Diferència entre les revisions de "Alfondeguella"

Última revisió del 16:14 12 abr 2024

Alfondeguella

País :

Espanya

• Com. Autònoma:

Comunitat Valenciana

• Província:

Província de Castelló

• Comarca:

La Plana Baixa

• Partit judicial:

Nules

Ubicació:

• Altitut:

219 msnm

Superfície:

129,86 km²

Població:

870 hab. (2021)

• Densitat:

Gentilici:

Alfondegueller/a Fondeguiller/a

Predomini llingüístic:

Valencià

Còdic postal:

12609

Festes majors:

Festes Patronals a Sant Bertomeu i Sant Francesc Xavier.

Alcalde:

Salvador Ventura Berenguer (PPCV)

Pàgina web:

Web Oficial de Alfondeguilla

Alfondeguella (en espanyol Alfondeguilla), a nivell coloquial, Fondeguilla, és un municipi pertanyent a la Comunitat Valenciana. Situat al sur de la província de Castelló en la comarca de Plana Baixa, (llindant en Sagunt, ya en la província de Valéncia).

Geografia[editar | editar còdic]

Està situat en la part meridional de la serra d’Espadà, en el sector sur de la comarca de la Plana Baixa de la província de Castelló, el seu terme comprén 28.320 km2. i en una altitut sobre el nivell del mar de 211 m.

Per la seua situació geogràfica, conta en un clima temperat durant totes les époques de l’any, lo que favorix el desenroll de la flora mediterrànea i l’assentament de fauna autòctona. Part del terme d'Alfondeguella pertany al Parc Natural de la Serra d’Espadà.

Accessos[editar | editar còdic]

Des de Castelló s’accedix a esta localitat a través de la N-340, prenent despuix la CV-10, seguint per la CV-224 i finalment la CV-230.

Des de Valéncia direcció nort per la A-7, eixida la Vall d’Uxó, direcció Soneja Títul de l'enllaç, creuarem esta localitat, CV-230, camí de Soneja i passant per damunt de les Grutes de Sant Josep, arribarem a Alfondeguella.

Des de Terol, Sogorp, baixant per la A-23 fins a l’eixida Soneja - la Vall d’Uxó i agafant la CV-230 creuarem Assuévar i fins a Alfondeguella.

Localitats llimítrofes[editar | editar còdic]

El terme municipal té una extensió de 28.320 km2 i llimita pel nort en Artana, a l’est en la Vall d’Uxó, al sur-oest en Soneja, a l'oest en Chóvar i al nort-oest en Eslida, totes elles en la província de Castelló i al sur en Sagunt en la província de Valéncia. La mitat nort del territori esta inclosa en el Parc Natural de la Serra Espadà.

Història[editar | editar còdic]

Els primers núcleus que es varen establir varen ser romans, dels que hui en dia queden restes pero varen ser els àraps els que varen crear l’actual emplaçament, despuix de la conquista va pertànyer als comtes de Ripalda i al Ducat de Medinaceli.

Al ser lloc de moriscs la seua demografia es va vore sériament afectada per l’expulsió ya que es va reduir la seua població a la mitat entre els anys 1602 i 1646. No obstant això, el creiximent demogràfic va ser molt important durant el sigle XIX, época en que es va intentar explotar els jaciments de mercuri i cobalt existents en el seu terme municipal. Aixina, mentres que en l'any 1795 la seua població era de 180 habitants, en l'any 1900 conseguia la sifra de 943 habitants.

En el sigle XX (+- 1938) esta zona va tindre importància en la disputa de la Guerra Civil espanyola, sent l'últim reducte del Front de l'Ebre en el que l'Eixercit Republicà va cedir davant dels Nacionals.

Demografia[editar | editar còdic]

Evolució demográfica^[1]
1563	1795	1845	1873	1900	1940	1950	1960	1970	1985	1990	1995	2000	2005	2009	2018
500	180	388	738	943	815	1009	1027	968	957	921	916	908	899	860	862

Alfondeguella

Monuments[editar | editar còdic]

El "Pont de l'Aigua"

Aqüeducte romà. Aqüeducte romà comunament conegut com "l’Arquet", d’interés arquitectònic, enclavat a l’esquerra del barranc. Encara en funcionament, el qual en un terme d'uns quants mesos serà restaurat per al seu manteniment.

