(2) Pallas
Plantilla:Wikipedia gravada Pallas, el cos menor del sistema solar n.° 2, és el major asteroide del sistema solar. El seu òrbita està situada en la part central del cinturó d'asteroides, i té la particularitat de ser alguna cosa inclinada i excèntrica per a un objecte del seu tamany. La composició de Pallas és única pero prou similar a la dels asteroides de tipo C.
Pallas va ser el segon asteroide descobert, despuix de Ceres. Ho va trobar Heinrich Wilhelm Olbers el 28 de març de 1802, mentres realisava observacions per a localisar i determinar l'òrbita de Ceres usant les prediccions del matemàtic Carl Friedrich Gauss. Olbers ho va batejar en honor a Atenea, deesa grega de la saber; un any despuix, en 1803, es va descobrir l'element químic paladi i es va cridar aixina en referència a l'asteroide.[1]
Història
Descobriment
En 1596, Johannes Kepler va indicar que entre Mart i Júpiter tindria que haver un planeta, lo que va produir com a resultat que durant molts anys els astrònoms realisaren observacions en la zona despuix de la busca de dit cos.[2]
L'1 de giner de 1801, l'astrònom Giuseppe Piazzi va descobrir un objecte que inicialment va confondre en un cometa. Poc temps despuix va anunciar les seues observacions de l'objecte, fent notar que el seu moviment llent i uniforme no era el característic d'un cometa. L'objecte es va perdre de vista durant varis mesos, pero ho varen recuperar Franz Xaver von Zach i Heinrich Wilhelm Olbers gràcies a l'us d'una òrbita preliminar calculada per Carl Friedrich Gauss. Es va batejar com Ceres i, en el seu moment, es va creure que era el planeta perdut predit per Kepler.[2]
Alguns mesos despuix, Olbers estava intentant localisar de nou a Ceres quan va notar un atre objecte movent-se en el sector. Era Pallas, que casualment passava prop de Ceres en eixe moment. El descobriment d'este nou objecte va causar gran interés en la comunitat astronòmica, ya que no s'havia trobat solament un cos celest entre Mart i Júpiter, sino dos. Olbers va plantejar llavors la possibilitat de que els objectes descoberts en realitat serien fragments del planeta propost per Kepler, de modo que provablement existirien més objectes d'eixe tipo.[2] Això seria parcialment cert: en efecte, temps despuix es varen descobrir més asteroides formant un cinturó, pero actualment els científics expliquen d'un atre modo la seua existència.[3]
Olbers va batejar a Pallas en honor a Atenea, deesa grega de la saber; un any despuix, en 1803, es va descobrir l'element químic paladi i es va cridar aixina en referència a l'asteroide.[4]
Gauss va determinar l'òrbita de Pallas i va trobar que el periodo de 4.6 anys era similar al periodo de Ceres. No obstant, Pallas tenia un inclinament orbital relativament alta respecte al pla de l'eclíptica.[2]
Observacions posteriors
En 1917, l'astrònom japonés Kiyotsugu Hirayama va escomençar a estudiar el moviment dels asteroides. Observant un grup d'estos i basat en el seu moviment orbital, el seu inclinament i el seu excentricitat, va descobrir una considerable cantitat de distintes agrupacions. En un informe va reportar un grup de tres asteroides associats en Pallas, que es va cridar «família de Pallas» usant el nom del membre més gran del grup. Des de 1994 s'han identificat més de dèu membres d'esta família, en valors de semieix major entre 2.50 i 2.82 ua i inclinament de 33‑38°.[5] L'existència d'esta família es va confirmar finalment en 2002 per mig d'una comparació dels seus espectres.[6]
S'ha observat vàries voltes a Pallas ocultant una estrela. L'event de ocultamiento per asteroides millor observat de tots va ocórrer el 29 de maig de 1983, quan 140 observadors varen realisar medicions molt cuidadoses dels temps de ocultamiento, lo que va ajudar a determinar un diàmetro precís.[7][8]
Per a estimar la massa de Pallas s'han determinat diminuts destorbament induïts per l'asteroide en el moviment de Mart per mig de senyals de radi de naus orbitantes al voltant del planeta.
