Diferència entre les revisions de "Santiago Calatrava"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(→Estil) |
|||
| (No se mostren 3 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 20: | Llínea 20: | ||
Caracterisat per l'us de [[formigó]], [[acer]], [[cristal]], i trencadiç blanc, i per les formes orgàniques; inspira moviment, tensió, i lluminositat, i denota l'orige mediterràneu de Calatrava, aixina com l'influència del modernisme, i d'arquitectes com Le Corbusier. | Caracterisat per l'us de [[formigó]], [[acer]], [[cristal]], i trencadiç blanc, i per les formes orgàniques; inspira moviment, tensió, i lluminositat, i denota l'orige mediterràneu de Calatrava, aixina com l'influència del modernisme, i d'arquitectes com Le Corbusier. | ||
| − | Ademés de ses obres civils, Calatrava és escultor i pintor,i desenrolla tots sos edificis a partir de ses escultures i pintures, habitualment inspirades en el cos humà. Pràcticament existixen obres de | + | Ademés de ses obres civils, Calatrava és escultor i pintor,i desenrolla tots sos edificis a partir de ses escultures i pintures, habitualment inspirades en el cos humà. Pràcticament existixen obres de Santiago Calatrava per tot lo [[Terra|món]], pero especialment en [[Europa]]. |
==Obra destacada== | ==Obra destacada== | ||
| Llínea 62: | Llínea 62: | ||
*Extension for the Milwaukee Art Museum, [[Milwaukee]] ([[EEUU]]) | *Extension for the Milwaukee Art Museum, [[Milwaukee]] ([[EEUU]]) | ||
*Venecia Constitution Bridge, [[Venècia]] | *Venecia Constitution Bridge, [[Venècia]] | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | * [https://web.archive.org/web/20120703002428/http://www.fpa.es/premios/1999/santiago-calatrava-valls/text/ Fundación Príncipe de Asturias. «Trayectoria de Santiago Calatrava Valls. Premio Príncipe de Asturias de las Artes 1999»] | ||
| + | * [https://www.eldia.es/2003-09-28/actualidad/actualidad0.htm De Nueva a York a Sidney. Santiago Calatrava] | ||
| + | * [https://www.20minutos.es/noticia/2578201/0/premio-europeo/santiago-calatrava/arquitectura/ «Santiago Calatrava, reconocido con el prestigioso Premio Europeo de Arquitectura». 20 Minutos] | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * [https://www.biografiasyvidas.com/biografia/c/calatrava_santiago.htm Biografias y Vidas. Santiago Calatrava] | ||
| + | * [http://e-spacio.uned.es/fez/eserv.php?pid=tesisuned:GeoHis-Fjgarcia&dsID=Documento.pdf Garcia Algarra, Javier (2012). "De Gran Vía al Distrito C. El patrimonio arquitectónico de Telefónica". UNED, 2012, pp. 585-587] | ||
| + | * Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.79. ISBN 84-8332-390-7 | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Última revisió del 19:55 4 feb 2024
| Santiago Calatrava Valls | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Ingenier de camins, escultor i arquitecte. | ||
| Naiximent: | 28 de juliol de 1951 | ||
| Lloc de naiximent: | Benimàmet, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Santiago Calatrava Valls (Benimàmet, 28 de juliol de 1951) és un prestigiós ingenier de camins, escultor i arquitecte valencià.
Biografía[editar | editar còdic]
Despuix d'haver estudiat arts i oficis, estudià Arquitectura en la UPV, a on té un carrer dedicat i fon nomenat Honoris Causa. Poc més tart es doctorà en Ingenieria Civil en la ETH de Zurich, aon té son estudi i conegué a sa esposa. Hui en dia, gràcies a un estil inconfundible (mescla d'escultura i ingenieria), Calatrava s'ha convertit en una de les figures més destacades i innovadores de la arquitectura internacional.
Estil[editar | editar còdic]
Caracterisat per l'us de formigó, acer, cristal, i trencadiç blanc, i per les formes orgàniques; inspira moviment, tensió, i lluminositat, i denota l'orige mediterràneu de Calatrava, aixina com l'influència del modernisme, i d'arquitectes com Le Corbusier.
Ademés de ses obres civils, Calatrava és escultor i pintor,i desenrolla tots sos edificis a partir de ses escultures i pintures, habitualment inspirades en el cos humà. Pràcticament existixen obres de Santiago Calatrava per tot lo món, pero especialment en Europa.
Obra destacada[editar | editar còdic]
- IBA Squash Hall, Berlín (Alemanya)
- Schwarzhaupt Factory, Dielsdorf (Suïssa)
- Mühlenareal Library, Thun (Suïssa)
- Jakem Steel Warehouse, Munchwilen (Suïssa)
- Ernsting's Warehouse, Coesfeld (Alemanya)
- Stadelhofen Railway Station, Zurich (Suïssa)
- Wohlen Highschool, Wohlen (Suïssa)
- Lucerne Station Hall, Lucerna (Suïssa)
- Bärenmatte Community Centre, Suhr (Suïssa)
- Dobi Office Building, Suhr (Suïssa)
- Pont 9 d'octubre, Valéncia
- Blackbox Television Studio, Zurich (Suïssa)
- Tabourettli Theatre, Basilea (Suïssa)
- Raitenau Overpass, Salzburc (Àustria)
- BCE Place Gallery & Heritage Square, Toronto (Canadà)
- Oudry-Mesly Footbridge, Paris
- Passerelle de Thiers, Thiers (França)
- Ponte de Pontevedra, Pontevedra
- Puente del Alamillo, Sevilla
- Buchen Housing Estate, Würelingen (Suïssa)
- Banco Exterior, Zurich (Suïssa)
- Cascine Footbridge, Florència
- Leimbach Footbridge, Zurich (Suïssa)
- Torre de Montjuic, Barcelona
- Lyon-Satolas, Airport-Railway Station, Lió (França)
- Aeropuerto y torre de Sondica, Bilbao
- Pont i Estació de l'Alameda, Valéncia
- Sala multiusos, Alcoy
- Palacio de conciertos de Tenerife, Tenerife
- Ciutat de les Arts i les ciències, Valéncia
- Athens Olimpic Stadium, Atenes
- Southpoint Pavilion, Nova York
- Estaçao de Oriente, Lisboa
- Trinity Footbridge, Saltford (Regne Unit)
- Cathedral Square, Los Angeles
- Liège Raiway Station, Lieja (Bèlgica)
- Church of the Year, Roma
- Extension for the Milwaukee Art Museum, Milwaukee (EEUU)
- Venecia Constitution Bridge, Venècia
Referències[editar | editar còdic]
- Fundación Príncipe de Asturias. «Trayectoria de Santiago Calatrava Valls. Premio Príncipe de Asturias de las Artes 1999»
- De Nueva a York a Sidney. Santiago Calatrava
- «Santiago Calatrava, reconocido con el prestigioso Premio Europeo de Arquitectura». 20 Minutos
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Biografias y Vidas. Santiago Calatrava
- Garcia Algarra, Javier (2012). "De Gran Vía al Distrito C. El patrimonio arquitectónico de Telefónica". UNED, 2012, pp. 585-587
- Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.79. ISBN 84-8332-390-7
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Santiago Calatrava.