Àrees protegides d'Hongria

Les àrees protegides d'Hongria, segons la IUCN, són 896 que ocupen 21 051 km², el 22,6 % del territori (93 142  km²). De les 326 designació nacionals, 10 són parcs nacionals, 39 són àrees paisagístiques protegides, 103 són monuments naturals i 174 són àrees de conservació de la naturalea. De les 535 designació regionals, 479 són Àrees especials de conservació i 56 són àrees de protecció especial. De les designació internacionals, 29 són llocs Ramsar, 5 són Reserves de la biosfera de l'Unesco i 1 és patrimoni de la humanitat.

Parc nacional Körös-Maros

Parcs nacionals

• Parc nacional Hortobágy
• Parc nacional de Kiskunság
• Parc nacional Bükk
• Parc nacional Aggtelek
• Parc nacional Fertő-Hanság
• Parc nacional Danubio-Drava
• Parc nacional Körös-Maros
• Parc nacional Terres Altes de Balaton
• Parc nacional de Őrség
• Parc nacional del Danubio-Ipoly

Llocs Ramsar d'Hongria

Llac Neusiedl, lloc Ramsar dividit entre Àustria, al nort, en 442 km², i Hongria, al sur, en 84 km², encara que l'àrea ocupada pel llac és més menuda, de 315 km².

Erro al crear miniatura:

Bodrogzug

Castell de Rakoczi en Bodrogzug.

• Sistema de coves de Baradla, 20,56 km², en 48°28′4″ N 20°30′47″ I, n.º 1092. En el Parc nacional Aggtelek, és la part hongaresa del sistema de 25 km de llongitut del sistema de coves Baradla-Domica, el major sistema de coves en el replanell càrstic d'Hongria i Eslovàquia, en corrents d'aigua permanents, pozas, formacions geològiques i diverses espècies representatives de la fauna subterrànea, aixina com restants arqueològics. El karst de Baradla en Aggtelek i el de Domica, en Eslovàquia posseïxen més de 500 espècies de troglobios, incloent espècies endèmiques com l'escarabat Duvalius hungaricus i el cuc Allolobophora mozsaryorum. En la superfície hi ha pasturages humits d'interés per a la flora i la fauna, i en l'entrada hi ha dibuixos al carbó únics en Europa.

• Béda-Karapancsa, 86,69 km², en 45°56′43″ N 18°46′15″ I, n.º 901, des de 1997. Està format per tres chapulls d'aigua dolça, llac de meandre, prats i juncals, en la part inundable més meridional del riu Danubio, adjacent als llocs Ramsar de Sèrbia i Croàcia, en el Parc nacional Danubio-Drava. Es troben espècies amenaçades com l'avetoro comú, la cigonya negra i el guion de guales. El nivell de l'aigua és controlat per un sistema de esclusa que facilita la peixca.

• Estanys de Biharugra, 27,91 km², en 46°56′18″ N 21°35′21″ I, n.º 903, des de 1997. En el Parc nacional Körös-Maros i àrea de protecció paisagística de Biharugra. El nom significa "búfalo hongarés", per l'existència d'estos animals en un atre temps. La planura de Bihar es troba a l'est de la gran planura hongaresa, i la zona protegida prop de la localitat de Biharugra, en el segon sistema més gran del país d'estanys artificials creats per a peixos, rodejats de praderies, herbars halófits, boscs fragmentats i terres cultivades. Entre els estanys hi ha zones pantanosas, com Ugrai-rét i el Sző-rét, els més grans. Els chapulls conecten en els estanys de Cefa i el bosc de Radvani en la veïna Romania.

• Bodrogzug, 42,20 km², en 48°10′52″ N 21°24′53″ I, n.º 422, des de 1989. Forma part del lloc Ramsar transfronterer del Alta vall del Tisza, que agrupa el lloc Ramsar del Alt Tisza i el del riu Tisza en Eslovàquia. Està format per herbars, marismas, carrizals i àrees boscoses. Posseïx comunitats hidrófilas importants per a la diversitat ecològica dins de la regió biogeográfica panónica. Hi ha varis llac en la confluència dels rius Tisza i Bodrog. La zona forma part del Paisage cultural històric de la regió vitícola de Tokaj. Posseïx més de 250 espècies d'aus, com l'amenaçat ánsar careto, i la llúdria europea. es practica la ganaderia. En la boca del riu Bodrog es troba el castell de Rákóczi.

