Acanthaspis petax
Acanthaspis petax és una espècie pertanyent al gènero de les Acanthaspis de la família de les chinches assessines (Reduviidae). Esta espècie s'alimenta principalment de formigues, pero també d'una varietat d'insectes menuts, com mosques, saltamontes chicotets i escarabats.[1] Les nimfes d'esta espècie creen una pila de cadàvers de formigues en les seues esquenes per a camuflar-se.[2] Els adults no usen camuflage i estan coloreados en un patró roig i negre.[1]
Este insecte viu en el est d'Àfrica, prop del llac Victoria, en països com Uganda, Kènia i Tanzània. També ha segut vist en països d'Àsia occidental.[1]
Hàbitat
[editar | editar còdic]Acanthaspis petax viu en la sabana,[3] en hàbitats amagats, com a clavills en el sol, clavills en parets de fanc i montículs abandonats de termites, a on creixen fongos.[1]
Camuflage
[editar | editar còdic]Camuflage en cadàvers de formigues
[editar | editar còdic]Les nimfes de Acanthaspis petax creen un gran montícul en l'esquena que consistix predominantment en cadàvers de formigues, pero a sovint s'inclouen atres chicotets cadàvers d'insectes i trossos de plantes.[3] A l'ocupació de materials de l'entorn en el seu cos li'l denomina emmaixquerament, més específicament, est és un tipo d'emmaixquerament cridat camuflage en cadàvers.[2] Les nimfes usen este camuflage per a amagar-se dels depredadors i ajudar en la captura dels seus assuts.[1]
Per a construir el seu camuflage, Acanthaspis petax primer deu capturar al seu assut. Una volta capturat, Acanthaspis petax injecta a l'assut enzimes digestives i beu els teixits dissolts, deixant arrere un exoesquelet buit. Este exoesquelet es fixa a l'esquena de A. petax per mig de fils adhesius que segrega dels pèls secretores del seu abdomen.[2][3]
Cóm exactament este montícul de cadàvers camufla a Acanthaspis petax encara està en debat, ya que s'ha investigat poc sobre el tema. Una teoria és el camuflage en formes estranyes: l'insecte pot adherir-se tants elements a la seua esquena que és irreconeixible per als depredadors.[2][3] No camuflant-se com una atra cosa sino simplement desbaratant la seua pròpia image. Una atra idea és que A. petax es camufla com un eixam de formigues.[2][4] Curiosament, les formigues no són els únics organismes dels que Acanthaspis petax s'alimenta, pero són els principals en els que construïx el seu camuflage.[1] Açò possiblement es dega a que les aranyes salticidae són un depredador important de Acanthaspis petax pero no de les formigues. De fet, les aranyes poden evitar un grup de formigues per temor a ser rodejades per elles.[2][4] Finalment, s'ha sugerit que este és un tipo de camuflage olfatiu, és dir, l'olor de les formigues emmaixqueraria el de l'insecte, no obstant, esta teoria no ha segut estudiada.[4]
Lo que se sap és que els insectes emmaixquerats són atacats molt manco per depredadors orientats visualment que aquells insectes nuets, lo que du a la conclusió de que el camuflage és a lo manco parcialment visual.[2][3]
Un atre camuflages
[editar | editar còdic]Les nimfes també es cobrixen en arena o partícules de terra.[1][3] Esta "capa de pols" pot ser una forma de camuflage olfatiu, que emmaixquera l'olor de Acanthaspis petax, lo que li permet passar desapercebut per al seu assut i capturar-ho més fàcilment.[3]
En general, ya que les nimfes estan actives durant el dia. usen molt el camuflage. Els adults són actius durant la nit i, per lo tant, tenen menys necessitat de camuflar-se i no ho usen.[1]
Alimentació
[editar | editar còdic]Acanthaspis petax és un depredador que aguaita al seu assut fins que s'acosta lo suficient per a tendir-li una emboscada.[3] Després perfora a l'assut en el seu #probòscide en forma de cheringa.[1][3] La saliva paralisant i les enzimes digestives s'envien per la #probòscide cap a l'assut. Una volta que l'assut es digerix de forma extracorpórea, Acanthaspis petax succiona els teixits licuados cap a la #probòscide, deixant solament el exoesquelet de l'assut.[2][3]
Comportaments
[editar | editar còdic]Quan és agarrat per un depredador, Acanthaspis petax pot lliberar el seu cos del seu camuflage i fugir o amagar-se, deixant arrere solament una bola de cadàvers de formigues.[2][3] Si s'atrapa una nimfa, pot passar-se per morta, quedant-se queta durant molts minuts.[1]
Acanthaspis petax es mou en poca freqüència i en raches curtes.[1] Este tipo de moviment millora l'eficàcia del camuflage.[1]
Les nimfes poden passar molts dies sense menjar ni aigua, lo que les adapta be al seu hàbitat aparentment poc atractiu.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 Proceedings of the Royal Entomological Society of London. Séries A, General Entomology.33(10-12)
- 167–175.doi:10.1111/j.1365-3032.1958.tb00449.x.Consultat el 2023-05-17.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 Journal of Zoology.273(4)
- 358–363.ISSN 1469-7998.doi:10.1111/j.1469-7998.2007.00335.x.
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 Animal Behaviour.63(2)
- 277–284.ISSN 0003-3472.doi:10.1006/anbe.2001.1910.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Stromberg. «This Insect Uses Its Victims' Carcasses As Camouflage» (en en). Smithsonian Magazine. Consultat el 2020-04-02.
Vore també
[editar | editar còdic]- Odhiambo, Thomas R. (1958). "The camouflaging habits of Acanthaspis petax Stål (Hem., Reduviidae) in Uganda". Entomologist's Monthly Magazine. 94: 47.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Stromberg, Joseph (2012-05-08). «This Insect Uses Its Victims' Carcasses As Camouflage». Smithsonian.
- Ant-killing assassin bugs (Acanthaspis petax), Bukidnon, Philippines
- Foto
- Este artícul conté una traducció derivada de «Acanthaspis petax» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.