Conspiració del duc de Medina Sidonia
La conspiració del duc de Medina Sidonia és la denominació historiográfica d'una conspiració que va tindre lloc en Andalusia en 1641. Se situa el context de la denominada crisis de 1640, la conjuntura política més crítica del regnat de Felipe IV d'Espanya, simultànea a la tumult dels catalans i l'independència de Portugal, en la que està molt vinculada. Va ser protagonisada pel IX duc de Medina Sidonia i el V marqués d'Ayamonte. Se li han atribuït molt diverses motivacions, entre les que està la possibilitat d'entendre-la com una simple conjura nobiliaria de caràcter estamental o particularista, o com un intent secessioniste o independentiste, seguint l'eixemple català o el portugués, pel que es pretenia sublevar Andalusia contra el rei per a instaurar en ella una monarquia en la persona del citat duc. Els plans d'abdós nobles varen quedar al descobert en estiu d'eixe any, per lo que l'intent va ser abortat. Es tracta d'un episodi històric obscur la veracitat del qual genera controvèrsia.
Els conspiradores
Els nobles acusats de conspirar contra el rei Felipe IV varen ser el duc de Medina Sidonia i el marqués d'Ayamonte.
Gaspar Alonso Pérez de Guzmán i Sandoval
Gaspar Pérez de Guzmán i Sandoval, IX duc de Medina Sidonia, era el cap de la casa de Medina Sidonia, depositario del ducado més antic de la noblea de la Corona castellana, posseïdora de vasts señoríos en el regne de Sevilla i chicotets en el de Granada, la major fortuna d'Andalusia i una de les majors del Regne d'Espanya. A la mort del seu pare en 1636, Gaspar es va convertir en duc de Medina Sidonia als trentatrés anys i estant casat en la seua tia Ana de Guzmán. En assumir la jefatura de la casa, Gaspar va passar a ocupar la Capitania General de la Mar Océana i Costes d'Andalusia, lo que li convertia en el responsable militar d'un ampli espai geogràfic que anava des de la desembocadura del Guadiana fins al estret de Gibraltar. La seua germana Luisa de Guzmán, naixcuda en Huelva, havia contret matrimoni en el duc de Bragança en 1632.
Pese a l'immensa fortuna familiar, les finances de la casa passaven per fondes dificultats, puix sobre elles pesaven numeroses hipoteques. A açò s'unia el gran lux en que l'anterior duc hi havia agasajado a Felipe IV en Huelva i en el vedat de Doñana durant la visita que el monarca va realisar al regne de Sevilla en 1624 i l'elevat tren de vida dut per Gaspar Alonso en la cort de Madrit en vida del seu pare.
Francisco Manuel Selvat de Guzmán i Zúñiga
Francisco Manuel Selvat de Guzmán i Zúñiga, V marqués d'Ayamonte, era cap de la Casa d'Ayamonte, una de les branques menors de la casa de Medina Sidonia. Naixcut en 1606, era el titular d'un señorío pobre en comparació als de "el seu primer". El seu prodigalitat li va dur a tal grau d'endeutament, que l'administració de les seues rendes va ser assumida pel Consell de Castella en 1636.
Abdós nobles estaven emparentats en el Comte-duc d'Olivares, valgut de Felipe IV.
La rebelió portuguesa i els Guzmanes
.png)
La conspiració independentista d'Andalusia va estar íntimament unida a la Sublevació de Portugal, ya que segons pareix es varen recolzar l'una en l'atra: la conspiració de Portugal va ser en decembre de 1640 i l'andalusa es va descobrir en estiu de 1641. Es diu que el marqués d'Ayamonte va avisar a Juan de Bragança, de l'operació que Espanya tramaba per a recuperar Portugal i que, a la seua volta, el rei portugués va prestar tot el seu respal a Medina Sidonia i Ayamonte per a conspirar contra el rei d'Espanya, encara que especialment contra el Comte-Duc d'Olivares, ya que el seu eixèrcit estava destrossat i contava en pocs mijos.
La primera sublevació de Portugal va escomençar en agost de 1637. Les operacions de pacificació del Algarve li varen ser encomanades al IX duc de Medina Sidonia, en l'eixercici de les seues funcions com a Capità General de l'Eixèrcit d'Andalusia, campanya en la que també va participar el VI marqués d'Ayamonte. La sublevació va ser immediatament sofocada per Margarita de Savoya, virreina de Portugal.
En 1640 la sublevació en Portugal va rebrotar. En esta ocasió, els nobles portuguesos que varen combatre contra el primer intent secessioniste varen matar a Miguel de Vasconcelos, varen capturar a la virreina i varen coronar al duc de Bragança en Évora com Juan IV de Portugal, iniciant-se en ell la Casa real de Bragança.
L'1 de decembre de 1640, Felipe IV i el Comte-duc varen escomençar a preparar la reconquista de Portugal des de la Ralla. Per a això varen encomanar al duc de Medina Sidonia la capitania general d'un eixèrcit que deuria atacar als rebels. En tal propòsit el duc es va traslladar a Ayamonte, a on va instalar el seu quarter general i va donar órdens per a que es concentrara un eixèrcit de dèu mil hòmens, procedents de diferents punts d'Andalusia. No obstant dita concentració es va realisar en llentitut desesperante i el duc va rebujar les tropes enviades pel assistent de Sevilla García Sarmiento de Sotomayor, alegant que en este eixèrcit falten diverses coses per a formar-se que s'han de proveir de Madrit i solament va acceptar trescents hòmens per a guarnir la frontera.
Notes
Bibliografia
- ÁLVAREZ DE TOLEDO, Luisa Isabel, Història d'una conjura, Jerez de la Frontera; Ed. Diputació Provincial de Càdis, 1985.
- CALVO POYATO, José; La conspiració de Medina Sidonia, Madrit, Ed. Informació i Revistes S.A. Història 16 nº 170, 1990.
- CASTRO, Adolfo de, Història de Càdis i la seua província. Càdis; Ed. Diputació Provincial de Càdis, 1985 reeditant l'original publicat en 1858.
- DOMÍNGUEZ ORTIZ, Antonio. La conspiració del Duc de Medina Sidonia i del Marqués d'Ayamonte, Sevilla; Revista Archive Sevillana 106-1961, pgs. 133 a 159.
- VV.AA., Història d'Espanya ilustrada, Barcelona, Ed. Ramón Sopena. 1968.
- SALAS ALMELA, Luis, The Conspiracy of the Ninth Duke of Medina Sidonia (1641): an ariscocrat in the crisis of Spanish Empire; ed. Brill, Leiden-Boston, 2013 (trad. Ruth Mackay).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Conspiración del duque de Medina Sidonia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.