Darts

Archiu:Dartboard.svg

Darts

Els darts són un joc que es practica individualment o per equips, i que consistix en llançar tres darts alternativament cada jugador a una diana fins a completar una puntuació determinada o alcançar uns sectors determinats una série de voltes també determinada, segons la variant del joc

Els punts es conseguixen fent blanc en zones específiques del tauler, encara que a diferència de deports com el tir en arc, estes zones estan distribuïdes per tot el tauler i no seguixen el principi de que els punts aumenten cap a la diana del tauler. Encara que existixen varis jocs similars que utilisen diversos taulers i regles, el terme "darts" sol referir-se ara a un joc estandardisat que implica un disseny de tauler i un conjunt de regles específiques.

Els darts són tant un deport professional com un joc de bar tradicional. Els darts es juguen habitualment en el Regne Unit i en Irlanda, i en tot lo món de forma recreativa.

Història

La primera volta que es mencionen els darts en els llibres d'història va ser en 1314. Entre batalla i batalla els soldats, avorrits, s'ocupaven en atres menesters, un dels quals era competir entre ells llançant asclons o atres materials punchants a les tapes dels barrils de vi. Posteriorment varen utilisar la secció d'un tronc d'arbre penjat entre unes branques. Els mateixos círculs concèntrics de la fusta servien per a definir les diferents puntuacions. Durant molt temps li varen considerar com un deport practicat pels militars. Era molt apreciat ya que mantenia la punteria dels soldats, entrenant el llançament d'armes llaugeres contra l'enemic.

Tauler

És provable que la diana original del joc fora una secció del tronc d'un arbre, que la seua forma circular i anells concèntrics varen donar lloc al patró de diana estàndar que s'utilisa hui en dia. Un nom més antic per a una diana és "butt"; la paraula prové del francés but, que significa "diana" o "meta".

El sistema estàndar de punts numerats s'atribuïx al carpintero de Lancashire Brian Gamlin, que ho va idear en 1896 per a penalisar l'imprecisió, encara que açò és discutit. S'han utilisat moltes configuracions, que varien segons l'época i el lloc. En particular, els taulers de Yorkshire i Manchester Log End diferixen del tauler estàndar en que no tenen triple, només doble i diana. El tauler Manchester és més chicotet que l'estàndart, en un àrea de joc de només d'ample, en àrees dobles i de diana que medixen només . El tauler London Fives és una atra variació, en només 12 segments iguals, sent els dobles i triples d'un quarto de polzada (6,35 mm) d'ample.

Matemàticament, eliminant la simetria rotacional colocant el "20" en la part superior, hi ha 19 factorial, o 121.645.100.408.832.000 dianes possibles. Moltes disposicions diferents penalisarien a un jugador més que la configuració actual; no obstant, la configuració actual en realitat fa el treball de manera prou eficient. S'han publicat varis treballs matemàtics que consideren la diana "òptima".

Abans de la Primera Guerra Mundial, els pubs del Regne Unit tenien dianes fetes en blocs de fusta massiça, normalment d'om. Pero els darts foradaven la superfície de l'om de tal manera que era habitual que es formara un forat al voltant de la vintena d'aguts. L'atre problema era que la fusta d'om necessitava un amere periòdic per a mantindre la fusta blana.

En 1935, el químic Ted Leggatt i l'amo d'un pub, Frank Dabbs, varen escomençar a utilisar la century, un tipo de agave, per a fabricar dianes. Es varen nugar menuts fas de fibres de sisal de la mateixa llongitut. A continuació, es comprimien en forma de disc i es nugaven en un anell metàlic. Esta nova diana va tindre un èxit immediat. Era més duradora i requeria poc manteniment. Ademés, els darts a penes danyaven la diana, ya que simplement partien les fibres empaquetades quan entrabar en ella.

Tipos de darts

De punta d'acer

Estos darts a sovint estan fets en la punta de tungsteno, són una elecció popular per la seua durabilitat i primea. En elegir els millors darts, considera el pes, l'agarre i la calitat en relació en el teu estil de joc i presupost. S'utilisen per a jugar en la diana tradicional, també cridada diana de pèl, que antigament estava fabricada en pèl de camello i que en l'actualitat són de sisal prensage. El seu pes varia des dels 18 g fins als 28 g.

De plàstic o electrònics

Són darts més llaugers que els anteriors, apropiats per a dianes electròniques. El motiu de que siguen més llaugers és per a evitar un excessiu desgast de la diana. Els més comuns solen pesar entre 16 i 18 grams, encara que hi ha alguns, poc utilisats, que poden pesar menys. Es diferencien per dur la punta de plàstic.

De cerbatana

Una atra modalitat de darts són els darts en cerbatana. En este cas, la distància a la diana és major i els darts són molt menuts (de l'orde de 2 centímetros).

La diana

La diana moderna del joc dels darts, en la seua peculiar distribució numèrica, va ser creada en Gran Bretanya a finals de el XIX o principis del XX. No hi ha una evidència definitiva de quí va ser el seu creador, encara que els dos candidats més provables són Brian Gamblin, un carpintero de Lancashire, i Thomas Buckle, un artesà de Yorkshire.

