Diferència entre les revisions de "Carretera"
Anar a la navegació
Anar a la busca
m (Text reemplaça - 'homens' a 'hòmens') |
(Text reemplaça - '* {{DGLV|' a '{{DGLV|') |
||
| (No es mostren 3 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
== Història == | == Història == | ||
{{VT|Calçada romana}} | {{VT|Calçada romana}} | ||
| − | Es creu que els primers camins varen ser creats a partir del pas dels animals, encara que açò està posat en dubte ya que els animals no solen recórrer els mateixos camins. El [[Icknield Way|Camí de Icknield]] és un eixemple d'este tipo d'orige on hòmens i animals seguien el mateix camí. A estos camins li'ls denomina [[Camí del desige|camins del desig]]. | + | Es creu que els primers camins varen ser creats a partir del pas dels animals, encara que açò està posat en dubte ya que els animals no solen recórrer els mateixos camins. El [[Icknield Way|Camí de Icknield]] és un eixemple d'este tipo d'orige a on hòmens i animals seguien el mateix camí. A estos camins li'ls denomina [[Camí del desige|camins del desig]]. |
Una de les grans impulsores de l'evolució vial va ser la [[Antiga Roma|civilisació romana]], deixant fins hui (i encara en bones condicions) una vasta ret de carreteres. | Una de les grans impulsores de l'evolució vial va ser la [[Antiga Roma|civilisació romana]], deixant fins hui (i encara en bones condicions) una vasta ret de carreteres. | ||
| Llínea 18: | Llínea 18: | ||
* En l'any [[500 a. C.]] [[Darío I]] ordena eixecutar la primera ret de camins que inclourà el [[Camí real Persa]] que serà també usat durant el [[Imperi romà]]. | * En l'any [[500 a. C.]] [[Darío I]] ordena eixecutar la primera ret de camins que inclourà el [[Camí real Persa]] que serà també usat durant el [[Imperi romà]]. | ||
* A partir de l'any [[312 a. C.]] el [[Imperi romà]] començarà a construir una gran ret de [[calçada romana|calçades]] que unirà [[Europa]] i el Nort d'[[Àfrica]] per mig de 29 grans artèries en una ret que cobrirà 78.000 quilómetros. | * A partir de l'any [[312 a. C.]] el [[Imperi romà]] començarà a construir una gran ret de [[calçada romana|calçades]] que unirà [[Europa]] i el Nort d'[[Àfrica]] per mig de 29 grans artèries en una ret que cobrirà 78.000 quilómetros. | ||
| − | * A partir de l'any [[700]] despuix de Crist, el [[Imperi islàmic]] construirà una ret de camins pròpia. Les més sofisticades apareixen en [[Bagdad]] a on s'usa [[alquitrà]]. L'alquitrà es va extraure dels pous petrolífers de la regió per mig d'una destilació destructiva.<ref name="RoyalRoad">{{Cita web | apellido= Lendering | nombre= Jona | título= Royal Road | obra= History of Iran | editorial= Iran Chamber of Society | fecha= | url = http://www.iranchamber.com/history/achaemenids/royal_road.php | fechaacceso= 9 | + | * A partir de l'any [[700]] despuix de Crist, el [[Imperi islàmic]] construirà una ret de camins pròpia. Les més sofisticades apareixen en [[Bagdad]] a on s'usa [[alquitrà]]. L'alquitrà es va extraure dels pous petrolífers de la regió per mig d'una destilació destructiva.<ref name="RoyalRoad">{{Cita web | apellido= Lendering | nombre= Jona | título= Royal Road | obra= History of Iran | editorial= Iran Chamber of Society | fecha= | url = http://www.iranchamber.com/history/achaemenids/royal_road.php | fechaacceso= 9 d'abril de 2007 }}</ref> |
* En el [[sigle XVII]], les construcció i el manteniment dels camins britànics depenia de les administracions locals. Esta situació va provocar un irregular estat de les mateixes. Per a remediar açò es varen crear les primeres [[Autopista de peage|vies de peage]] en l'any [[1706]] en la finalitat de sufragar els costs de manteniment de la via per mig del cobro de tarifes. No obstant en [[1844]] uns disturbis varen provocar la desaparició d'este sistema.<ref name="Victorian_Powys">{{Cita web | títul= The Rebecca Riots | obra= Rebecca and her daughters menja to Rhayader | editorial= Victorian Powys for Schools | data= març de 2002 | *url = http://history.powys.org.uk/school1/rhayader/rebcmenu.shtml | fechaacceso= 28 d'abril de 2007 }}</ref> | * En el [[sigle XVII]], les construcció i el manteniment dels camins britànics depenia de les administracions locals. Esta situació va provocar un irregular estat de les mateixes. Per a remediar açò es varen crear les primeres [[Autopista de peage|vies de peage]] en l'any [[1706]] en la finalitat de sufragar els costs de manteniment de la via per mig del cobro de tarifes. No obstant en [[1844]] uns disturbis varen provocar la desaparició d'este sistema.<ref name="Victorian_Powys">{{Cita web | títul= The Rebecca Riots | obra= Rebecca and her daughters menja to Rhayader | editorial= Victorian Powys for Schools | data= març de 2002 | *url = http://history.powys.org.uk/school1/rhayader/rebcmenu.shtml | fechaacceso= 28 d'abril de 2007 }}</ref> | ||
