Anar al contingut

1 Corintis 15

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
1 Corintis 15
Resurrecció de la Carn (c. 1500) de Luca Signorelli; basat en 1 Corintis 15:52: «es tocarà la trompeta, i els morts seran resucitats incorruptibles, i nosatres serem transformats». Capella de Sant Brizio, Duomo, Orvieto.

1 Corintis 15 és el quinzé capítul de la Primera Epístola als Corintis de l'apòstol Pablo. Els onze primers versículs són el primer registre de les aparicions del Jesús resucitat en el Nou Testament.

El restant del capítul subralla la primacia de la resurrecció per al cristianisme. Les llectures del text es donen en els servicis del dumenge de Pasqua i els funerals, a on els dolientes tenen la garantia de la «expectativa segura i certa de la resurrecció a una vida millor».

La resurrecció de Jesús (15:1-11)

La mort, sepultura i resurrecció de Crist estan documentades en els llibres de Mateo, Marcos, Lucas i Juan. El relat de les aparicions de la resurrecció de Jesús en els versículs 3-7 sembla ser una declaració d'un credo pre-paulino primerenc.[1][2][3][4][5][6][7]

L'antiguetat del credo ha segut localisada per la majoria dels erudits bíblics a no més de cinc anys despuix de la mort de Jesús, provablement procedent de la comunitat apostólica de Jerusalem.[3][4][7][8][9][10] Basant-se en l'anàlisis llingüístic, la versió rebuda per Pablo sembla haver inclós els versículs 3b-6a i 7.[11] El credo és considerat històricament fiable i està acceptat que preserva un testimoni únic i verificable de l'época.[12][13]

En dissidència en l'opinió majoritària, Robert M. Price[14] i Hermann Detering,[15] escrivint en la revista Journal of Higher Criticism (editat per Price) varen argumentar que 1 Corintis 15:3-7 no era un credo cristià primitiu escrit dins dels cinc anys de la mort de Jesús. Varen negar que Pablo escriguera els versos, i varen creure que eren una interpolació possiblement datada tan llunt com el començ del II. Price escriu que «El parell de paraules en el versícul 3a, ‹rebre/entregar› (paralambanein/paradidonai) és, com a sovint s'ha senyalat, el llenguage tècnic per a la transmissió de la tradició rabínica». D'acort en Price, este (supostament interpolado) text contradiu el relat de la conversió de Pablo descrit en Gálatas 1:13-24 que nega explícitament que Pablo haja ensenyat el evangeli de Crist per algun home, sino més be per Jesús mateix.[14] No obstant, molts comentaristes tenen l'opinió de que Pablo «va rebre» açò de Jesús.[16] Apunten a 1 Corintis 11:23 com a evidència d'esta idea:[16] «Perque yo vaig rebre del Senyor lo que també vos he ensenyat: Que el Senyor Jesús, la nit que va ser entregat, va prendre pa [...]». Les paraules gregues per a «rebre/entregar» són les mateixes ací que en 1 Corintis 15:3.

Pero en contra d'estos estudiosos, Geza Vermes defén l'opinió majoritària en la resurrecció. Vermes diu que les paraules de Pablo són ___protected_title_5___.[17] D'acort a l'epístola de Pablo als Gálatas, ell prèviament s'havia reunit dos de les persones mencionades en estos versículs com a testics de la resurrecció: Jacobo el Just i Cefas/Pedro:

Despuix, passats tres anys, vaig pujar a Jerusalem per a vore Pedro, i vaig permanéixer en ell quinze dies; pero no vaig vore cap atre dels apòstols, sino a Jacobo el germà del Senyor. En açò que vos escric, he ací davant de Deu que no mente.

—Gálatas 1:18-20

Per una atra part, inclús els estudiosos escèptics coincidixen que el credo d'1 Corintis 15 no és una interpolació, sino era un credo formulat i va ensenyar en una data molt primerenca despuix de la mort de Jesús. Gerd Lüdemann, un estudiós escèptic, sosté que «els elements de la tradició deuen ser datats en els dos primers anys despuix de la crucifixión de Jesús [...] a més tardar tres anys [...]».[18] Michael Goulder, un atre estudiós escèptic, afirma que «es remonta a lo manco a lo que Pablo va ensenyar quan es va convertir, un parell d'anys despuix de la crucifixión».[19]

La resurrecció dels morts (15:12-58)

Jesús i els creents (15:12-19)

En els versículs 12-19, Pablo, en resposta a alguns que expressaven dubtes en la congregació de Corinto, a la que està dirigida la carta, aduïx l'importància fonamental de la resurrecció com una doctrina cristiana. A través d'estos versículs, Pablo està fent recalcament en l'importància de la resurrecció de Jesucristo i la seua rellevància com el cor del cristianisme. Pablo reprende a l'Iglésia de Corinto dient que si Jesús no va resucitar despuix de la crucifixió, llavors no té sentit la fe del cristianisme (1 Corintis 15:12-19).

El postrer enemic (15:20-28)

En els versículs 20-28, Pablo afirma que Crist tornarà en poder i posarà als seus «enemics baix dels seus peus» (1 Corintis 15:25) i inclús la mort, «el postrer enemic», serà destruïda (1 Corintis 15:26).

Batisme pels morts (15:29)

En el versícul 29 Pablo cita la pràctica del batisme pels morts com a testimoni per a la doctrina de la resurrecció. Este principi de l'obra vicaria pels morts és una obra important de l'Iglésia de Jesucristo dels Sants dels Últims Dies en la dispensaació del compliment dels temps.

