Anar al contingut

Acort WHA12-40 entre la OIEA i la OMS de 1959

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Devant caps block 0 5.jpg
En el cartell pot llegir-se OMS CÓMPLICE. Un manifestant davant la sèu de l'Organisació Mundial de la Salut en Ginebra en el vigèsim primer aniversari del accident nuclear de Chernóbil, 26 d'abril de 2007.

L'acort WHA 12-40 (en anglés Agreement between the International Atomic Energy Agency and the World Health Organization[1]) entre l'Agència Internacional d'Energia Atòmica (AIEA, OIEA, o IAEA en anglés) i l'Organisació Mundial de la Salut (OMS, o WHO en anglés) va ser aprovat per l'Assamblea Mundial de la Salut (AMS, o WHA en anglés), orgue plenari de la OMS, el 28 de maig de 1959.[2] Dit acort establix bàsicament el protocol d'actuació, l'obligació del mutu acort i la confidencialitat en assunts relacionats en l'energia nuclear entre la OMS i la OIEA.

Contingut

[editar | editar còdic]

L'acort, de 13 artículs, és breu, sent els seus apartats més importants els següents:[2]

Artícul I - Colaboració i consulta
2)...l'Organisació Mundial de la Salut reconeix que incumbe en primer lloc a l'Organisme Internacional d'Energia Atòmica el fomentar, facilitar i coordinar l'investigació, el desenroll i l'aplicació pràctica de l'energia atòmica en fins pacífics en el món sancer, sense perjuí del dret de l'Organisació Mundial de la Salut a fomentar, estimular, facilitar i coordinar en tots els seus aspectes la llabor sanitària internacional, en inclusió de l'investigació científica.
3) Sempre que qualsevol d'abdós organisacions tinga el propòsit d'iniciar un programa o activitat relatiu a una matèria en que l'atra organisació estiga o puga estar fonamentalment interessada, la primera consultarà a la segona a fi de resoldre la qüestió de comú acort.[2]
Artícul III - Intercanvi d'informació i de documents
1) L'Organisme Internacional d'Energia Atòmica i l'Organisació Mundial de la Salut reconeixen que potser resulte necessari aplicar certes llimitacions a l'objecte de protegir el caràcter confidencial de les informacions reservades que se'ls faciliten. Per tant, convenen que cap de les clàusules del present Acort obliga a una de les dos organisacions a facilitar a l'atra una informació determinada si, en opinió de l'organisació que posseïxca dita informació, s'abusa en això de la confiança de qualsevol dels seus Membres o d'quienquiera que li l'haja comunicat, o es perjudica de qualsevol manera el desenroll normal de les seues activitats...[2]
Artícul XII - Revisió o denúncia de l'Acort
1) El present Acort podrà ser revisat per mutu acort entre l'Organisació Mundial de la Salut i l'Organisme Internacional d'Energia Atòmica a petició de qualsevol de les parts.
2) Si no s'aplega a un acort sobre la revisió, el present Acort podrà ser denunciat per qualsevol de les parts per mig de notificació dirigida a l'atra en data no posterior al 30 de juny de qualsevol any i deixarà d'surtir el 31 de decembre del mateix any.[2]

Interpretació de la OMS del seu acort en la OIEA - 2001

[editar | editar còdic]

En febrer de 2011, davant el cuestionamiento constant de l'acort per periodistes, persones i organisacions, des de l'oficina de l'informació de la OMS es va emetre un comunicat baix el títul Interpretació de l'acort entre l'Organisació Mundial de la Salut i l'Agència Internacional d'Energia Atòmica (Interpretation of the world health organization's agreement with the International Atomic Energy Agency) que considera infundada la preocupació de que la OMS no pot actuar de forma independent en assunts relacionats en l'exposició a substàncies radioactivas i la salut humana degut a que està obligada per l'Acort de 1959.[3]

