Diferència entre les revisions de "Daimús"
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
La superfície del terme presenta una suau geomorfologia. Creua el territori la séquia de Daimús i la de l'Assagador, i servixen de llímit pel sur i en el terme de Guardamar. | La superfície del terme presenta una suau geomorfologia. Creua el territori la séquia de Daimús i la de l'Assagador, i servixen de llímit pel sur i en el terme de Guardamar. | ||
| − | Des de Valéncia, s'accedix a esta localitat per carretera per la carretera N-332 per a enllaçar en la N-337 i finalisar en la CV-670. | + | Des de [[Valéncia]], s'accedix a esta localitat per carretera per la carretera N-332 per a enllaçar en la N-337 i finalisar en la CV-670. |
| − | El municipi se componia de tres assentaments ben diferenciats, que actualment tendixen a homogeneisar-se; la pròpia plaja de Daimús, més a prop de la llínea de costa i conformada per edificacions en blocs, "Els Pedregals" conjunt ubicat més a l'interior conformat per cases baixes unifamiliars i el Poble, el núcleu urbà de Daimús ubicat a cota més elevada i més a l'interior. També s'ubica en el seu extrem nordest una menuda agrupació de cases familiars denominades "La Mingola", que conformen una pedania que té orige de principis del sigle XX. | + | El municipi se componia de tres assentaments ben diferenciats, que actualment tendixen a homogeneisar-se; la pròpia plaja de Daimús, més a prop de la llínea de costa i conformada per edificacions en blocs, "Els Pedregals" conjunt ubicat més a l'interior conformat per cases baixes unifamiliars i el Poble, el núcleu urbà de Daimús ubicat a cota més elevada i més a l'interior. També s'ubica en el seu extrem nordest una menuda agrupació de cases familiars denominades "La Mingola", que conformen una pedania que té orige de principis del [[sigle XX]]. |
D'acort en el Mapa Geocientífic de la Província de Valéncia, Daimús queda emmarcat dins de l'extens ''Cordó Litoral''. Se tracta d'un espai conformat litològicament per materials d'acumulació, fonamentalment de procedència aluvial i que conformen una extensa planura aluvial. Destaquen materials quaternaris com rovines i arenes marines; graves, cantells, rovines i argila. | D'acort en el Mapa Geocientífic de la Província de Valéncia, Daimús queda emmarcat dins de l'extens ''Cordó Litoral''. Se tracta d'un espai conformat litològicament per materials d'acumulació, fonamentalment de procedència aluvial i que conformen una extensa planura aluvial. Destaquen materials quaternaris com rovines i arenes marines; graves, cantells, rovines i argila. | ||
| Llínea 23: | Llínea 23: | ||
Del poblament antic d'este terme no se té coneiximent de senyes anteriors a la romanisació. El poblament romà se degué iniciar en el sigle I de nostra era, com pareix indicar el trobament d'un denari d'argent de la família Acilia, de l'any 54 a.C., junt a una moneda de bronze de Domicià de l'any 82 de la nostra era. | Del poblament antic d'este terme no se té coneiximent de senyes anteriors a la romanisació. El poblament romà se degué iniciar en el sigle I de nostra era, com pareix indicar el trobament d'un denari d'argent de la família Acilia, de l'any 54 a.C., junt a una moneda de bronze de Domicià de l'any 82 de la nostra era. | ||
| − | Fon part de Gandia de la que se desmembrà en 1535. Tingué el senyoriu Vicent Ferrer i més tart el Comte d'Almenara. | + | Fon part de Gandia de la que se desmembrà en [[1535]]. Tingué el senyoriu Vicent Ferrer i més tart el Comte d'Almenara. |
==Demografia== | ==Demografia== | ||
| Llínea 35: | Llínea 35: | ||
==Economia== | ==Economia== | ||
| − | *Les terres son de regadiu, cultivant-se principalment el taronger i les hortalices. Existix indústria de manipulació de la taronja i del sector servicis. | + | *Les terres son de regadiu, cultivant-se principalment el taronger i les hortalices. Existix indústria de manipulació de la [[taronja]] i del sector servicis. |
*Un dels punts forts de l'economia és el turisme, el qual arriba a triplicar la població durant els mesos d'estiu. | *Un dels punts forts de l'economia és el turisme, el qual arriba a triplicar la població durant els mesos d'estiu. | ||
| Llínea 45: | Llínea 45: | ||
==Festes locals== | ==Festes locals== | ||
| − | *Festes Majors. Dedica ses festes a Sant Pere apòstol el dia 29 de juny. Actualment i en estos últims anys, estes festes han creixcut especialment el dia dedicat als moros i cristians. Eixe dia, se realisen desfilades de gran bellea i espectacularitat. Atres dies emotius són especialment els dedicat al patró del poble. | + | *Festes Majors. Dedica ses festes a Sant Pere apòstol el dia 29 de [[juny]]. Actualment i en estos últims anys, estes festes han creixcut especialment el dia dedicat als moros i cristians. Eixe dia, se realisen desfilades de gran bellea i espectacularitat. Atres dies emotius són especialment els dedicat al patró del poble. |
*Per atra banda, se celebren també festes en "Els Pedregals" en honor a Santiago el Major i en la plaja; totes elles durant l'estiu. | *Per atra banda, se celebren també festes en "Els Pedregals" en honor a Santiago el Major i en la plaja; totes elles durant l'estiu. | ||
Revisió de 17:24 31 març 2010
Daimús (en castellà Daimuz) és un municipi de la província de Valéncia en la Comunitat Valenciana, Espanya, pertanyent a la comarca de La Safor.
