1 Corintios 15
_verso_1_Cor_15,_3-6.jpg){kind=link}
1 Corintios 15 és el quinzé capítul de la Primera Epístola als Corintios del apòstol Pablo. Els onze primers versículs són el primer registre de les aparicions del Jesús resucitat en el Nou Testament.
El restant del capítul subralla la primacia de la resurrecció per al cristianisme. Les llectures del text es donen en els servicis del dumenge de Pasqua i els funerals, a on els dolientes tenen la garantia de la «expectativa segura i certa de la resurrecció a una vida millor».
La resurrecció de Jesús (15:1-11)
[editar | editar còdic]La mort, sepultura i resurrecció de Crist estan documentades en els llibres de Mateo, Marcos, Lucas i Juan. El relat de les aparicions de la resurrecció de Jesús en els versículs 3-7 sembla ser una declaració d'un credo pre-paulino primerenc.[1][2][3][4][5][6][7]
L'antiguetat del credo ha segut localisada per la majoria dels erudits bíblics a no més de cinc anys despuix de la mort de Jesús, provablement procedent de la comunitat apostólica de Jerusalem.[3][4][7][8][9][10] Basant-se en l'anàlisis llingüístic, la versió rebuda per Pablo sembla haver inclós els versículs 3b-6a i 7.[11] El credo és considerat històricament fiable i està acceptat que preserva un testimoni únic i verificable de l'época.[12][13]
En dissidència en l'opinió majoritària, Robert M. Price[14] i Hermann Detering,[15] escrivint en la revista Journal of Higher Criticism (editat per Price) varen argumentar que Plantilla:Bíblia no era un credo cristià primitiu escrit dins dels cinc anys de la mort de Jesús. Varen negar que Pablo escriguera els versos, i varen creure que eren una interpolació possiblement datada tan llunt com el començ de el II. Price escriu que «El parell de paraules en el versícul 3a, ‹rebre/entregar› (paralambanein/paradidonai) és, com a sovint s'ha senyalat, el llenguage tècnic per a la transmissió de la tradició rabínica». D'acort en Price, este (supostament interpolado) text contradiu el relat de la conversió de Pablo descrit en Plantilla:Bíblia que nega explícitament que Pablo haja ensenyat el evangelio de Crist per algun home, sino més be per Jesús mateix.[14] No obstant, molts comentaristes tenen l'opinió de que Pablo «va rebre» açò de Jesús.[16] Apunten a Plantilla:Bíblia com a evidència d'esta idea:[16] «Perque yo vaig rebre del Senyor lo que també vos he ensenyat: Que el Senyor Jesús, la nit que va ser entregat, va prendre pa [...]». Les paraules gregues per a «rebre/entregar» són les mateixes ací que en 1 Corintios 15:3.
Pero en contra d'estos estudiosos, Geza Vermes defén l'opinió majoritària en la resurrecció. Vermes diu que les paraules de Pablo són ___protected_title_5___.[17] D'acort a l'epístola de Pablo als Gálatas, ell prèviament s'havia reunit dos de les persones mencionades en estos versículs com a testics de la resurrecció: Jacobo el Just i Cefas/Pedro:
Despuix, passats tres anys, vaig pujar a Jerusalem per a vore Pedro, i vaig permanéixer en ell quinze dies; pero no vaig vore cap atre dels apòstols, sino a Jacobo el germà del Senyor. En açò que vos escric, he ací davant de Deu que no mente.
Per una atra part, inclús els estudiosos escèptics coincidixen que el credo d'1 Corintios 15 no és una interpolació, sino era un credo formulat i va ensenyar en una data molt primerenca despuix de la mort de Jesús. Gerd Lüdemann, un estudiós escèptic, sosté que «els elements de la tradició deuen ser datats en els dos primers anys despuix de la crucifixión de Jesús [...] a més tardar tres anys [...]».[18] Michael Goulder, un atre estudiós escèptic, afirma que «es remonta a lo manco a lo que Pablo va ensenyar quan es va convertir, un parell d'anys despuix de la crucifixión».[19]
La resurrecció dels morts (15:12-58)
[editar | editar còdic]Jesús i els creents (15:12-19)
[editar | editar còdic]En els versículs 12-19, Pablo, en resposta a alguns que expressaven dubtes en la congregació de Corinto, a la que està dirigida la carta, aduïx l'importància fonamental de la resurrecció com una doctrina cristiana. A través d'estos versículs, Pablo està fent recalcament en l'importància de la resurrecció de Jesucristo i la seua rellevància com el cor del cristianisme. Pablo reprende a l'Iglésia de Corinto dient que si Jesús no va resucitar despuix de la crucifixió, llavors no té sentit la fe del cristianisme (Plantilla:Bíblia).
El postrer enemic (15:20-28)
[editar | editar còdic]En els versículs 20-28, Pablo afirma que Crist tornarà en poder i posarà als seus «enemics baix dels seus peus» (Plantilla:Bíblia) i inclús la mort, «el postrer enemic», serà destruïda (Plantilla:Bíblia).
Batisme pels morts (15:29)
[editar | editar còdic]En el versícul 29 Pablo cita la pràctica del batisme pels morts com a testimoni per a la doctrina de la resurrecció. Este principi de l'obra vicaria pels morts és una obra important de l'Iglésia de Jesucristo dels Sants dels Últims Dies en la dispensaació del compliment dels temps.