Aqüeducte romà. Aqüeducte romà i reconstruït pels àraps, conegut com "el Pont de l'Aigua" que creua el barranc del Riu Belcaire per mig de sis arcs que subjecten la canal, en bon estat i encara en us, es pot observar per la carretera CV - 230.

Castell de Castro

Iglesia Parroquial de San Bartolomé de Alfondeguilla

Castell de Castro. Fortificació àrap, construït poc abans de l’era Cristiana, esta fortificació seria una torre de sentinela, els restos actuals pertanyen a la civilisació islàmica i es troben en estat d’abandó. L’emplaçament es troba en una penya en la cima homònima a 789 metros sobre el nivell de la mar i domina un camp visual impressionant que comprén des de les Agulles de Santa Àgueda en Benicàssim fins al [Cap de la Nau ]des de]; Penyagolosa fins a les Illes Columbretes. El castell esta entre dos barrancs profunts; la seua posició tan estratègica nos permet endevinar hui com de difícil seria la seua conquista en époques passades. La defensa del castell aprofitava totalment l’accidentada orografia, la part de llevant posseïx tres sistemes defensius diferents, el primer obstàcul és un tallat de difícil superació, el segon és una muralla compacta de tàpia, i el tercer, una gran muralla de 65 metros de llongitut, el restant del conjunt és un inaccessible penya-segat sobre el qual s’assenta una compacta muralla. El castell, ocupa una superfície d’uns 2000 m2, podem diferenciar clarament dos parts: El primer espai, nomenat albacar, era el lloc fortificat a on la població es refugiava en cas de perill, tot amurallat i en el que existien dos entrades al castell, franquejades per tres torres, dos quadrades i una redona, per mig d’una entrada en arc de ferradura s’accedia des de l’albacar al segon espai, al castell pròpiament dit, que al mateix temps se subdividia en dos parts: una, la més baixa, en restes d’habitacions i l’atra, la més alta, a on estaven les dependències pròpies del castell, habitacions, cellers, pou,... tot presidir per la torre de l’homenage, derruïda en juliol de 1938 per l’aviació franquista durant la guerra civil espanyola, entre els penyascars, per devall d’esta torre, es troba la tercera entrada al recint amurallat.

Castell d’Alfandech. D’orige àrap, darrere del poble en el barri del castellet.

Ermita Calvari del Crist . enclavada en la part de la montanya darrere del poble en la seua part alta. La qual va ser rehabilitada despuix de la guerra civil, ya que va patir diverses destrosses.

Nevera de Castro. Construcció per a l’almagasenament de neu i posteriorment l’obtenció de gel, neu arreplegada de les proximitats del Castell del mateix nom. També conegut com Pou de neu. A 800 metros sobre el nivell del mar l’any va ser reconstruïda, construcció de pou circular de 12,50 m de profunditat, excavat en la roca en parets de pedra arreglada en morter, sent la cara interna brillant en calç per a aïllar millor la neu, el pou es tanca en una cúpula en sendes obertures laterals per a la introducció de la neu i extracció del gel, tenint un perímetro exterior de 32 m. i en capacitat per a 420 m.3 En tota la Comunitat Valenciana existixen al voltant de 200, sent en esta Serra d’Espadà, 5, les catalogades.

Llocs d’interés[editar | editar còdic]

Calvari del Crist.
Caixco antic nomenat el Castellet.
Montanya de Pipa. 589 metros.
Montanya de la Nevera. 855 metros.

En el terme municipal es troben les Fonts de "Cabanelles", "la Figuera" en el Barranc de les Vinyes, "el Flare" al principi del Barranc d’Eslida, "el Gos" prop d’Aigualit, de "l’Hedra", a les penyes el Castell de Castro, "Marc" en el Barranc d’Eslida, de "Montesinos" en el Barranc de les Vinyes i "la Penyeta" en el Barranc de Castro.

