L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Història d'Espanya

Pilars d'Hèrcules, emblema de Carles I, en l'Ajuntament de Sevilla.

La història d'Espanya és la pròpia d'una nació europea, abastant tant el periodo comprés des de la prehistòria i la creació de la Hispània romana, passant per la Hispània visigoda, Al-Àndalus, els regnes cristians, la Monarquia Hispànica i la formació i caiguda del imperi espanyol, fins a la formació del modern Estat-nació i la instauració de l'actual Regne Constitucional espanyol.

IntroduccióEditar

Els primers humans varen arribar al territori de l'actual Espanya fa 1 200 000 anys. Durant els milenaris següents el territori va ser invadit i colonisat per celtes (encara que es barreja la possibilitat que estes es tractaren d'un poble autòcton de la Península), fenicis, cartaginesos, grecs i cap al 200 a. C. atrets per Tartessos la major part de la Península va començar a formar part del Imperi romà. Despuix de la caiguda de Roma, es va establir el Regne visigot. Este regne es va iniciar en el sigle V i es va mantindre fins a començaments del sigle VIII. L'any 711 es va produir la primera conquista musulmana des del Nort d'Àfrica; en pocs anys el Islam dominava gran part de la Península Ibèrica. Durant els 750 anys següents, es varen establir regnes moros independents, encara que l'àrea dominada pels musulmans era coneguda en el nom global de al-Àndalus. Mentres gran part del restant de Europa permaneixeria en la Edat Fosca, al-Àndalus floria cultural, científica i artísticament.

De manera simultànea es va produir la Reconquista, per la qual els primers regnes cristians del que s'acabaria convertint a Espanya varen buscar arrebatar el territori als musulmans. Començada aproximadament en l'any 722 en la rebelió de Don Pelayo i partint des del Nort, va alvançar durant els sigles VIII a XV culminant en la conquista de Granada en 1492. Durant este periodo els regnes i principats cristians es varen desenrollar notablement; gradualment en un procés de concentració, l'unió dels dos més importants, Castella i Aragó, pel matrimoni en l'any 1469 dels Reis Catòlics (Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó) possibilitaria la formació del Regne d'Espanya[1] [2] [3] [4].

En 1492 els Reis Catòlics varen finançar el proyecte de l'explorador Cristóbal Colom de buscar una nova ruta comercial en Àsia a través del oceà Atlàntic. La seua arribada al Nou Món i la conseqüent conquista d'Amèrica varen portar a la creació del Imperi espanyol. Durant els següents sigles Espanya es va alçar com a actor central dels assunts europeus i mundials. Durant els sigles XVI i XVII tindria lloc també l'época d'apogeu de la cultura espanyola coneguda com Sigle d'Or. No obstant això, durant este periodo es produïx també l'expulsió dels judeus i musulmans (en 1492) i s'establix la Inquisició, que posteriorment fruirà d'un gran poder[5] [6] [7] [8].

L'imperi colonial, els últims restos del qual Espanya va mantindre baix el seu control fins a finals del sigle XIX, incloïa Amèrica del Sur (en l'excepció de la zona baix domini portugués), grans zones d'Amèrica del Nort en divers grau d'influència o control, les illes Filipines a Àsia, aixina com enclavaments de diversa importància en les costes en Àfrica. Incloïa ademés numeroses possessions en Europa (els Països Baixos espanyols, el Ducat de Milà, el Regne de Nàpols o el propi Regne de Portugal fins a 1640), la majoria d'elles perdudes despuix de la pau d'Utrecht de 1713[9] [10] [11] [12] [13].

Espanya va mantindre durant este periodo diversos enfrontaments en els seus veïns de l'Europa continental, especialment en Anglaterra (incloent el fracàs de la coneguda com Armada Invencible) i França. En la mort de Carles II en 1700, la casa d'Àustria es va extinguir per deixar pas a la dels Borbó despuix de la Guerra de Successió. Espanya va anar perdent progressivament la seua preponderància militar i despuix de successives fallides el país va reduir gradualment el seu poder; a la fi del sigle XVIII ya s'havia convertit en una potència de segon orde[14] [15] [16]

 
El tres de maig de 1808 en Madrit, pintura de Goya, mostrant els fusilaments de la resistència espanyola a les mans de les tropes de Napoleó.