• Borsodi-Mezöség, 184,71 km², en 47°46′1″ N 20°49′8″ I, n.º 1745, des de 2008, el major complex de chapulls alcalinos en la vora dreta del riu Tisza.

• Chapulls sòdic-alcalinos de Csongrád-Bokros, 865 ha, en 46°44′28″ N 19°58′2″ I, n.º 1409, des de 2004, dos llac salinos estacionals, Nagy-Sóstó de 100 ha i Kis-Sóstó de 10 ha. (sóstó en hongarés vol dir llac salat). El nom ve de les dos ciutats hongareses, Csongrád i Bokrosi que formen el districte del mateix nom a on es troben els llac.

• Estanys i chapulls al sur del llac Balatón, 94,83 km², en 46°42′35″ N 17°36′49″ I, n.º 1963, des de 2011. Varis llocs al sur del llac Balatón, que és també lloc Ramsar.
• Gemenc, 197,7 km², en 46°13′16″ N 18°51′18″ I, n.º 900, des de 1997. Varis hàbitats inundables en la planura del riu Danubio, en boscs casi vérgens en les riberes, afluents i braços morts.
• Hortobágy, 320 km², part del Parc nacional del Hortobágy, de 748 km², en 47°32′33″ N 20°57′30″ I, n.º 189, des de 1979, quatre sectors separats en l'extensa estepa de Hortobágy.

• Valle de Ipoly, 23,04 km², en 48°3′37″ N 19°6′50″ I, n.º 1093, des de 2001. És un llarc, pla i estreta vall que es caracterisa pels braços morts en carrizals, pantans i boscs de ribera de sauces. Solen vore's fins a 20.000 aus aquàtiques, entre elles el ánsar chic i la barnacla cuellirroja. En la zona hi ha vinyes, es practica la peixca, l'explotació forestal, la ganaderia i la caça. El llarc trecho de riu inclou el lloc Ramsar de Poiplie, a l'oest, en Eslovàquia, en 411 ha, en qui forma el Lloc Ramsar transfronterer d'Hongria i Eslovàquia. Forma part del Parc nacional del Danubio-Ipoly, de 603 km².

• Kis-Balatón, 146,6 km², en 46°38′20″ N 17°11′55″ I, n.º 185, des de 1979, en la delta del riu Zala, en una baïa a l'oest del llac Balatón.

• Llac Balatón, 598 km², en 46°51′34″ N 17°45′10″ I, n.º 421, des de 1989, en chapulls i extensos carrizals en les seues vores.

• Llac Fehér en Kardoskút, 492 ha, en 46°28′22″ N 20°37′29″ I, n.º 184, des de 1979, estepa alcalina al surest d'Hongria, en un braç del riu Maros. Fehér significa blanc en hongarés, ya que adquirix este color quan el llac salino descendix en estiu i afloren les formacions salines. És part del Parc nacional de Kiskunság. Prop de Kardoskút.

• Llac Fertö, 84 km² n.º 420, des de 1989. La part hongaresa del llac Neusiedl, que s'estén per Àustria en el lloc Ramsar de Neusiedlersee, Seewinkel & Hanság (442 km², n.º 271, des de 1982), formant el lloc Ramsar transfronterer de Neusiedler See-Seewinkel-Fertö-Hanság, des de 2009, que també inclou el lloc de Nyirkai-Hany (419 ha, n.º 1644, des de 2006), en Hongria, alguna cosa més a l'est. El lloc del llac Fertö comprén una porció de la estepa alcalina i les àrees de Herlakni i el llac Oberlakni (1,5 km²). Abdós sectors en extensos juncals, praderies salines, pantans i aigües obertes. Anidan aus com la barnacla cuellirroja i el ánsar chic. El llac està en alvançat estat d'eutrofisació. Es peixca, es recolecten els canyars i es practiquen activitats recreatives. Hi ha dos centres de visitants, senderes i torres d'observació d'aus. En les afores hi ha castells i un temple a Mitra.

• Llac Kolon en Izsák, 30,6 km², en 46°45′26″ N 19°20′55″ I, n.º 902, des de 1997. Llac artificialment regulat en una branca del riu Danubio.