Construccions de pedra seca.
Corrals de bésties. Ubicats en les rostàries de les montanyes, servien per a arreplegar i albergar les bésties en plena naturalea, lloc a on pasturaven. D’especial menció cal destacar "La Paridera" situat dins d'una cova de grans dimensions, a on es portaven les bésties femelles per a donar a llum en tranquilitat.
Forns de Calç.
Iglésia de Sant Bertomeu. en la plaça de l’Ajuntament del sigle XVIII.
Els Molins, molins per a traure oli, que sols ne queda un, sense utilisar.
Restes arqueològics de l’antic poblat de Castro, Antigues mines de Cinabri.
L´escoladora, pedra al costat del riu, d'un tamany gran i en inclinació suficient per a escolar-se.

Administració[editar | editar còdic]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Inocencio Ventura	AP
1983 - 1987	Amadeo Rodríguez	AP
1987 - 1991	Ramón Vilar Font	AP
1991 - 1995	Ramón Vilar Font	PPCV
1995 - 1999	Ramón Vilar Font	PPCV
1999 - 2003	Ramón Vilar Font	PPCV
2003 - 2007	Ramón Vilar Font	PPCV
2007 - 2011	Salvador Ventura Berenguer	PPCV
2011 - 2015	Salvador Ventura Berenguer	PPCV
2015 - 2019	n/d	n/d
2019 - 2023	n/d	n/d
2023	n/d	n/d

Economia[editar | editar còdic]

Es basa en cultiu llenyós de secà, d'un total de 469 hectàrees repartides pels cultius d’armeles, vinyes, oliveres, garrofes, horta, tarongers i el restant del terme de pins sureres i carrasques.

Els veïns d’este municipi han de desplaçar-se a atres localitats per a treballar en oficis diversos ya que en este municipi no hi ha polígon industrial, les empreses que hi han són de caràcter familiar.

Antigament, fins a 1992, els veïns es desplaçaven fins a la fàbrica Segarra (la Vall d’Uxó), despuix IMEPIEL, per a treballar en el calçat, en un principi baixaven a peu a la Vall d’Uxó, posteriorment en coches.

Antigament alguns artesans es dedicaven a la fabricació de "trena d’espart" (Aixereta), i les dones es dedicaven a fer "espardenyes d’espart", en l’actualitat estos oficis s’han extinguit.

Festes[editar | editar còdic]

Passacarrers en Sant Antoni.
Dijous Llarder o de Carnestoltes, a on la gent va a berenar a la montanya
En Semana Santa, representació de la passió la nit del dissabte anterior al dumenge de rams, en recorregut pel núcleu urbà de la població finalisant en el Calvari, ho realisen veïns i veïnes de la població.
Festa a Nostra Senyora de l’Assunció la semana del 15 d’agost, en bous i reveles.
Festes Patronals a Sant Bertomeu i Sant Francesc Xavier en fira de productes de la zona per venda ambulant. Estes festes tenen lloc sempre el segon fi de semana de novembre.
Festa del Santíssim Crist del Calvari el tercer dumenge de novembre. En processó al Calvari i missa en l’ermita. A esta festa acodixen moltes persones, inclús d’atres pobles, perque hi ha molta devoció pel Crist, cada any la festa la realisen famílies o grups de quintos.
Romeria de Sant Vicent, recuperada des de fa ya diversos anys consistix en la pujada des de la plaça de l’ajuntament a la cova del dit nom, en la qual es berena en les típiques "rollets i mistela" (rollets i mistela) i despuix es baixa pel camí que nos porta fins a la carretera d’entrada al poble.

Referències[editar | editar còdic]

↑ INE - Unitats poblacionals

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Alfondeguella.

