Diferència entre les revisions de "Ucrània"
m (→Història) |
|||
| Llínea 65: | Llínea 65: | ||
Els primers pobladors d'este territori foren els escites, un poble que s'assentà en les planures del nort del [[Mar Negre]] des del sigle VII a. C. i que desaparexeria exterminat pels sàrmates alrededor del sigle IV a. C. Estos pobles entraren en contacte en colons i comerciants del Món Antic, entre els que es troben grecs i romans que fundaren numeroses colònies a lo llarc de la costa del [[Mar Negre]]. | Els primers pobladors d'este territori foren els escites, un poble que s'assentà en les planures del nort del [[Mar Negre]] des del sigle VII a. C. i que desaparexeria exterminat pels sàrmates alrededor del sigle IV a. C. Estos pobles entraren en contacte en colons i comerciants del Món Antic, entre els que es troben grecs i romans que fundaren numeroses colònies a lo llarc de la costa del [[Mar Negre]]. | ||
| − | El orige dels eslaus és incert. Segons uns historiadors en els sigles [[sigle VI|VI]] i [[sigle VII|VII]] tribus eslaves arribaren a territori ucranià procedents de les zones que ocupen [[Polònia]] i [[Bielorrúsia]], atres la consideren part del territori originari dels eslaus antics. Els historiadors i arqueòlecs Lubor Niederle, Max Vasmer i Boris Rybakov consideren la zona originaria entre el Oder-Vístula en el oest fins al Dniéper en el est, en una franja entre els pantans del riu Pripiet i les estepes, quedant amagats en els boscs aïllats dels nòmades de les etapes. Per estes dates, les rutes de comerç | + | El orige dels eslaus és incert. Segons uns historiadors en els sigles [[sigle VI|VI]] i [[sigle VII|VII]] tribus eslaves arribaren a territori ucranià procedents de les zones que ocupen [[Polònia]] i [[Bielorrúsia]], atres la consideren part del territori originari dels eslaus antics. Els historiadors i arqueòlecs Lubor Niederle, Max Vasmer i Boris Rybakov consideren la zona originaria entre el Oder-Vístula en el oest fins al Dniéper en el est, en una franja entre els pantans del riu Pripiet i les estepes, quedant amagats en els boscs aïllats dels nòmades de les etapes. Per estes dates, les rutes de comerç feren prosperar a la ciutat de [[Kiev]], una vegada conquistada pels [[vikincs]], convertint-la en el centre de [[Russia]], el estat més pròsper de la zona. |
| − | L'actual territori que forma Ucrània sigué el cor i la part meridional del primer Estat eslau oriental: [[Rus de Kiev]]. La seua capital sigué [[Kiev]]. Eixe estat fon fundat pels vikincs varecs, procedents de l'actual [[Suècia]]. Els varecs fundaren la primera dinastia, la ruríkida, descendent del varec [Rurik]], qui cara al [[860]] fundà la República de Novgorod. A este li va succeir el seu fill Oleg que conquistà Kiev i la va fer la seua capital. Més tart els varecs foren asimilats per la població eslava local, tant rutens com proto-ucranians. | + | L'actual territori que forma Ucrània sigué el cor i la part meridional del primer Estat eslau oriental: [[Rus de Kiev]]. La seua capital sigué [[Kiev]]. Eixe estat fon fundat pels vikincs varecs, procedents de l'actual [[Suècia]]. Els varecs fundaren la primera dinastia, la ruríkida, descendent del varec [[Rurik]], qui cara al [[860]] fundà la República de Novgorod. A este li va succeir el seu fill Oleg que conquistà Kiev i la va fer la seua capital. Més tart els varecs foren asimilats per la població eslava local, tant rutens com proto-ucranians. |
El terme ''Rus'' fea referència als principats eslaus d ela regió. Kiev i la Rus de Kiev pertanyia al Gran Príncep de la dinastia ruríkida, governat sobre el rest de principats Rus. En tot i això, este Estat arribà al seu fin a causa de la invasió i la destrucció de Kiev per part des mongols i tàrtars. | El terme ''Rus'' fea referència als principats eslaus d ela regió. Kiev i la Rus de Kiev pertanyia al Gran Príncep de la dinastia ruríkida, governat sobre el rest de principats Rus. En tot i això, este Estat arribà al seu fin a causa de la invasió i la destrucció de Kiev per part des mongols i tàrtars. | ||
Revisió de 17:08 30 dec 2013
| Україна Ukraína | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Ucrània (en ucranià Українаung) és un país d'Europa Oriental, el segon més gran del continent per extensió després de Rússia i per davant de França i Espanya. Llimita en Rússia al est, Bielorrússia al nort, Polònia al oest, Eslovàquia, Hongria, Romania i Moldàvia (incloent Transnistria) al suroest, i el mar Negre i el mar d'Açov al sur.
El nort és una regió boscosa. El 90% de sa extensió és una àmplia planura, inclinà cara al Mar Negre i el Mar d'Açov. Abarca la major part de les dites terres negres de gran fertilitat i aptes per a la producció de cereals.
