Ébora
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
Ébora o Ebura és el nom que rep una antiga ciutat situada en el terme de Sanlúcar de Barrameda, en Càdis (Andalusia, Espanya), més concretament en la carretera situada entre Trebujena i la marisma del Guadalquivir. En l'actualitat, podem trobar en el lloc en qüestió, el Mas de Ébora, en l'emplaçament del qual es va trobar el tesor del mateix nom.[1]
Descobriment
El descobriment del tesor, va ocórrer de forma casual, concretament el 23 de novembre de 1958, tan sol sèt semanes despuix del descobriment del tesor del Carambolo. La troballa va ocórrer en el mas que du el seu mateix nom.
Este mas, que en l'actualitat pertany als senyors de León Manjón, fills de la comtesa de Lebrija, va pertànyer en el seu dia als ducs de Medina Sidonia, els quals varen perdre estes terres d'una forma llamentable. Va ser el IX Duc, dò Gaspar Pérez de Guzmán i Gómez de Sandoval i Rojas el que despuix de la sublevació d'Andalusia ocorreguda en l'any 1641, va ser condenat a pagar una cantitat de 200.000 ducados i a perdre el señorío de Sanlúcar de Barrameda. Com no disponia de la cantitat de diners que se li requeria, es va vore obligat a vendre el mas de Ébora.
La troballa va ser fortuïta, per la roturaació de terres que no havien segut cultivades en anterioritat, més concretament en la zona de descans del ganado. En la pujada de valor dels cereals, els propietaris varen decidir roturar esta zona, deixant al descobert durant la llabor una vaixell repleta de joyes d'or, la qual va ser trobada pel fill del vaquer major de la finca, Francisco Bejarano, conegut comunament com “Paquito”.
Despuix del coneiximent de dit troballa, el lloc va ser regirat, trobant-se noves peces, encara que no va ser fins a juliol de l'any següent quan es va començar l'excavació com a tal, realisant-se del 23 de juliol al 23 d'agost. L'excavació va tindre dos etapes, una primera més centrada en el tesor, i una segona centrada en l'investigació de l'assentament humà, puix fins al moment no hi havia constància de l'existència de cap assentament indígena prerromano en la zona de la Baixa Andalusia, per lo que era necessària esta investigació.
Evolució històrica de la zona
Es tracta d'una zona que dispon d'abundant aigua potable, aplegant inclús a actuar de zona d'aprovisionament tant dels masos com dels ganados de la zona circumdant. És per açò mateixa, per lo que existix l'ocupació primerenca d'este lloc, creant-se un establiment poblacional en estreta relació en el santuari del Lucero. Per tant, l'emplaçament és ideal, ya que es troba en un lloc en fàcil accés al riu, pero ademés es tracta d'una zona amagada des del punt de vista de l'oceà, puix d'este sí es troba a certa distància. El nom que va rebre en el seu dia és el de Ebura.
L'ocupació humana de la zona es remonta al Neo-eneolítico, alguna cosa que sabem gràcies als siges trobats durant l'excavació, els quals varen ser buidats en l'antiguetat aixina com espoliats, lo més provable és que en época romana.
De l'Edat del Bronze els restants han segut escassos, tot lo contrari que de l'Edat del Ferro, moment en el que s'establix el poblat. El floriment de dita etapa, s'estén fins a l'época romana. D'época musulmana, l'ocupació sembla ser molt precària o potser se situara en un atre lloc propenc, documentant-se una torre del joc d'escacs, aixina com peces ceràmiques vidriadas. Una volta que apleguem a l'Época Moderna, l'ocupació és reduïda, ya que solament trobem una casa de llabor.
Per lo que s'ha trobat, podem dir que es tracta d'una població indígena, en aixovar domèstics i ceràmica idèntics als d'atres poblats de la zona interior d'Andalusia, tenint l'eixemple de Carmona o del poblat d'El Carambolo. Les proves indiquen que es tracta d'un poblat turdetano el nom del qual derivaria del tartésico Aipora, la raïl del qual -ipo significa ciutat. L'absència de plantes completes d'edificis indica que les construccions de Ébora varen ser completament destruïdes, encara que fins a la data no se sap si va ser per un fenomen natural, per la poca resistència dels edificis, per una invasió o per l'aprofitament dels materials per a realisar una atra construcció, per lo que es barallen totes estes hipòtesis. L'importància de les diferents troballes, nos du a afirmar que en la zona va existir la presència de diferents cultures. El poblat en sí, va durar més temps que el d'El Carambolo, sent un lloc molt freqüentat gràcies als seus pous.
Bibliografia
- Mata Carriazo, J.,(1970),El Tesor i les primeres excavacions de Ebora (Sanlúcar de Barrameda), Madrit, Espanya: Ministeri d'educació i ciència. Direcció general de Belles arts. Servici nacional d'excavacions arqueològiques.
Referències
- ↑ «Ret Digital de Coleccions de Museus d'Espanya - Museus» (en és). ceres.mcu.és. Consultat el 12 de febrer de 2019.
Vore també
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ébora» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.