Municipis de La Plana Baixa
Aïn • Alcúdia de Veo • Alfondeguella • Almenara • Les Alqueries • Artana • Bechí • Borriana • Chilches • Eslida • La Llosa • Moncofa • Nules • Onda • Ribesalbes • Suera • Tales • La Vall d'Uxó • Vilarreal • La Vilavella

[1] INE - Unitats poblacionals

[1]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-{{Ficha de localidad de España
+{{Infobox_pobles
-| nombre = Alfondeguilla
+|image_país = [[File:Localització de Fondeguilla respecte del País Valencià.png|170px]]
-| bandera = no
+|image_província = [[File:Alfondeguilla-Mapa de la Plana Baja.svg|195px]]
-| escudo = Escudo de Alfondeguilla.svg
+|image_escut = [[File:Escut d'Alfondeguilla.svg|95px]]
-| imagen = [[Archivo:Localització de Fondeguilla respecte de la Comunitat  Valenciana.png|95px|Localización de Alfondeguilla respecto a la Comunidad Valencina]] [[Archivo:Alfondeguilla-Mapa de la Plana Baja.svg|160px|Localización de Alfondeguilla respecto a la comarca de la Plana Baja]]
+|image_província2 = [[]]
-| cod_provincia = 12
+|nom = Alfondeguella
-| cod_municipio = 007
+|país = [[File:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]
-| comarca = [[Plana Baja]]
+|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
-| partido = [[Partidos judiciales de la Comunidad Valenciana|Nules]]
+|província = [[Província de Castelló]]
-| coor = {{coord|39|50|N|0|16|O|type:city|display=inline,title}}
+|comarca = [[La Plana Baixa]]
-| altitud = 219
+|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Nules]]
-| distancia = 30
+|coor =
-| referencia = [[Castellón de la Plana]]
+|superfície = 129,86 km²
-| distancia2 = 61
+|altitut = 219 msnm
-| referencia2 = [[Valencia]]
+|població = 870 hab. (2021)
-| superficie = 28.3
+|densitat =
-| gentilicio = Alfondeguillero/a
+|gentilici = Alfondegueller/a Fondeguiller/a
-| predoling = [[Valenciano]]
+|llengua = [[Valencià]]
-| cp = E - 12.609
+|còdic_postal = 12609
-| alcalde =  '''Salvador Ventura Berenguer'''
+|festes = Festes Patronals a Sant Bertomeu i Sant Francesc Xavier.
-| fiestas_mayores = a mediados de Agosto
+|alcalde = '''Salvador Ventura Berenguer''' ([[PPCV]])
-| web = [http://www.just.gva.es/pls/civisc/p_civis.municipios?codcat=12007 Web Oficial de Alfondeguilla]
+|web = [http://www.just.gva.es/pls/civisc/p_civis.municipios?codcat=12007 Web Oficial de Alfondeguilla]
+|notes =
 }}
-'''Alfondeguilla''' (en [[idioma valenciano|valenciano]] ''Alfondeguilla''),a nivel coloquial, ''Fondeguilla'', es un [[municipio]] perteneciente a la [[Comunidad Valenciana]], [[España]]. Situado al sur de la [[provincia de Castellón]] en la [[comarca]] de [[Plana Baja]], (lindando con [[Sagunto]], ya en la [[provincia de Valencia]]).
+'''Alfondeguella''' (en [[idioma espanyol|espanyol]] ''Alfondeguilla''), a nivell coloquial, ''Fondeguilla'', és un [[municipi]] pertanyent a la [[Comunitat Valenciana]]. Situat al sur de la [[província de Castelló]] en la [[comarca]] de [[Plana Baixa]], (llindant en [[Sagunt]], ya en la [[província de Valéncia]]).
-== Geografía ==
+==Geografia ==
+Està situat en la part meridional de la [[serra d’Espadà]], en el sector sur de la comarca de la Plana Baixa de la província de Castelló, el seu terme comprén 28.320 km2. i en una altitut sobre el nivell del mar de 211 m.
-Está situado en la vertiente meridional de la [[sierra de Espadán]], en el sector sur de la comarca de la Plana Baja de la provincia de Castellón, su termino comprende 28.320 km2. y con una altitud sobre el nivel del mar de 211 m. Por su situación geográfica, cuenta con un clima templado durante todas las épocas del año, lo que favorece el desarrollo de la flora mediterránea y el asentamiento de fauna autóctona.