El 24 d'agost de 1991 el parlament ucranià declarà la independència, diecisió que sigué ractificà el 1 de decembre per mig d'un referèndum popular.
Etimologia
Ucrània: en ucranià Україна (Ukraína); en rús Украина. U dels significats en eslau és el de "territori fronteriç", etimològicament idèntic a la paraula krajina. Atre significat es de "país". En ucranià modern "країна" (kraína) vol dir "país".
Història
Els primers pobladors d'este territori foren els escites, un poble que s'assentà en les planures del nort del Mar Negre des del sigle VII a. C. i que desaparexeria exterminat pels sàrmates alrededor del sigle IV a. C. Estos pobles entraren en contacte en colons i comerciants del Món Antic, entre els que es troben grecs i romans que fundaren numeroses colònies a lo llarc de la costa del Mar Negre.
El orige dels eslaus és incert. Segons uns historiadors en els sigles VI i VII tribus eslaves arribaren a territori ucranià procedents de les zones que ocupen Polònia i Bielorrúsia, atres la consideren part del territori originari dels eslaus antics. Els historiadors i arqueòlecs Lubor Niederle, Max Vasmer i Boris Rybakov consideren la zona originaria entre el Oder-Vístula en el oest fins al Dniéper en el est, en una franja entre els pantans del riu Pripiet i les estepes, quedant amagats en els boscs aïllats dels nòmades de les etapes. Per estes dates, les rutes de comerç feren prosperar a la ciutat de Kiev, una vegada conquistada pels vikincs, convertint-la en el centre de Russia, el estat més pròsper de la zona.
L'actual territori que forma Ucrània sigué el cor i la part meridional del primer Estat eslau oriental: Rus de Kiev. La seua capital sigué Kiev. Eixe estat fon fundat pels vikincs varecs, procedents de l'actual Suècia. Els varecs fundaren la primera dinastia, la ruríkida, descendent del varec Rurik, qui cara al 860 fundà la República de Novgorod. A este li va succeir el seu fill Oleg que conquistà Kiev i la va fer la seua capital. Més tart els varecs foren asimilats per la població eslava local, tant rutens com proto-ucranians.
El terme Rus fea referència als principats eslaus d ela regió. Kiev i la Rus de Kiev pertanyia al Gran Príncep de la dinastia ruríkida, governat sobre el rest de principats Rus. En tot i això, este Estat arribà al seu fin a causa de la invasió i la destrucció de Kiev per part des mongols i tàrtars.
El estat Rus fon succeït pels principals de Halych i Volodymyr-Vollynskii, unint-se en el estat de Halych-Volynia, en el que el príncep Danylo fon coronat rei en 1253 pel llegat pontifici, permaneixent independent hasta l'unió dinàstica de 1349 en el rei Casimir de Polònia. El rest de la Rus més tart fon absorbida per Lituània i Polònia.
A mitat del sigle XVII, siervos fugits de la servidumbre als confins de Polònia crearen un estat independent en el centre del país, revelant-se com a la salachta (aristocràcia) polaca o millor dit campesins per la seaua classe més que per la seua pertinença ètnica i cultural, els cosacs de Zaporzhia, eren majoritàriament ucranians fugits de la servidumbre, molts oficials (especialment Hetmanes) eren menbres de la aristocràcia ortodoxa, en presència de rumans, bielorrussos i atres esclaus fugits de galeres turques mentre el orient fon asimilat al Imperi Rus.
L'atra mitat de Ucrània occidental fon conquistada pels polacs en 1340. Remaneixqué baix la seua autoritat casi sense interrupció fins 1772, any en que passà a mans austriaques i es va convertir en la província de Galitzia. La aparició en el romanticisme del sigle XIX de un resurgiment lliterari en Ucranià. Pocs anys després naixqué el nacionalisme ucranià, que inspiraria a lliterats i artistes a pesar de que en 1876 els zars prohibiren el idioma ucranià en les escoles, en els periòdics i en la lliteratura.
El seu desenrol fon molt important durant el sigle XIX convertint-se en un centre cultural d'importància, realisant-se importants obres i aumentant la seua població de modo que en 1910, Lviv (actual ciutat de Ucrània), era la quarta ciutat del Imperi Austrohúngar.
Tras el trencament del imperi Austrohúngar i en el fi de la Primera Guerra Mundial es generaren nous estats. En 1918 Ucrània occidental s'independisà construint el seu propi govern i el 15 de febrer de 1919, s'aprobà una llei que fa del idioma ucranià la llengua oficial del estat.
El govern de la República Nacional de Ucrània Occidental se va unir a la República Nacional de Ucrània el 22 de giner de 1919. Açò fon un acte simbòlic, perque els ucranians occidentals mantingueren el seu propi Eixèrcit Ucranià de Galícia i les seues estructures de govern. En la guerra de Polònia i Ucrània, el govern de la República Nacional d'Ucrània Occidental, en la toma de Lviv pel eixèrcit polac, s'exila en Àustria.
