Diferència entre les revisions de "Valencià catalanisat"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Desfeta la revisió 140033 de Jose2 (disc.) l'AVL preferix les formes "esta" i "llavors", qui preferix "aquesta" és l'IEC (que prefeix també "llavors"), si s'usa és per esta segona institució.)
 
(No es mostren 34 edicions intermiges d'6 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
'''Catlencià''' és la denominació de la llengua barreja de [[valencià]] i [[català]] que les institucions i mijos de comunicació públics ampren oficialment, i que s'ensenya en els centres docents (escoles o coleges, instituts, universitats, etc) del [[Regne de Valéncia]], aixina com en els cursos oficials impartits per la [[Junta Qualificadora de Coneiximents del Valencià|JQCV]]. Esta '''llengua artificial''' naix de la mescla de la llengua valenciana i de la llengua catalana.
+
'''Valencià catalanisat''' és la denominació de la subllengua, llenguage o llengua artificial que consistix en una barreja de [[valencià]] i [[català]] i que les institucions i mijos de comunicació públics ampren oficialment, i que s'ensenya en els centres docents (escoles o coleges, instituts, universitats, etc...) del [[Regne de Valéncia]], aixina com en els cursos oficials impartits per la [[Junta Qualificadora de Coneiximents del Valencià|JQCV]].
  
El "valencià normalitzat", també es coneix (per part dels mestres i rectors) com a "valencià normatiu", "valencià estàndart" o "el català del [[País Valencià]]". Un atre nom coloquial per al "valencià normalitzat" és '''"catlencià"''', que naix de la mescla dels noms de la llengua valenciana i de la llengua catalana: cat/cata (de català) i lencià/ncià (de valencià).  
+
Esta '''llengua artificial''' naix de la mescla de la [[llengua valenciana]] i de la [[llengua catalana]].
 +
 
 +
El "valencià catalanisat", també es coneix (per part dels mestres i filòlecs) com a "valencià normalitzat", "valencià normatiu", "valencià estàndart" o "el català del [[País Valencià]]". Un neologisme utilisat algunes voltes per al "valencià catalanisat" és '''"catlencià"''', que naix de la mescla dels noms de la llengua valenciana i de la llengua catalana: cat/cata (de català) i lencià/ncià (de valencià).  
  
 
Normativisat per l'[[AVL]], baix la tutela de l'[[IEC]], porta, en més o manco implantació, ensenyant-se en el [[Regne de Valéncia]] més de 30 anys, pero les seues característiques i paraules, han quallat poc o gens en el parlar del carrer i del dia a dia dels valenciaparlants.
 
Normativisat per l'[[AVL]], baix la tutela de l'[[IEC]], porta, en més o manco implantació, ensenyant-se en el [[Regne de Valéncia]] més de 30 anys, pero les seues característiques i paraules, han quallat poc o gens en el parlar del carrer i del dia a dia dels valenciaparlants.
  
 +
==Característiques==
 +
Al no ser ni valencià, ni català, no té unes característiques concretes ni ben definides, resulta poc natural de cara als valenciaparlants, i moltes voltes deixa lloc al dubte o a l'elecció entre la paraula catalana o la valenciana. Freqüentment, ni els mateixos mestres s'aclarixen a l'hora d'escriure, i els alumnes no valenciaparlants, quan parlen en u que sí que ho és, se passen al castellà ràpidament perque veuen que el valenciaparlant no entén lo que diu o els posa una "cara extranya", al mateix temps que, per regla general, el valenciaparlant no assimila el vocabulari "afectat" que li ensenyen en l'escola i seguix utilisant el parlar autènticament valencià.
  
==Característiques==
+
Algunes de les senyes més típiques del valencià catalanisat són:
Al no ser ni valencià, ni català, no té unes característiques concretes ni ben definides, resulta poc natural de cara als valenciaparlants, i moltes vegades deixa lloc al dubte o a l'elecció entre la paraula catalana o la valenciana. Freqüentment, ni els mateixos mestres s'aclarixen a l'hora d'escriure, i els alumnes no valenciaparlants, quan parlen en u que sí que ho és, se passen al castellà ràpidament perque veuen que el valenciaparlant no entén lo que diu o els posa una "cara extranya", al mateix temps que, per regla general, el valenciaparlant no assimila el vocabulari "afectat" que li ensenyen en l'escola i seguix utilisant el parlar autènticament valencià.
 
  
Algunes de les senyes més típiques del catlencià són:
 
 
*''Nosaltres'' en lloc de "nosatros"/"mosatros"/"natros"/"nosatres" que queden relegats a un "valencià vulgar" o a "barbarismes".
 
