Almussafes

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Almussafes
Localització d'Almussafes respecte del País Valencià.png Escut d'Almussafes.svg
Localització d'Almussafes respecte de la Ribera Baixa.png
País : Bandera de España.svg Espanya
Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
Província: Província de Valéncia
Comarca: La Ribera Baixa
Partit judicial: Carlet
Ubicació: 39°17′40″N 0°24′41″O
Altitut: 30 msnm
Superfície: 10,77 km²
Població: 8.984 hab. (2021)
Densitat: 827,66 hab./km²
Gentilici: Almussafeny/a
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 46440
Festes majors: Del 13 al 17 de juliol
Alcalde: Albert Girona Albuixech (BLOC)
Pàgina web: Web oficial d'Almussafes


Almussafes (en castellà Almusafes), és un municipi de la Comunitat Valenciana. Situat en l'est de la província de Valéncia, en la comarca de La Ribera Baixa.

En la localitat d'Almussafes se troba una de las majors fàbriques d'automòvils d'Espanya, propietat de la Ford Motor Company.

Geografia

Situat al suroest del llac de l'Albufera. La seua superfície és completament plana i de terres argiloses. El clima és mediterràneu i els vents dominants són els del nort, oest i est i és este últim el que ocasiona les pluges. Dispon de gran varietat de camps de tarongers.

Des de Valéncia, s'accedix a esta localitat a través de la V-31 continuant per la AP-7 direcció Alacant i desviant-se en la eixida 532 agarrant la carretera CV-42. També conta en estació de ferrocarril de la llínea C-2 de Rodalies Valéncia. (RENFE). Tenint en conte que l'estació realment està l'atre extrem del poble llimítrof (Benifayó)

Localitats llimítrofs

El terme municipal d'Almussafes llimita en les següents localitats: Alginet, Benifayó, Picassent, Silla, Sollana i Valéncia totes elles de la província de Valéncia.

Història

Fon originalment un caserío musulmà, format per vàries alqueries i una torre. Existia ací una aduana (en àrap mazaf, d'a on prove el nom de la vila: Almazaf) per a cobrar els drets de trànsit de les mercaderies que entraven i eixien de la veïna ciutat de Valéncia. En l'any 1672 fon separada del terme de Benifayó.

Demografia

Segons el cens del INE de l'any 2021 contava en 8.984 habitants.

Durant la segona mitat del sigle XX aumentà la població en més del 50 per cent.

Evolució demogràfica d'Almussafes[1]
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007 2008 2017
6.249 6.471 6.676 6.881 7.030 7.256 7.318 7.459 7.836 7.967 8.189 8.914

Economia

La superfície cultivada representa la major part del terme. Els terrenys són en la seua majoria de regadiu, se cultiven cebes, creïlles, tarongers, arròs, dacsa i diverses varietats de fruta i hortalices. El rec se realisa en les aigües de la Sequia Real del Xúquer; també s'utilisa, des del sigle XVIII, el cabal de la font del Vicari, i el de varios pous existents. Hi ha ganado vacu, porcí i avícola.

Fins al sigle XIX fon molt important la cria de cucs de seda. Hi ha industries de confecció de peses de vestir, un molí arrosser i un matador.

Factoria Ford i industries auxiliars

L'activitat econòmica d'Almussafes i de les poblacions llimítrofs se concentra al voltant de la factoria d'automòvils Ford, inaugurada el 18 d'octubre de 1976, a on s'han fabricat més de 9 millons de vehículs. Esta factoria fabrica en l'actualitat els models: Focus i Fiesta de la marca Ford. La producció mija diària és de 1.500 unitats.

La factoria de Ford oferix ocupació directa a 7.000 persones, mentres que l'indústria auxiliar ocupa a uns 21.000 treballadors adicionals. L'orige de la fàbrica se remonta a 1973, quant la multinacional estadounidense llavors dirigida per Henry Ford II decidí adquirir 636 horts en la comarca en una extensió total de 270 hectàrees.

Més allà de l'importància de la companyia en caràcter local, la quota de Ford Motor Company en el Producte Interior Brut de la Comunitat Valenciana ascendix al 8,2%.

Monuments

Iglésia de Sant Bartomeu, Almussafes
  • Iglésia Parroquial. Dedicada a Sant Bertomeu Apòstol, és d'estil churrigueresc, i en ella hi ha vàries escultures d'Esteve (1782).
  • Túnels. La torre àrap, junt en les atres dos, tenen un túnel, el qual permetia una conexió subterrànea entre les 3 torres àraps guaites; que també servia com medida de protecció. Estos túnels conserven restes d'époques musulmanes com ara armes, o gerres plenes d'oli per a les conserves.

Festes

  • Festes patronals. Se celebren festes en honor del patró, Sant Bertomeu del 13 al 17 de juliol.

Política

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Vicente Escrivà Ribes PSPV-PSOE
1983 - 1987 Vicente Escrivà Ribes PSPV-PSOE
1987 - 1991 Vicente Escrivà Ribes PSPV-PSOE
1991 - 1995 Vicente Escrivà Ribes PSPV-PSOE
1995 - 1999 Escrivà (95-97) / Chaqués (97-99) n/d
1999 - 2003 Josep Chaqués Pérez BNV
2003 - 2007 Mª Ángeles Lorente Iglesias PSPV-PSOE
2007 - 2011 Mª Carmen Santos-Juanes Fuster PPCV
2011 - 2015 n/d n/d
2015 - 2019 n/d n/d
2019 - 2023 n/d n/d
2023 n/d n/d

Personages importants

Vore també

Referències

Enllaços externs

Commons


Municipis de La Ribera Baixa
Albalat de la Ribera    Almussafes    Benicull    Corbera    Cullera    Favara    Fortaleny    Llaurí    Polinyà    Riola    Sollana    Sueca