Geografia
Situada en el sur de la província de Valéncia, a vora mar.
La superfície del terme presenta una suau geomorfologia. Creua el territori la séquia de Daimús i la de l'Assagador, i servixen de llímit pel sur i en el terme de Guardamar.
Des de Valéncia, s'accedix a esta localitat per carretera per la carretera N-332 per a enllaçar en la N-337 i finalisar en la CV-670.
El municipi se componia de tres assentaments ben diferenciats, que actualment tendixen a homogeneisar-se; la pròpia plaja de Daimús, més a prop de la llínea de costa i conformada per edificacions en blocs, "Els Pedregals" conjunt ubicat més a l'interior conformat per cases baixes unifamiliars i el Poble, el núcleu urbà de Daimús ubicat a cota més elevada i més a l'interior. També s'ubica en el seu extrem nordest una menuda agrupació de cases familiars denominades "La Mingola", que conformen una pedania que té orige de principis del sigle XX.
D'acort en el Mapa Geocientífic de la Província de Valéncia, Daimús queda emmarcat dins de l'extens Cordó Litoral. Se tracta d'un espai conformat litològicament per materials d'acumulació, fonamentalment de procedència aluvial i que conformen una extensa planura aluvial. Destaquen materials quaternaris com rovines i arenes marines; graves, cantells, rovines i argila.
L'hidrologia del municipi queda condicionada pels aprofitaments agrícoles que se nutrixen d'una ret de séquies com la Séquia Mare o el caixer natural, Riuet o Assagador.
El Clima del municipi a l'igual que per al conjunt de la Safor és Termomediterràneu humit. Precipitacions miges anuals compreses entre 500-800 mm, i temperatures miges anuals superiors a 17 ºC. Amplitut tèrmica: 15-16º.
Localitats llimítrofs
El terme municipal de Daimús llimita en les següents localitats: Gandia al nordest, Alquerieta de Guardamar al sur i Bellreguart al surest, totes de la província de Valéncia.
Història
Del poblament antic d'este terme no se té coneiximent de senyes anteriors a la romanisació. El poblament romà se degué iniciar en el sigle I de nostra era, com pareix indicar el trobament d'un denari d'argent de la família Acilia, de l'any 54 a.C., junt a una moneda de bronze de Domicià de l'any 82 de la nostra era.
Fon part de Gandia de la que se desmembrà en 1535. Tingué el senyoriu Vicent Ferrer i més tart el Comte d'Almenara.
Demografia
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1.218 | 1.277 | 1.293 | 1.389 | 1.438 | 1.674 | 1.855 | 2.242 | 2.353 |
Economia
- Les terres son de regadiu, cultivant-se principalment el taronger i les hortalices. Existix indústria de manipulació de la taronja i del sector servicis.
- Un dels punts forts de l'economia és el turisme, el qual arriba a triplicar la població durant els mesos d'estiu.
Actualment el municipi presenta un desenroll residencial molt important, arribant al punt, d'ocupar quasi tota la superfície municipal en edificació. Es per lo que la població de Daimús, presenta una elevada aptitut per a estajar població en primera residència, abandonant sa antiga configuració de municipi turístic de segona residència (que encara conserva). De totes forme se pot vore únicament un menut desenroll del sector servicis.
Monuments
- Iglésia Parroquial. Està dedicada a Sant Pere Apòstol.
- Antic rentador, situat en l'actual carrer Assagador, era el lloc on antigament les dones rentaven la roba bruta i del que actualment se conserven vestigis de la seua presència.
Festes locals
- Festes Majors. Dedica ses festes a Sant Pere apòstol el dia 29 de juny. Actualment i en estos últims anys, estes festes han creixcut especialment el dia dedicat als moros i cristians. Eixe dia, se realisen desfilades de gran bellea i espectacularitat. Atres dies emotius són especialment els dedicat al patró del poble.
- Per atra banda, se celebren també festes en "Els Pedregals" en honor a Santiago el Major i en la plaja; totes elles durant l'estiu.
Enllaços externs
- Web turística de Gandia y la Safor
- Ajuntament de Daimús
- Ajuntament de Daimús
- Safor Notícies
- Institut Valencià d'Estadística
- Federació Valenciana de Municipis y Províncies - Guia Turística
- [1]
Referències
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Daimuz de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
| Municipis de La Safor | |
|---|---|
| Ador • Alfauir • Almiserà • Almoines • L'Alqueria de la Comtesa • Alquerieta de Guardamar • Barig • Bellreguart • Beniarjó • Benifairó de Valldigna • Beniflà • Benirredrà • Castellonet • Daimús • La Font d'En Carròs • Gandia • Llocnou de Sant Jeroni • Miramar • Oliva • Palma de Gandia • Palmera • Piles • Potries • Rafelcofer • El Real de Gandia • Ròtova • Simat de Valldigna • Tavernes de Valldigna • Vilallonga • Xeraco • Xeresa | |