*''Nosaltres'' en lloc de "nosatros"/"mosatros"/"natros"/"nosatres" que queden relegats a un "valencià vulgar" o a "barbarismes".
*''Aquesta'' en lloc de "esta" (ací s'accepten les dos formes, pero quasi sempre s'utilisa ''aquesta'', encara que l'AVL preferixca "esta").
+
*''Aquesta'' en lloc de "esta" (ací s'accepten les dos formes, pero quasi sempre s'utilisa ''aquesta'').
*''Aleshores'' en substitució del clàssic "llavors" (igual que en el punt anterior s'accepten les dos formes, pero quasi sempre s'utilisa ''aleshores'', encara que l'AVL preferixca "llavors").
+
*''Aleshores'' en substitució del clàssic "llavors" (igual que en el punt anterior s'accepten les dos formes, pero quasi sempre s'utilisa ''aleshores'').
*''Doncs'' que vol dir "puix", cal dir que ''Doncs'' és una paraula usada en el valencià del [[Sigle d'Or]] pero que actualment està totalment en desús.
+
*''Doncs'' que vol dir "puix", cal dir que és una paraula totalment en desús i que s'usava en valencià antic (escrit "donchs"), pero que huí en dia ha segut totalment substituïda per "puix".
 
*Substitució de '''-xc-/-xqu-''' per ''-sc-/-squ-'' bassant-se en el català (Eix: Vixca per Visca, Ixca per Isca, Preferixques per Preferisques...)
 
*Substitució de '''-xc-/-xqu-''' per ''-sc-/-squ-'' bassant-se en el català (Eix: Vixca per Visca, Ixca per Isca, Preferixques per Preferisques...)
 
*Utilisació de la ''X'' per a la '''CH''' basant-se en el sò en català oriental (Eix: Marxa per Marcha, Xiquet per Chiquet)
 
*Utilisació de la ''X'' per a la '''CH''' basant-se en el sò en català oriental (Eix: Marxa per Marcha, Xiquet per Chiquet)
*Substitució de els possessius "meua, teua, seua" i plurals per "meva, teva, seva" i derivants (Açò és una cosa més recent)
+
*Substitució dels possessius "meua, teua, seua" i plurals per "meva, teva, seva" i derivants (Açò és una cosa més recent)
 
*Terminació ''-itzar'', que és un invent modern del catalanisme, en conte de la terminació tradicional ''-isar'', que també és una forma tradicional catalana (Eix: Realitzar per Realisar, Utilitzar per Utilisar...)
 
*Terminació ''-itzar'', que és un invent modern del catalanisme, en conte de la terminació tradicional ''-isar'', que també és una forma tradicional catalana (Eix: Realitzar per Realisar, Utilitzar per Utilisar...)
 
*Superposició de les formes ''feia, feies, féiem, féieu i feien'' front a ''fea, fees, féem, féeu i feen''.
 
*Superposició de les formes ''feia, feies, féiem, féieu i feien'' front a ''fea, fees, féem, féeu i feen''.
*Superposició de les formes ''deia, deies, déiem, déieu, deien'' front a ''dia, dies, díem, díeu i dien''. Tant en l'anterior com en esta característica tant les primeres com les segones son correctes en valencià (encara que correcrtament són escrites en i grega: "feya", "déyem", "féyeu"...) pero l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) a soles admet les que primer s'han mencionat.
+
*Superposició de les formes ''deia, deies, déiem, déieu, deien'' front a ''dia, dies, díem, díeu i dien''. (Tant en l'anterior com en esta característica tant les primeres com les segones són correctes en valencià, pero l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) a soles admet les que primer s'han mencionat.
  
 
== Atres senyes ==
 
== Atres senyes ==
  
Les persones que utilisen el "valencià normalitzat" solen ser o d'orige castellaparlant o pancatalanistes que intenten eliminar els caràcters propis de la [[llengua valenciana]].
+
Les persones que utilisen el "valencià catalanisat" solen ser o d'orige castellaparlant, pel seu involuntari desconeiximent del valencià genuí o [[Pancatalanisme|pancatalanistes]] que intenten eliminar o minimisar els caràcters propis de la [[llengua valenciana]].
  
==Institucions que utilisen el valencià "normalitzat"==
+
==Institucions que utilisen el valencià "catalanisat"==
  
*[[RTVV|Radiotelevisió Pública Valenciana]] (Canal9, Punt2...)
+
* [[À Punt]] (À Punt TV, À Punt Ràdio...)
*[[Generalitat Valenciana]].
+
* [[Generalitat Valenciana]].
*Atres associacions.
+
* Institucions públiques valencianes.
 +
* [[Anex:Entitats pancatalanistes en la Comunitat Valenciana|Entitats i associacions pancatalanistes]].
  
