Diferència entre les revisions de "Riu Palància"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada)
 
Llínea 62: Llínea 62:
 
== Referències ==
 
== Referències ==
 
{{Traduït de|es|Río_Palancia}}
 
{{Traduït de|es|Río_Palancia}}
 +
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{commonscat|Palancia River}}
  
 
[[Categoria:Rius d'Espanya]]
 
[[Categoria:Rius d'Espanya]]
 
[[Categoria:Rius de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Rius de la Comunitat Valenciana]]

Última revisió del 23:56 26 jul 2022

Palància
Riu Palància.

Llongitut: 85 km
Altura del naiximent: 1.618 msnm
Cabal mig: 1,5 m³/s
Superfície conca: 910 km²
Conca hidrogràfica: Confederació Hidrogràfica del Xúquer
Països que travessa: Espanya
Desembocadura: Mar Mediterràneu
Ample desembocadura: Delta en dos ramals d'aproximadament 50 m


El riu Palància al seu pas per Sagunt en l'any 2016

El riu Palància és un riu de la Comunitat Valenciana. Naix en el parage denominat "el estrecho del Collado del Cascajar" en la Serra del Toro, en el terme municipal d'El Toro, en la comarca de l'Alt Palància i desemboca en el terme municipal de Sagunt, despuix de 85 Km. de recorregut.

El Riu Palància brolla del parage conegut com "el estrecho del Collado del Cascajar" als peus de la Serra del Toro. El "Cascajar" és un bell parage format per altes parets de roca, en les que la falaguera i el verdet sorgixen aportant frescura a l'ambient. És un lloc idílic per als amants de la naturalea, a on se pot vore com brolla l'aigua per les fissures, humint les parets buscant el seu caixer a través de la passera entre parets naturals erosionades pel temps i el pas dels sigles. En el seu recorregut l'aigua transcorre per la coneguda com Rambla Seca, a on l'aigua s'embassa en alguns trams.

La superfície de la conca és de 910 km² i el cabal mijà d'1,5 m3/s en la localitat de Viver.

A causa del seu alt valor ecològic, la capçalera del Riu Palància va ser arreplegada en l'Inventari de riberes, màrgens i atres espais hídrics d'interés de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (1988), com espai natural a protegir.

El curs alt del riu manté una aigua de gran purea fins a la localitat de Begís, pero a partir d'esta localitat, els abocaments urbans de diverses poblacions com Teresa, Viver o Xérica empobrixen la calitat de les aigües.

Este curs d'aigua se troba molt aprofitat per al rec de camps de llabor, fins al punt que al passar la localitat de Sot de Ferrer i degut a la presa d'aigua de la séquia Major de Sagunt fa que el llit quede pràcticament sec.

Pantans i preses[editar | editar còdic]

La presa d'Algar se feu tristament famosa degut a que en l'episodi de gota freda d'octubre de 2000 encara no tenia instalades les comportes lo que dugué a pensar en una possible afecció a la seua estructura ademés d'impedir-li complir la seua missió principal que es la de previndre les avingudes.

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons