Úglich
Úglich (en ruso: Углич) és una ciutat del óblast de Yaroslavl, en Rússia, sent el centre administratiu del rayón de Úglich. Es troba sobre el Volga, poc ans que deixe l'embassament de Ríbinsk, a 92 km (106 km per carretera) al noroest de Yaroslavl.
Úglich és part del Anell d'Or de Rússia, constituït per vàries ciutats principals, situades al voltant de la capital russa. Posseïx uns conjunts arquitectònics admirables.
Història i arquitectura
[editar | editar còdic]L'existència de Úglich segons la tradició es remonta a partir de l'any 937,[1][2] encara que la seua primera menció escrita és de 1148[1][2] com Úgliche Pole ("camp del cantó", en referència al meandre del riu en el que està situada la ciutat).
Úglich va ser sèu d'un menut principat des de 1218 a 1328, quan els príncips locals varen vendre els seus drets al gran principat de Moscou. Com a ciutat fronteriça de Moscovia, va ser incendiada vàries voltes per les tropes lituanes, tártaras i del gran príncip de Tver.
El gran duc Iván III de Moscou li va otorgar la ciutat al seu germà menor Andréi Bolshói en 1462. Durant el govern de Andréi la ciutat es va expandir i es varen construir els primers edificis de pedra. Particularment notable eren la catedral (reconstruïda en 1713), el monasteri de la Intercensión (destruït pels bolcheviques) i el palau de rajola roja del príncip (completat en 1481 i encara hui en peu).
Durant el regnat d'Iván el Terrible la ciutat va passar al seu germà, Yuri. Els habitants de la localitat varen ajudar al sar a capturar Kazán, construint una fortalea de fusta que va ser transportada Volga avall. Durant el XVI Úglich va prosperar política i econòmicament, pero despuix va escomençar a declinar.
El 25 de maig de 1591, el zarévich Dimitri Ivánovich de Rússia, encara en la seua infància, troba la mort ací en circumstàncies dubtoses.[1] Alguns sostenen la teoria de que ha mort durant una crisis epilèptica, mentres que la tradició atribuïx la seua mort a Borís Godunov. En la seua mort va acabar la dinastia Rúrika. Este acontenyiment va supondre per a Rússia l'inici del cridat Periodo Tumultuoso, a lo llarc del com el poder va ser severamnete disputat, concloent en l'ascens al tro de la família Románov.
Els Románov es varen afanyar a canonizar al zarévich, convertint a Úglich en un lloc de pelegrinage. En el lloc a on es va descobrir el cos es va construir l'iglésia de Sant Demetrio en la Sanc. el palau a on va viure el príncip es va convertir en museu. L'image del zarévich en un gavinet en la seua mà dreta es convertiria en emblema de la ciutat.
En 1608-1611 la ciutat va ser invadida i destruïda pels invasores polacs[1]
Atres edificis notables del centre de la ciutat són els monasteris Alekséyevski, l'iglésia dels quals de l'Asunción (1628) es considera una joya de l'arquitectura medieval russa, i el de la Resurrecció, prop de la vora del Volga, en una admirable catedral i conjunt arquitectònic, construït entre 1674 i 1677. De l'atre costat del riu trobem l'iglésia de la Natividad de Sant Joan Batista, construïda per orde d'un comerciant entre 1689 i 1690, per a commemorar el lloc a on el seu fill s'havia ofegat. Prop de la ciutat estan l'Iglésia de Sant Joan el Batiste (1681), el monasteri de Uleima i una bonica iglésia en Divnogorie.
En el primer terç de el XVIII la catedral del kremlin i el seu remarcable campanar varen ser demolits i reconstruïts. Atres construccions importants d'eixe sigle són les iglésies Smolnskaya, Kórsunskaya, Kazánskaya i Bogoyavlénskaya.
En 1796, la ciutat es va convertir en el centre d'un uyezd de la província de Yaroslavl.[1]
L'edifici més important de el XIX és la catedral del convent de la Teofanía, consagrada en 1853.
