Anar al contingut

Àcit hipúric

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El àcit hipúric (del grec hyppos, ‘cavall’; i ouron, ‘orina’) és un àcit orgànic trobat en l'orina dels cavalls i atres herbívors. Les altes concentracions d'este àcit poden també indicar una intoxicació en tolué.

Quan varis composts aromàtics com l'àcit benzoico i el tolué són mesclats, es convertixen en àcit hipúric per reacció en l'aminoàcit glicina. Justus von Liebig va demostrar en 1829 que l'àcit hipúric era diferent a l'àcit benzoico, i en 1839 va ser determinada la seua constitució, mentres que en 1873 Victor Dessaignes ho va sintetisar en l'acció del clorur de benzoílo en la sal de zinc de la glicina.[1] També es pot formar l'àcit a partir del calfament de l'anhídrit benzoico en glicina,[2] i pel calfament de la benzamida en l'àcit cloroacético.

Síntesis

La síntesis moderna de l'àcit hipúric s'obté per acilacó del clorur d'àcit clorur de benzoílo en l'aminoàcit glicina[3]

L'àcit hipúric cristalisa fàcilment en prismes ròmbics que són fàcilment solubles en aigua calenta, fonen a 187 °C i es descomponen al voltant dels 240 °C. És hidrolizado fàcilment en álcalis càustics calents produint àcit benzoico i glicina. l'àcit nitroso ho convertix a àcit benzoilglicólico, C6H5C(=O)OCH2CO2H. El seu etil éter reacciona en hidracina per a formar hidracina hipuril, C6H5CONHCH2CONHNH2, compost usat per Theodor Curtius per a la preparació d'azida d'hidrogen.

Us medicinal

Un derivat de l'àcit hipúric és l'àcit per a-aminohipúric (PAH), que és usat en proves mèdiques renals. El PAH és filtrat completament del plasma sanguíneu en els glomérulos i no són reabsorbidos pels túbuls, de forma similar a l'inulina. L'única diferència en l'inulina, és que una fracció de el PAH que evita els glomérulos i entren a les cèlules tubulars de les nefrones (a través dels capilars peritubulares) és secretada completament. l'aclarament renal de el PAH s'usa per això per a calcular el fluix de plasma renal (RPF), i que empíricamente és (1-hematocrito) voltes el fluix sanguíneu renal. El aclarament de el PAH només reflectix el RPF a porcions del renyó que estan involucrats en la formació de l'orina, lo que supon una subestimacó d'un valor de el RPF entorn al 10 %.

Referències

  1. ↑ Dessaignes, Victor (1853). Ueber die Regeneration der Hippursäure, Annalen der Chemie und Pharmacie 87 (3): 325-327.
  2. ↑ Curtius, Theodor (1884). Synthese von Hippursäure und Hippursäureäthern, Berichte der deutschen chemischen Gesellschaft 17 (2): 1662-1663..
  3. ↑ A. W. Ingersoll and S. H. Babcock. "Hippuric acid}". Organic Syntheses:
    Coll. Vol. 2
    0328.