L'abric de les Lomas d'Abril és un lloc arqueològic en pintures rupestres, ubicat en el terme municipal de Castielfabib, província de Valéncia (comunitat autònoma de Valéncia, Espanya).

Abric de les Lomas d'Abril
Panel informatiu de l'Abric Lomas d'Abril a l'entrada de la sendera, junt al barranc del Val de l'Aigua en El Rodeno de Castielfabib (Valéncia), 2018.
Mapa del recorregut circular relatiu a Abric Lomas d'Abril en El Rodeno de Castielfabib (Valéncia), en detall dels punts a visitar (2018).
Abrigue de les Lomas d'Abril, situat en la marge dreta del barranc del Val de l'Aigua en El Rodeno de Castielfabib (Valéncia), 2018.
Detalle de panel decorat en l'Abric Lomas d'Abril, en El Rodeno de Castielfabib (Valéncia), 2018.
Detalle del panel decorat en pintures rupestres (tractament digital) en l'Abric Lomas d'Abril, El Rodeno de Castielfabib (Valéncia) [Institut Valencià de Conservació i Restauració de Bens Immobles (IVCR)].
Calque de les pintures rupestres (tractament digital) de l'Abric Lomas d'Abril en El Rodeno de Castielfabib (Valéncia), 2018.

Estes pintures prehistòriques són les úniques descobertes fins ara en el Racó d'Ademuz, per la seua situació geogràfica, estil i cronologia, pertanyen a l'Art rupestre de l'arc mediterràneu de la península ibèrica, vinculant-se a les existents en els Abrics rupestres de Tormón, del Parc Cultural d'Albarracín.

Història

El seu descobriment data de març de 2014, el seu autor va ser Ricardo Canet García, membre de la colla contra incendis n.º 18. La troballa està en relació en atres habidos en la zona del Rodeno de Tormón (Terol) en anys previs (2008-2014).

Comunicat el seu descobriment a la Conselleria d'Educació i Cultura de la Generalitat Valenciana, l'entitat autonòmica va reconéixer l'autenticitat de les pintures, disponent els mijos precisos per al seu estudi, protecció i difusió.

Del seu descobriment es va fer eco la prensa general.[1]-[2]-[3]

En tant partix de l'Art Rupestre de la Comunitat Valenciana, les pintures d'este abric estan protegides per la Llegislació Estatal i Autonòmica,[4] havent segut declarades Be d'Interés Cultural i des de l'any 1998 forma part de la Llista del Patrimoni Mundial de l'UNESCO.

Treballs arqueològics

Realisats a l'ampar de la Conselleria d'Educació, Cultura i Deport de la Generalitat Valenciana (convocatòria d'ajudes per a la conservació i restauració de Bens Immobles del Patrimoni Cultural), varen consistir en estudis de topografia, conservació, documentació, prospecció arqueològica de la zona immediata, i estudi de la pintura per al seu coneiximent i divulgació. Les llabors de topografia es varen basar en l'alçament fotogramétrico i ortofotográfico, en el propòsit de conseguir una mostra digital de l'interior de l'abric per a la producció d'un model en tres dimensions (3D). L'objectiu final d'estes tècniques és conseguir un model en quatre dimensions (4D) que permeta passejades virtuals per l'abric i les pintures.[5]

Ubicació i descripció

L'abric es troba en un aflorament rocós situat en la marge dreta del barranc del Val de l'Aigua (que aboca les seues aigües al Túria per la dreta en Mes de Jacinto), a uns 1.150 metros d'altitut. El panel decorat s'ubica en el punt més protegit de l'abric, sobre un requadro d'uns 120x120 cm., i està compost per cinc figures -tres antropomorfos i dos zoomorfos que formen dos composicions diacròniques-: Primera composició: agrupa els motius 1, 2 i 3 (figures antropomorfes més antigues). Segona composició: agrupa els motius 4 i 5 (figures zoomorfes posteriors).

