Triturus dobrogicus
La salamandra crestado del Danubio o salamandra del Danubio[1] (Triturus dobrogicus)[2] és una espècie de salamandra que es troba en Europa central i oriental, a lo llarc de la conca del riu Danubio i alguns dels seus afluents i en la delta del Dniéper. Té un cos més chicotet i esvelt que les atres salamandres crestados del gènero Triturus pero, de la mateixa manera que estos, els machos desenrollen una cridanera costura dentada en l'esquena i la coa durant l'época d'crío.
Durant la mitat de l'any o més, els adults viuen en màrgens de rius, #llac o estanys de corrent llenta, a on es reproduïxen. Els machos realisen una exhibició de corteig i les femelles posen uns 200 ous individualment en fulls de plantes aquàtiques. Les larves es desenrollen de dos a quatre mesos en l'aigua abans d'alcançar la metamorfosis. Durant el restant de l'any, les salamandres viuen en hàbitats terrestres ombrosos, normalment boscs. Encara que encara no es consideren amenaçades, les poblacions de salamandra crestado del Danubio han disminuït considerablement, degut sobretot a la pèrdua d'hàbitat. L'espècie està protegida per llei en la Unió Europea.
Taxonomia
[editar | editar còdic]La salamandra crestado del Danubio va ser descrit com una varietat de la salamandra crestado septentrional (Triturus cristatus) per C. Kiritzescu en 1903.[3] Posteriorment, es va considerar una subespecie fins que els anàlisis genètics varen recolzar el seu reconeiximent com a espècie separada en el complex d'espècies de la salamandra crestado.[1] La salamandra crestado septentrional és la seua espècie germana, segons els estudis filogenómicos.[4][5]
Les poblacions separades de la delta del Danubio i la conca panónica (vejau la secció Distribució i hàbitats) es varen descriure com dos subespecies, T. dobrogicus dobrogicus i T. dobrogicus macrosoma, en l'any 2000.[6] No obstant, estudis genètics posteriors no varen recolzar la distinció d'estes dos formes.[7][8]
Descripció
[editar | editar còdic]Medix de 13 a 15 centímetros de llongitut total, a voltes fins a 18 centímetros en les femelles,[9] la salamandra crestado del Danubio és l'espècie de salamandra crestado més menuda. Té un cos més esvelt i allargat que les atres espècies, ben adaptat a la natació, en un cap estret i extremitats relativament curtes. Esta forma del cos ha evolucionat gràcies a un aument del número de vèrtebres costales: hi ha 16-17 en el T. dobrogicus, el major número entre les salamandres crestados.[10]
L'esquena i els flancs de la salamandra crestado del Danubio són de color marró obscur en taques negres i punteado blanc. La pancha és entre taronja i roig (en atres salamandres crestados sol ser groc o groc anaranjado), en taques negres chicotetes o mijanes de vores esmolades. Com totes les salamandres crestados, els machos de T. dobrogicus desenrollen una cresta en l'esquena i la coa durant la fase d'crío, que pot ser prou alta i dentada, sol escomençar entre els ulls i les fosses nassals i s'interromp en la base de la coa. Una atra característica dels machos en l'época d'crío és una ralla blanca azulada a lo llarc de la coa.[9][10] Les femelles poden tindre a voltes una ralla groga a lo llarc de l'esquena, similar a la de la salamandra crestado italià (T. carnifex).[9]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]La salamandra crestado del Danubio es troba en tres àrees de distribució alopátricas des del centre fins a l'est d'Europa:
- Conca panónica: Des de l'extrem oriental d'Àustria, passant per la República Checa (una chicoteta part en el surest), Eslovàquia, Hongria, el noreste d'Eslovènia (remansos del riu Mura),[11] el nort de Croàcia, Bòsnia-Hercegovina (marginalment), el nort de Sèrbia fins a l'est de Romania i el surest d'Ucrània (regió transcarpática).[7] Inclou les planures aluvials miges del Danubio i alguns dels seus afluents, com el Drava, el Sava i el Tisza.[7]
- Baix Danubio i delta del Danubio: Separada de la conca panónica per una zona a on es dona la salamandra crestado septentrional, esta part central comprén des del sur de Romania, el nort de Bulgària i chicotetes zones del sur de Moldàvia fins a la regió de Odesa, en el sur d'Ucrània.[7]
- Delta del Dniéper: Esta chicoteta àrea de distribució en el sur d'Ucrània va ser senyalada en 2005. Actualment està aïllada per la estepa de la conca del Danubio, pero s'ha sugerit que estes zones estaven conectades a través de marismas durant l'últim màxim glaciar, quan el nivell del Mar Negra era uns 100 metros més baix que en l'actualitat. És possible que esta àrea de distribució s'estenga també a les conques baixes dels rius Dniéster i Bug.[12]