La França de Napoleó invadix la Península; mesos despuix, el 2 de maig de 1808, es va iniciar la revolta popular que desembocaria en la Guerra de la Independència espanyola, clau per a la concepció mateixa de la nació. Durant la guerra i despuix de l'expulsió dels francesos en 1814, Espanya va sofrir la progressiva desintegració de la majoria del seu imperi americà. El sigle va continuar caracterisant-se en la metròpolis per la inestabilitat política i la licitació entre lliberals, republicans i partidaris del Antic Règim. Entre els anys 1873 i 1874 va tindre lloc la I República. L'arribada de la Revolució industrial al final del sigle va elevar el nivell de vida d'una classe mijana que començava a ampliar-se en alguns núcleus principals; no obstant això la Guerra hispà-nort-americà de 1898 (coneguda com el Desastre del 98), en la pèrdua de la majoria dels restos de l'imperi, va supondre un profunt choc en la societat espanyola[17] [18] [19] [20].

Mentres el nivell de vida creixia (en part per la neutralitat espanyola en la Primera Guerra Mundial) i la integració en el restant d'Europa progressava, la inestabilitat política marcava el primer terç del sigle XX. Despuix de la eixida del país de Alfonso XIII, en 1931 es proclamaria la II República, que acabaria en 1936 en un cop d'estat militar i la subsegüent guerra civil, que se saldaria en 1939 en la victòria del bando acaudillat pel General Franco. Des de llavors el país es va sumergir en la dictadura franquista, que es va mantindre fins a la mort del dictador en l'any 1975[21] [22] [23].

Espanya va ser oficialment neutral durant la Segona Guerra Mundial; a les décades de posguerra, marcades per la pobrea i la repressió política, va seguir un important creiximent econòmic durant les décades dels 60 i els 70, en un país que permaneixeria cultural i políticament reprimit. Despuix de la mort de Franco i l'aprovació de la Constitució de 1978, en el transcurs de la coneguda com Transició va començar una transformació gradual del país cap a la consolidació de l'actual democràcia (el Cap de la qual d'Estat és el rei Juan Carles I), en un desenroll econòmic paralel que l'ha colocat de nou entre els països més desenrollats del món (Espanya va ser el 12º país del món per PIB en 2010 segons el FMI)[24] [25] [26] [27].

Espanya va ingressar en la Comunitat Econòmica Europea (actual UE) en 1986 baix el govern socialista de Felipe González. Es varen organisar la Copa Mundial de Fútbol de 1982 i els Jocs Olímpics de Barcelona en 1992. En 2002, baix el govern conservador de José María Aznar s'adoptava el euro com a moneda oficial. En 2005, en els socialistes José Luis Rodríguez Zapatero en el poder, Espanya es va convertir en la tercera nació del món a permetre el matrimoni i dret d'adopció a les parelles del mateix sexe. En l'any 2011 els conservadors varen tornar a obtindre el poder, consagrat Mariano Rajoy com president del govern d'Espanya[28] [29] [30] [31] [32] [33].

PrehistòriaEditar

La presència d'homínits en la Península Ibèrica es remonta a lo manco a 1,3 o 1,2 millons d'anys, datació de la mandíbula trobada en l'Alvenc de l'elefant, un dels jaciments de la Serra de'Atapuerca (província de Burgos). Correspon a un Homo encara per determinar, pròxim als més primitius Homo africans i a l'home de Dmanisi pero en algunes característiques derivades pròpies.​ D'esta edat seria també el jaciment en indústria lítica pròpia del Paleolític inferior arcaic (Pre-Achelense) de Fuente Nueva, en la conca de Guadix-Basa (província de Granada).