+Per la seua situació geogràfica, conta en un clima temperat durant totes les époques de l’any, lo que favorix el desenroll de la flora mediterrànea i l’assentament de fauna autòctona. Part del terme d'Alfondeguella pertany al [[Parc Natural de la Serra d’Espadà]].
-Parte del término de Alfondeguilla pertenece al [[Parque Natural de la Sierra de Espadán]].
-=== Accesos ===
+=== Accessos ===
-Desde Castellón se accede a esta localidad a través de la [[N-340]], tomando luego la [[CV-10]], siguiendo por la CV-224 y finalmente la CV-230.
+Des de [[Castelló]] s’accedix a esta localitat a través de la [[N-340]], prenent despuix la [[CV-10]], seguint per la CV-224 i finalment la CV-230.
-Desde Valencia dirección norte por la [[A-7]], salida  [[Vall de Uxó]], dirección Soneja, cruzaremos esta localidad, CV-230, camino de Soneja y pasando por encima de las Grutas de San Jose, llegaremos a Alfondeguilla.
+Des de [[Valéncia]] direcció nort per la [[A-7]], eixida  [[la Vall d’Uxó]], direcció [[Soneja]][[Títul de l'enllaç]], creuarem esta localitat, CV-230, camí de [[Soneja]] i passant per damunt de les [[Grutes de Sant Josep]], arribarem a Alfondeguella.
-Desde [[Teruel]], [[Segorbe]], bajando por la [[A-23]] hasta la salida [[Soneja]] - [[Vall de Uxó]] y cogiendo la CV-230 cruzaremos Azuebar y hasta Alfondeguilla.
+Des de [[Terol]], [[Sogorp]], baixant per la [[A-23]] fins a l’eixida Soneja - [[la Vall d’Uxó]] i agafant la CV-230 creuarem [[Assuévar]] i fins a Alfondeguella.
-== Localidades limítrofes ==
+== Localitats llimítrofes ==
+El terme municipal té una extensió de 28.320 km2 i llimita pel nort en [[Artana]], a l’est en [[la Vall d’Uxó]], al sur-oest en [[Soneja]], a l'oest en [[Chóvar]] i al nort-oest en [[Eslida]], totes elles en la [[província de Castelló]] i al sur en [[Sagunt]] en la [[província de Valéncia]]. La mitat nort del territori esta inclosa en el Parc Natural de la Serra Espadà.
-El termino municipal tiene una extensión de 28.320 km2 y limita por el norte con [[Artana]], al este con [[Vall de Uxó]], al sudoeste con [[Soneja]], al oeste con [[Chóvar]] y al nordoeste con [[Eslida]], todas ellas en la [[provincia de Castellón]] y al sur con [[Sagunto]] en la [[provincia de Valencia]]. La mitad norte del territorio esta incluida en el Parque Natural de la Sierra Espadán.
+== Història ==
+Els primers núcleus que es varen establir varen ser romans, dels que hui en dia queden restes pero varen ser els àraps els que varen crear l’actual emplaçament, despuix de la conquista va pertànyer als comtes de Ripalda i al Ducat de [[Medinaceli]].
-== Historia ==
+Al ser lloc de moriscs la seua demografia es va vore sériament afectada per l’expulsió ya que es va reduir la seua població a la mitat entre els anys [[1602]] i [[1646]]. No obstant això, el creiximent demogràfic va ser molt important durant el [[sigle XIX]], época en que es va intentar explotar els jaciments de mercuri i cobalt existents en el seu terme municipal. Aixina, mentres que en l'any [[1795]] la seua població era de 180 habitants, en l'any [[1900]] conseguia la sifra de 943 habitants.
-Los primeros núcleos que se establecieron fueron romanos, de los que hoy en día quedan restos pero fueron los árabes quienes crearon el actual emplazamiento, tras la conquista perteneció a los condes de Ripalda y al ducado de [[Medinaceli]]. Al ser lugar de moriscos su demografía se vio seriamente afectada por la expulsión ya que se redujo su población a la mitad entre 1602 y 1646. Sin embargo, el crecimiento demográfico fue muy importante durante el siglo XIX, época en que se intentó explotar los yacimientos de mercurio y cobalto existentes en su término municipal. Así, mientras que en 1795 su población era de 180 habitantes, en 1900 alcanzaba la cifra de 943. En el s. XX  (+- 1938)esta zona tuvo importancia en la contienda de la [[Guerra Civil española]], siendo el último reducto del Frente del Ebro en el que el Ejército Republicano cedió ante los Nacionales.
