Troglobio

Leptodirus hochenwartii, un coleòpter troglobio.

Eixemplars de Proteus anguinus, un amfibi troglobio.

Un troglobio o troglobionte és un animal que ha evolucionat adaptant-se a la vida troglodita, hipogea o cavernícola, en covas. Es tracta d'animals procedents del mig epigeo, que s'han introduït paulatinament en el mig hipogeu: no hi ha cap animal originàriament de cova.

El troglobio representa el màxim nivell d'adaptació a este mig, distinguint-se de troglófilos, que s'introduïxen en estes oquedades ocasionalment, i de trogloxenos, que ho fan accidentalment. En espeleología, la disciplina de les ciències del karst que es dedica al seu estudi és la Bioespeleología.

Fauna troglobia

Detall del cap de Proteus anguinus

Són en el seu major partix invertebrats i entomofauna, i donada la seua adaptació, es troben no només en cavernes naturals, sino també en aquelles cavitats artificials que reunixquen les condicions adequades d'obscuritat, humitat, temperatura homogénea i aportes nutricionals mínims. De fet, en terrenys jóvens i/o poc compactar, com els volcànics, es troba fauna troglobia habitant fissures i chicotetes oquedades. En realitat, per a un invertebrat troglobio, una cova no és més que un clavill gran.

El cas opost també és habitual, i es coneixen espècies que han evolucionat aïllades en una cova concreta, de modo que l'extinció de la població de la cova supondria l'extinció de l'espècie al complet.

Un vertebrat troglobio emblemàtic és el proteo (Proteus anguinus), un amfibi que pot viure fins a 70 anys. En l'Edat Mija es pensava que eren crío de dragons.

No existixen mamífers exclusivament cavernícolas, encara que alguns utilisen les coves com a part fonamental del seu cicle biològic. Els rat penats són uns d'estos mamífers troglófilos i si es dona la destrucció de coves que alberguen colónies importants despuix no trobarien un nou lloc a on dormir, hibernar i reproduir-se.

Característiques més comunes

• Elongació de cos, extremitats i antenes: solen ser més prims i patilargos que els seus parents de l'exterior.
• Despigmentación: tendixen a perdre la seua coloració normal fins a ser inclús completament incoloros. La pigmentació és una mida de foto-protecció, i en absència de llum pert el seu sentit.
• Pèrdua de la vista, en ulls menuts (microftalmia) o completament atrofiados (anoftalmia), en ser innecessaris en un ambient d'obscuritat absoluta.
• Són estrategues tipo K, caracterisats per una ralentisació del metabolisme, una vida relativament longeva i que basen la seua reproducció en una progenie escassa, pero ben cuidada. Un eixemple són les aranyes troglobias, que es reproduïxen a partir d'un sol ou per posada (gran i ben nutrit), a diferència dels seus parents en la superfície que posen molts ous.
• Són espècies d'equilibri que basen la seua dinàmica poblacional en ajustar-se al valor de càrrega de l'ecosistema, de modo que chicotetes variacions en el seu ambient poden supondre una repercussió negativa important per a una espècie.

Les especials condicions de les coves (temperatura baixa i constant, humitat propenca a la saturació, etc.) han permés que en llocs a on el clima s'ha fet més àrit persistixquen espècies en el mig hipogeu que s'han extinguit en el epigeo.