llibertat de cults, es va llegalisar el matrimoni civil i es varen suprimir les órdens religioses. En 1876, entra al poder presidencial el mege Rafael Zaldívar, en el seu mandat es varen donar grans lleis de terres comunals i ejidals.[4][5]
En la Constitució de la República del Salvador de 1886, emesa durant el govern de Francisco Menéndez, el periodo presidencial queda establit en quatre anys, iniciant i terminant les funcions presidencials l'1 de març.[6] En 1913, davant el decés de Manuel Enrique Araujo, es dona l'inici de la dinastia de la família Meléndez-Quiñónez, que duraria aproximadament 18 anys, i en la que Carlos Meléndez, el seu germà Jorge Meléndez, i el cunyat d'abdós Alfonso Quiñónez Molina s'intercanvien la presidència fins a 1927; quan entra en poder Pío Romero Bosc, qui en principi era recolzat per la dinastia en ser el mege de la família, pero que despuix es deslligaria d'ells i organisaria eleccions democràtiques en les que guanyaria el Ing. Arturo Araujo en 1931.[5]
El 2 de decembre de 1931, es produïx un colp d'Estat a Arturo Araujo per part de militars que varen conformar el Directori Cívic i que el 4 de decembre li varen entregar el càrrec al vicepresident Maximiliano Hernández Martínez. Este govern dictatorial fundaria els fonaments d'una nació rígida i totalment militarisada. En 1939, el General Martínez convoca a una Assamblea Constituent per a redactar una nova constitució, en a on s'establix que el periodo presidencial aumenta de 4 a 6 anys, i escomençaria i terminaria l'1 de giner. Martínez no va poder complir totalment en esta mida, ya que en 1944 renúncia al poder de la nació i entrega novament la presidència al General Andrés Ignacio Menéndez.[7][5]
El general Andrés Ignacio Menéndez intentaria realisar eleccions justes pero seria derrocat per una junta militar el 21 d'octubre de 1944, aplegant al poder el General Osmín Aguirre i Salines.[5] Des d'eixe moment, la Presidència de la República va tornar a mostrar inestabilitat dictatorial, i es varen escomençar a produir governs militaristes, fins al punt de crear-se una república en "Autoritarisme Militar", que terminaria fins a l'any 1979. En 1950, el tinent coronel Óscar Osorio, es convertix constitucionalment en el president de la República, i es redacta una nova constitució, en a on el periodo presidencial seria de 6 anys, i escomençaria i terminaria el 14 de setembre. Osorio va ser conegut com el president dels Programes Socials, degut a que va implementar i va fundar programes en la societat com l'Institut de Vivenda Urbana (IVU), la Comissió Eixecutiva Portuària Autònoma (CEP), entre uns atres que varen beneficiar a la nació.[5][6]
En 1960, es produïx un colp d'Estat que destituiria definitivament al tinent coronel i president José María Lemus, lo que va dur a que es conformarà una Junta de Govern que després seria deposta per un Directori Cívic-Militar en 1961. Restablint-se l'orde constitucional i creant una atra constitució en 1962, que duria en si significatives reformes presidencials. A partir d'eixe moment, el periodo presidencial duraria 5 anys i escomençarà i finalisarà l'1 de juny.[5][6]
Els governs militars en el país es varen estendre fins al 15 d'octubre de 1979, quan es produïx l'últim colp d'Estat en l'història del Salvador, en a on un grup de militars jóvens varen derrocar al Gral. Carlos Humberto Romero, lo que marcaria l'inici de la guerra civil. De 1979 a 1982, la Junta Revolucionària de Govern, en tres etapes successives, va manejar el poder de la República, fins que finalment varen deixar el poder a Álvaro Magaña com a president interí de la República. l'Assamblea Constituent de 1983 decidix crear l'actual constitució, que duria inclosa els Drets Humans. La guerra civil va afectar en gran medida l'estabilitat política del país. El president de la República tenia que enfrontar-se al Front Farabundo Martí per a la Lliberació Nacional, principal cos d'insurrecció en el país i oposició.[5]
En 1984 José Napoleón Duarte guanya les eleccions davant Roberto d'Aubuisson de partit ARENA. En 1987, va iniciar els diàlecs en la guerrilla, sent el primer en La Palma, Chalatenango, després un atre en Ayagualo, La Llibertat, i un atre més en la Nunciatura de Sant Salvador, fins a aplegar al cim dels presidents centroamericanos, en la firma del Pla d'Esquipulas I i II, portat a terme en la ciutat d'Esquipulas, Guatemala.
.jpg)
En 1989, el partit ARENA, guanya les Eleccions Presidencials de 1989, donant com a guanyador al Lic. Alfredo Cristiani, sent el primer president de la República del partit ARENA. En 1992 va firmar els Acorts de Pau de Chapultepec que varen posar fi a la guerra civil del Salvador. Posteriorment el partit ARENA va guanyar les eleccions presidencials de: 1994, 1999 i 2004. Els seus presidents varen ser Armant Calderón Sol, Francisco Flores i Elías Antonio Trau.
En 20 anys de govern del partit ARENA, El Salvador es va caracterisar per les privatisacions de servicis nacionals com el Café, les Telecomunicacions, el Sistema de Pensions, la Banca Nacional, el Servici d'Energia Elèctrica, entre uns atres. En 2001, es realisa en el país el Sistema de Dolarisació Econòmica, mida adoptada pel llavors President de la República Francisco Flores, lo que duria en si grans conseqüències a llarc determini en l'economia salvadorenya.