+En el [[sigle XX]] (+- 1938) esta zona va tindre importància en la disputa de la [[Guerra Civil espanyola]], sent l'últim reducte del Front de l'Ebre en el que l'Eixercit Republicà va cedir davant dels Nacionals.
-=== Demografía ===
+=== Demografia ===
+{| align="center" {{tablabonita}}
+!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demográfica<ref>[http://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaAvanzada&subaccion=&numPag=0&ordenAnios=ASC&comunidad=10&provincias=12&entidad_amb=no&codProv=&codMuni=007&codEC=&codES=&codNUC=&poblacion_amb=T&poblacion_op=%3D&poblacion_txt=&denominacion_op=like&denominacion_txt=&anos=2009&botonBusquedaAvanzada=Consultar+selecci%F3n INE - Unitats poblacionals]</ref>
+|-
+![[1563]] !! [[1795]] !! [[1845]] !! [[1873]] !! [[1900]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1985]] !! [[1990]] !! [[1995]] !! [[2000]] !! [[2005]]  !! [[2009]]  !! [[2018]]
+|-
+| align=center| 500 || align=center| 180 || align=center| 388 || align=center| 738 || align=center| 943 || align=center| 815 || align=center| 1009 || align=center| 1027 || align=center| 968 || align=center| 957 || align=center| 921 || align=center| 916 || align=center| 908 || align=center| 899 || align=center| 860 || align=center| 862
+|}
+[[Archiu:Panorámica de Alfondeguilla (Castellón).jpg|thumb|250px|Alfondeguella]]
+== Monuments ==
+[[Archiu:El "Pont de l’Aigua". Acueducto medieval de Alfondeguilla.jpg|thumb|250px|El "Pont de l'Aigua"]]
+*'''Aqüeducte romà'''. Aqüeducte romà comunament conegut com "''l’Arquet''", d’interés arquitectònic, enclavat a l’esquerra del barranc. Encara en funcionament, el qual en un terme d'uns quants mesos serà restaurat per al seu manteniment.
+*'''Aqüeducte romà'''. Aqüeducte romà i reconstruït pels àraps, conegut com "''el Pont de l'Aigua''" que creua el barranc del [[Riu Belcaire]] per mig de sis arcs que subjecten la canal, en bon estat i encara en us, es pot observar per la carretera CV - 230.
+[[File:Castellon-Alfondeguilla-castillo-de-castro.jpg|thumb|250px|Castell de Castro]]
+[[Archiu:Fachada de la Iglesia Parroquial de San Bartolomé de Alfondeguilla.jpg|thumb|250px|Iglesia Parroquial de San Bartolomé de Alfondeguilla]]
+*'''[[Castell de Castro]]'''. Fortificació àrap, construït poc abans de l’era Cristiana, esta fortificació seria una torre de sentinela, els restos actuals pertanyen a la civilisació islàmica i es troben en estat d’abandó. L’emplaçament es troba en una penya en la cima homònima a 789 metros sobre el nivell de la mar i domina un camp visual impressionant que comprén des de les Agulles de Santa Àgueda en [[Benicàssim]] fins al [Cap de la Nau ]des de]; Penyagolosa fins a les [[Illes Columbretes]]. El castell esta entre dos barrancs profunts; la seua posició tan estratègica nos permet endevinar hui com de difícil seria la seua conquista en époques passades. La defensa del castell aprofitava totalment l’accidentada orografia, la part de llevant posseïx tres sistemes defensius diferents, el primer obstàcul és un tallat de difícil superació, el segon és una muralla compacta de tàpia, i el tercer, una gran muralla de 65 metros de llongitut, el restant del conjunt és un inaccessible penya-segat sobre el qual s’assenta una compacta muralla. El