Diferència entre les revisions de "Empresa"
m |
(Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat') |
||
| (No es mostren 11 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 8: | Llínea 8: | ||
==Definicions== | ==Definicions== | ||
| − | Es pot considerar que una definició d'us comú en círculs comercials és la següent: “Una empresa és un sistema en el seu entorn definit com l'indústria en la qual es materialisa una idea, de forma planificada, donant satisfacció a demandes i desijos de clients, a través d'una activitat comercial". Requerix d'una [[Motivació|raó de ser]], una [[Missió empresarial|missió]], una [[Estratègia empresària|estratègia]], objectius, [[tàctica]]s i polítiques d'actuació. Es necessita d'una visió prèvia, i d'una formulació i desenroll estratègic de l'empresa. Es deu partir d'una bona definició de la missió, i la [[planificació]] posterior està condicionada per dita definició.<ref> Oficina del Emprendedor de Base Tecnológica Madrid: [http://www.madrimasd.org/emprendedores/servicios_emprendedores/guia_autoevaluacion/etapa1/concepto.aspx ¿Qué es una Empresa?] </ref> | + | Es pot considerar que una definició d'us comú en círculs comercials és la següent: “Una empresa és un sistema en el seu entorn definit com l'indústria en la qual es materialisa una idea, de forma planificada, donant satisfacció a demandes i desijos de clients, a través d'una activitat comercial". Requerix d'una [[Motivació|raó de ser]], una [[Missió empresarial|missió]], una [[Estratègia empresària|estratègia]], objectius, [[tàctica|tàctique]]s i polítiques d'actuació. Es necessita d'una visió prèvia, i d'una formulació i desenroll estratègic de l'empresa. Es deu partir d'una bona definició de la missió, i la [[planificació]] posterior està condicionada per dita definició.<ref> Oficina del Emprendedor de Base Tecnológica Madrid: [http://www.madrimasd.org/emprendedores/servicios_emprendedores/guia_autoevaluacion/etapa1/concepto.aspx ¿Qué es una Empresa?] </ref> |
| − | La Comissió de | + | La Comissió de l'[[Unió Europea]] sugerix la següent definició: «Es considerarà empresa tota [[entitat]], independentment de la seua forma jurídica, que eixercixca una activitat econòmica. En particular, es consideraran empreses les entitats que eixercixquen una activitat [[artesania|artesanal]] o atres activitats a títul individual o familiar, les [[Societat (Dret)|societats]] de persones, i les [[associacions]] que eixercixquen una activitat econòmica de forma regular».<ref> Comisión de la Unión Europea: [http://www.naviaporcia.com/images/documentos/documento_14.pdf DEFINICIÓN DE MICRO-EMPRESAS, PEQUEÑAS Y MEDIANAS EMPRESAS ADOPTADA POR LA COMISIÓN], art I </ref> |
| − | + | D'acort al [[Dret internacional]], l'empresa és el conjunt de [[Capital financer|capital]], [[administració]] i [[Treball (economia)|treball]] dedicats a satisfer una [[necessitat]] en el [[mercat]].<ref> GestioPolis: [http://www.gestiopolis.com/economia/derecho-internacional-de-la-empresa.htm 6. LA EMPRESA COMO SUJETO DE DERECHO DEL DERECHO INTERNACIONAL DE LA EMPRESA] </ref> | |
Un diccionari llegal de [[EE. UU.]] les definix com: “an economic organization or activity; especially: a business organization” (una organisació o activitat econòmica; especialment una organisació de negocis).<ref> Merriam-Webster's Dictionary of Law. Retrieved May 19, 2010, from Dictionary.com website: http://dictionary.reference.com/browse/enterprise </ref> | Un diccionari llegal de [[EE. UU.]] les definix com: “an economic organization or activity; especially: a business organization” (una organisació o activitat econòmica; especialment una organisació de negocis).<ref> Merriam-Webster's Dictionary of Law. Retrieved May 19, 2010, from Dictionary.com website: http://dictionary.reference.com/browse/enterprise </ref> | ||
| Llínea 20: | Llínea 20: | ||
== Percepcions de la funció social de les empreses == | == Percepcions de la funció social de les empreses == | ||