Com a prova aludix a les recomanacions de la OMS sobre la profilaxis de yodo en el cas d'accidents nuclears o catàstrofe nuclears. En dit comunicat s'indica que l'acort és un més entre la OMS o atres organisacions ademés d'entendre que la clàusula de confidencialitat és habitual i similar a atres acorts.[3]

En relació en les crítiques a la seua inactivitat davant l'estudi de la radiació sobre la salut humana senyala que s'està en procés de desenrollar un ampli programa mundial sobre radiació. En relació en les crítiques al perill del urani empobrit utilisat com a armament convencional s'indica que la OMS està ultimant una evaluació genèrica de riscs per a la salut que pot plantejar l'exposició a l'urani empobrit.[3]

Crítiques a l'Acort WHA 12-40 entre AIEA i OMS

[editar | editar còdic]

Per a crítics com Michel Fernex l'orige de l'acort va ser el següent: en 1956, la OMS va fer la següent pregunta als genetistas: ¿Quins són els efectes genètics de les radiacions en els sers humans, ya que esta Indústria creix i la radiació nuclear afectarà cada volta més als humans?. El grup de treball incloïa a un Premi Nobel de la Genètica i atres científics molt reconeguts. L'informe conclou que l'indústria estava produint un aument en la radiació i que, per tant, també van a aumentar les mutacions en la població. I açò va a ser perjudicial per a les persones i els seus descendents. Esta advertència va produir molta preocupació en l'ONU, que va crear l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica en 1957, només un any despuix. Per a llimitar l'acció de la OMS es propon la firma de l'acort en la AIEA, l'objectiu principal de la qual era i és Accelerar i contribuir a la pau per mig de l'energia atòmica, a la salut i prosperitat de tot lo món.[4][5]

l'accident nuclear de Fukushima I ha tornat a posar sobre la taula les conseqüències negatives que la firma el 28 de maig de 1959 de el [enllaç trencat] entre l'Organisació Mundial de la Salut i l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica suponen per a la consecució dels objectius de la primera.[6][7]

Pèrdua d'independència de la OMS

[editar | editar còdic]

Per als seus crítics l'acort impedix que la OMS actue de forma independent, ya siga informant o investigant sobre els efectes sobre la salut humana de la radiactivitat i la contaminació radiactiva causades per l'us de l'energia nuclear i, específicament, pels accidents nuclears i catàstrofe nuclears com l'accident de Chernóbil i l'accident nuclear de Fukushima I.


L'acort impediria qualsevol actuació independent de la OMS en relació en l'energia nuclear i els seus efectes sobre la salut ya que en l'artícul 1, apartat 2 la OMS reconeix a la AIEA com a responsable última dels assunts relaciones en l'energia nuclear en fins pacífics i obliga a resoldre qualsevol assunt per mutu acort -ya siga un programa, estudi o activitat relacionada en l'energia nuclear.[2][8] Esta última afirmació, que fa recalcament en la necessitat del comú acort, ha dut a distints observadors a advertir de la pèrdua d'independència de la OMS per a l'estudi i difusió de qüestions relatives a l'influència en la salut humana de l'energia nuclear.[9][10]

Crítiques de l'organisació Per l'independència de la OMS

[editar | editar còdic]

Segons l'agrupació d'organisacions no governamentals per l'independència de la OMS dit acort ha segut molt negatiu, des de la seua constitució i de manera especial davant les catàstrofe nuclears com han segut l'accident de Chernóbil i l'accident de Fukushima en Japó.[11]

Per a dita organisació cap programa social ni mege digne d'eixe nom ha segut posat en pràctica en les zones contaminades de Chernóbil.[12] Es considera que dit acort ha llimitat greument la protecció de la salut dels ciutadans del món en relació en la contaminació radiactiva. Se senyala que en els països en activitat nuclear, els estudis epidemiológicos són rars i casi inexistents i, en certs països com França, el secret sobre les activitats nuclears civils i militars és total. Per a la OMS l'acort supondria un conflicte d'interessos entre els seus objectius relacionats en la salut i els de la OIEA, organisació pròxima als interessos de l'indústria nuclear.[6][13]

