Anar al contingut

A5 (coet)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

A5 va ser la denominació d'una série d'eixides alemans construïts en 1938 per un equip dirigit per Wernher von Braun i concebuts com a banc de proves i model a escala de lo que seria el A4, més conegut com V2, el primer missil balístic del món.

El A5 usava el mateix motor que l'A3 (alimentat en oxigen líquit i un 75% d'alcohol) pero ya tenia la forma aerodinàmica del A4 i un nou sistema de control. Es varen construir i varen llançar fins a 25 models del A5, alguns dels quals varen volar vàries voltes. La recuperació de el coet es feya gràcies a un sistema de paracaigudes. Alguns models no duyen sistema de propulsió i varen ser construïts per a proves de llançament des de l'aire. Els A5 es varen llançar en el periodo entre 1938 i 1942 des de Peenemünde i l'illa de Greifswalder Oie.

Llançaments

El primer A5 va aplegar a Peenemunde unes semanes despuix del fracàs del tercer llançament del A3 i va ser un model sense motor pensat per a ser llançat des de gran altura en la finalitat d'alcançar velocitats supersòniques en la caiguda i aixina provar l'aerodinàmica que despuix utilisaria el V2. Este model pesava 250 kg, media 1,6 m de llarc i tenia 20 cm de diàmetro.

En l'estiu de 1938 es varen fer quatre llançaments des de l'illa de Greifswalder Oie sense el sistema d'estabilisació ni els paracaigudes. En les proves es varen alcançar entre 8 i 12 km d'altura.

En setembre de 1938 varen escomençar les proves del sistema d'estabilisació usant-se gran cantitat de A5 a escala. Es tractava de models com l'usat en les proves de caiguda lliure, pero de sol 47 kg de pes, dels quals 27 eren massa inerte. El propulsante consistia en un 85% de peròxit de hidrogen combinat en permanganato de calci com a catalisador. El motor produïa 120 quiloponts de força durant 15 segons, en una velocitat dels gasos d'escape de 1000 m/s. Com a resultat d'estes proves es varen dissenyar unes aletes estabilizadoras per al A4 més curtes i amples que les usades en els fallancs A3, encara que seguien tenint problemes per a mantindre el control en vents forts i tendien a fer girar el coet al voltant del seu eix llongitudinal.

En setembre de 1939 va tindre lloc la primera prova de caiguda lliure d'un A5. Va ser soltat per un bombarder He-111 des de 7000 metros d'altitut. Va trencar la barrera del sò als 1000 metros d'altura, en una velocitat de 360 m/s. Les aletes estabilizadoras varen mantindre l'oscilació màxima de el coet dins de 5 graus respecte de la vertical. L'eixida deceleró fins a 100 m/s despuix de lliberar el paracaigudes de frenat i despuix de soltar el paracaigudes principal va frenar fins als 5 m/s, caent al mar.

En octubre de 1939 es varen fer tres llançaments des de Greifswalder Oie per a provar el nou sistema de control, fabricat per Siemens. El primer va ser un llançament vertical, alcançant 7 km d'altura en 45 segons, moment en que el motor es va quedar sense propulsante. Els paracaigudes de frenat i principal varen funcionar correctament, en lo que el coet va caure a la mar (el coet tenia capacitat per a surar durant dos hores ans que l'aigua que entrava en els tancs buits ho afonara) i va ser recuperat per una llancha. El segon llançament va ser pràcticament idèntic al primer. En el tercer es va provar per primera volta la maniobra de cabotege necessària per al A4, que va funcionar perfectament: el coet va iniciar el cabotege als 4 segons del llançament, aplegant als 5 km d'altura i a 6 km de distància, caent a la mar i sent posteriorment recuperat.

Les proves varen seguir en cinc llançaments més, tots exitosos, en els que es varen usar controls giroscòpics i paracaigudes, alcançant-se entre 12 i 18 km d'altitut.

Característiques

Espente: 15.000 kN
Massa: 900 kg
Diàmetro: 0,78 m
Llongitut: 5,82 m

Vore també

A1
A2
A3
V2 (A4)
b
A6
A9

Referències

Wade, Mark (2008). «A5» (en anglés). Consultat el 27 de maig de 2008.

en:Aggregate (rocket family)#A5