Anar al contingut

Òxit de coure(II)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:CopperIIoxide.jpg
Òxit de coure(II)

El òxit de coure(II), també cridat antigament òxit cúprico (CuO), és l'òxit de coure en major número. Com a mineral es coneix com tenorita.

2Cu+OA2=2CuO

Ací, es forma junt en una miqueta d'òxit de coure(I) com un producte lateral, per lo que és millor preparar-ho per calfament de nitrat de coure(II), hidròxit de coure(II) o carbonat de coure(II):

2Cu(NOA3)A2=2CuO+4NOA2A+OA2
Cu(OH)A2(s)=CuO(s)+HA2O(l)
CuCOA3=CuO+COA2

L'òxit de coure(II) és un òxit bàsic, aixina es dissol en àcits minerals tals com el àcit clorhídric, el àcit sulfúric o el àcit nítric per a donar les corresponents sales de coure(II):

CuO+2HNOA3=Cu(NOA3)A2+HA2O
CuO+2HCl=CuClA2+HA2O
CuO+HA2SOA4=CuSOA4+HA2O

Reacciona en álcali concentrat per a formar les corresponents sales cuprato.

3XOH+CuO+HA2O=XA3[Cu(OH)A6]

Pot reduir-se a coure metàlic usant hidrogen o monòxit de carbono:

CuO+HA2=Cu+HA2O
CuO+CO=Cu+COA2

Un método de laboratori per a preparar òxit de coure(II) pot ser electrolizar aigua contenint bicarbonat de sodi a un voltage moderat en un ànodo de coure, arreplegue la mescla d'hidròxit de coure, carbonat bàsic de coure, i carbonat de coure produïda, i calfe-ho.[1]

Estructura del cristal

[editar | editar còdic]

L'òxit de coure(II) pertany al sistema monoclínic, en un grup cristalográfico de 2m o C2h. El grup espacial del seu cela unitat és C2/c, i els seus paràmetros de ret són a = 4.6837(5), b = 3.4226(5), c = 5.1288(6), α = 90° , β = 99.54(1)°, γ = 90°.[2] L'àtom de coure està coordinat per quatre àtoms d'oxigen en una configuració aproximadament quadrangular plana.[2]

Efectes en la salut

[editar | editar còdic]

L'òxit de coure(II) és un irritante. També pot causar dany al sistema endócrino i sistema nerviós central.

El contacte en els ulls pot causar irritament i importants danys en la còrnea, podent causar conjuntivitis. En contacte en la pell causa irritament i decoloración.

L'ingestió de pols d'òxit de coure(II) pot resultar en un sabor metàlic, nàusees, bossades i dolor d'estòmec. En casos més severs, pot haver sanc en les heces o bossada negra o de color argila, aliacrà i agrandamiento del fege. La ruptura dels glòbuls resulta en el colapse circulatori i shock.

L'inhalació pot causar dany als pulmons i el diafragma. L'inhalació de vapors durant la fusió de pols d'òxit cúprico pot conduir a una malaltia anomenada la febra de fum metàlic, que pot causar síntomes de tipo gripal.

L'òxit de coure(II) pot causar una acumulació tòxica de coure en un menut subconjunt de la població en malaltia de Wilson.


La manipulació de pols d'òxit de coure(II) deu fer-se en un àrea ben ventilada, i es deu anar en conte per a evitar el contacte en la pell o els ulls.[3] No obstant, el coure és un oligoelemento essencial per a la funció normal de molts teixits, incloent el sistema nerviós, el sistema inmunitario, el cor, la pell i per a la formació de capilars[4][5] aixina com el coure, sent sumament ben metabolizado pels sers humans.

L'òxit de coure s'utilisa en suplements vitamínicos com una font segura de coure[6] i tractaments sense recepta mèdica. L'òxit de coure també és usat en productes de consum com fongues de coixí i calcetins, per les seues propietats cosmètiques i antimicrobianas.[7][8][9][10] El risc de sensibilitat dérmica front al coure és considerat sumament menut.[11]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Oxido de Coure» (en espanyol). Archivat des d'el original, el 13 de juliol de 2018. Consultat el 13 de giner de 2019.
  2. 2,0 2,1 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Hull
  3. «Material safety data sheet: Copper(II) oxide». Iowa State University. Archivat des d'el original, el 16 d'octubre de 2007. Consultat el 26 de giner de 2007.
  4. Uauy et a el(1998).67(3)
    952S-9S.
  5. Sen et a el(2002).282
    H1821-27.Consultat el 21 de febrer de 2010.
  6. «Vitamin Supplements:». Archivat des d'el original, el 23 de juliol de 2012. Consultat el 21 de febrer de 2010.
  7. Borkow G, et al.(2009).31(6)
    437-43.
  8. Borkow G, et al.(2009).73(6)
    883-6.
  9. Borkow G, et al.(2005).12(18)
    2163-75.
  10. Borkow G, et al.(2004).18(14)
    1728-30.
  11. Hostynek JJ, and Maibach HI(2003).153
    153–83.