Crítiques de Jean Ziegler: renúncia de la OMS a ocupar-se de les víctimes de les catàstrofe atòmiques

[editar | editar còdic]

Per a l'acadèmic suís Jean Ziegler, vicepresident del comité assessor del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, la firma de l'acort WHA 12-40 i la seua actual vigència supon la confirmació de que "el lobby nuclear ha conseguit que la OMS renuncie a ocupar-se de les víctimes de les catàstrofe atòmiques".[14]

Crítiques pel deixament davant l'accident de Chernóbil

[editar | editar còdic]

Per a Serguei Anatólevich Kulish, un dels liquidadores de Chernóbil, els informes que varen ser publicats baix el nom de la OMS sobre l'accident de Chernóbil varen ser estudis elaborats fonamentalment per la AIEA de Viena. El conveni de 1959 hauria nugat de peus i mans a la OMS per a realisar ella mateixa els estudis epidemiológicos. Per a Serguei la AIEA va ser creada en l'época dels àtoms per a la pau, per la ONU, tant per a promoure l'energia nuclear com vigilar la proliferació de les armes nuclears -cal recordar el TNP o NPT en anglés (Tractat de No Proliferació Nuclear)-.[15][16]

Crítiques per l'absència de la OMS davant l'accident de Fukushima

[editar | editar còdic]

Per al seu crítics, el problema de l'acort radica que seguix llimitant l'estudi de les conseqüències sobre la salut humana de l'accident nuclear de Fukushima I per part de la OMS.[5][17][18]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Agreement between the International Atomic Energy Agency and the World Health Organization, Basic Documents, WHO.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 [enllaç trencat]
  3. 3,0 3,1 3,2 Interpretació de l'acort entre la OMS i la OIEA (Interpretation of the world health organization's agreement with the International Atomic Energy Agency), 23 de febrer de 2001, Statement WHO/06, en who.int.
  4. «Fukushima: l'estranya absència de la OMS, Entrevista a Michel Fernex, per Andrada Noaghiu». Archivat des d'el original, el 30 de juliol de 2013. Consultat el 28 d'abril de 2011.
  5. 5,0 5,1 Fukushima, Tchernobyl : « L'OMS répète els chiffres de l'AIEA ».
  6. 6,0 6,1 [enllaç trencat]
  7. [enllaç trencat]
  8. [enllaç trencat]
  9. «Appeal by health professionals for independence of the World Healthcare Organization». Consultat el 19 d'abril de 2011.
  10. «Open letter on the WHO/IAEA Agreement of 1959». Archivat des d'el original, el 20 de juliol de 2011. Consultat el 19 d'abril de 2011.
  11. For the independence of W.H.O -independent.who.
  12. Lo que no et conten sobre Chernóbil, en amcmh.org.
  13. Dangerously Wrong on Nuclear Radiation, Attack of the Nuclear Apologists, Helen Caldicott, CounterPunch, 12 d'abril de 2011.
  14. «Fukushima i Chernobyl desafien a la OMS, Per Gustavo Capdevila, en IPS, 26 d'abril de 2011.». Archivat des d'el original, el 21 d'octubre de 2011. Consultat el 2 de juliol de 2012.
  15. Chernóbil, 25 anys despuix, Eduard Rodríguez Farré i Salvador López Arnal, 26 d'abril de 2011.
  16. «Accidentes nuclears. ¿Va ser Chernóbil: l'última advertència?, Eduard Rodríguez Farré i Salvador López Arnal, El Vell Talp, 19/3/2011». Archivat des d'el original, el 4 de febrer de 2012. Consultat el 28 d'abril de 2011.
  17. Fukushima: un Chernobil a cambra llenta, Eduard Rodríguez Farré · Salvador López Arnal, 20/03/11. Sense permís.
  18. «Fukushima: l'estranya absència de la OMS». Archivat des d'el original, el 30 de juliol de 2013. Consultat el 28 d'abril de 2011.