Aceno
Els acenos, o poliacenos són una classe de composts orgànics que són hidrocarburs aromàtics policíclics formats per anells de benceno units entre sí de forma llineal. Els seus representants de major tamany tenen un potencial interés en l'optoelectrònica, i són objecte d'estudi en els camps de la química i l'ingenieria elèctrica. El pentaceno ha segut incorporat als transistors orgànics d'efecte de camp.
Fins a la data, els acenos coneguts són:
- benceno
- naftaleno (n=0, 2 anells)
- antraceno (n=1)
- tetraceno (n=2)
- pentaceno (n=3)
- hexaceno (n=4)
- heptaceno (n=5, 7 anells)
Acenos superiors han segut generats en matrius sòlides a temperatures criogèniques, com el octaceno (n=8),[1] nonaceno (n=9)[1] i undecaceno (n=11).[2] També han segut generats sobre superfícies metàliques i caracterisats en resolució subatòmica per mig de STM, acenos com el nonaceno (n=9),[3] decaceno (n=10)[4] i undecaceno (n=11).[5]
Recentment, la generació sobre superfície del dodecaceno (n=12)[6] ha segut descrit per investigadors[7] del CiQUS i TU Dresden, sent el aceno més llarc descrit fins al moment.
Composts relacionats
[editar | editar còdic]Existix un grup relacionat de composts cridats helicenos que estan formats per anells units entre sí en 1 i 2 en una estructura helicoidal en lloc de llineal com és el cas dels acenos. Els poliquinanos i -quinenos són anells de ciclopentano units entre sí.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Tönshoff, Christina; Bettinger, Holger F. (2010). "Photogeneration of Octacene and Nonacene". Angewandte Chemie International Edition. 49 (24): 4125–8. DOI:10.1002/anie.200906355. PMID 20432492».
- ↑ «Evolution of the Optical Gap in the Acene Séries: Undecacene. DOI: 10.1002/anie.201802197».
- ↑ «Nonacene Generated by On-Surface Dehydrogenation Rafal Zuzak, Ruth Dorel, Mariusz Krawiec, Bartosz Such, Marek Kolmer, Marek Szymonski, Antonio M. Echavarren, Szymon Godlewski, ACS Nano, 2017, 11 (9), pp 9321–9329 doi: 10.1021/acsnano.7b04728.».
- ↑ «Decacene: On-Surface Generation J. Krüger, F. García, F. Eisenhut, D. Skidin, J. M. Alonso, E. Guitián, D. Pérez, G. Cuniberti, F. Moresco, D. Penya, Angew. Chem. Int. Ed. 2017, 56, 11945. doi:10.1002/anie.201706156.».
- ↑ «Higher Acenes by On‐Surface Dehydrogenation: From Heptacene to Undecacene.».
- ↑ «Dodecacene Generated on Surface: Reopening of the Energy Gap. Frank Eisenhut, Tim Kühne, Fátima García, Saleta Fernández, Enrique Guitián, Dolores Pérez, Georges Trinquier, Gianaurelio Cuniberti, Christian Joachim, Diego Penya*, Francesca Moresco*. ACS Nano 2019, doi: 10.1021/acsnano.9b08456.».
- ↑ «[1]». Consultat el 19 de febrer de 2020.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Aceno» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.