Índex de desenroll infantil
El Índex de desenroll infantil (CDI per les seues sigles en anglés) és un número que es calcula promediando 3 indicadors específics de l'infància (educació, salut i nutrició) per a obtindre una puntuació en una escala de 0 (la millor) a 100 (la pijor) que permet comparar la situació de l'infància entre països, i seguir la seua evolució.
L'Índex de desenroll infantil va ser elaborat per l'ONG Save the Children del Regne Unit en 2008 gràcies a les contribucions de Terry McKinley, director del Centre de Polítiques i Investigació de Desenroll de l'Escola d'Estudis Orientals i Africans (SOAS) de l'Universitat de Londres, en el respal de Katerina Kyrili. Un concepte molt relacionat és el de pobrea infantil.
Els 3 indicadors que componen l'índex es varen elegir per ser fàcilment accessibles, comprendre's be i indicar clarament el benestar infantil. Són els següents:
- Salut: taxa de mortalitat de menors de 5 anys (la provabilitat de morir entre el naiximent i els 5 anys, expressada com a percentage en una escala de 0 a 340 morts per cada 1000 naixcuts vius; la mortalitat infantil habitual es referix a menors d'un any). Açò significa que una puntuació de zero en este component equival a una taxa de mortalitat de menors de 5 anys de 0 morts per cada 1000 naixcuts vius, i una puntuació de 100 equival al llímit superior de 340 morts per cada 1000 naixcuts vius. Este llímit superior és el més alt alcançat per qualsevol país; Níger va ser el que més es va acostar en la década de 1990, en 320 morts de menors de 5 anys per cada 1000 naixcuts vius.
- Nutrició: percentage de menors de 5 anys en baix pes moderat o greu. La definició comuna de baix pes moderat o greu, que és l'utilisada en el CDI, és estar per baix de 2 desviacions típiques de la mijana de pes per a l'edat de la població de referència.
- Educació: percentage de chiquets en edat escolar primària que no estan matriculats. Es troba restant de 100 la Taxa neta de matriculació en primària (NER per les seues sigles en anglés).
L'Índex de desenroll infantil s'ha calculat per a 3 periodos des de 1990. Japó ocupa el primer lloc, en una puntuació de tan sol 0,4. Níger ocupa el lloc 137, en la puntuació més alta, 58, en el periodo 2000-2006.
En general, el benestar infantil ha millorat un 34 % des de 1990, pero el progrés és llentː la taxa de pobrea infantil extrema es va reduir del 20,7 % en 2013 al 15,9 % en 2022,[1] menys d'un punt percentual per any, i ademés la pandèmia de covid-19 en 2020 va revertir bona part d'estos alvanços.[2]
Anàlisis de resultats
L'infància d'Àfrica subsahariana es troba en pijor situació que en qualsevol atra regió. Àfrica obté una puntuació de 35 en l'índex, lo que reflectix els baixos nivells d'educació primària, salut infantil i nutrició infantil. També és àrea geogràfica que progressa més despacio, en una millora del benestar infantil de solament un 20 % entre 1990 i 2006.
No obstant, el progrés ha segut molt desigual; alguns països d'Àfrica han tingut resultats excepcionalment bons, mentres que uns atres han tingut resultats espectacularment mals. Països com Malaui varen reduir la privació infantil a la mitat, matriculant a més del 90 % dels chiquets en edat escolar primària. No obstant, alguns dels chiquets més pobres d'Àfrica viuen en països afectats per conflictes i per una gobernanza deficient, com Zimbabue i la República Democràtica del Congo. El llent progrés en la reducció de la mortalitat infantil i la desnutrición és un problema particular; un de cada 6 bebés naixcuts en Àfrica no aplegarà a complir 5 anys. Els països rics i pobres del món deuen abordar urgentment este problema.
Àsia Oriental ha conseguit alvanços considerables en matèria de benestar infantil en els últims anys, millorant-ho un 45 % durant el periodo 1990-2006 i reduint l'índex a tan sol 8,5; únicament una atra regió en desenroll, Amèrica Llatina, obté millors resultats. Àsia oriental té el millor nivell de matriculació en l'escola primària i ha conseguit reduir a la mitat la seua taxa de mortalitat infantil durant el periodo 1990-2006. Gran part d'este progrés es deu a la millora significativa de China, a on viuen casi dos terços dels chiquets de la regió. China ha conseguit alvanços enormes en l'aument dels ingressos de la població; no obstant, en 2006 varen morir en China 417 000 chiquets menors de 5 anys.
Països com Malàsia i Tailàndia varen obtindre inclús millors resultats en les 3 àrees que medix el CDI. De la mateixa manera que en atres regions del món, les polítiques governamentals eixerciten un paper important en la vida de l'infància. Per eixemple, Birmània casi no va experimentar cap millora. I en molts països, els grups més pobres i aïllats s'estan quedant arrere.
