Diferència entre les revisions de "Antonio Ubieto Arteta"
m |
|||
| Llínea 18: | Llínea 18: | ||
Són importants aixina mateix les seues aportacions a l'autoria i datació del ''[[Cantar de meu Sit]] '', iniciant el corrent crític, hui dominant d'una datació tardana i una autoria única i possiblement culta per al ''Cantar''. | Són importants aixina mateix les seues aportacions a l'autoria i datació del ''[[Cantar de meu Sit]] '', iniciant el corrent crític, hui dominant d'una datació tardana i una autoria única i possiblement culta per al ''Cantar''. | ||
| − | Com a continuadors de la seua obra figuren dos discípuls com el seu germà, Agustín Ubieto, especialisat en la génesis i canvis territorials tant d'Espanya com d'Aragó en les seues conegudes obres en format d'atles històrics; i el també medievaliste terolà Antonio Gargallo, el qual va destacar pel seu estudi sobre la Comunitat de Terol a lo llarc de tota l'Edat Mija, i que al seu torn ha servit d'inspiració per a la recreació anual de Les Bodes d'Isabel de Segura, representada en el més de febrer | + | Com a continuadors de la seua obra figuren dos discípuls com el seu germà, Agustín Ubieto, especialisat en la génesis i canvis territorials tant d'[[Espanya]] com d'Aragó en les seues conegudes obres en format d'atles històrics; i el també medievaliste terolà Antonio Gargallo, el qual va destacar pel seu estudi sobre la [[Comunitat de Terol]] a lo llarc de tota l'[[Edat Mija]], i que al seu torn ha servit d'inspiració per a la recreació anual de Les Bodes d'Isabel de Segura, representada en el més de [[febrer]] en [[Terol]]. |
També va treballar en l'activitat editorial. En el dit àmbit va fundar la reviste ''Ligarzas'' i l'editorial «Anubar», de les que fon director. En elles va iniciar importants coleccions, com ho són Texts Medievals, Obres d'Investigació, Comerç Valencià, Temes Valencians, i Gebres. | També va treballar en l'activitat editorial. En el dit àmbit va fundar la reviste ''Ligarzas'' i l'editorial «Anubar», de les que fon director. En elles va iniciar importants coleccions, com ho són Texts Medievals, Obres d'Investigació, Comerç Valencià, Temes Valencians, i Gebres. | ||
Revisió de 10:05 29 nov 2016
| Antonio Ubieto Arteta | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyol | ||
| Ocupació: | Historiador i filòlec | ||
| Naiximent: | 31 de març de 1923 | ||
| Lloc de naiximent: | Saragossa, Espanya | ||
| Defunció: | 1 de febrer de 1990 | ||
| Lloc de defunció: | Valéncia, Espanya | ||
Antonio Ubieto Arteta (Saragossa, 31 de març de 1923 - Valéncia, 1 de febrer de 1990) fon un historiador i filòlec medievaliste aragonés.
Discípul de l'historiador medievaliste José María Lacarra, va destacar com a investigador de l'història i la lliteratura medieval sobretot en l'àmbit aragonés, a on va estudiar. Fon archiver i catedràtic de Universitat de Saragossa, i en 1977 va obtindre la Càtedra d'Història Medieval de la dita Universitat, dirigint el departament homònim fins a 1988.
La seua obra com a medievaliste comprén centenars de treballs destinats a l'edició de fonts primàries de temes navarrés-aragonesos, d'història valenciana o èpica medieval. Destaca la seua llabor en la clarificació dels orígens dels regnes de Castella, Aragó i Valéncia i la profundisació en l'història d'Aragó, en l'àmbit de la qual va publicar una magna obra de referència en diversos volums, la seua Història d'Aragó.
Són importants aixina mateix les seues aportacions a l'autoria i datació del Cantar de meu Sit , iniciant el corrent crític, hui dominant d'una datació tardana i una autoria única i possiblement culta per al Cantar.
Com a continuadors de la seua obra figuren dos discípuls com el seu germà, Agustín Ubieto, especialisat en la génesis i canvis territorials tant d'Espanya com d'Aragó en les seues conegudes obres en format d'atles històrics; i el també medievaliste terolà Antonio Gargallo, el qual va destacar pel seu estudi sobre la Comunitat de Terol a lo llarc de tota l'Edat Mija, i que al seu torn ha servit d'inspiració per a la recreació anual de Les Bodes d'Isabel de Segura, representada en el més de febrer en Terol.
També va treballar en l'activitat editorial. En el dit àmbit va fundar la reviste Ligarzas i l'editorial «Anubar», de les que fon director. En elles va iniciar importants coleccions, com ho són Texts Medievals, Obres d'Investigació, Comerç Valencià, Temes Valencians, i Gebres.
Bibliografia de l'autor
- Antonio Ubieto Arteta, «Observacions al Cantar de meu Sit», Arbor, XXXVII (1957), 145-170.
- —, El "Cantar de meu Sit" i alguns problemes històrics, Saragossa, Anubar, 1992, ISBN 84-7013-054-4
- —, Història d'Aragó. Lliteratura medieval, I, Saragossa, Anubar, 1982 ISBN 84-7013-186-9
- —, Colecció Diplomàtica de Cuéllar, Segòvia, Diputació Provincial, 1961. Presentació de l'Exmo. Sr. D. Pascual Marín Pérez, magistrat i catedràtic de Dret Civil.
- —, Orígens del Regne de Valéncia. Qüestions cronològiques sobre la seua reconquista, I, Saragossa, Anubar, 1981, ISBN 84-7013-155-9
- —, Orígens del Regne de Valéncia. Qüestions cronològiques sobre la seua reconquista, II, Saragossa, Anubar, 1979, ISBN 84-7013-156-7
- Antonio Ubieto, Juan Reglá, José María Jover, Carlos Sec, Introducció a l'Història d'Espanya, Teide, 1963, ISBN 84-307-7310-X
Cites
Referències
- Veu «Antonio Ubieto Arteta», Gran Enciclopèdia Aragonesa (en llínea).
- Angel J. Martín Duc, «El medievaliste aragonés Antonio Ubieto Arteta», príncep de Viana, any núm. 51, núm. 189, 1990, ps. 19-22. ISSN 0032-8472
- Ramón Ferrer Navarro, «El professor Ubieto i el medievalisme hispà», Reviste d'Història Jerónimo Zurita. Historiadors de l'Espanya Medieval i Moderna, 73 (1998), Saragossa, Institució «Fernando el Catòlic», ps. 89-116. ISSN 0044-5517.
Enllaços externs
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Antonio_Ubieto_Arteta de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.