D'un atre modo, ¿qué faran els que es bategen pels morts, si en cap manera els morts resuciten? ¿Per qué, puix, es bategen pels morts?

—1 Corintis 15:29

No erreu (15:33-34)

El versícul 33 té una cita de la lliteratura grega clàssica. Segons el historiador de l'iglésia Sócrates de Constantinopla,[20] procedix d'una tragèdia grega d'Eurípides, pero l'erudició moderna, seguint a Jerónimo,[21] l'atribuïx a la comèdia Thaĩs de Menandro, o Menandro citant a Eurípides. Podria no haver segut una cita directa de Pablo: «Este dit va ser àmpliament conegut com una familiar cita familiar».

No erreu; les males conversacions corrompen les bones costums. Veleu degudament, i no pequeu; perque alguns no coneixen a Deu; per a vergonya vostra ho dic.

—1 Corintis 15:33

La resurrecció de la carn (15:35-58)

El capítul conclou en un registre de la naturalea de la resurrecció. En el juí final s'elevarà als morts i tant els vius com els morts seran transformats a un ___protected_title_7___ (15:44).[22]

He ací, vos dic un misteri: No tots dormirem; pero tots serem transformats, en un moment, en un obrir i tancar d'ulls, a la final trompeta; perque es tocarà la trompeta, i els morts seran resucitats incorruptibles, i nosatres serem transformats. Perque és necessari que açò corruptible es vista de incorrupció, i açò mortal es vista d'immortalitat.

—1 Corintis 15:51-53

A través del poder de Crist, «Sorbida és la mort en victòria». Fent referència a un vers d'Oseas, Pablo pregunta: «¿On està, oh mort, la teua aguijón? ¿On, oh sepulcre, la teua victòria?», igualant el pecat en la mort i la llei judaica, que ara ha segut conquistada i substituïda per la victòria de Crist (1 Corintis 15:54-55).

Vore també

Referències

  1. ↑ Neufeld, Vernon H. (1964). The Earliest Christian Confessions, Grand Rapids: Eerdmans, pp. 47.
  2. ↑ Fuller, Reginald H. (1971). The Formation of the Resurrection Narratives, New York: Macmillan, pp. 10.
  3. ↑ 3,0 3,1 Pannenberg, Wolfhart (1968). Jesus – God and Man, Traduït per Lewis Wilkins i Duane Pribe., Philadelphia: Westminster, pp. 90.
  4. ↑ 4,0 4,1 Cullmann, Oscar (1966). A. J. B. Higgins (ed.). The Earlychurch: Studies in Early Christian History and Theology, Philadelphia: Westminster, pp. 64-66.
  5. ↑ Conzelmann, Hans (1969). 1 Corinthians, Traduït per James W. Leitch., Philadelphia: Fortress, pp. 251.
  6. ↑ Bultmann, Rudolf (1951). Theology of the New Testament (vol. I), pp. 45, 80–82, 293.
  7. ↑ 7,0 7,1 Brown, Raymond E. (1973). The Virginal Conception and Bodily Resurrection of Jesus, New York: Paulist Press, pp. 81, 92.
  8. ↑ Sheehan, Thomas (1986). The First Coming: How the Kingdom of God Became Christianity, New York: Ramdom House, pp. 110, 118.
  9. ↑ Wilckens, Ulrich (1977). Resurrection, Traduït per A. M. Stewart., Edinburgh: Saint Andrew, pp. 2.
  10. ↑ Grass, Hans (1962). Ostergeschen und Osterberichte, 2.ª edició, Gottingen: Vandenhoeck und Ruprecht, pp. 96. Grass favorix un orige en Damasc.
  11. ↑ MacGregor, Kirk R.(2006).«1 Corinthians 15:3b-6a, 7 and the Bodily Resurrection of Jesus».Journal of the Evangelical Theological Society.49(2): 225–34.
  12. ↑ Campenhausen, Hans von (1968). «The Events of Easter and the Empty Tomb», Tradition and Life in the Church, Philadelphia: Fortress, pp. 44.
  13. ↑ Hunter, A. M. (1973). Works and Words of Jesus, pp. 100.
  14. ↑ 14,0 14,1 Price, Robert M.(1995).«Apocryphal Apparitions: 1 Corinthians 15:3-11 as a Post-Pauline Interpolation».Journal of Higher Criticism.2(2): 69–99.
  15. ↑ Herman Detering (2003). The Falsified Paul, p. 3.
  16. ↑ 16,0 16,1 (1871) Commentary Critical and Explanatory on the Whole Bible.
  17. ↑ Vermes, Geza (2008). The Resurrection, Londres: Penguin, pp. 121-122. ISBN 978-0141030050.
  18. ↑ Gerd Lüdemann (1994). The Resurrection of Jesus, pp. 38.
  19. ↑ Michael Goulder (1996). The Baseless Fabric of a Vision.. Citat en Gavin De Costa (1996). Resurrection Reconsidered, pp. 48.
  20. ↑ Sócrates de Constantinopla (1897). The Ecclesiastical History of Socrates. Llibre III. Capítul 16. Vers 114. p. 194. Vore també l'ensaig introductori a Samson Agonistes de John Milton. Of that sort of Dramatic Poem which is call'd Tragedy
  21. ↑ Jerónimo de Estridón. Commentarium ad Titum. 100.1
  22. ↑ Sanders, E. P. (1991). Paul, Oxford: Oxford University Press, pp. 29-30. ISBN 0192876791.

Bibliografia

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=1_Corintis_15&oldid=1626673»