Zarévich Dimitri Ivánovich de Rússia

Zarévich Dimitri Ivánovich de Rússia

El zarévich Dimitri Ivánovich, també conegut com zarévich Demetrio, zarévich Dimitri, Dimitri de Úglich, i Dimitri de Moscou, (en ruso: Дмитрий Иванович, Дмитрий Угличский, Дмитрий Московский; 19 d'octubre de 1582-15 de maig de 1591) va ser un zarévich rus, fill d'Iván el Terrible i María Nagaya.

30 anys abans del seu naiximent, en 1552, en el matrimoni d'Iván el Terrible en Anastasia Románovna Zajárina havia naixcut el seu primer fill, també cridat Dmitri Ivánovich (en), que va fallir en 1553 abans de complir un any. Li'l considera el primer zarévich rus.

Vida

Despuix de la mort d'Iván IV de Rússia, el germà major de Dimitri -Teodoro I de Rússia- va ascendir al poder. En realitat, el governant pròpiament dit era el seu cunyat, el boyardo, Borís Godunov, que tenia una reclamació sobre el tro rus. D'acort en la versió més generalisada posteriorment, Godunov volia lliurar-se de Dimitri, que podria haver succeït a Teodoro. En 1584, Godunov va desterrar a Dimitri, la seua mare i els seus germans al infantazgo de la ciutat d'Úglich. El 15 de maig de 1591, Dimitri va morir apunyalat, en misterioses circumstàncies.

Teories

Els cronistes russos i els historiadors posteriors han oferit dos possibles teories de lo que li va passar a Dimitri:

• Dimitri va ser assessinat per orde de Borís Godunov, fent l'assessí que semblara un accident. Esta és la versió més comuna entre els preeminents historiadors de el XIX, Nikolái Karamzín, Serguéi Soloviov o Vasili Kliuchevski, entre uns atres. Els crítics d'esta versió apunten que Dimitri era fill d'Iván pel seu quint (o sèptim) matrimoni, per lo que era illegítim segons el dret canònic (l'Iglésia Ortodoxa Russa permet un màxim de tres matrimonis). Aixina que açò faria que qualsevol reclamació al tro de Dimitri fora inválida.

• Dimitri es va apunyalar a sí mateixa en la gola durant una convulsió epilèptica mentres jugava en un gavinet (està versió és la que respalaven els historiadors Mijaíl Pogodin, Serguéi Platónov, V.K. Klein, Ruslán Skrýnnikov i uns atres). Els detractors d'esta argumentació comenten que durant una crisis epilèptica, les palmes de les mans es queden obertes, aixina que l'haver-se provocat una ferida en estes condicions sembla prou improvable. La versió oficial en el seu moment, assegurava que l'atac a Dimitri li havia ocorregut mentres jugava a una versió del jocs de darts en un gavinet (v tychku), i en anar a tirar el gavinet agarrant-ho pel full, va acabar tirant-li-ho a sí mateixa. En el gavinet en esta posició, caent cap a avant quan li va sobrevindre l'atac, esta teoria sembla més creible.

  

  Escena del crim: Dimitri va ser trobat mort a uns pocs metros de la seua residència.

Existix una tercera versió de la mort de Dimitri, que va trobar respal en alguns historiadors primerencs, com Konstantín Bestúzhev-Riumin, Iván Beliáiev i uns atres. Varen considerar la possibilitat de que Godunov intentara assessinar a Dimitri, pero que este va conseguir escapar, i el secuaz de Godunov va matar a una atra persona en el seu lloc. Este argument explica l'aparició dels impostores, patrocinats per la noblea polaca (vore Dimitri I, Dimitri II, Dimitri III). La majoria d'historiadors moderns russos, de tots modos, consideren la versió de la supervivència de Dimitri prou improvable, ya que és difícil que l'apariència del chic fora desconeguda als assessins. Ademés, és conegut que molts dels nobles polacs que varen recolzar a Dimitri I "El Fals" tampoc creïen en eixa història.

L'escut d'armes de la ciutat de Úglich, en una representació de la figura del zarévich.

La mort del zarévich va fer que esclatara un violent tumult en Úglich, instigada per les queixes de la mare de Dimitri María Nagaya i el seu germà Mijaíl, que sostenien que havia segut assessinat. En escoltar açò els ciutadans lincharon a una quinzena de possibles assessins de Dimitri, incloent al diak representant local del govern de Moscou i un dels companyers de joc de Dimitri. La subsegüent investigació judicial, portada a terme per Vasili Shúiski, despuix d'un cuidadós examen dels testics, va concloure que el zarévich havia mort d'una ferida de gavinet autoinferida en la gola. Despuix de l'investigació oficial, María Nagaya va ser forçada a tonsurarse com una monja i exiliada a un convent remot.

No obstant, quan les circumstàncies polítiques varen canviar, Shúiski es va retractar de la seua afirmació anterior d'una mort accidental i va assegurar que Dimitri havia mort per orde de Godunov. El 3 de juny de 1606, els restants de Dimitri varen ser traslladats de Úglich a Moscou i pronte es va desenrollar un cult cap a ells. En el calendari de l'Iglésia Ortodoxa Russa, és venerat com un Sant Pío Zarévich, en festivitats el 19 d'octubre, el 15 de maig i el 3 de juny. En el XX, la majoria dels historiadors russos i soviètics han donat més crèdit a les conclusions de la primera investigació oficial de Shúiski, que determinava que la mort de Dimitri havia segut un accident.

Referències culturals

L'història de la seua mort es troba en l'obra de teatre d'Aleksandr Pushkin, Borís Godunov, convertida en l'òpera Borís Godunov per Modest Músorgski.

Vore també

• Dimitri I
• Dimitri II
• Dimitri III

Referències

• Serguéi Platónov. Очерки по истории смуты в Московском государстве XVI-XVII вв. Moscou, 1937.
• Ruslán Skrýnnikov. Лихолетье. Москва в XVI-XVII веках. Moscou, 1988.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Zarévich Dimitri Ivánovich de Rússia.