Hematocrito
El hematocrito és el percentage que ocupa la fracció sòlida d'una mostra de sanc anticoagulada, en separar-se de la seua fase líquida (plasma). Està determinat casi enterament pel volum que ocupen els glòbuls rojos (també cridats hematíes o eritrocits).[1] Els valors mijos varien entre el 41 i el 53 % en els hòmens, i entre el 36 i el 46 % en les dònes,[2] per la major musculatura i per això major necessitat d'oxigen en els hòmens. Estes sifres poden canviar d'acort en diversos factors fisiològics, com l'edat i la condició física del subjecte; també l'altitut, la postura i el tabaquisme. És una part integral del hemograma, junt en la medició de la hemoglobina, i el reconte d'eritrocits, leucocits i plaquetes.
Anormalitats
[editar | editar còdic]
És la disminució del nivell d'eritrocits. Es pot relacionar en diferents condicions, com hemorràgia o leucèmia.
Hi ha numerosos factors que poden contribuir a desenrollar una anèmia, com la baixa en l'ingesta de ferro; o pacients en malaltia renal crònica, els qui no generen suficient eritropoyetina per a estimular la producció de glòbuls rojos en la mèdula òssea. Aixina i tot, solament s'utilisen els valors de Hb per a detectar si el pacient és o no anémico.
És l'aument del nivell d'eritrocits. Es pot associar en la deshidratació o la hipoxia.
Patologias com la policitemia vora consistixen en una desmesurada producció de glòbuls rojos. En casos de malaltia pulmonar obstructiva crònica, la hipoxia genera un aument en la producció d'eritropoyetina pel renyó, lo que pot resultar en un hematocrito alt.
Métodos de medició
[editar | editar còdic]El hematocrito (PCV, Packed Cell Volume) es pot determinar per centrifugación de sanc heparinizada en un tubo capilar (també conegut com un tubo de microhematocrito) a 10 000 rpm durant cinc minuts.[3] Açò separa la sanc en capes. El volum de concentrat de glòbuls rojos, dividit pel volum total de la mostra de sanc dona el PCV. Degut a que s'utilisa un tubo, açò pot ser calculat per mig de la medició de les llongituts de les capes.
En equips de laboratori moderns, el hematocrito es calcula per un analisador automàtic i no es medix directament. Es determina multiplicant el reconte de glòbuls rojos pel volum corpuscular mig. El hematocrito és una miqueta més precís com el PCV inclou chicotetes cantitats de plasma de la sanc atrapada entre els glòbuls rojos. Es pot calcular fàcilment el hematocrito com el triple de la concentració d'hemoglobina.[4]
S'han donat casos en els que la sanc per a la prova s'ha tret de prop d'un got sanguíneu usat en este moment per a transfundir concentrat de hematíes o o un atre tipo de líquits. En estes situacions, la concentració d'hemoglobina en la mostra de sanc no serà el nivell real ya que la mostra està contaminada pels decorreguts transfundidos. És dir, que si s'estan suministrant glòbuls rojos, la mostra contindrà una gran cantitat d'estos i el hematocrito serà artificialment alt. Pel contrari, si es tracta d'una perfusión d'un atre tipo de decorreguts, dita mostra de sanc estarà més diluïda i el hematocrito derivat serà llavors artificialment baix.cita requerida
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Hematocrito». MedlinePlus. Consultat el 20 de juliol de 2012.
- ↑ Dvorkin, Mario A.; Cardinali, {{{nom2}}}. Best &Taylor. Bases Fisiològiques de la Pràctica Mèdica (en és), Ed. Mèdica Panamericana. ISBN 9789500604604.
- ↑ «Hematocrit», artícul en anglés en Encyclopedia of surgery: a guide for patients and caregivers.
- ↑ «Hematocrit (HCT) or Packed Cell Volume (PCV)». Archivat des d'el original, el 2 de giner de 2008. Consultat el 27 de decembre de 2012. en Doctors Lounge
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hematocrito» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.