Llac Öreg en la ciutat de Tata, en el lloc Ramsar dels Lagos de Tata

• Lagos de Tata, districte de Tata, 19 km², en 47°40′55″ N 18°17′36″ I, n.º 410, des de 1989. Prop del Danubio en la frontera en Eslovàquia, junt a la localitat de Tata. És un mosaic d'hàbitats que inclou prats, pastures, pozas de manantials, restants de ciènages i pantans, carrizals, camps cultivats, estanys, rieres i el llac Öreg-to, el "vell llac", un llac artificial en el centre del poble de Tata en l'Edat Mija. Arreplega aigua de la riera Által-ér i és important per a la biodiversitat de la regió, ya que alberga fins a 80.000 aus aquàtiques, especialment oques, ademés de, entre uns atres, el ánsar chic i la barnacla cuellirroja, entre zones urbanes i industrials. Tata té uns 24.000 habitants i és centre ferroviari i de carreteres. En 2006 es va canviar el nom de Tata, Öreg-tó (Vell Llac de Tata) pel de Lagos de Tata (Lakes by Tata).

• Mártély (lloc Ramsar), 22,47 km², en 46°26′15″ N 20°12′43″ I, n.º 186, des de 1979. Una secció del riu Tisza prop de Mártély

• Montág-puszta, 22 km², en 46°20′57″ N 20°39′29″ I, n.º 1746, des de 2008. Puszta és un tipo de praderia en espais oberts en Hongria. El lloc és part de la gran planura hongaresa, en estepas i marismas salines, en un microrelieve consistent en montículs allargats fets de sal, antics llits de rius i pozas. El mig és ideal per a animals com l'armini i la barnacla cuelliroja, espècies d'amfibis com el sapo de pancha de fòc europeu i la salamandra Triturus dobrogicus. Amenaçat per espècies invasoras com el thlalayotl de Mèxic. En restauració des de 1997.

Marismas de Nyirkai-Hany

• Nyirkai-Hany, 419 ha, en 47°42′6″ N 17°10′58″ I, n.º 1644, des de 2006. Forma part del Parc nacional Fertő-Hanság. El lloc Ramsar és una zona de turberas en Hanság, una regió en el noroest d'Hongria, en la frontera en Àustria i Eslovàquia. Era una vasta ret de chapulls formats pels afluents del Danubi i el riu Raba, fins que va ser desecada per a l'agricultura en el XIX. En 2001, es va iniciar un procés de restauració en respal alemà per a crear àrea d'aigües obertes, carrizals i praderies, lo que va atraure a rapaces com l'àguila motejada i el falcó sacre, i aus aquàtiques com la focha comuna i el porrón pardo. En época de migració alberga fins a 20.000 aus aquàtiques, entre les que destaquen el ánsar careto i el ánsar comú. Hi ha llúdries i s'està reintroduciendo el castor europeu. Forma partix aixina mateix del Lloc Ramsar transfronterer de Neusiedler See-Seewinkel-Fertö-Hanság.

• Ócsai Turjános, 11,46 km², en 47°15′45″ N 19°14′4″ I, n.º 418, des de 1989. En l'àrea de protecció paisagística de Ócsa, en la gran planura hongaresa, al surest de Budapest. Posseïx carrizals i llits de Scirpus, pantans, basses, herbars, terres cultivades i boscs. Es troben aus protegides com l'avutarda comuna, espècies endèmiques de palometes, el galápago europeu, llúdries i atres espècies singulars.¡, com el peix-del-fango europeu.

• Àrea de conservació de la naturalea dels estanys de Pacsmag, 439,4 ha, en 46°37′3″ N 18°21′58″ I, n.º 904, des de 1997. En la vall del riu Koppány, afluent del Danubi de 114 km que forma frontera natural en Eslovàquia.
• Pusztaszer, 50,86 km², en 46°27′15″ N 20°5′ I, n.º 188, des de 1979, quatre àrees separades, tres d'elles en el llit d'inundació del riu Tisza.

Riu Raba

• Valle de Rába, 95,52 km², en : 47°5′26″ N 16°45′27″ I, n.º 1645, des de 2006, en el riu Raba. Una secció del riu Raba des d'Àustria fins al comtat de Győr-Moson-Sopron. En esta secció, els meandres es formen en llibertat i les inundacions anuals mantenen la vitalitat de les riberes, rodejades de bosquetes, xares de sauces i alguns arbres de fustes dures. En les vores viuen espècies com l'abejaruco europeu, el blauet comú i l'avió sapador. En els meandres i pozas aïllades viuen espècies com la lamprea Eudontomyzon mariae i el pércido Zingel zingel. En el Parc nacional de Őrség.