De fa uns 900 000 anys són els restants del jaciment de la Gran Dolina, també en Atapuerca, que definixen una espècie clau per a entendre l'evolució humana, batejada com Homo antecessor.​ La següent troballa, datat en uns 430.000 anys,​ és l'ingent cantitat de restants de Homo heidelbergensis (espècie precursora del Homo neanderthalensis) trobats en l'alvenc dels Ossos d'Atapuerca, jaciment que ha proporcionat, entre una varietat òssea excepcional, numerosos cràneus molt ben conservats. Són numerosos els jaciments en indústria lítica Achelense d'esta época en la península, com els de Torralba i Ambrona (província de Sòria) o els de els terrats del Manzanares (província de Madrit).

En el Paleolític mig se situa la presència de l'home de Neanderthal, associat a la cultura Musteriense, datant en uns 60.000 anys els seus primers restants en Gibraltar. En la Cova de Nerja (Màlaga), s'han datat en 42.000 anys d'antiguetat alguns restants orgànics associats a unes pintures de foques que podrien ser la primera obra d'art coneguda de l'història de la humanitat.

En el Paleolític superior se situa l'arribada a la península de l'Homo sapiens, l'home «modern», fa uns 35.000 anys, manifestada pels restants de la cultura Gravetiense trobats en Cantàbria.​ Cohabitan la península durant varis millers d'anys en els neandertals, fins a l'extinció de les últimes poblacions de neandertal en el sur fa uns 27.000 anys.

Fa uns 16.000 anys, la cultura Magdaleniense estava present en Astúries, Cantàbria i part del País Vasc, l'aportació del qual més notable ho representen les pintures rupestres de les Coves d'Altamira.

L'art rupestre es va desenrollar en dos zones estilística i cronològicament ben diferenciades: l'art franc-cantàbric i l'art llevantí.

La revolució neolítica, que la teoria difusionista entén com una difusió cultural a partir del seu inici en el Creixent Fèrtil d'Orient Pròxim, recolzant-se en la difusió simultànea de la ceràmica cardial, alcança la costa mediterrànea entorn al 6000 a. C., provocant l'abandó del tradicional modo de vida caçador-recolector per un estil de vida sedentari, enfocat en l'agricultura i la ganaderia, estés al restant de a pelnínsula durant els següents dos milenis. Entorn al 5000 a. C. apareix la cultura megalítica en el terç occidental de la península.

Les cultures que varen usar els metals (Edat dels Metals) varen aparéixer en la península ibèrica entorn als anys 3000 a 2500 a. C. La seua distribució geogràfica és major i es considera que la busca dels metals va dur fluixos migratoris importants, destacant Els Millers en Almeria, en una gran fortificació, i en el curs del riu Tajo en la zona portuguesa actual.

Edat AntigaEditar

Pobles indígenes i colonisacions històriquesEditar

 
Dama d'Elig, escultura ibera. Museu Arqueològic Nacional d'Espanya (Madrit).

L'Edat del Ferro s'inicia en la Península Ibèrica en la penetració de població i influència cultural indoeuropea des del començ de l'I mileni a. C.; determinant l'identitat ètnica i llingüística celta de la major part dels pobles indígenes de les zones nort, oest i centre, en alguna excepció: lusitans i vettons, també indoeuropeus, es califiquen de "precèltics", mentres que els vascó es califiquen de "preindoeuropeus". A pesar de la similitut de la seua forma de vida a la d'atres pobles de la zona nort (galaics, asturs i càntabres), la seua llengua (el "protoeuskera") se supon similar a les parlades en la zona oriental peninsular; les del grup de pobles denominats ibers, de major desenroll econòmic. Les fonts clàssiques varen denominar celtibers al grup de pobles situats en una posició intermija (geogràficament).

La costa peninsular meridional i el àrea tartèsica (en centre en el vall del Guadalquivir -la Turdetania- i en proyecció fins a zones molt lluntanes, de la desembocadura del Tajo a la del Segura), la més rica en metals i de major desenroll econòmic i social (una verdadera civilisació), va ser profundament influenciada per la colonisació fenícia. La fundació mítica de Gadir (Càdis) es data en el 1104 a.C., encara que no hi ha base arqueològica per a sustentar semblant cronologia fins a varis sigles més tart. En el sigle VIII a. C. ya hi ha proves de la presència d'un abundant grup de factories i colónies fenícies, com Malaka (Màlaga), Sexi (Almunyécar) i Abdera (Adra).