Durant l'industrialisació de la URSS en 1935-1939, es va construir una central hidroelèctrica i es va crear Embasse de Úglich[1][2]
En giner de 1989, la població de la ciutat era de 40 mil persones, hi havia una central hidroelèctrica, una fàbrica de rellonges (els famosos rellonges Chaika), un centre d'investigació científica, aixina com un Museu històric en una galeria d'art[2]
La ciutat posseïa una fàbrica de rellonges, una fàbrica de cable de fibra òptica (de l'empresa francesa Nexans), una central hidroelèctrica i una estació ferroviària. En ella trobem de la mateixa manera, bons eixemples d'arquitectura russa tradicional i vàries iglésies, algunes de les quals estan sent restaurades.
Demografia
[editar | editar còdic]La situació demogràfica de Úglich s'ha deteriorat fortament durant la década de 1990. En 2001, la taxa de natalitat era solament de 8,3 naiximent per mil habitants i la taxa de mortalitat era de 22 per mil. Aixina el creiximent mostra un dèficit de 13,7 per mil.
| 1897 | 1926 | 1939 | 1959 | 1970 |
|---|---|---|---|---|
| 9 700 | 8 000 | 12 300 | 28 900 | 35 500 |
| 1979 | 1989 | 1996 | 2002 | 2008 |
| 39 100 | 40 000 | 38 260 | 38 900 | 35 427 |
Transport
[editar | editar còdic]Úglich es troba en el curs superior del Volga, que es va fer navegable al tràfic fluvial per mig d'unes esclusas. En un dels segments creats per estos assuts es troba la ciutat. El centre de la ciutat es troba en la vora dreta, per baix de l'assut. En esta zona trobem un port per a embarcacions recreatives. Per damunt de l'assut està la zona industrial i el port de mercaderies. Úglich té conexió ferroviària en la llínea de Moscou a San Petersburgo per un ramal que ix de Pestovo. Úglich està unit també a la ret de carreteres, per les que s'unix a Yaroslavl (102 km), Rýbinsk (85 km), Myshkin (40 km), Nekouz (60 km), Kaliazin (55 km), i Rostov (90 km). Les carreteres que unixen la ciutat a Kashin (50 km) i Nagorie (80 km) no estan asfaltades en tots els seus trams.
Personalitats
[editar | editar còdic]- Aleksandr Oparin (1894-1980), biòlec.
Galeria
[editar | editar còdic]-
Afores de Úglich en 1858.
-
Iglésia de Sant Demetrio en la Sanc.
-
Una atra vista de l'iglésia.
-
Campanar de la catedral.
-
Fresc en la catedral.
-
Catedral de la Teofanía.
-
La casa de Dimitri.
-
Iglésia Bogoyavlénskaya.
-
Mercadillo de recorts.
-
Port turístic.
-
Casa dels comerciants Zimín.
-
Iglésia de Teodoro.
-
Iglésia de Dimitri extramuros.
-
Iglésia de l'icon de la Mare de Deu de Korsun (Kórsunskaya, 1730).
-
Iglésia d'Elías el Profeta en Zolotoruche (1748).
-
Monasteri Voskresenski (1674-77).
-
Iglésia de l'icon de la Mare de Deu de Kazán (Kazánskaya, 1778). -
Iglésia de l'icon de la Mare de Deu de Smolensk (Smolénskaya, 1700). -
Central hidroelèctrica de Úglich sobre el Volga.
_01.jpg){kind=link}
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Углич // Большая Советская Энциклопедия / под ред. А. М. Прохорова. 3-е изд. Том 26. М., «Советская энциклопедия», 1977.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Углич // Большой энциклопедический словарь (в 2-х тт.). / редколл., гл. ред. А. М. Прохоров. том 2. М., "Советская энциклопедия", 1991. стр.516
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Úglich.- Úglich en Wikimapia
- Informacions sobre Úglich (en rus)
- Informacions sobre la ciutat (en rus)
- Fotos de Úglich (en rus) [1] archivat en Wayback Machine.
- Més fotos de Úglich (en rus) [2] archivat en Wayback Machine.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Úglich» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.