Ademés de la salamandra crestado septentrional al nort, l'àrea de distribució de la salamandra crestado del Danubio llimita a l'oest en la de la salamandra crestado italià (T. carnifex) i al sur en la de les salamandres crestados macedonio (T. macedonicus) i balcànic (T. ivanbureschi).[10]
En comparació a les atres espècies de salamandres crestados, la salamandra crestado del Danubio està més adaptat a la vida a lo llarc d'un sistema fluvial i en freqüència es troba en aigües corrents i junt a peixos. Els llocs d'crío típics són els màrgens de rius de corrent llenta, #llac en colze de bou, marismas inundades, estanys més grans o sangues, sempre que hi haja abundant vegetació subaquàtica.[10][13] Durant la fase terrestre, les salamandres viuen en boscs caducifolios o arboledas, xares o praderies.[1]
Cicle de vida i comportament
[editar | editar còdic]Les salamandres crestados del Danubio tenen la fase aquàtica més llarga del gènero Triturus. Els adults es traslladen als seus llocs d'crío en febrer o març i solen permanéixer allí durant sis mesos; ocasionalment, poden inclús permanéixer més temps o tornar a l'aigua en autumne.[10][13] Els machos cortegen a les femelles en un desplegament de moviments corporals ritualizados. Quan s'han guanyat l'interés de la femella, la guien cap a un espermatóforo que depositen en el sol i que la femella arreplega en la seua cloaca.[10] Els ous són fecundados internament. Com en atres salamandres crestados, una femella posa uns 200 ous per temporada, que es pleguen individualment en fulls de plantes aquàtiques. Els ous i les larves són més menuts que en les atres espècies de salamandres crestados, i tarden més (de dos a quatre mesos) fins que alcancen la metamorfosis i ixen de l'aigua.[9][10]
Tant en l'aigua com en terra, les salamandres són en gran mida nocturns. En els seus hàbitats aquàtics, s'amaguen baix la vegetació, i en terra, utilisen estructures com a troncs, roques o caus de menuts animals per a cobrir-se.[10] S'alimenten principalment de diferents invertebrats, pero en l'aigua també poden depredar taperots i salamandres més menudes.[10] Entre els seus depredadors es troben garzas i atres aus, serps com la culebra d'herba i diversos mamífers carnívors.[10]
Amenaces i conservació
[editar | editar còdic]La població de la salamandra crestado del Danubio ha disminuït considerablement, i la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea ha calificat el seu estat de conservació com «menys preocupant». La principal amenaça és la destrucció de l'hàbitat per l'home, sobretot pel drenage, la construcció d'assuts o la contaminació. L'hibridació en atres espècies de salamandres crestados i la pèrdua d'estanys d'crío per la disminució de les pluges primaverales en el sur de la seua àrea de distribució (possiblement pel calfament global) també es consideren amenaces.[1] De la mateixa manera que els demés salamandres crestados, el T. dobrogicus està inclós en el Conveni de Berna (apèndix II) i en la Directiva sobre hàbitats de l'UE (anexos II i IV), i el seu captura, destorbament, mort, comerç i destrucció d'hàbitats estan prohibits.[14][15]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Triturus dobrogicus (Kiritzescu, 1903) | Amphibian Species of the World». amphibiansoftheworld.amnh.org. Consultat el 2024-12-02.
- ↑ IUCN Ret List of Threatened Species.doi:10.2305/IUCN.UK.2022.RLTS.T22216A89709283.en.
- ↑ Buletinul Societatii de Sciinte Din Bucuresci, România.
- ↑ BMC Evolutionary Biology.doi:10.1186/1471-2148-11-162.
- ↑ Molecular Phylogenetics and Evolution.133
- 120–127.ISSN 1055-7903.doi:10.1016/j.ympev.2018.12.032.Consultat el 2024-12-02.
- ↑ Amphibia-Reptilia.doi:10.1163/156853800300059313.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Amphibia-Reptilia..doi:10.1163/156853810791769518.
- ↑ Amphibia-Reptilia.doi:10.1163/15685381-00003041.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 The Netherlands: KNNV Publishing.doi:10.1163/9789004285620.
- ↑ 10,00 10,01 10,02 10,03 10,04 10,05 10,06 10,07 10,08 10,09 Bielefeld, Germany: Laurenti Verlag.
- ↑ «Informacijski center za varstvo dvoživk Slovenije» (en sl). Informacijski center za varstvo dvoživk Slovenije / CKFF. Consultat el 2024-12-02.
- ↑ Russian Journal of Herpetology.12(1)
- 61–64.ISSN 1026-2296.doi:10.30906/1026-2296-2005-12-1-61-64.Consultat el 2024-12-02.
- ↑ 13,0 13,1 London, UK: Poyser.
- ↑ «Full list - Treaty Office - www.coe.int» (en en-gb). Treaty Office. Consultat el 2024-12-02.
- ↑
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- AmphibiaWeb - Triturus dobrogicus
- Mijos de comunicació sobre la salamandra crestado del Danubio en ARKive
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Triturus dobrogicus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.