Tras la Revolució Rusa de 1917, Ucrània alcançà breument la independència en dos estats que foren finalment units en 1920. En 1922, el país fon dividit entre Polònia i la Unió Soviètica. La part soviètica va patir dos fames: en 1921-1922 i 1932-1933 esta última deliberada dita Holodomor, en la que moriren varis millons de persones (entre quatre i deu, segons les fonts). Més una tercera fam provocada, posterior a la guerra en atre milló de víctimes estimaes.
En 1939 la Ucrània polaca fon ocupà per la Unió Soviètica, seguida de la deportació maisva de polacs i el extermini de tota la inteligensia polaca i ucraniana que no havia fugit, la experiència de represió predisposà a polacs i ucranians contra els russos, siguent caldo de cultiu per a la propaganda nazi antibochevique. En 1941 la invasió de Alemanya provocà la batalla del cerc de [Kiev]], a on caigueren prisioners més de 660.000 soldats. Els anys d'ocupació i el fet de que durant 1943 tinguera en la seua terra les majors batalles, provocà la mort del 20% de la polació, percentage sols igualat per Polònia. L'important comunitat judia fon exterminà, i la política de terra cremada portava a cabo pels dos contendents deixà al país en runes. Un quart dels soldats soviètics morts en combat eren ucranians.
Entre 1943 i 1952 en els territoris recent incorporats a la RSS de Ucrània (Galitzia, Volinia, Bucovina, Transcarpatia i Polèsia) un grup guerriller antibolchevique dit UPA lluità contra: les SS alemanes; contra el Armja Crajowa o guerrilla polaca; aixina com contra els partisans russos, prosiguent la lluita tras la lliberació del eixèrict roig. La lluita retrasà els procesos de colectivisació i provocà deportacions masives cara a Sibèria, pero logrà mitigar els efectes de les expropiacions forçoses portaes a cabo en tota Ucrània i provocant la mort de 1 milló de ciutadans en la fam artificial de 1947.
Organisació político-administrativa
Ucrània està dividida en 24 províncies (traduit algunes voltes com a regions), la república autònoma de Crimea i dos municipi: Kiev i Sebastopol.
Cultura
Ucrània té un legat històric important; Lviv la quarta ciutat més important del Imperi Austrohungar en arquitectura medieval i europea i en una història unida a Europa. Odesa és la ciutat més occidental del est, puix després de l'ocupació de França l'arquitectura franco-espanyola que té la ciutat permetix ser una de les ciutats més luxoses de l'est, tenint l'unica plaça de bous de l'est i la 1ª Òpera més important del món. Kiev fon el centre de molts dels acontenyiments que formaren l'orige de les cultures ucraniana, rusa i bielorrusa. Els icons ucranians i l'arquitectura de les iglésies ortodoxes són especialment destacats a pesar de la destrucció d'alguns grans monuments nacionals en el periodo estaliniste com a part de l'atac al esperit nacional ucranià. N'hi ha també una forta cultura popular manifestà, sobre tot, en la música. En el principat de Kiev s'escribiren texts en l'antic eslau eclesiàstic, la més antiga mostra de lliteratura ucraniana, que va constituir la fundació de la lliteratura rusa; el mateix idioma ucranià es desenrollà de forma independent després del sigle XIII, pero els escritors ucranians preferiren usar el rus com a llengua lliterària des del sigle XVIII fins passat el sigle XIX, quan tingué lloc un resorgir nacional.
Les festes d'Ucrània
| Fecha | Festa |
|---|---|
| 1 de giner | Any Nou |
| 7 de giner | Nadal |
| 8 de marzç | Dia Internacional de la Dona |
| 1 i 2 de maig | Dia Internacional del Treball |
| 9 de maig | Dia de la Victòria |
| 28 de juny | Dia de la Constitució |
| 24 de agost | Dia de la Independència d'Ucrània |
| Fecha mòbil | Pasqua |
| Fecha mòbil | Trinitat |
Política
D'acort en la primera Constitució ucraniana de juny de 1996, Ucrània és un Estat soberà i independent, compost per tres rames: els poders Eixecutiu, Llegislatiu i Judicial. El primer és encapçalat pel President, el qual és triat per sufragi universal, directe i secret per a un mandat de cinc anys i en la possibilitat d'una reelecció. El president nomena al Primer Ministre, qui deu ser ratificat pel Poder Llegislatiu.
Hasta la fecha Ucrània ha tingut tres presidents: Leonid Kravchuk, Leonid Kuchma i Víktor Yúshchenko.
El Poder Llegislatiu està representat per una sola càmara, el Consell Suprem integrat per 450 membres triats per un periodo de quatre anys.
El Poder judicial l'integren els jujats populars i la Cort Regional, Suprema i Constitucional.
Vore també
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Ucrania de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
Països que pertanygueren a la URSS · 
|
|---|
| Armènia · Azerbaijan · Bielorrússia · Estònia · Geòrgia · Kazakstan · Kirguistan · Letònia · Lituània · Moldàvia · Rússia · Tajikistan · Turcmenistan · Ucrània · Uzbekistan |