Vicent Lleó i Balbastre

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Vicent Lleó i Balbastre
Vicent Lleó i Balbastre
Nacionalitat: Española
Ocupació: Músic i compositor.
Naiximent: 19 de novembre de 1870
Lloc de naiximent: Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 28 de setembre de 1922
Lloc de defunció: Madrit, Espanya

Vicent Lleó i Balbastre ( Valéncia, 19 de novembre de 1870 - Madrit, 28 de setembre de 1922), músic i compositor valencià conegut fonamentalment per la seua obra lírica, d'entre la que cal destacar la sarsuela La Corte del Faraón .


Biografia

Va ser escolà del Real Colege del Corpus Christi de Valéncia, on va estudiar de la mà de Juan Bautista Plasencia i Lamberto Alonso. Als tretze anys va compondre la primera obra, Dixit Dominus per ser interpretada en el Colege del Corpus Christi, i als dèsset va compondre la primera obra per al teatre: De Valéncia al Grau. Va estudiar al Conservatori de Valéncia en Salvador Giner.

Despuix d'una breu estància en Barcelona es va establir en Madrit en l'any 1896, a on no a soles es va dedicar a la composició, sino també a la política i a on va fundar un diari, que va ser un rotunt fracàs. En Madrit va ser empresari de sarsuela en companyia d'Amadeu Vives, empresa que també va fer fallida i que el va obligar a mamprendre una gira per Amèrica per tal de recuperar les pèrdues.

La seua producció està molt influïda per l'opereta centroeuropea. Efectivament, va adaptar diversos títuls d'operetes italianes i austríaques. Entre la producció pròpia cal destacar les sarsueles El mozo crúo, La carne flaca, La república del amor i La taza de té, aixina com l'òpera Inés de Castro.

Lleó és recordat fonamentalment per la seua sarsuela La Corte de Faraón , de 1910, títul bàsic del repertori sarsueler. Sobre un llibret sicalíptic de Perrín y Palacios, va ser estrenada en gran èxit al Teatre Eslava de Madrit, fruint de més de 700 representacions. Està basada en una obra francesa sobre l'episodi bíblic del cast Josep i l'esposa de Putifar. Les representacions en viu d'esta obra varen ser prohibides durant la dictadura franquista, pel seu to eròtic i irreverent, encara que va ser portada al disc. En l'any 1985 es va portar al cine, en una versió lliure protagonisada per Ana Belén i Antonio Banderas.

La seua darrera sarsuela, ¡Ave César! va ser estrenada dos mesos despuix de la seua mort.

Bibliografia

  • Tomás Marco. Historia de la música española. Siglo XX. Alianza Editorial, S.A. Madrit,1983. I.S.B.N. 84-206-8506-2

Referències

Enllaços externs