* En [[Espanya]] va ser en el [[sigle XVIII]], concretament en [[1759]] i durant el regnat de [[Fernando VI d'Espanya|Fernando VI]], quan es va crear la figura del "[[peó caminero]]". Situat a peu de camí, era l'encarregat de cuidar de l'estat de la carretera en cada [[llegua]], unitat de distància equivalent a uns cinc [[quilómetro]]s i mig. | * En [[Espanya]] va ser en el [[sigle XVIII]], concretament en [[1759]] i durant el regnat de [[Fernando VI d'Espanya|Fernando VI]], quan es va crear la figura del "[[peó caminero]]". Situat a peu de camí, era l'encarregat de cuidar de l'estat de la carretera en cada [[llegua]], unitat de distància equivalent a uns cinc [[quilómetro]]s i mig. | ||
| − | * Seria en els [[anys 30]] del [[sigle XX]] quan en [[Alemanya]] escomença a desenrollar un nou tipo de carretera d'alta capacitat per a vehículs coneguda com [[Autobahn ( | + | * Seria en els [[anys 30]] del [[sigle XX]] quan en [[Alemanya]] escomença a desenrollar un nou tipo de carretera d'alta capacitat per a vehículs coneguda com [[Autobahn (Alemanya)|''autobahn'']] que serien les primeres autopistes de l'història. |
== Referències == | == Referències == | ||
| Llínea 29: | Llínea 29: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{Commonscat|Roads}} | {{Commonscat|Roads}} | ||
| − | + | {{DGLV|Carretera}} | |
{{Traduït de|es|Carretera}} | {{Traduït de|es|Carretera}} | ||
[[Categoria:Transport]] | [[Categoria:Transport]] | ||
Última revisió del 13:18 6 jul 2022
Carretera en Benidorm.
Avenguda del Comtat en Fageca
Una carretera o ruta és una via de domini i us públic, proyectada i construïda fonamentalment per a la circulació de vehículs automòvils. Existixen diversos tipos de carreteres, encara que coloquialment s'usa el terme carretera per a definir a la carretera convencional que pot estar conectada, a través d'accessos, a les propietats confrontants, diferenciant-les d'un atre tipo de carreteres, les autovias i autopistas, que no poden tindre passos i creus al mateix nivell. Les carreteres es distinguixen d'un simple camí perque estan especialment concebudes per a la circulació de vehículs de transport.
En les àrees urbanes les carreteres divergixen a través de la ciutat i se'ls crida carrers tenint un paper doble com a via d'accés i ruta.
Història[editar | editar còdic]
Vore també: Calçada romana
Es creu que els primers camins varen ser creats a partir del pas dels animals, encara que açò està posat en dubte ya que els animals no solen recórrer els mateixos camins. El Camí de Icknield és un eixemple d'este tipo d'orige a on hòmens i animals seguien el mateix camí. A estos camins li'ls denomina camins del desig.
Una de les grans impulsores de l'evolució vial va ser la civilisació romana, deixant fins hui (i encara en bones condicions) una vasta ret de carreteres.
Història de les carreteres[editar | editar còdic]
Calçada romana en Herculà.
Cabines de peage en Japó.
- Carrers pavimentats han segut trobades en Ur que daten de 4000 anys abans de l'era comuna
- En Índia es comencen a usar rajoles per a pavimentar els carrers 3000 anys abans de l'era comú.
- En l'any 500 a. C. Darío I ordena eixecutar la primera ret de camins que inclourà el Camí real Persa que serà també usat durant el Imperi romà.
- A partir de l'any 312 a. C. el Imperi romà començarà a construir una gran ret de calçades que unirà Europa i el Nort d'Àfrica per mig de 29 grans artèries en una ret que cobrirà 78.000 quilómetros.
- A partir de l'any 700 despuix de Crist, el Imperi islàmic construirà una ret de camins pròpia. Les més sofisticades apareixen en Bagdad a on s'usa alquitrà. L'alquitrà es va extraure dels pous petrolífers de la regió per mig d'una destilació destructiva.[1]
- En el sigle XVII, les construcció i el manteniment dels camins britànics depenia de les administracions locals. Esta situació va provocar un irregular estat de les mateixes. Per a remediar açò es varen crear les primeres vies de peage en l'any 1706 en la finalitat de sufragar els costs de manteniment de la via per mig del cobro de tarifes. No obstant en 1844 uns disturbis varen provocar la desaparició d'este sistema.[2]
- En Espanya va ser en el sigle XVIII, concretament en 1759 i durant el regnat de Fernando VI, quan es va crear la figura del "peó caminero". Situat a peu de camí, era l'encarregat de cuidar de l'estat de la carretera en cada llegua, unitat de distància equivalent a uns cinc quilómetros i mig.
- Seria en els anys 30 del sigle XX quan en Alemanya escomença a desenrollar un nou tipo de carretera d'alta capacitat per a vehículs coneguda com autobahn que serien les primeres autopistes de l'història.
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ Lendering, Jona. «Royal Road». History of Iran. Iran Chamber of Society. Consultat el 9 d'abril de 2007.
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Rebecca and her daughters menja to Rhayader. Victorian Powys for Schools. Consultat el 28 d'abril de 2007.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Carretera.
«Carretera». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Carretera de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.