No va ser fins a l'any 2009, quan la Presidència de la República passa a mans d'un izquierdista, Maurici Funes, vencedor en les Eleccions Presidencials de 2009. L'arribada del primer president izquierdista de la República significava una gran victòria per al FMLN. Posteriorment en els comicis del 9 de març de 2014 és electe Salvador Sánchez Cerén, un excomandante de les Forces Populars de Lliberació Farabundo Martí (FPL), organisació integrant d'ara partit polític FMLN. De 2009 fins a 2019, el FMLN es convertiria en el Partit Oficial de la República del Salvador, encara que la majoria de diputats en l'Assamblea Llegislativa són del partit ARENA, per lo que no va convertir al Salvador en un país totalment d'esquerra.
.jpg)
En les eleccions presidencials del 3 de febrer de 2019, l'empresari i polític Nayib Armant Bukele Ortez va conseguir una victòria electoral històrica que va transformar significativament el panorama polític del Salvador. Este triumfo ho va convertir en el primer mandatari des de José Napoleón Duarte Fonts (periodo presidencial 1984-1989) en accedir a la presidència sense representar a cap dels dos partits polítics que havien monopolisat el poder eixecutiu durant tres décades. Bukele, qui es va presentar com a candidat de la Gran Aliança per l'Unitat Nacional (GANA), va obtindre el 53,10% dels sufragis (1.434.856 vots), superant àmpliament el llindar del 50% necessari per a evitar un segon regrés electoral, conforme establix l'artícul 216 del Còdic Electoral salvadoreny.
Este resultat electoral va constituir un rebuig massiu al bipartidisme tradicional representat per l'Aliança Republicana Nacionalista (ARENA), partit de tendència conservadora que va governar entre 1989-2009, i el Front Farabundo Martí per a la Lliberació Nacional (FMLN), organisació d'orige insurgent i orientació izquierdista que va eixercir el poder entre 2009-2019. Els candidats d'estes formacions, Carlos Calleja d'ARENA i Hugo Martínez del FMLN, varen obtindre respectivament el 31,72% i el 14,41% de la votació total, evidenciant l'agotament del model polític que havia prevalgut des dels Acorts de Pau de 1992. La victòria de Bukele baix la bandera de GANA, partit fundat en 2010 com a escissió d'ARENA, va marcar una inflexió en l'història política contemporànea salvadorenya, no solament per quebrar el sistema bipartidista consolidat durant el periodo posconflicto, sino també per representar l'emergència d'un nou estil de liderage caracterisat per l'us intensiu de plataformes digitals i un discurs antisistema que va canalisar el descontent ciutadà cap a les estructures polítiques tradicionals, fenomen que posteriorment es consolidaria en la creació del seu propi instrument polític, el partit Noves Idees, en 2018.
Presidents del Salvador des de 1984
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Anexe:Presidents del Salvador.
Des de la promulgació de la Constitució salvadorenya en 1983 hi ha hagut huit presidents constitucionals diferents.
Expresidents vius
[editar | editar còdic]A l'any 2026, El Salvador conta en tres expresidents vius. Els tres varen eixercir la presidència de forma oficial despuix de ser electes constitucionalment: Alfredo Cristiani (1989–1994), Elías Antonio Trau (2004–2009) i Salvador Sánchez Cerén (2014–2019). El més recent en morir va ser Maurici Funes el 21 de giner de 2025.
-
Lic. Alfredo Félix Cristiani Burkard
1989-1994
22 de novembre de 1947 (Erro en l'expressió:: Caràcter de puntuació no reconegut "[" anys ) -
Sr. Elías Antonio Trau González
2004-2009
9 de març de 1965 (Erro en l'expressió:: Caràcter de puntuació no reconegut "[" anys ) -
Prof. Salvador Sánchez Cerén
2014-2019
18 de juny de 1944 (Erro en l'expressió:: Caràcter de puntuació no reconegut "[" anys )
Vore també
[editar | editar còdic]- Anex:Presidents del Salvador
- Política del Salvador
- Govern de la República del Salvador
- Consell de Ministres del Salvador
- Anex:Intendents colonials de Sant Salvador
- Història del Salvador
- Primera dama del Salvador
- Banda presidencial del Salvador
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Processe de pèrdua de drets de ciutadania». Centre de Documentació Judicial de l'Orgue Judicial del Salvador.
- ↑ «Talle Suprema del Salvador resol que la reelecció presidencial s'adequa a la Constitució». Diari Constitucional.
- ↑ Pérez Pineda; Meléndez, {{{nom2}}} (2015). El nom oficial de la República del Salvador, Ministeri de Relacions Exteriors, p. 13.
- ↑ 4,0 4,1 Magaña Granats, Álvaro (2000). El Salvador. La República I 1808-1923, Foment cultural del Banc Agrícola.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 Castro Morán (2005). Resenya històrica de les administracions presidencials i de la policia nacional del Salvador des de 1867 fins a 1994.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Gallardo (1961). Les Constitucions del Salvador.
- ↑ Castro Morán (2000). Llampades de llibertat, Editorial Lis.
Bibliografia
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Presidente de El Salvador» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.