| − | [[Adam Smith]] es troba entre els primers en teorisar al respecte. Per a ell una empresa és l'organisació que permet la "internacionalisació" de les formes de producció: per un costat permet que els factors de producció (capital, treball, recursos) es troben i per l'atre permet la [[divisió del treball]]. Encara quan para Smith la forma "natural" i [[eficient]] de tal organisació era aquella motivada per l'interés privat -per eixemple: «És aixina que l'interés privat i les passions dels individus els disponen naturalment a tornar les seues possessions (estoc en l'original) cap a l'ocupació que en el cas ordinari són més ventajosos per a la comunitat»<ref> Adam Smith: [http://books.google.co.uk/books?vid=0cdNHpySvm5-28tL&id=OJIBAAAAQAAJ&printsec=toc#v=snippet&q=sovereign%20duties&f=false An inquiry into the nature and causes of the wealth of nations.] book IV, cap IX, p 396 (en anglés)</ref> - Smith propon que hi ha també una necessitat o àrea que demanda acció pública: «D'acort al sistema de Llibertat Natural, el [[monarca|Sobirà]] | + | [[Adam Smith]] es troba entre els primers en teorisar al respecte. Per a ell una empresa és l'organisació que permet la "internacionalisació" de les formes de producció: per un costat permet que els factors de producció (capital, treball, recursos) es troben i per l'atre permet la [[divisió del treball]]. Encara quan para Smith la forma "natural" i [[eficient]] de tal organisació era aquella motivada per l'interés privat -per eixemple: «És aixina que l'interés privat i les passions dels individus els disponen naturalment a tornar les seues possessions (estoc en l'original) cap a l'ocupació que en el cas ordinari són més ventajosos per a la comunitat»<ref> Adam Smith: [http://books.google.co.uk/books?vid=0cdNHpySvm5-28tL&id=OJIBAAAAQAAJ&printsec=toc#v=snippet&q=sovereign%20duties&f=false An inquiry into the nature and causes of the wealth of nations.] book IV, cap IX, p 396 (en anglés)</ref> - Smith propon que hi ha també una necessitat o àrea que demanda acció pública: «D'acort al sistema de Llibertat Natural, el [[monarca|Sobirà]] a soles té tres deures que atendre, tercer, l'obligació de realisar i conservar determinades [[Obra pública|obres públiques]] i determinades [[institucions]] públiques, la realisació de les quals i manteniment no poden ser mai d'interés per a un individu particular o per a un chicotet número d'individus, perque el [[Benefici econòmic|benefici]] de les mateixes no podria mai reembossar de la seua despesa a cap individu particular o a cap chicotet grup d'individus, encara que en freqüència reembossen en molt excés a una gran societat» (*op. *cit p 490 (en anglés) - establint aixina les bases de lo que alguns han nomenat la “Teoria de les empreses públiques”.<ref> por ejemplo: William J. Baumol (1983) [http://pages.stern.nyu.edu/~wbaumol/TowardATheoryOfPublicEnterprise.pdf Towards a Theory of Public Enterprise] </ref> |
| − | El raonament de Smith és que és el cas que hi ha certs bens i servicis l'existència dels quals o recapte implica beneficis que s'estenen a la comunitat sancera, | + | El raonament de Smith és que és el cas que hi ha certs bens i servicis l'existència dels quals o recapte implica beneficis que s'estenen a la comunitat sancera, inclús als qui no paguen per ells (vore Externalitat positiva en [[Externalitat]]). Açò dona orige -en la percepció de Smith- al [[problema del polissó]], és dir, al problema de que els individus d'eixa societat estan en la posició de beneficiar-se, contribuïxquen o no als costs. Conseqüentment Smith propon que la manera apropiada i justa de proveir i finançar eixos bens i servicis és a través de [[imposts]] i [[empreses públiques]]. (vore *op *cit) |
== Vore també == | == Vore també == | ||
| Llínea 54: | Llínea 54: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat}} | ||
| + | {{DGLV|Empresa}} | ||
* [http://economia.elpais.com/economia/2014/07/18/actualidad/1405693478_164835.html Clara Blanchar, "La empresa más antigua de España" (la papelera J. Vilaseca de Capellades)], ''El País'', 20 de julio de 2014. | * [http://economia.elpais.com/economia/2014/07/18/actualidad/1405693478_164835.html Clara Blanchar, "La empresa más antigua de España" (la papelera J. Vilaseca de Capellades)], ''El País'', 20 de julio de 2014. | ||
| − | + | ||
[[Categoria:Administració]] | [[Categoria:Administració]] | ||
[[Categoria:Empreses| ]] | [[Categoria:Empreses| ]] | ||
{{Traduït de|es|Empresa}} | {{Traduït de|es|Empresa}} | ||
Última revisió del 16:43 28 ago 2023
Una empresa és una organisació o institució dedicada a activitats o persecució de fines econòmics o comercials per a satisfer les necessitats de bens o servicis dels solicitants, al mateis temp d'assegurar la continuïtat de l'estructura productiu-comercial aixina com les seues necessàries inversions.