Segons l'Autoritat de Regulació de Darts, una diana de regulació té de diàmetro en una tolerància de +-3 milímetros i està dividida en 20 seccions radials. Cada secció se separa en aram metàlic o una fina banda de chapa. En competició, el centre de la diana (centre del bull's eye) deu ser colocat a 173 centímetros d'altura.

La distribució dels números sobre el tauler obedix a l'intenció de minimisar l'efecte de l'encert en el joc, premiant la punteria i castigant els fallos. Per a això, els números de major valor apareixen flanquejats pels número de menor valor, de modo que els menuts errors són molt penalisats.

Fins a la década de 1930, les dianes es fabricaven en fustes blanes (sobretot om i àlber), que tenien l'inconvenient de que la seua superfície es danyava en l'us repetit de darts. En 1930, l'amo d'un pub de Kent, Frank Dabbs, es va unir al químic industrial Edward Leggat, per a desenrollar uns taulers de fibres comprimides, que requerien menor manteniment i tenien major durabilitat. Els nous taulers varen ser un èxit i ràpidament varen reemplaçar als vells taulers de fusta.

La llínea de llançament es colocarà en el sol a 237 centímetros de distància de la vertical del centre de la diana, formant una diagonal de 293 centímetros en el centre de la diana.

Variants del joc més comuns

301, 501, 701, etc.

Joc de darts en el que cada jugador té que partir d'una d'estes puntuacions, elegida al començ per abdós contrincants, i deuen aplegar fins a zero just, restant d'esta puntuació, la puntuació conseguida en els tres darts en cada tirada. Regles: Per a iniciar la partida (in) i aplegar a zero o "tancar" (out), en la partida, existixen variants o formes de fer-ho: començant o tancant en sector senzill.

Cricket

Un dels jocs de darts més populars, consistix en "tancar" una série de sis números més la diana encertant-los tres voltes en els darts a cada u. Els números en els que es juga més freqüentment són el 20, 19, 18, 17, 16 i 15, més la diana (bull). Ademés d'este mateix joc existixen multitut de variants, segons s'aumente la dificultat, elegint opcions com per eixemple dur ademés una puntuació, a favor (cricket "normal") o en contra (cricket cut throat o a degolle), o no dur-la (no score), que condicionarà que es puga guanyar la partida una volta tancats els sèt números. Ademés existixen atres variants, com "wild cricket" (la diana elegix els números que puntuaran), "crazy cricket" (els números als que tirar, a menos que es tanquen, canvien en cada ronda), "wild and crazy cricket" (combinació dels dos anteriors), i "pick it cricket" (els jugadors elegixen els números als que tirar en els números als que encerten en el calfament o en la mà).

High Score

Variant del joc que consistix en alcançar la màxima puntuació possible en un número llimitat de tirades que normalment són sèt. Per un atre costat en les competències professionals d'este deport els participants tracten de reduir el número de punts que els donen en iniciar el joc fins que un d'ells aplegue a zero.

Contabilización

L'objectiu d'este joc consistix en ser el primer jugador en alcançar el total de punts especificat, el qual se selecciona abans d'escomençar a jugar. Cada jugador intenta conseguir tants punts com li siga possible en cada ronda, contant els dobles i triples dos o tres voltes el valor numèric del segment corresponent.

Round the Clock (Al voltant del Rellonge)

Cada jugador intenta puntuar en cada número de l'1 al 20 i en el centre de la diana en orde. Cada jugador pot llançar tres darts per tanda. En cas d'alcançar el número desijat, dit jugador deurà intentar encertar el següent número de la seqüència. El primer jugador que alcance la diana serà el guanyador. Existixen algunes variants d'este mateix joc en les quals l'objectiu és el segment de puntuació doble o triple.

Killer (Assessí)

Este joc li mostrarà quí són realment els seus amics. El joc pot jugar-se en un mínim de dos jugadors, pero la diversió i la dificultat aumenta en el número de jugadors. En començar, cada jugador deurà seleccionar el seu número llançant un dart a la zona d'objectiu. El número que obté cada jugador serà el número que tindrà assignat durant tot el joc i dos jugadors no podran tindre el mateix número.

L'acció començarà una volta que cada jugador tinga un número assignat. El primer objectiu de cada jugador consistirà en establir-se a sí mateixa com un "assessí" alcançant el segment doble del seu número. Una volta haja alcançat el seu doble, serà un "assessí" durant el restant del joc. A partir de llavors el seu objectiu consistirà en "matar" als seus adversaris alcançant el segment del seu número fins que perguen totes les seues "vides". El guanyador serà l'últim jugador al que li quede alguna vida. En freqüència els jugadors es "unixen" i perseguixen al millor jugador fins que conseguixen tirar-ho del joc.

