Òxit bàsic

Calç

L'òxit de calcio o calç viva és un oxido bàsic. Reacciona en l'aigua per a formar hidròxit de calcio, Ca(OH)₂

Un òxit bàsic o òxit metàlic és un compost binario que resulta de la combinació d'un metal en el oxigen. Quan reaccionen en aigua formen hidròxits, que són bases, i per això la seua denominació. També poden reaccionar en els àcit per a formar sals. Els òxits dels no metalés es denominen òxits àcits.

metal + oxigen = òxit bàsic

Formulació i nomenclatura

Segons la IUPAC, els òxits es formulen aixina: eixemple en el $\mathrm{F}\mathrm{e}{\phantom{A}}_2\mathrm{O}{\phantom{A}}_3$

• (prefix) òxit de (prefix) (nom de l'element): trióxido de dihierro
• Òxit de (nom de l'element) (número): òxit de ferro(III)
• Òxit de (nom de l'element)(valor de la càrrega): òxit de ferro(3+)

Per a nomenar als òxits bàsics, es deuen observar els número, o valència, de cada element. Hi ha tres tipos de nomenclatura: tradicional, per atomicidad i per numeral d'Estoc.

1. Quan un element té un sol número (ej. Gali), li'ls nomena aixina:

• Tradicional: òxit de gali

• Sistemàtica: Li'ls nomena segons la cantitat d'àtoms que tinga la molècula. En este cas, és trióxido de digalio (ya que la molècula de gali queda $\mathrm{G}\mathrm{a}{\phantom{A}}_2\mathrm{O}{\phantom{A}}_3$).
• Numeral d'Estoc: És igual a la nomenclatura tradicional, pero afegint l'número entre paréntesis. Per eixemple, òxit de gali (III), no obstant certs autors només utilisen la numeració romana sempre i quan el metal tinga dos o més número.

2. Quan un element té dos número (ej. Plom), li'ls nomena aixina:

• Tradicional: òxit plumboso (quan l'número utilisat és el menor), o òxit plúmbico (quan el número és el major).

Eixemples:

1. òxit cuproso =$\mathrm{C}\mathrm{u}{\phantom{A}}_2\mathrm{O}$
2. òxit cúprico = $\mathrm{C}\mathrm{u}\mathrm{O}$
3. òxit ferroso = $\mathrm{F}\mathrm{e}\mathrm{O}$
4. òxit fèrric = $\mathrm{F}\mathrm{e}{\phantom{A}}_2\mathrm{O}{\phantom{A}}_3$

Este tipo de nomenclatura necessita dels següents vocablos (que aniran abans dels noms dels elements de la fòrmula)

• mona (1) - hexa (6)
• digues (2) - hepta (7)
• tri (3) - octa (8)
• tetra (4) - senar (9)
• penta (5) - deca (10)

Quan es termina en les lletres "a" o "o", s'elimina abans de la paraula: Ej: mono : Mon-òxit. Quedaria de tal manera: Monòxit. Estaria mal escrit: Monoóxido. Llevat: tetraóxido, pentaóxido, hexaóxido, heptaóxido, octaóxido.

• $\mathrm{N}\mathrm{i}{\phantom{A}}_2\mathrm{O}{\phantom{A}}_3$$⟶$trióxido de biniquel
• Numeral d'Estoc: en esta nomenclatura solament es necessita saber el número de valència del metal, per a escriure-ho al final de la fòrmula en números romans entre paréntesis.

Eixemple: $\mathrm{N}\mathrm{i}{\phantom{A}}_2\mathrm{O}{\phantom{A}}_3$$⟶$ òxit de níquel(III)

3. Quan un element té més de dos número (pot aplegar a tindre fins a quatre) li'ls denomina de la següent manera.

• Tradicional:

1. Quan l'element té una sola valència s'afig la terminació -ico, o simplement s'escriu la paraula òxit seguit de la preposició "de" i en seguida el nom de l'element.
2. Quan l'element té dos valència s'afig la terminació -gose a la més menuda i la terminació -ico a la més gran
3. Quan l'element té tres valència s'afig a la més menuda changlot - gose en l'element entremig, a l'intermija se li afig la terminació -gose i a la més gran la terminació -ico
4. Quan l'element té quatre valència s'afig a la més menuda changlot - gose , a la següent -orso, a la següent -ico i per últim a la més gran per - ico.

• Atomicidad: és igual que en els casos anteriors. Per eixemple, si la molècula és d'urani i queda formada com $\mathrm{U}{\phantom{A}}_2\mathrm{O}{\phantom{A}}_3$, la seua nomenclatura és "Trióxido de diuranio".
• Numeral d'Estoc: Exactament igual que en els casos anteriors, s'escriu l'òxit normalment i se li agrega l'número entre paréntesis

Na I2 O II1. La valència del Na indica el número d'àtoms de O, i la valència del O indica el número d'àtoms del Na.

Fòrmula estructural : $\mathrm{N}\mathrm{a}-\mathrm{O}-\mathrm{N}\mathrm{a}$ Per a formar l'òxit de sodi es necessiten 2 àtoms de sodi per cada àtom d'oxigen.

Si el metal que es combina en l'oxigen és bivalente, es necessita un àtom d'oxigen per cada àtom de l'element metàlic.

Mg (Magnesi) = valència II; O (Oxigen) = valència II

Regla pràctica per a escriure la fòrmula molecular

$\mathrm{M}\mathrm{g}{\phantom{A}}_2\mathrm{O}{\phantom{A}}_2$ se simplifica =$\mathrm{M}\mathrm{g}\mathrm{O}$

Per a formar la molècula de l'òxit d'un metal trivalente es necessiten dos àtoms del metal per cada tres àtoms de l'oxigen.

Al (Alumini) = valència III; O (Oxigen) = valència II

Regla pràctica per a escriure la fòrmula molecular.

A el III2 O II3 = $\mathrm{A}\mathrm{l}{\phantom{A}}_2\mathrm{O}{\phantom{A}}_3$

Eixemples

Fòrmula	Nomenclatura Tradicional	Nomenclatura sistemàtica/atomicidad	Numerals d'estoc
$\mathrm{N}\mathrm{a}{\phantom{A}}_2\mathrm{O}$	òxit de sodi	Monòxit de disodio	òxit de sodi(I)
$\mathrm{C}\mathrm{a}\mathrm{O}$	òxit de calcio	Monòxit de calcio	òxit de calcio(II)
$\mathrm{K}{\phantom{A}}_2\mathrm{O}$	òxit de potassi	Monòxit de dipotasio	òxit de potassi(I)
$\mathrm{C}\mathrm{u}{\phantom{A}}_2\mathrm{O}$	òxit cuproso	Monòxit de dicobre	òxit de coure(I)
$\mathrm{C}\mathrm{u}\mathrm{O}$	òxit cúprico	Monòxit de coure	òxit de coure(II)
$\mathrm{A}\mathrm{l}{\phantom{A}}_2\mathrm{O}{\phantom{A}}_3$	òxit d'alumini	Trióxido de dialuminio	òxit d'alumini(III)
$\mathrm{F}\mathrm{e}\mathrm{O}$	òxit ferroso	Monòxit de ferro	òxit de ferro(II)
$\mathrm{F}\mathrm{e}{\phantom{A}}_2\mathrm{O}{\phantom{A}}_3$	òxit fèrric	Trióxido de dihierro	òxit de ferro(III)