Anar al contingut

Acanthopleura granulata

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Acanthopleura granulata.jpg
chiton difuso (Acanthopleura granulata)


El chiton difuso o chiton fantasma (Acanthopleura granulata)[1][2] és una espècie de poliplacóforo tropical de tamany mig. Esta espècie és comuna dins de la seua àrea de distribució en l'oceà Atlàntic tropical occidental (Mar Carib), pero sol passar desapercebuda en molta freqüència, pel seu color i textura que la mimetizan en les roques de l'ambient en les que viu.

En els països antillanos de parla anglesa, estos i atres chitones intermareales comunes es coneixen com "curb" (rastell, frenat).

El peu de l'animal és comestible i també s'utilisa com a esc per a la peixca.

Descripció

[editar | editar còdic]

Alcança fins a 7 cm de llongitut. Presenta huit plaques grosses i pesades, la superfície de les plaques sol estar fortament erosionada, pero quan no s'erosiona és granulada. La faixa presenta una alta densitat d'espículas. La coloració és per lo general mimética en l'ambient (per lo comú de colors blancs, grisos i algunes poques bandes negres)[3]

Acanthopleura granulata posseïx centenars d'estructures oculars, definibles com ulls rudimentaris, equipades en un cristalí compost per aragonita. És únic animal que es coneix que el seu cristalí està fet a partir d'este material, ya que en atres espècies de poliplacóforo són de calcita. Dits ulls complixen en una funció visual molt rudimentària i no solament per a detectar canvis en l'allumenament[4][5][6]

Distribució

[editar | editar còdic]

Acanthopleura granulata és una espècie d'àmplia distribució el Mar Carib, citada des de la Florida[7] a Mèxic,[8] en les costes d'América Central (Hondures, Costa Rica i Panamà)[9][10][11][12] costes de Colòmbia[13] i Veneçola[14][15] en Sudamérica i en les Antilles (Bahames, Cuba, Granada, Illes Caiman, Guadalupe Puerto Rico Trinitat i Tobago)[16][17][18]

Hàbitat

[editar | editar còdic]

Esta espècie viu en les roques molt altes en la zona intermareal. És molt tolerant a la dessecació solar.[19][20][21]

Noms vernàculs

[editar | editar còdic]

Chiton difuso, chiton fantasma, panderola de mar, tel.[22]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Abbott, R Tucker(1954).American Seashells. D. Van Nostrand Company Inc. xiv + 541 p. N.York..
  2. Warmke, Germaine L. & Abbott, R Tucker. 1961. Caribbean Seashells. Livingston Publishing Company. Narbeth. Pennsylvania.
  3. «Marine Species: Fuzzy chiton (Acanthopleura granulata)». Archivat des d'el original, el 14 d'octubre de 2011. Consultat el 7 de setembre de 2011.
  4. Speiser, Daniel I., Douglas J. Eernisse & Sönke Johnsen. 2011. A chiton uses aragonite lenses to form images. Current Biology, 21(8):665-670, Sumary: http://www.cell.com/current-biology/abstract/S0960-9822%2811%2900305-8?switch=standard
  5. Solament Ciència.com: Insòlits ulls de molusc en cristalins a pur de aragonita http://www.solociencia.com/biologia/11060304.htm [1] archivat en Wayback Machine.
  6. Neo Fronteres: Sobre la visió de la panderola de mar 29 d'abril de 2011 http://neofronteras.com/?p=3472
  7. Specimen Search of the Malacology Collection at the Academy of Natural Sciences, Philadelphia: Acanthopleura granulata Gmelin. http://clade.ansp.org/malacology/collections/search.php?mode=refine&taxonname=Acanthopleura%20granulata%20(Gmel.) [2] archivat en Wayback Machine.
  8. World Refister of Marine Species (WoRMS): Acanthopleura granulata (Gmelin, 1791) AphiaID: 386270 http://www.marinespecies.org/aphia.php?p=taxdetails&aneu=386270
  9. «Hondures selvat.com: Acanthopleura granulata Gmelin, 1791».
  10. InBio Espècies de Costa Rica: Acanthopleura granulata (Gmelin, 1791) (Panderola de mar, Quitón, Quitón pelut) «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 16 de març de 2013. Consultat el 16 de març de 2013.
  11. García-Rius, Cedar I. & Migdalia Álvarez-Ruiz. 2011. Diversitat i microestructura de quitones (Mollusca: Polyplacophora) del Carib de Costa Rica. Revista de Biologia Tropical, 59(1):129-136. ISSN 0034-7744 http://www.scielo.sa.cr/scielo.php?pid=S0034-77442011000100010&script=sci_arttext http://www.scielo.sa.cr/pdf/rbt/v59n1/a10v59n1.pdf
  12. Discovery Yale Digital Content: Acanthopleura granulata http://discover.odai.yale.edu/ydc/record/2878972
  13. Gràcia C. Adriana, Juan Manuel Díaz i Néstor I. Ardila(2005).«Quitones (Mollusca Polyplacophora) de la mar Carib colombià».Biota Colombiana, 6(1):117-125.
  14. Cruz Motta, J. J. 2007. Anàlisis especial de les comunitats tropicals intermareales associades als llitorals rocosos de Veneçola. Ciències Marines, 33(2)133-148 http://www.redalyc.org/articulo.oa?aneu=48000203
  15. Prieto A., Antulio., Cruz Tineo, Lilia J. Ruiz i Natividad García(2006).«Moluscs associats a substrats someros en l'Estany de Bocaripo, Estat Sucre, Veneçola».Bol. Centre Invest. Biol. 40(1).Consultat el 7 de setembre de 2011.
  16. «Malacolog Version 4.1.1. Database of Western Atlantic Marine Mollusca». The Academy of Natural Sciences, Philadelphia.
  17. Cabrales C. Yenizeys. i Raúl. Fernández G. Moluscs del llitoral rocós de la localitat de Yaguanabo, província Cienfuegos http://www.oceandocs.net/bitstream/1834/3529/1/017%20MOLUSCS%20DE EL%20LLITORAL%20ROCÓS....pdf
  18. Specimen Search of the Malacology Collection at the Academy of Natural Sciences, Philadelphia: Acanthopleura granulata Gmelin. http://clade.ansp.org/malacology/collections/search.php?mode=refine&taxonname=Acanthopleura%20granulata%20(Gmel.) [3] archivat en Wayback Machine.
  19. Rodríguez, G. 1959. “The marine communities of Margarita Island, Veneçola”. Bulletin of Marine Science of the Gulf and Caribbean, Coral Gables, FL, 9(3): 237-280
  20. Rodríguez, G. 1967. “Les comunitats bentónicas. En: Fundació La Salle de Ciències Naturals (ed.). Ecologia marina. Monografia No. 14. Editorial Dossat /Tallers Gràfics Iberoamericans, S. A., Caracas / Barcelona, 563-600
  21. Díaz-Polit, Guillermo. 1997. Informe nacional sobre l'estat de la biodiversitat en Colòmbia ecosistemes marins i costers. Programa de Biodiversitat i Ecosistemes Marins. Institut d'Investigacions Marines i Costeres -- INVEMAR A.A. 1016, Santa Marta, Colòmbia. http://www.invemar.org.co/redcostera1/invemar/docs/2200ieamc1997.pdf
  22. Cervigon, Fernando (1981). Fernando Cervigon (ed.). , Caracas (Veneçola), pp. 52.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons