Diferència entre les revisions de "Gramàtica del valencià"

Revisió de 23:58 8 feb 2022

La gramàtica del valencià és la ciència que estudia i descriu l'estructura de la llengua valenciana.

Fonologia

Vocals

Vocals tòniques

En valencià hi ha sèt vocals tòniques^[1]:

a (mà);
e (fe);
e oberta (mel);
i (fill);
o (tot);
o oberta (por);
u (fum).

Vocals àtones

Hi ha cinc vocals àtones en valencià: a, e, i, o, u.

Els diftoncs

Artícul principal → Diftonc.

Se poden classificar en tres grups, segons el grau d’obertura de les vocals que els formen ^[2]:

creixents: formats per la semiconsonant u + vocal.
decreixents: formats per una vocal + semiconsonant.
neutres: formats per la combinació de les vocals àtones i, u.

Els triftoncs

Estén formats per tres vocals en una sola sílaba: la semiconsonant u + vocal + semivocal i o u, sent sempre la tònica la vocal central^[3].

Consonants

Alfabet consonàntic valencià

Les lletres de l'alfabet consonàntic valencià són les següents^[4]:

b, be
c, ce
ch, che
ç, ce trencada
d, de
f , ef
g, ge
gu, ge-u
h, hac
j, jota
ig, i ge
k, ca
l, el
ll, ell
m, em
n, en
ny, eny
p, pe
q, cu
r, er
rr, doble er
s, es
ss, doble es
t, te
ts, te es
tz, te zeta
v, ve
w, ve doble
x, xe o eix
y, i grega
z, zeta

Dígrafs i pronunciació especial valenciana

La terminació -ig es pronuncia com a una "ch" o com "ich" per tant, "Despaig" s'ha de de pronunciar com a /despat∫/.
El dígraf "ny" se pronuncia com a /ɲ/, es dir, com la Ñ espanyola, la GN francesa i la NH portuguesa.
Les terminacions -ADA i -ADES s'han de pronunciar com a -À i -AES.
Els diminutius -ADET i derivats com -ADETA, -ADETS, -ADETES s'han de pronunciar sense "D", que es suprimix.
Els començaments de paraula en "ps" s'ha de pronunciar i escriure com a /s/, aixina "sicològic" s'ha de pronunciar com a /si-ko-'lɔ-dʒik/.

Morfologia

Determinants

Artículs

Artícul principal → Artículs en valencià.

L'artícul determinat en valencià és: en singular, el per al masculí, la per al femení i lo per al neutre i en plural, els per al masculí i les per al femení. En algunes comarques septentrionals encara s'usa l'artícul masculí clàssic lo i el seu plural los, també s'usa en el restant del valencià en certes expressions com en lo carrer o tot lo món i alguns noms propis com Canet lo Roig, Tirant lo Blanch o Lo Rat Penat.

Demostratuis

Els determinants demostratius tenen la funció de senyalar la possició de l'objecte respecte al parlant. Presenten la següent forma:

Demostratius	Prop	Distancia mija	LLunt
Masculí singular	este, est	eixe, eix	aquell
Femení singular	esta	eixa	aquella
Masculí plural	estos	eixos	aquells
Femení plural	estes	eixes	aquelles
Neutre	açò	això	allò

Les variacions est i eix són vàlides quan la paraula següent comença per vocal o h i recomanades si la paraula comença per una e o una vocal tònica: est estui, eix home, est atre chic, eix enterro.^[5]

Possessius

Els determinants possessius indiquen la relació de pertenència del l'objecte designat.

Persona	Masculí singular	Femení singular	Masculí plural	Femení plural
1º singular	meu	meua	meus	meues
2º singular	teu	teua	teus	teues
3º singular	seu	seua	seus	seues
1º plural	nostre	nostra	nostres	nostres
2º plural	vostre	vostra	vostres	vostres
3º plural	seu	seua	seus	seues

Els possessius poden anar davant o darrere del substantiu: el meu veí, un veí meu. Si se situa davant sempre porta l'artícul que li corresponga: les meues carchofes, el seu got, les nostres accions, les vostres tendes.