Durant l'ocultació del 29 de maig de 1978, es va informar del possible descobriment d'un chicotet satèlit d'un km de diàmetro, que no ha segut confirmat a l'1 de novembre de 2015. En 1980, en base en l'interferometría de motejat, es va postular l'existència d'un satèlit molt major, en un diàmetro de 175 km. La seua existència es refutó el 29 de maig de 1983 a partir d'observacions d'ocultació.[9]
Característiques
Pallas és el segon objecte de major tamany del cinturó d'asteroides, pero el tercer més massiu, ya que Vesta posseïx un volum similar pero una densitat molt major. En comparació, la massa de Pallas equival a al voltant d'un 0.3 % de la massa de la Lluna. Tenint en conte que Ceres, l'objecte més gran del cinturó d'asteroides, s'ha recatalogado com a planeta nano, Pallas és actualment l'asteroide més gran que es coneix, i tant este com Vesta han tingut en algun moment de l'història el títul de «el segon asteroide més gran».
En 2006, quan l'Unió Astronòmica Internacional va propondre la seua nova definició de planetes, Pallas es trobava entre els candidats a planeta, pero en la definició final no es va calificar degut a que no hi havia «netejat el veïnat» de la seua òrbita. En un futur, Pallas podria ser calificat com planeta nano,[10] pero solament si es comprova que la seua forma és consistent en l'equilibri hidrostàtic.[11]
Algunes teories proponen que els asteroides més grans, com Pallas, són realment protoplanetas. Durant l'etapa de formació planetària del sistema solar, els objectes varen créixer en tamany per mig d'un procés d'acreció. Molts dels objectes del tamany de Ceres i Pallas varen ser acrecidos pels cossos més grans, que es varen convertir en planetes. Atres cossos protoplanetaris es varen destruir en colisions en cossos de tamany similar. Pallas podria considerar-se llavors un supervivent d'esta fase de formació planetària.
Pallas té alguns paràmetros dinàmics inusuals per a ser un cos tan gran. La seua òrbita està altament inclinada i és ademés alguna cosa excèntrica, a pesar d'estar localisat a la mateixa distància del Sol que la part central del cinturó d'asteroides. El seu oblicuitat axial és molt alta, al voltant de 60 °, en estimacions que varien entre 56 ° i 81 °.[7] Per açò, en cada estiu i hivern paladiano hi ha grans zones de la superfície de l'asteroide en constant obscuritat o allumenament solar, per temps de l'orde d'un any terrestre.
Encara que no s'ha alcançat consens sobre si la rotació de Pallas és prograda o retrògrada, hi ha estudis que apunten a que és del primer tipo.
Segons observacions espectroscópicas, el component principal del material de la superfície de Pallas és un silicat baix en ferro i aigua. Alguns minerals d'este tipo són l'olivino i el piroxeno, que es troben en cóndrulos CM. Existixen indicacions de que la composició de la superfície de Pallas és molt similar a la dels meteorits CR tipo Renazzo, que té encara menys presència d'hidrats que els de tipo CM. el meteorit Renazzo es va descobrir en Itàlia en 1824 i és un dels meteorits més primitius que es coneixen.
Vore també
- Llista d'asteroides del (1) al (100).
- Cos menor del sistema solar.
- Família de Pallas.
- Asteroides de la família de Pallas.
- Asteroide Pallas en 3D.
Referències
- ↑ Griffith, W. P.(2003).«Rhodium and Palladium - Events Surrounding Its Discovery».Platinum Metals Review.47(4): 175-183.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Astronomical Serendipity». NASA JPL. Archivat des de l'original, el 6 de febrer de 2012.
- ↑ «Ask an Astrophysicist» (en anglés). NASA JPL.
- ↑ Griffith, W. P.(2003).«Rhodium and Palladium - Events Surrounding Its Discovery».Platinum Metals Review.47(4): 175-183.(en anglés)
- ↑ Faure, Gérard (20 de maig de 2004). «Description of the System of Asteroids». Astrosurf.com. Archivat des de l'original, el 5 de novembre de 2004.
- ↑ Foglia, S.; Masi, G.(1999).«New clusters for highly inclined main-belt asteroids».The Minor Planet Bulletin.31: 100-102.(en anglés)
- ↑ 7,0 7,1 Drummond, J. D.; Cocke, W. J.(1989).«Triaxial ellipsoid dimensions and rotational pole of 2 Pallas from two stellar occultations».Icarus.78: 323-329.(en anglés)
- ↑ D. W. Dunham(1990).«The size and shape of (2) Pallas from the 1983 occultation of 1 Vulpeculae».Astronomical Journal.99: 1636-1662.(en anglés)
- ↑ «Other Reports of Asteroid/TNO Companions» (en anglés).
- ↑ «IAU 2006 General Assembly: Result of the IAU Resolution votes» (en anglés).
- ↑ Rincon, Paul(16 d'agost de 2006).«Planets pla boosts tally to 12».BBC News.(en anglés)
- Este artícul conté una traducció derivada de «(2) Pallas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.