 
== Vore també ==
 
== Vore també ==
* [[Llista de termens en catlencià i en valencià]]
+
* [[Llista de térmens en català i en valencià catalanisat]]
  
 +
{{Llengua valenciana}}
 
[[Categoria:Valencià]]
 
[[Categoria:Valencià]]
 
[[Categoria:AVLL]]
 
[[Categoria:AVLL]]
 +
[[Categoria:Llengües artificials]]

Última revisió del 16:46 7 nov 2023

Valencià catalanisat és la denominació de la subllengua, llenguage o llengua artificial que consistix en una barreja de valencià i català i que les institucions i mijos de comunicació públics ampren oficialment, i que s'ensenya en els centres docents (escoles o coleges, instituts, universitats, etc...) del Regne de Valéncia, aixina com en els cursos oficials impartits per la JQCV.

Esta llengua artificial naix de la mescla de la llengua valenciana i de la llengua catalana.

El "valencià catalanisat", també es coneix (per part dels mestres i filòlecs) com a "valencià normalitzat", "valencià normatiu", "valencià estàndart" o "el català del País Valencià". Un neologisme utilisat algunes voltes per al "valencià catalanisat" és "catlencià", que naix de la mescla dels noms de la llengua valenciana i de la llengua catalana: cat/cata (de català) i lencià/ncià (de valencià).

Normativisat per l'AVL, baix la tutela de l'IEC, porta, en més o manco implantació, ensenyant-se en el Regne de Valéncia més de 30 anys, pero les seues característiques i paraules, han quallat poc o gens en el parlar del carrer i del dia a dia dels valenciaparlants.

Característiques

Al no ser ni valencià, ni català, no té unes característiques concretes ni ben definides, resulta poc natural de cara als valenciaparlants, i moltes voltes deixa lloc al dubte o a l'elecció entre la paraula catalana o la valenciana. Freqüentment, ni els mateixos mestres s'aclarixen a l'hora d'escriure, i els alumnes no valenciaparlants, quan parlen en u que sí que ho és, se passen al castellà ràpidament perque veuen que el valenciaparlant no entén lo que diu o els posa una "cara extranya", al mateix temps que, per regla general, el valenciaparlant no assimila el vocabulari "afectat" que li ensenyen en l'escola i seguix utilisant el parlar autènticament valencià.

Algunes de les senyes més típiques del valencià catalanisat són:

  • Nosaltres en lloc de "nosatros"/"mosatros"/"natros"/"nosatres" que queden relegats a un "valencià vulgar" o a "barbarismes".
  • Aquesta en lloc de "esta" (ací s'accepten les dos formes, pero quasi sempre s'utilisa aquesta).
  • Aleshores en substitució del clàssic "llavors" (igual que en el punt anterior s'accepten les dos formes, pero quasi sempre s'utilisa aleshores).
  • Doncs que vol dir "puix", cal dir que és una paraula totalment en desús i que s'usava en valencià antic (escrit "donchs"), pero que huí en dia ha segut totalment substituïda per "puix".
  • Substitució de -xc-/-xqu- per -sc-/-squ- bassant-se en el català (Eix: Vixca per Visca, Ixca per Isca, Preferixques per Preferisques...)
  • Utilisació de la X per a la CH basant-se en el sò en català oriental (Eix: Marxa per Marcha, Xiquet per Chiquet)
  • Substitució dels possessius "meua, teua, seua" i plurals per "meva, teva, seva" i derivants (Açò és una cosa més recent)
  • Terminació -itzar, que és un invent modern del catalanisme, en conte de la terminació tradicional -isar, que també és una forma tradicional catalana (Eix: Realitzar per Realisar, Utilitzar per Utilisar...)
  • Superposició de les formes feia, feies, féiem, féieu i feien front a fea, fees, féem, féeu i feen.
  • Superposició de les formes deia, deies, déiem, déieu, deien front a dia, dies, díem, díeu i dien. (Tant en l'anterior com en esta característica tant les primeres com les segones són correctes en valencià, pero l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) a soles admet les que primer s'han mencionat.

Atres senyes

Les persones que utilisen el "valencià catalanisat" solen ser o d'orige castellaparlant, pel seu involuntari desconeiximent del valencià genuí o pancatalanistes que intenten eliminar o minimisar els caràcters propis de la llengua valenciana.

Institucions que utilisen el valencià "catalanisat"

Vore també