També existixen els possessius àtons que tenen esta forma:

Persona	Masculí singular	Femení singular	Masculí plural	Femení plural
1º singular	mon	ma	mos	mes
2º singular	ton	ta	tos	tes
3º singular	son	sa	sos	ses
1º plural	nostre	nostra	nostres	nostres
2º plural	vostre	vostra	vostres	vostres
3º plural	son	sa	sos	ses

S'utilisen davant de paraules que indiquen parentesc: ma mare, mon yayo, sos tios. També s'utilisen davant de les paraules casa i vida, en alguns refrans i davant d'alguns títuls: ta casa, vostra vida, Sa Santitat, Sa Majestat, nostra Senyera.^[5]

Numerals

Els numerals expresen un càlcul numèric i poden ser ordinals, cardinals:

	Cardinal	Ordinal
0	zero
1	u, una (femenino)	primer, primera
2	dos (invariable)	segon, femenino segon/segona
3	tres	tercer, tercera
4	quatre	quart, quarta
5	cinc	quint, quinta
6	sis	sext, sexta
7	sèt	sèptim, sèptima
8	huit	octau, octava
9	nou	nové, novena
10	dèu	dècim, dècima
11	onze	undècim, undècima
12	dotze	duodècim, duodècima
13	tretze	dècim tercer, dècima tercera
14	catorze	dècim quart, dècima quarta
15	quinze	dècim quint, dècima quinta
16	setze	dècim sext, dècima sexta
17	dèsset	dècim sèptim, dècima sèptima
18	díhuit	dècim octau, dècima octava
19	dèneu	dècim nové, dècima novena
20	vint	vigèsim

Tambén existixen els partitius: ½ un mig, una mija, 1/3 un terç, una terça, 1/8 un octau, 2/7 dos sèptims. Els multiplicatius sónn : simple, doble, triple, quàdruple, etc.^[6]

Pronoms

Personals

Els pronoms en, hi, ho

Relatius

El verp

Sintaxis

Artícul principal → Sintaxis del valencià.

Vore també

Idioma valencià

Referències

↑ Gramàtica didàctica de valencià p.8
↑ Gramàtica didàctica de valencià p.12
↑ Gramàtica didàctica de valencià p.13
↑ Gramàtica didàctica de valencià p.20
↑ ^5,0 ^5,1 «Gramàtica de la Llengua Valenciana: Els demostratius i els possesius».
↑ «Gramàtica de la Llengua Valenciana: Els quantificadors: Els numerals.».

Bibliografia

GUINOT I GALAN, Josep M. (1991) Morfologia Historica de la Llengua Valenciana, Valéncia: RACV.
FONTELLES, Antoni; LANUZA, Joaquim; GARCIA, Laura. Gramàtica de la Llengua Valenciana. 2ª edició corregida. Valéncia: Lo Rat Penat, 1996. ISBN: 84-89069-20-4

Vínculs externs

[1] Gramàtica didàctica de valencià p.8

[2] Gramàtica didàctica de valencià p.12

[3] Gramàtica didàctica de valencià p.13

[4] Gramàtica didàctica de valencià p.20

[llenguavalenciana-5] 5,0 ^5,1 «Gramàtica de la Llengua Valenciana: Els demostratius i els possesius».

[6] «Gramàtica de la Llengua Valenciana: Els quantificadors: Els numerals.».

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

@@ Llínea 70: / Llínea 70: @@
 == Morfologia ==
+=== Determinants ===
-=== Artículs ===
+==== Artículs ====
 {{AP|Artículs en valencià}}
 L'artícul determinat en valencià és: en singular, ''el'' per al masculí, ''la'' per al femení i ''lo'' per al neutre i en plural, ''els'' per al masculí i ''les'' per al femení. En algunes comarques septentrionals encara s'usa l'artícul masculí clàssic ''lo'' i el seu plural ''los'', també s'usa en el restant del valencià en certes expressions com ''en lo carrer'' o ''tot lo món'' i alguns noms propis com ''[[Canet lo Roig]]'', ''[[Tirant lo Blanch]]'' o ''[[Lo Rat Penat]]''.
-=== Determinants ===
+====Demostratuis====
-====Els demostratuis====
 Els [[determinant|determinants]] demostratius tenen la funció de senyalar la possició de l'objecte respecte al parlant. Presenten la següent forma:
@@ Llínea 113: / Llínea 112: @@
 Les variacions ''est'' i ''eix'' són vàlides quan la paraula següent comença per vocal o h i recomanades si la paraula comença per una e o una vocal tònica: est estui, eix home, est atre chic, eix enterro.<ref name="llenguavalenciana">{{cite web |title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Els demostratius i els possesius |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/13.pdf |website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=31 decembre 2021}}</ref>
-====Els possessius====
+====Possessius====
 Els determinants possessius indiquen la relació de pertenència del l'objecte designat.
@@ Llínea 153: / Llínea 152: @@
 S'utilisen davant de paraules que indiquen parentesc: ma mare, mon yayo, sos tios. També s'utilisen davant de les paraules casa i vida, en alguns refrans i davant d'alguns títuls: ''ta casa, vostra vida, Sa Santitat, Sa Majestat, nostra Senyera''.<ref name="llenguavalenciana" />
-====Els numerals====
+====Numerals====
 Els numerals expresen un càlcul numèric i poden ser ordinals, cardinals:
 {| class="wikitable"