Àsia meridional presenta un alt nivell de privació, en una puntuació de 26,4; açò és tres voltes pijor que Àsia oriental. Ademés, està progressant llentament, millorant el benestar infantil solament un 32 % entre 1990 i 2006 (en comparació a la millora del 45 % d'Àsia oriental). Açò es deu a que Índia (a on viuen casi tres quartes parts dels chiquets de la regió) va ser el país d'Àsia meridional que menys va progressarː solament el 27 %. En esta regió, la nutrició infantil és un obstàcul substancial; casi la mitat dels chiquets té baix pes. L'indicador d'educació de la regió va millorar un 59 %, mentres que el de nutrició solament un 14%. Els majors nivells de creiximent econòmic en la regió no s'estan traduint en una reducció de la privació infantil.[3]
La regió d'Amèrica Llatina i el Carib va conseguir alvanços substancials en la millora del benestar infantil en la década de 1990, en una puntuació de 6,8 en el CDI, la més baixa de qualsevol regió en desenroll. Va conseguir la major millora percentual de qualsevol regió del món, reduint la privació infantil en un 57 % durant el periodo 1990-2006. Esta millora es va deure en gran mida a la reducció de la mortalitat infantil i a l'aument de la matriculació en l'escola primària. La taxa de mortalitat infantil de la regió és ara la més baixa de qualsevol regió en desenroll. Els països més pobres de la regió, com Perú i El Salvador, han començat a alcançar els nivells de benestar infantil observats en els països més rics de la regió.
La regió d'Orient Mig i Nort d'Àfrica obté una puntuació d'11,2 en el CDI, pijor que Àsia Oriental, pero prou millor que Àfrica subsahariana, i ha reduït el seu nivell de privació infantil en un 41 % entre 1990 i 2006. No obstant, existix una variació considerable dins de la regió. Yemen, un país que du anys en guerra, té un eixercite deficient, en un gran aument de la desnutrición durant este periodo. I en varis països, com Djibouti i Jordània, el progrés s'ha estancat en algunes àrees. Ademés, la regió inclou Iraq, Líban i el territori palestí ocupat, a on la privació infantil ha aumentat. En contrast, varis països grans com Marroc, Egipte i Argèlia han conseguit millores substancials. Generalment s'ha progressat en salut i educació, mentres que s'ha alvançat poc en desnutrición.
La regió que comprén Europa Central i Oriental i l'antiga Comunitat d'Estats Independents, les senyes dels quals són molt més escassos a principis de la década de 1990, va experimentar una millora de casi el 15 % en el CDI entre 1995-1999 i 2000-2006. La seua puntuació se situa en 9,2, llaugerament inferior a la d'Àsia Oriental i llaugerament superior a la d'Orient Mig i el Nort d'Àfrica. Turquia, en una gran població infantil, va ser la que més va progressar en la regió, reduint la seua puntuació de 20 a principis de la década de 1990 a 7 en el periodo 2000-2006.
L'Índex de desenroll infantil mostra un baix nivell de privació en els països desenrollats en els 3 camps bàsics que compendiaː estos països obtenen una puntuació de 2,1, la més baixa del món. No obstant existixen fortes variacions entre estos països; per eixemple, Estats Units té una taxa de mortalitat infantil[4] que duplica la de Japó i ha segut des de l'any 2000 fins a a lo manco 2023 superior a la de Cuba.[5]
Informe CDI 2008
L'informe es va presentar en Londres el 10 de decembre de 2008. Es va centrar en «exigir als governs que rendixquen contes pel benestar de l'infància». El document va ser escrit per Sarah Hague de Save the Children Regne Unit, en el respal de Sophie Elmhirst i David Mepham.
Els titulars de l'informe senyalen que:
- Encara hi ha alts nivells de pobrea i privació infantil en molts països (encara que a sovint amagats de l'atenció pública)
- Els nivells d'ingressos són un mal indicador del progrés en la reducció de la privació infantil
- La millora del benestar dels adults no implica necessàriament que progresse el de l'infància
- Existix una variació considerable –entre països, a escala mundial i regional– en els drets, les oportunitats i el benestar de l'infància, en l'implicació òbvia de que les decisions polítiques influïxen enormement en estos àmbits
Referències
- ↑ «Pobrea infantil». Unicef.
- ↑ «Objectiu 1: Posar fi a la pobrea en totes les seues formes en tot lo món». Organisació de les Nacions Unides.
- ↑ «Indian baby Weight and Height Chart». superbabyonline. Consultat el 14 Apr 2016.
- ↑ «[1]». Consultat el 20 d'agost de 2025.
- ↑ «Taxa de mortalitat infantil (per cada 1.000 naixcuts vius) - Japan, Cuba, United States». Banc Mundial.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Índice de desarrollo infantil» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.