  • Motiu 1: figura humana yacente (horisontal) en les cames flexionades, situada a l'esquerra del panel. Cos estilisat que s'eixampla en la part dels muscles, d'a on partixen els braços. Porta gran tocat al que li falta un àrea triangular.
  • Motiu 2: figura humana central, es dirigix cap a la dreta (cames separades, una flexionada, lo que produïx efecte de dinamisme), cos estilisat en eixamplada cap als muscles d'a on partixen els braços. En la mà dreta porta objecte triangular que encaixa en el que li falta a la figura yacente (motiu 1), du gran tocat.
  • Motiu 3: figura humana situada a la dreta, es dirigix cap a l'esquerra (cames flexionades, l'anterior flexionada, lo que produïx efecte dinàmic), de menor tamany que el motiu 2, lo que produïx efecte de profunditat respecte de la composició zoomorfa.
  • Motiu 4: figura animal (cabra) situada als peus i per davant del motiu 2, mira cap a l'esquerra, ben perfilada encara que en pèrdues de pintura per desconches en algunes parts, el cap inclinat en actitut de pastar, cornamenta cap a arrere, pates davanteres en uve invertida (efecte dinàmic), pates posteriors acabades, en l'esquerra es dibuixa l'corvejón, en coa doble (efecte dinàmic).
  • Motiu 5: figura animal (cabra) en posició invertida (pates amunt), per baix del motiu 4. Conservació precària, s'aprecia la cornamenta (cap a avall) i el cos parcialment, falta part del cap, les extremitats plegades sobre la pancha. Donada la posició de l'animal, s'interpreta com a mort.

Comparades en les del seu entorn –Abrics rupestres de Tormón, del Parc Cultural d'Albarracín- les pintures de l'abric de les Lomas d'Abril posseïxen traces pròpies:

«El seu tamany sobrepassa lo comú, lo mateix que la seua composició narrativa. L'escena presenta tant animals superposts a les figures humanes com a escenes d'humans, tot això en un tema en comú, la mort».[6]
Art prehistòric en Castielfabib: abric de les Lomas d'Abril , Ricardo Canet García

Tècniques pictòriques

Pintura de color roig (obtingut d'òxits de ferro: Hematita, Limonita i Goethita), en tintes planes.

Estil

Llevantí, estilisat i naturalista.

Cronologia

Neolític (entre 7.000-5.000 anys abans del present).

Informació i accés

Existix una monografia composta i editada pel descobridor de les pintures que pot consultar-se o descarregar-se en llínea.[7]

 
Accés a costera del Temps, Castielfabib (Valéncia), en detall del pont sobre el riu Ebrón (2018).

Per a visitar les pintures de l'abric de les Lomas d'Abril des de Castielfabib es deu ser per la carretera d'El Cuervo fins a la desviació de costera del Temps, a on es troba el primer panel informatiu. Des del llogaret castielfabiense cal continuar per una pista asfaltada que du a Tormón: a l'altura de «El Temps» es deixa la pista asfaltada i s'agarra una atra de terra, allí es troba el primer poste de pala que indica el camí, basta seguir les indicacions. En el mont de «El Rodeno» el camí enllaça en les pintures dels Abrics rupestres de Tormón, fins a arribar al «Prao Miges» –situat en la linde intermunicipal de Castielfabib i Tormón-: en dit punt es troba el segon panel informatiu de la sendera que du a l'abric de les Lomas d'Abril, via el barranc del Val de l'Aigua. Es tracta d'un recorregut circular de dificultat baixa, 1,8 quilómetros de recorregut i 1 hora de duració.[8] Durant el trayecte poden vore's mostres d'arquitectura tradicional (vernacular) relacionades en l'activitat agropecuaria en la zona en temps subactuals. En la zona dels «Corrals dels Fantasmes» existix un conjunt de palleres, corrals, descoberts, parideras, eres de pa trillar... que servien també com a residència temporal als agricultors en moment puntuals del cicle agrari: llaurança i sembra, sega i trilla. En este mateix lloc perviuen restes arqueològiques d'interés: un mur defensiu de grans dimensions i un conjunt de pedres copelades en el pis d'un dels corrals a modo de petroglifs, presuntament utilisats com a forns per a l'extracció artesanal d'oli del ginebrera de la miera. El recorregut és un lloc protegit, declarat com Microrreserva de flora per la Generalitat Valenciana.[9]

Vore també

Notes i referències

  1. ↑ Bo, 2014a.
  2. ↑ Bo, 2014b.
  3. ↑ Redacció, 2017.
  4. ↑ Llei de Patrimoni Històric Espanyol i Llei 4/1998 d'11 de juny de la Generalitat Valenciana, del Patrimoni Cultural Valencià
  5. ↑ Canet García, 2017, p. 18.
  6. ↑ Canet García, 2017, p. 11.
  7. ↑ Canet García, 2017, pp. 1-23.
  8. ↑ Sánchez Garzón, 2018-I.
  9. ↑ Sánchez Garzón, 2018-II.

Bibliografia

Enllaços externs