D'un atre modo, ¿qué faran els que es bategen pels morts, si en cap manera els morts resuciten? ¿Per qué, puix, es bategen pels morts?
No erreu (15:33-34)
[editar | editar còdic]El versícul 33 té una cita de la lliteratura grega clàssica. Segons el historiador de l'iglésia Sócrates de Constantinopla,[20] procedix d'una tragèdia grega d'Eurípides, pero l'erudició moderna, seguint a Jerónimo,[21] l'atribuïx a la comèdia Thaĩs de Menandro, o Menandro citant a Eurípides. Podria no haver segut una cita directa de Pablo: «Este dit va ser àmpliament conegut com una familiar cita familiar».
No erreu; les males conversacions corrompen les bones costums. Veleu degudament, i no pequeu; perque alguns no coneixen a Deu; per a vergonya vostra ho dic.
La resurrecció de la carn (15:35-58)
[editar | editar còdic]El capítul conclou en un registre de la naturalea de la resurrecció. En el juí final s'elevarà als morts i tant els vius com els morts seran transformats a un ___protected_title_7___ (15:44).[22]
He ací, vos dic un misteri: No tots dormirem; pero tots serem transformats, en un moment, en un obrir i tancar d'ulls, a la final trompeta; perque es tocarà la trompeta, i els morts seran resucitats incorruptibles, i nosatres serem transformats. Perque és necessari que açò corruptible es vista de incorrupció, i açò mortal es vista d'immortalitat.
A través del poder de Crist, «Sorbida és la mort en victòria». Fent referència a un vers d'Oseas, Pablo pregunta: «¿On està, oh mort, la teua aguijón? ¿On, oh sepulcro, la teua victòria?», igualant el pecat en la mort i la llei judaica, que ara ha segut conquistada i substituïda per la victòria de Crist (Plantilla:Bíblia).
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Neufeld, Vernon H. (1964). The Earliest Christian Confessions, Grand Rapids: Eerdmans, pp. 47.
- ↑ Fuller, Reginald H. (1971). The Formation of the Resurrection Narratives, New York: Macmillan, pp. 10.
- ↑ 3,0 3,1 Pannenberg, Wolfhart (1968). Jesus – God and Man, Philadelphia: Westminster, pp. 90.
- ↑ 4,0 4,1 Cullmann, Oscar (1966). A. J. B. Higgins (ed.). The Earlychurch: Studies in Early Christian History and Theology, Philadelphia: Westminster, pp. 64-66.
- ↑ Conzelmann, Hans (1969). 1 Corinthians, Philadelphia: Fortress, pp. 251.
- ↑ Bultmann, Rudolf (1951). Theology of the New Testament, pp. 45, 80–82, 293.
- ↑ 7,0 7,1 Brown (1973). The Virginal Conception and Bodily Resurrection of Jesus, New York: Paulist Press, pp. 81, 92.
- ↑ Sheehan, Thomas (1986). The First Coming: How the Kingdom of God Became Christianity, New York: Ramdom House, pp. 110, 118.
- ↑ Wilckens, Ulrich (1977). Resurrection, Edinburgh: Saint Andrew, pp. 2.
- ↑ Grass (1962). Ostergeschen und Osterberichte, 2.ª edició, Gottingen: Vandenhoeck und Ruprecht, pp. 96. Grass favorix un orige en Damasc.
- ↑ (2006).Journal of the Evangelical Theological Society.49(2)
- 225–34.
- ↑ Campenhausen, Hans von (1968). «The Events of Easter and the Empty Tomb», Tradition and Life in the Church, Philadelphia: Fortress, pp. 44.
- ↑ Hunter, A. M. (1973). Works and Words of Jesus, pp. 100.
- ↑ 14,0 14,1 (1995).Journal of Higher Criticism.2(2)
- 69–99.Consultat el 4 de decembre de 2015.
- ↑ Herman Detering (2003). The Falsified Paul, p. 3.
- ↑ 16,0 16,1 (1871) Commentary Critical and Explanatory on the Whole Bible.
- ↑ Vermes, Geza (2008). The Resurrection, Londres: Penguin, pp. 121-122. ISBN 978-0141030050.
- ↑ Gerd Lüdemann (1994). The Resurrection of Jesus, pp. 38.
- ↑ Michael Goulder (1996). The Baseless Fabric of a Vision.. Citat en Gavin De Costa (1996). Resurrection Reconsidered, pp. 48.
- ↑ Sócrates de Constantinopla (1897). The Ecclesiastical History of Socrates. Llibre III. Capítul 16. Vers 114. p. 194. Vore també l'ensaig introductori a Samson Agonistes de John Milton. Of that sort of Dramatic Poem which is call'd Tragedy [1] archivat en Wayback Machine..
- ↑ Jerónimo de Estridón. Commentarium ad Titum. 100.1
- ↑ Sanders, E. P. (1991). Paul, Oxford: Oxford University Press, pp. 29-30. ISBN 0192876791.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (1983) The Resurrection of Jesus: A Jewish Perspective, Minneapolis: Augsburg.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «1 Corintios 15» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.