Anar al contingut

(8405) Asbolo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Asbolo (símbol:) és el cos menor del sistema solar n.º 8405; concretament es tracta d'un centaure que orbita en el sistema solar exterior entre les òrbites de Júpiter i Neptú. Va ser descobert el 5 d'abril de 1995 per James V. Scotti i Robert Jedicke de Spacewatch en l'Observatori Nacional de Kitt Peak d'Estats Units. Du el nom d'Asbolo, un centaure de la mitologia grega i medix uns 66 km de diàmetro.

Òrbita i classificació

Destorbament orbital: canvis en el semieix major de Asbolo durant els pròxims 5500 anys. Despuix de la trobada en Júpiter en 2700 anys, l'òrbita es torna impredictible.

Els centaures tenen vides dinàmiques curtes per les destorbament dels planetes jagants. S'estima que Asbolo té una vida mija orbital d'aproximadament 860 kiloanys.[1] Actualment es classifica com un centaure SN ya que es considera que Saturn controla el periheli i Neptú controla l'afeli.[2]

Actualment té un periheli de 6,8 ua, per lo que també està influenciat per Júpiter. Centaures en un periheli inferior a 6,6 ua estan molt fortament influenciats per Júpiter i, a efectes de classificació, es considera que tenen un periheli baix el control de Júpiter.[2] En uns dèu mil anys, els clons de l'òrbita de Asbolo sugerixen que la seua classificació de periheli pot estar baix el control de Júpiter.

Predir l'òrbita general i la posició de Asbolo més allà d'uns pocs mils d'anys és difícil pels errors en la trayectòria coneguda, l'amplificament de l'error pels destorbament deguts a tots els jagants gaseosos i la possibilitat de destorbament com a resultat de la desgasificació i fragmentació del cometa. En comparació al centaure Nessus, l'òrbita de Asbolo és actualment molt més caòtica.

Denominació

Este planeta menor va rebre el seu nom de la mitologia grega en honor a Asbolo (en grec: "suja", "el negre"), un centaure capaç de llegir presagis en el vol de les aus. Va provocar un bany de sanc en el que els centaures Quirón i Folo varen trobar la mort a mans d'Heracles. Els planetes menors Quirón, Folo i Heracles duen el nom d'estes figures mitològiques.[3] El nom oficial es va publicar el 28 de setembre de 1999.

Referències

Bibliografia