Les colónies gregues es varen instalar més al nort, en Akra Leuké (Alacant), Hemeroskopion (Denia), Emporion (Ampuries) i Rhodes (Roses). El seu contacte en els ibers els va fer donar les primeres referències escrites d'estos pobles. Les mateixes fonts gregues senyalen que els navegants grecs havien establit contactes en el "regne" de Tartessos i en el seu "rei" Argantoni, que els hauria donat suficient argent com per a construir muralles contra els atacs perses. Tals contactes no varen fructificar, precisament pel domini fenici d'esta ruta, i no ha pogut constatar-se arqueològicament la presència grega en la costa mediterrànea de Màlaga, en una colónia que hauria portat el nom de Mainake.

Història contemporànea d'EspanyaEditar

Artícul principal → Història contemporànea d'Espanya.


Guerra de l'Independència (1808-1813)Editar

Artícul principal → Guerra de l'Independència Espanyola.


  • 1801-1813 Regne d'Espanya, lluita de poder entre Carlos IV i Fernando VII. Guerra de l'Independència Espanyola (1801-1813).

ReferènciesEditar

  1. ↑ [1] De Covandonga a la reconquista
  2. ↑ [2] reconquista española
  3. ↑ [3] reconquista
  4. ↑ [4] reyes catòlicos
  5. ↑ [5] descubrimiento de américa
  6. ↑ [6] españa, auge y ocaso español
  7. ↑ [7] la inquisición
  8. ↑ [8] siglo de oro español
  9. ↑ [9] proceso emancipador
  10. ↑ [10] guerra de cuba
  11. ↑ [11] la independencia de filipinas
  12. ↑ [12] paz de utrech
  13. ↑ [13] rebelión de los reinos
  14. ↑ [14] enfrentamiento anglo-español
  15. ↑ [15] españa y francia
  16. ↑ [16] auge francés, ocaso español
  17. ↑ [17] ocupación francesa
  18. ↑ [18] proceso emancipador
  19. ↑ [19] primera república
  20. ↑ [20] guerra del 98
  21. ↑ [21] españa y la primera guerra mundial
  22. ↑ [22] la segunda república
  23. ↑ [23] la guerra civil
  24. ↑ [24] franco y la segunda guerra mundial
  25. ↑ [25] economía de los años 60
  26. ↑ [26] transición española
  27. ↑ [27] el consenso constitucional
  28. ↑ [28] españa 1986
  29. ↑ [29] barcelona consigue los juegos olímpicos
  30. ↑ [30] el psoe gana las elecciones
  31. ↑ [31] legalización de matrimonios del mismo sexo
  32. ↑ [32] banco de españa
  33. ↑ [33] elecciones generales 2011

Enllaços externsEditar

Història d'Europa
Albània  •  Alemanya  •  Andorra  •  Armènia  •  Àustria  •  Bèlgica  •  Bielorrússia  •  Bòsnia i Herzegovina  •  Bulgària  •  Chipre  •  Ciutat del Vaticà  •  Croàcia  •  Dinamarca  •  Eslovàquia  •  Eslovènia  •  Espanya  •  Estònia  •  Finlàndia  •  França  •  Geòrgia  •  Grècia  •  Hongria  •  Irlanda  •  Islàndia  •  Itàlia  •  Kosovo  •  Letònia  •  Liechtenstein  •  Lituània  •  Luxemburc  •  Malta  •  Moldàvia  •  Mónaco  •  Montenegro  •  Noruega  •  Països Baixos  •  Polònia  •  Portugal  •  Regne Unit  •  Macedònia del Nort  •  República Checa  •  Romania  •  Rússia  •  San Marino  •  Sèrbia  •  Suècia  •  Suïssa  •  Ucrània
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Història_d%27Espanya&oldid=252737»