Francesa

Esta variant del joc de darts es pot realisar en un mínim de dos jugadors, o en parelles de ser molts els participants, deixant clar l'orde dels llançaments des del principi de la partida. El joc consistix en anar retrocedint del número 20 al 14, cada número es passa després de tres clavades en el mateix número i culminant la partida en tres clavades en el centre de la diana, en este joc es deuen marcar 3 voltes lo conegut com a dobles i triples durant la partida en qualsevol dels números que este actiu en el moment. per a terminar la partida es tanca en tres centres prenent el valor de la zona verda com un punt i el bulleye o roig com un doble punt. si en aplegar al centre no s'han completat els 3 dobles o els 3 triples, estos es deuran llançar després de tancar els centres en la partida, indicant abans de cada llançament si s'impactara en el doble o en el triple, aixina com al número al que es farà el llançament. El guanyador serà el jugador que conseguixca completar primer el tancament dels números 20-14, 3 centres, 3 dobles i 3 triples, en l'orde indicat anteriorment o en la variant mencionada. D'iniciar la partida en més de dos jugadors l'orde del segon, tercer i demés llocs es definiran conforme a la menor cantitat de punts que els faltaren a cada jugador per a completar la partida. Este conteo es realisara sumant els punts faltantes per a terminar la partida i tindrà d'últim lloc el jugador que en més punts termine la partida. per a la sumatoria de punts, tots els números faltantes constaren de tres punts a menos que ya conten en algun alvanç per eixemple: si el número 16 ya té un punt, a este número se li restaren solament 2 punts, els dobles valdran 2 punts per cada doble faltante i els triples 3 punts per cada triple faltante, sense importar que lloc s'est en el moment del tancament, els centres valdran lo mateix que els números un punt per cada centre. els triples i dobles són indiferents per al resultat final. per eixemple: si un jugador al moment de finalisar la partida, no va poder tancar un doble i un triple, els punts que li varen faltar en la partida varen ser "5" i en això li guanyaria a un jugador que quedara en el número 14 sense haver conectat cap volta sobre el número aun cuando este haja completat els seus dobles i triples ya que la suma dels seus punts restants seria de "6" (3 en el 14 i 3 centres) faltant-li a este més punts per a terminar la partida, per a l'inici de la nova partida es respectara l'orde donat pel conteo final. "en casa d'empatar en punts guanyara qui en un tir quede mes prop del centre de la diana"

Organismes en Espanya

La Federació Espanyola de Darts, a dia de hui no està llegalisada. En l'any 1990, i despuix de realisar durant varis anys Campeonats com a unió d'Associacions, es va escomençar un tràmit per a llegalisar els darts que, a dia de hui no s'ha finalisat. La F.I.D (com a entitat) està associada a un organisme Mundial de Darts, La World Darts Federation (WDF), Els Campeons de diferents modalitats en la F.I.D, representen a Espanya en els Campeonats del Món que se celebren a final d'any, i que reunixen a jugadors de tot lo món. La millor actuació de l'història, la va obtindre Enrique Forner en l'any 1987, que va quedar entre els 16 millors. Ademés d'açò, en algunes ocasions representen a Espanya en les competicions Internacionals per Seleccions que organisa la WDF, com són la Europe Cup o World Cup.

A dia de hui, hi ha solament 2 Comunitats en el deport de darts llegalisat, Catalunya i Balears, açò és un gran obstàcul a l'hora de llegalisar este deport, ya que és indispensable per a poder registrar la F.I.D. en el Consell Superior de Deports.

Actualment, i des del 20 de setembre de 2011, la Federació Catalana de Dards s'ha incorporat com a membre de ple dret de la World Darts Federation (WDF), obrint una porta per a que els deportistes puguen participar de forma llegalisada en les competicions internacionals.

Ademés d'estos, hi ha diferents Empreses que posseïxen els seus propis campeonats pel que fa a Diana Electrònica, i que comprenen potser a la majoria de darderos del país: FEDE-Adreim, Bullshooter Diana Màrqueting, Bullshooter SL, American Darts Madrit (ADM), Adea-Vifico, K7 Kursaal, F.I.D. Electrònic, A.I.D, Virtual Darts, Walde, 2011Darts. Totes estes empreses, realisen Campeonats a nivell periòdic en distintes zones, i en molts casos oferixen com a premis representar a Espanya en l'estranger, en diferents ciutats europees i nortamericanes en alguns casos.

Jugadors espanyols

Espanya ha contat en varis representants en competicions internacionals de la Professional Darts Corporation (PDC). Entre els jugadors més destacats es troben Crist Reis, Carlos Rodríguez i Toni Alcinas, els qui han participat en tornejos del circuit professional i en events televisats.

Carlos Rodríguez i Toni Alcinas varen representar a Espanya en la Copa Mundial de Darts de la PDC de 2010, a on varen conseguir una victòria davant Anglaterra, representada per James Wade i Phil Taylor. El combinat espanyol va alcançar les semifinals, en les que va ser eliminat pels Països Baixos.

Enllaços externs

Commons

• Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Darts.
• Federació Catalana de Darts
• Darderosdetarragona.com, portal de notícies darderas.
• Federació Espanyola de Darts
• Phoenix Espanya - Associació Nacional de Darts
• American Darts Madrit - Organisació de lligues de darts en Madrit i Guadalajara