La Vall de Cofrents

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
La Vall de Cofrents
Mapa del Valle de Ayora.svg
País Espanya
Província Valéncia
Capital Ayora
Municipi 7
Àrea 1141 km²
Habitants
Densitat
10 253 hab..
hab./km²
Localització de la Vall de Cofrents respecte del País Valencià.png
Localisació de La Vall de Cofrents respecte de la Comunitat Valenciana

La Vall de Cofrents o La Vall d'Ayora (en castellà Valle de Cofrentes o Valle de Ayora), és una comarca de la Comunitat Valenciana, Espanya, situada en l'interior de la província de Valéncia. La seua capital tradicional és la localitat d'Ayora.

Geografia[editar | editar còdic]

Llimita pel nort en les comarques de La Plana d'Utiel-Requena i La Foya de Bunyol, a l'est en El Canal de Navarrés, a l'oest en La Manchuela i al sur en el Corredor d'Almansa, (estos dos últimes en Castella-La Mancha).

Pobles de La Vall de Cofrents[editar | editar còdic]
  • Ayora. Població: 5.489 hab. Superfície: 446,60 km². Densitat: 12,29 hab./km².
  • Xalans. Població: 1.059 hab. Superfície: 94,80 km². Densitat: 11,17 hab./km².
  • Cofrents. Població: 978 hab. Superfície: 103,20 km². Densitat: 9,47 hab./km².
  • Cortes de Pallars. Població: 962 hab. Superfície: 233,00 km². Densitat: 4,12 hab./km².
  • Xarafull. Població: 837 hab. Superfície: 103,10 km². Densitat: 8,11 hab./km².
  • Teresa de Cofrents. Població: 698 hab. Superfície: 110,80 km². Densitat: 6,29 hab./km².
  • Zarra. Població: 543 hab. Superfície: 49,70 km². Densitat: 10,92 hab./km².
  • Total població: 10.566 hab.
  • Total superfície: 1.141,20 km².
  • Total densitat: 9,25 hab./km².

Història[editar | editar còdic]

Posteriorment a la conquista cristiana en l'any (1244), el vall passà a formar part de la Corona de Castella. Li pertanyia al Regne de Castella fins a l'any 1281, en la firma del Tractat de Campillo entre el rei castellà Alfons X el Sabi i Pere III d'Aragó, pel que se cedí el vall a la Corona d'Aragó com compensació de guerra per l'ajuda prestada en la pacificació de la revolta morisca. No obstant, la definitiva integració del vall en el Regne de Valéncia no se produí fins a la firma de l'acort d'Elig en 1305, durant el regnat de Jaume II d'Aragó. La zona passà a formar part de la Governació General de Oriola, a l'igual que la mitat sur de la província d'Alacant, que també havia segut conquistada originalment per Castella.

Les repoblacions de la comarca se feren per castellans en dos etapes: despuix de la conquista cristiana, en el núcleu d'Ayora i despuix de l'expulsió dels moriscs (1609), en el resto del vall.

Llengua[editar | editar còdic]

La Vall de Cofrents pertany al domini llingüístic castellà-parlant.

Delimitacions històriques[editar | editar còdic]

Artícul principal → Història de les comarques valencianes.

La Vall de Cofrents és la mateixa comarca històrica que baix el nom de Serrania d'Ayora ya apareixia en el mapa de comarques d'Emili Beüt "Comarques naturals del Regne de Valéncia" publicat en l'any 1934.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]


Municipis de La Vall de Cofrents
Ayora    Cofrents    Cortes de Pallars    Teresa de Cofrents    Xalans    Xarafull    Zarra



Comarques de la Comunitat Valenciana · Flag of Valencia.png
L'Alacantí · L'Alcoyà · L'Alcalatén · L'Alt Maestrat · L'Alt Millars · L'Alt Palància · L'Alt Vinalopó · El Baix Maestrat · El Baix Segura · El Baix Vinalopó · El Camp de Morvedre · El Camp de Túria · El Canal de Navarrés · El Comtat · La Costera · La Foya de Bunyol · L'Horta Nort · L'Horta Sur · La Marina Alta · La Marina Baixa · Els Ports · La Plana Alta · La Plana Baixa · La Plana d'Utiel · El Racó d'Ademús · La Ribera Alta · La Ribera Baixa · La Safor · Els Serrans · L'Horta de Valéncia · La Vall d'Albaida · La Vall de Cofrents · El Mig Vinalopó