Definicions[editar | editar còdic]
Es pot considerar que una definició d'us comú en círculs comercials és la següent: “Una empresa és un sistema en el seu entorn definit com l'indústria en la qual es materialisa una idea, de forma planificada, donant satisfacció a demandes i desijos de clients, a través d'una activitat comercial". Requerix d'una raó de ser, una missió, una estratègia, objectius, tàctiques i polítiques d'actuació. Es necessita d'una visió prèvia, i d'una formulació i desenroll estratègic de l'empresa. Es deu partir d'una bona definició de la missió, i la planificació posterior està condicionada per dita definició.[1]
La Comissió de l'Unió Europea sugerix la següent definició: «Es considerarà empresa tota entitat, independentment de la seua forma jurídica, que eixercixca una activitat econòmica. En particular, es consideraran empreses les entitats que eixercixquen una activitat artesanal o atres activitats a títul individual o familiar, les societats de persones, i les associacions que eixercixquen una activitat econòmica de forma regular».[2]
D'acort al Dret internacional, l'empresa és el conjunt de capital, administració i treball dedicats a satisfer una necessitat en el mercat.[3]
Un diccionari llegal de EE. UU. les definix com: “an economic organization or activity; especially: a business organization” (una organisació o activitat econòmica; especialment una organisació de negocis).[4]
Una atra definició -en un sentit més acadèmic i d'us general entre sociòlecs- és: “Grup social en el que a través de l'administració de les seues recursos, del capital i del treball, es produïxen bens o servicis tendents a la satisfacció de les necessitats d'una comunitat. Conjunt de activitats humanes organisades en la finalitat de produir bens o servicis”.
Percepcions de la funció social de les empreses[editar | editar còdic]
Adam Smith es troba entre els primers en teorisar al respecte. Per a ell una empresa és l'organisació que permet la "internacionalisació" de les formes de producció: per un costat permet que els factors de producció (capital, treball, recursos) es troben i per l'atre permet la divisió del treball. Encara quan para Smith la forma "natural" i eficient de tal organisació era aquella motivada per l'interés privat -per eixemple: «És aixina que l'interés privat i les passions dels individus els disponen naturalment a tornar les seues possessions (estoc en l'original) cap a l'ocupació que en el cas ordinari són més ventajosos per a la comunitat»[5] - Smith propon que hi ha també una necessitat o àrea que demanda acció pública: «D'acort al sistema de Llibertat Natural, el Sobirà a soles té tres deures que atendre, tercer, l'obligació de realisar i conservar determinades obres públiques i determinades institucions públiques, la realisació de les quals i manteniment no poden ser mai d'interés per a un individu particular o per a un chicotet número d'individus, perque el benefici de les mateixes no podria mai reembossar de la seua despesa a cap individu particular o a cap chicotet grup d'individus, encara que en freqüència reembossen en molt excés a una gran societat» (*op. *cit p 490 (en anglés) - establint aixina les bases de lo que alguns han nomenat la “Teoria de les empreses públiques”.[6]
El raonament de Smith és que és el cas que hi ha certs bens i servicis l'existència dels quals o recapte implica beneficis que s'estenen a la comunitat sancera, inclús als qui no paguen per ells (vore Externalitat positiva en Externalitat). Açò dona orige -en la percepció de Smith- al problema del polissó, és dir, al problema de que els individus d'eixa societat estan en la posició de beneficiar-se, contribuïxquen o no als costs. Conseqüentment Smith propon que la manera apropiada i justa de proveir i finançar eixos bens i servicis és a través de imposts i empreses públiques. (vore *op *cit)
Vore també[editar | editar còdic]
- Administració d'empreses
- Activitat econòmica
- Atenció al client
- Contracte públic
- Cooperativa
- Corporació
- Economia de l'empresa
- Empresari
- Mamprenedor
- Empresa capitalista
- Estats financers
- Funcions bàsiques de l'empresa
- Gerent
- Grup d'empreses
- Indústria
- Model de negoci
- Negoci
- Negocis sustentables
- Menuda i mijana empresa (PIME)
- Pla de negoci
- Societat mercantil
- Treballador autònom
- Triple resultat
- Public company (Estats Units)
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ Oficina del Emprendedor de Base Tecnológica Madrid: ¿Qué es una Empresa?
- ↑ Comisión de la Unión Europea: DEFINICIÓN DE MICRO-EMPRESAS, PEQUEÑAS Y MEDIANAS EMPRESAS ADOPTADA POR LA COMISIÓN, art I
- ↑ GestioPolis: 6. LA EMPRESA COMO SUJETO DE DERECHO DEL DERECHO INTERNACIONAL DE LA EMPRESA
- ↑ Merriam-Webster's Dictionary of Law. Retrieved May 19, 2010, from Dictionary.com website: http://dictionary.reference.com/browse/enterprise
- ↑ Adam Smith: An inquiry into the nature and causes of the wealth of nations. book IV, cap IX, p 396 (en anglés)
- ↑ por ejemplo: William J. Baumol (1983) Towards a Theory of Public Enterprise
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Empresa.
«Empresa». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).- Clara Blanchar, "La empresa más antigua de España" (la papelera J. Vilaseca de Capellades), El País, 20 de julio de 2014.
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Empresa de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.