• Àrea de conservació de la naturalea dels estanys de Rétszilas, 15 km², en 46°50′18″ N 18°34′37″ I, n.º 899, des de 1997.

Szaporca

• Szaporca, 289,5 ha, un braç mort del riu Drava prop de Szaporca, en boscs de galeria, chapulls, carrizals, terres cultivades i marismas. Anidan espècies com el porrón pardo i l'avetoro comú. Entre les comunitats vegetals flotants, Lemno-Utricularietum (llentilles d'aigua i utricularias) i Nuphareto-Castalietum (nenúfares). En la década de 1980 es va separar del riu Drava, des de llavors s'afig l'aigua per a mantindre el meandre. Amenaçat per espècies invasoras com Solidago canadensis (plomer groc) i l'arbre de l'amor. En el Parc nacional Danubio-Drava.

• Lagos alcalinos de l'alt Kiskunság, 74 km², en : 46°48′36″ N 19°10′18″ I, n.º 187, des de 1979. Kiskunság es referix a la gran planura hongaresa.

• Estepas alcalines de l'alt Kiskunság, 131,8 km², en 47°4′15″ N 19°9′ I, n.º 1646, des de 2006. Kiskunság és un àrea de 2324 km² en el comtat de Bács-Kiskun, entre Kalocsa i Szeged. La seua principal característica són les dunes menys altes creades pel vent i atres més grans creades pel pas dels rius Danubi i Tisza.

• Alt Tisza (Felsö-Tisza), 268,7 km², en 48°10′42″ N 21°56′14″ I, n.º 1410, des de 2004. El lloc cobrix una secció de 215 km de llongitut del riu Tisza, en el nordest d'Hongria, adjacent al lloc Ramsar de Bodrogzug (n.º 422), a l'oest. Voreja les fronteres d'Ucrània al nort i Eslovàquia a l'est, a on forma un sistema transfronterer, l'Alta vall del Tisza, en el lloc Ramsar del riu Tisza eslovaco (n.º 1411). El conjunt és una típica planura en el llit del riu en dics construïts a finals de el XIX i principis de el XX. Posseïx boscs de ribera, meandres abandonats i meandres vius en una rica flora i fauna, entre ells 57 orquídees diferents.

• Àrea de conservació de la naturalea de Velence i Dinnyés, 13,54 km², en : 47°11′7″ N 18°33′13″ I, n.º 183, des de 1979. El lloc està format per una part del llac de Velence, el segon més gran del país, i el llac Dinnyési (Dinnyési-fertő), una zona pantanosa alcalina rodejada d'extensos carrizals i llits de Scirpus. Les marismas poc profundes són el lloc ideal per al creiximent de plantes com l'orquídea Liparis loeselii i els verdets de Sphagnum, i peixos com Misgurnus fossilis. Entre les aus, la barnacla cuellirroja, l'aguileta lagunero occidental i l'avetorillo comú. Cada any, alberga entre 25.000 i 30.000 avesa aquàtiques, entre les que destaquen el ánsar careto i el ánsar comú. Hi ha una torre d'observació d'aus i forma part de la Reserva d'aus del llac Velence. La peixca illegal és una amenaça.

Llocs Ramsar transfronterer

• Lloc Ramsar transfronterer d'Hongria i Eslovàquia entre el vall de Ipoly (23,4 km²), en la part hongaresa (n.º 1093), i Poiplie (411 ha), la part eslovaca (n.º 930), des de 2007.
• Alta vall del Tisza, entre Hongria i Eslovàquia, des de 2003. Comprén dos llocs Ramsar d'Hongria, l'Alt Tisza (Felsö-Tisza), de 223 km², adjacent al lloc Ramsar de Bodrogzug, de 43 km², i el lloc Ramsar del riu Tisza (735 ha), en Eslovàquia.
• Sistema de coves Baradla-Domica, des de 2001. Comprén la cova de Baradla i chapulls adjacents (20,56 km²), en Hongria, i la seua continuació en Eslovàquia, la cova de Domica, de 622 ha.
• Lloc Ramsar transfronterer de Neusiedler See-Seewinkel-Fertö-Hanság, entre Àustria (Neusiedlersee, Seewinkel & Hanság, de 442 km²) i Hongria (Llac Fertö, 84,32 km², i Nyirkai-Hany, de 410 ha, a l'est).

Vore també

• Anex:Llocs Ramsar en Hongria