Índex de vegetació de diferència normalisada
El Índex de vegetació de diferència normalisada, també conegut com NDVI per les seues sigles en anglés, és l'índex de vegetació més utilisat,[1] empleat per a estimar la cantitat, calitat i desenroll de la vegetació en base a la medició, per mig de sensors remots instalats comunament des d'una plataforma espacial, de l'intensitat de la radiació de certes bandes del espectre electromagnètic que la vegetació emet o reflectix.[2][3]
Les plantes absorbixen radiació solar en la regió espectral de radiació fotosintética activa, la qual és usada com a font d'energia en el procés de fotosíntesis. Les cèlules vegetals han evolucionat per a dispersar la radiació solar en la regió espectral del infrarrojo propenc, la qual du aproximadament la mitat del total de l'energia solar, degut a que el nivell d'energia per fotó en eixe domini (de llongitut d'ona major als 700 nm) no és suficient per a sintetisar les molècules orgàniques: una forta absorció en este punt solament causaria en un sobrecalfament de la planta que danyaria els teixits. Per lo tant, la vegetació apareix relativament obscura en la regió de radiació fotosintética activa i relativament lluenta en el infrarrojo propenc.[4] En contrast, els núvols i la neu tendixen a ser prou lluentes en el roig aixina com també en atres llongituts d'ona visibles (mostrant-se de color blanc), i prou obscura en el infrarrojo propenc (degut a que l'aigua absorbix be la radiació infrarroja).
Degut a que els primers instruments usats per a l'observació terrestre, tals com el Satèlit de Tecnologia de Recursos Terrestres (Earth-Resources Technology Satellite, ERTS) desenrollat per l'Administració Nacional d'Aeronàutica i de l'Espai dels Estats Units (NASA) i el Radiómetro Alvançat de Molt Alta Resolució (Advanced Very High Resolution Radiometer, AVHRR) de l'Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica dels Estats Units (NOAA), adquirien senyes en el roig i infrarrojo propenc, va ser natural fer us de les marcades diferències en la reflexió vegetal per a determinar la seua distribució espacial en les imàgens satelitales. Actualment existixen sensors remots inclús de superfícies o utilisats per drons i el software que calcula el NDVI és ya d'us comercial per lo que no hi ha recórrer regularment a la fòrmula segons la reflexió. L'índex de vegetació de diferència normalisada, NDVI, es calcula a partir d'estes mides individuals de la següent manera:
en a on les variables ROJO i IRPropenc estan definides per les mides de reflexió espectral adquirides en les regions del roig i infrarrojo propenc, respectivament. Estes reflexions espectrals són en sí cocients de la radiació reflectida sobre la radiació entrante en cada banda espectral individual; per tant, estos prenen valors entre un ranc de 0,0 a 1,0. El NDVI varia com a conseqüència entre -1,0 i +1,0. L'índex NDVI pot calcular-se sempre que es conte en l'informació vinculada a les senyes de reflexió de el IRPropenc i el ROJO. En térmens d'anàlisis multiespectral esta informació ve reflectida a través d'imàgens ráster en les que, cada píxel, presenta un valor de reflexió de l'objecte captat pel sensor. D'esta forma, l'image mostrarà, per eixemple, elevats valors de reflexió de el IR en aquelles zones a on existixca vegetació. El càlcul de el NDVI pot realisar-se partint de software cartogràfic i multiespectral. Podrem realisar el càlcul de l'índex NDVI a través de les funcions habituals d'àlgebra de mapes de ArcGIS, gvSIG o QGIS. Un atre software específic vinculat en l'anàlisis d'imàgens satèlit al que pot recórrer-se ho trobem en BEAM [1] archivat en Wayback Machine. o LEOWorks de l'Agència Espacial Europea (ESA).
L'investigació portada a terme despuix va provar que el NDVI, està directament relacionat en la capacitat fotosintética i, per tant, en l'absorció d'energia per la cobertura arbòrea.[5]
Ademés del Índex de Vegetació de Diferència Normalisada (NDVI), existixen atres índexs de vegetació que també funcionen com a estimadors de canvis de diferents tipos de cobertura vegetal. Entre ells es troben l'Índex d'Estrés Hídric (MSI), l'Índex de Vegetació Ajustat al Sol (SAVI) o l'Índex de Vegetació Millorat (EVI).[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Perez, Carlos; Muñoz, {{{nom2}}}. Teledeteccion: Nocions i Aplicacions, Espanya, p. 144. ISBN 978-84-611-1613-3.
- ↑ Diego Pedrers, Gloria Lorena Aguilar, Gabriel Senay (2004), "Reporte decadal sobre balancege hídric per a la dacsa, segona decadía, Setembre 2004", Sistema Mesoamericano d'Alerta Primerenca per a Seguritat Alimentària, Bolletí No. 14, Guatemala, Guatemala, Agost 2004.
- ↑ James Verdin, Diego Pedrers, Gary Eilerts (2003). "Índex Diferencial de Vegetació Normalisat (NDVI)", FEWS - Ret d'Alerta Primerenca Contra l'Inseguritat Alimentària, Centroamérica, USGS/EROS Data Center, 2003.
- ↑ Gates, David M. (1980), Biophysical Ecology, Springer-Verlag, New York, 611 p.
- ↑ Sellers, P. J. (1985) "Canopy reflectance, photosynthesis, and transpiration", International Journal of Remote Sensing, 6, 1335-1372.
- ↑ «Aplicació d'índexs de vegetació derivats d'imàgens satelitales Landsat 7 ETM+ i ASTER per a la caracterisació de la cobertura vegetal en la zona centre de la província de Loja, Equador».Consultat el 16 d'abril de 2014.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Índice de vegetación de diferencia normalizada» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.