Anar al contingut

Abbevilliense

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Biface abbevillien.png
Abbevilliense
Paleolític Inferior ArcaicAbbevillenseChelense

Els térmens Abbevillense, Abbevilliense (en francés: Abbevillien) o [Pre]Chelense (Chelléen), ara en desús, s'usaven per a designar una antiga indústria lítica del Paleolític Inferior d'Europa Occidental i del Nort d'Àfrica, anterior al Achelense i caracterisada per bifaces toscos i irregulars[1] i els primers restants líticos.[2]

El Abbevillense s'hauria desenrollat en la glaciació de Mindel, és dir, durant l'estadi isotòpic 15 o 14, aproximadament (fa una miqueta més de 500.000 anys). Seria una cultura posterior al Paleolític Inferior Arcaic, cultura en vores tallades pero sense bifaces pròpiament parlant. No va ser, per lo tant, la primera cultura europea, encara que durant molt temps es va creure que sí. La majoria de les troballes se circumscriuen al sur d'Europa occidental.

L'utensili principal (és lo que es denomina "fòssil director") és l'astral de mà bifacial (bifaz) obtinguda a partir d'alguna roca de trencament concoidea (quarsita, sílex), per percussió dura, per mig d'eliminació de grans lascas; estos bifaces abbevillenses presenten arestes laterals tallants, pero molt sinuoses i una punta poc treballada. Hi havia sense dubte útils sobre lasca pero són més escassos. En canvi, són abundants, també, les vores tallades.

D'esta época són els primers indicis de l'existència de fòc en Europa.

Història

[editar | editar còdic]

Sugerit en 1878 pel prehistoriador francés Ernest d'Acy (1827-1905), va ser utilisat i popularisat en 1883 per Gabriel de Mortillet,[3] Chelense pren el seu nom del lloc de Chelles (Seine-et-Marne, França).

Henri Breuil va propondre substituir-ho pel terme «abbevillian», en referència als jaciments del terrat alt del Somme en Abbeville (Somme, França), els sediment del qual no varen ser reelaborados.

Un nom controvertit

[editar | editar còdic]

No obstant, l'indústria chelense s'ha identificat casi exclusivament en el jaciment homònim, i la seua posició estratigráfica resulta ser idèntica a la de les indústries achelenses. Per tant, el terme «chelense» s'utilisa actualment en poca freqüència, com a adjectiu per a descriure bifaces relativament toscos, tallats en un martell dur i en vores sinuoses. Ya no s'ampra per a designar una indústria específica independent, sino que simplement seria part del Achelense més antic.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  2. Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  3. treccani.it: Il Paleolitico. Il primer popolamento dell'Eurasia. Il Mondo dell'Archeologia (2002)

Bibliografia

[editar | editar còdic]
165-238..
  • Eugène Bonifay, Bernard Vandermeersch (1991). «Vue d’ensemble sur li Très Ancien Paléolithique de l’Europe», Éditions du CNRS (ed.). Els Premiers européens (Actes du 114i Congrès National de Sociétés Savantes), Pariu, pp. 309-319.


Referències

[editar | editar còdic]