Índex de vulnerabilitat
Un índex de vulnerabilitat és una mida de l'exposició d'una població a algun risc. Típicament, l'índex és un agregat de varis indicadors quantitatius que, per mig d'una fòrmula, entrega un únic resultat numèric. A través un índex aixina «diversos assunts poden combinar-se en un marc estandardisat... fent possibles les comparacions».[1] Per eixemple, indicadors de les ciències físiques (com la temperatura mija) poden combinar-se en variables socials, mèdiques i inclús sicològiques per a, en administració de desastres, evaluar les potencials complicacions.
L'orige dels índexs de vulnerabilitat com a ferramenta de planificació de polítiques està en el Programa de les Nacions Unides per al Mig ambient. Un dels participants en els primers grups de treball també ha portat a terme investigació secundària que documenta l'evolució d'esta ferramenta analítica a través de vàries etapes.[2] El terme i la metodologia es varen ampliar[3] llavors a través de la lliteratura mèdica i el treball social, segons el doctor James O'Connell, de la sanitat bostoniana per a gent sense llar.[4][5]
Metodologia bàsica
Lli Briguglio, investigador de l'Universitat de Malta, descriu la metodologia bàsica per a construir un índex de vulnerabilitat.[6] Les mides individuals són ponderades segons la seua importància relativa. Es genera llavors una puntuació acumulable, habitualment sumant eixos valors ponderats. En arbres de decisió es poden evaluar polítiques alternatives. Gran part de l'investigació original ha segut evaluada per Lli Briguglio i presentadors en Oxford, proporcionant una font secundària de material.
Us inicial
Un índex de vulnerabilitat compost va sorgir del treball de la Comissió del Pacífic Sur per a la Geociencia Aplicada (SOPAC per les seues sigles en anglés), Fiji i el Grup d'Experts en Índexs de Vulnerabilitat durant el seu treball per a l'ONU, en resposta a una crida del Pla d'Acció de Barbados sobre el Desenroll Sostenible de Menuts Estats Insulars en Desenroll per a l'Aliança de Menuts Estats Insulars (AOSIS per les seues sigles en anglés).[7][8]
Bruguglio va participar en el desenroll del model d'índex de vulnerabilitat per a la AOSIS.[9] L'Universitat de Malta és aixina mateix sèu de l'Institut d'Illes i Menuts Estats, una fundació per a estudis internacionals. També va participar el programa oficial neozelandés d'ajuda al desenroll (NZODA per les seues sigles en anglés).[8] En 1996, el concepte d'un índex de vulnerabilitat compost havia segut tentativamente adoptat per analistes polítics de la Commonwealth.[10] En 1997, documents oficials de l'unitat per a menuts estats insulars en desenroll (SIDS per les seues sigles en anglés) reflectien el terme "índex de vulnerabilitat", a lo manco internament.[11] També va ser alvançat en canals de la Commonwealth.[12] Cap a 1997, el personal del Secretari general de l'ONU va aprovar la publicació del terme en l'Informe sobre l'elaboració d'un índex de vulnerabilitat per als SIDS.[13] Este concepte va ser posteriorment adoptat per atres experts en este camp[14] i explícitament nomenat aixina.[15]
En un informe tècnic de 1999 per a la SOPAC, Kaly et al. varen tractar índexs de vulnerabilitat més específics. Una subsecció de dit informe es titulava «Índex de Vulnerabilitat –mig ambient», i l'informe també contenia el concepte de "índex de vulnerabilitat migambiental"
Vore també
Referències
- ↑ «The Climate Vulnerability Index:relevance to the Tourism Sector». Archivat des d'el original, el 16 de març de 2012. Consultat el 11 d'agost de 2021.
- ↑ «List of Vulnerability Studies». Archivat des d'el original, el 15 de febrer de 2007. Consultat el 11 d'agost de 2021.
- ↑ «Homelessness and the Vulnerability Index: A Guide to Registry Week Results in the Omaha Metro Region». Archivat des d'el original, el 26 de març de 2012. Consultat el 11 d'agost de 2021.
- ↑ Juneau Economic Development Council. «Vulnerability Index: Prioritizing the Street Homeless Population by Mortality Risk». Common Ground. Consultat el 25 May 2013.
- ↑ O'Connor, James| Unpublished public forum presentation|University of Santa Barbara|Santa Barbara, Califòrnia 2011
- ↑ «Preliminary Study on the Construction of an Index for Rànquing Countries According to their Economic Vulnerability».UNCTAD/LDC/Misc.4.
- ↑ Pantin, D. (1997). Alternative Ecological Vulnerability Indicators for Developing Countries with Special Reference to SIDS. Report prepared for the Expert Group on Vulnerability Index. UN(DESA), 17–19 December 1997.
- ↑ 8,0 8,1 «SOPOAC Technical Report 275». Archivat des d'el original, el 2 d'octubre de 2011. Consultat el 11 d'agost de 2021.
- ↑ Briguglio, L. (1992). Preliminary Study on the Construction of an Index for Rànquing Countries According to their Economic Vulnerability, UNCTAD/LDC/Misc.4 (1992).
- ↑ Wells, J. (1996). Composite Vulnerability Index: A Preliminary Report. London: Commonwealth Secretariat.
- ↑ United Nations – DPCSD (1997). Vulnerability Index (Revised Background Paper). SD-SIDS Unit.
- ↑ Wells, J. (1997). Composite Vulnerability Index: A Revised Report. London: Commonwealth Secretariat.
- ↑ United Nations (1997). Report of the Secretary-General on the Development of a Vulnerability Index for Small Island Developing States (Advance Unedited Version to be submitted to the Commission for Sustainable Development, Sixth Session, 20 April-1 May 1998, and to the Committee for Development Planning, 32nd session, 4–8 May 1998).
- ↑ Easter, C. (1998). 'Small States and Development: A Composite Index of Vulnerability' in Small States: Economic Review and Basic Statistics, Commonwealth Secretariat, December 1998
- ↑ Crowards, T. (1999). An Economic Vulnerability Index for Developing Countries, with Special Reference to the Caribbean: Alternative Methodologies and Provisional Results. Caribbean Development Bank, March 1999.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Índice de vulnerabilidad» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.