castell, ocupa una superfície d’uns 2000 m2, podem diferenciar clarament dos parts: El primer espai, nomenat albacar, era el lloc fortificat a on la població es refugiava en cas de perill, tot amurallat i en el que existien dos entrades al castell, franquejades per tres torres, dos quadrades i una redona, per mig d’una entrada en arc de ferradura s’accedia des de l’albacar al segon espai, al castell pròpiament dit, que al mateix temps se subdividia en dos parts: una, la més baixa, en restes d’habitacions i l’atra, la més alta, a on estaven les dependències pròpies del castell, habitacions, cellers, pou,... tot presidir per la torre de l’homenage, derruïda en [[juliol]] de [[1938]] per l’aviació franquista durant la [[guerra civil espanyola]], entre els penyascars, per devall d’esta torre, es troba la tercera entrada al recint amurallat.
+*'''Castell d’Alfandech'''. D’orige àrap, darrere del poble en el barri del castellet.
+*'''Ermita Calvari del Crist '''. enclavada en la part de la montanya darrere del poble en la seua part alta. La qual va ser rehabilitada despuix de la guerra civil, ya que va patir diverses destrosses.
-{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
+*'''Nevera de Castro'''. Construcció per a l’almagasenament de neu i posteriorment l’obtenció de gel, neu arreplegada de les proximitats del Castell del mateix nom. També conegut com [[Pou de neu]]. A 800 metros sobre el nivell del mar l’any va ser reconstruïda, construcció de pou circular de 12,50 m de profunditat, excavat en la roca en parets de pedra arreglada en morter, sent la cara interna brillant en calç per a aïllar millor la neu, el pou es tanca en una cúpula en sendes obertures laterals per a la introducció de la neu i extracció del gel, tenint un perímetro exterior de 32 m. i en capacitat per a 420 m.3 En tota la [[Comunitat Valenciana]] existixen al voltant de 200, sent en esta Serra d’Espadà, 5, les catalogades.
-|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolución demográfica
-![[1563]] !! [[1795]] !! [[1845]] !! [[1873]] !! [[1900]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1985]] !! [[1990]] !! [[1995]] !! [[2000]] !! [[2005]]  !! [[2007]]!!
+== Llocs d’interés ==
-|-
+*'''Calvari del Crist'''.
-| align=center| 500 || align=center| 180 || align=center| 388 || align=center| 738 || align=center| 943 || align=center| 815 || align=center| 1009 || align=center| 1027 || align=center| 968 || align=center| 957 || align=center| 921 || align=center| 916 || align=center| 908 || align=center| 899 || align=center| 902
+*'''Caixco antic nomenat el Castellet'''.
-|}
+*'''Montanya de Pipa'''. 589 metros.
+*'''Montanya de la Nevera'''. 855 metros.
+En el terme municipal es troben les '''Fonts''' de "''Cabanelles''", "''la Figuera''" en el Barranc de les Vinyes, "''el Flare''" al principi del Barranc d’Eslida, "''el Gos''" prop d’Aigualit, de "''l’Hedra''", a les penyes el Castell de Castro, "''Marc''" en el Barranc d’Eslida, de "''Montesinos''" en el Barranc de les Vinyes i "''la Penyeta''" en el Barranc de Castro.
+*'''Construccions de pedra seca'''.
+*'''Corrals de bésties'''. Ubicats en les rostàries de les montanyes, servien per a arreplegar i albergar les bésties en plena naturalea, lloc a on pasturaven. D’especial menció cal destacar "''La Paridera''" situat dins d'una cova de grans dimensions, a on es portaven les bésties femelles per a donar a llum en tranquilitat.
+*'''Forns de Calç'''.
+*'''Iglésia de Sant Bertomeu'''. en la plaça de l’Ajuntament del [[sigle XVIII]].
+*'''Els Molins, molins per a traure oli, que sols ne queda un, sense utilisar'''.
+*'''Restes arqueològics de l’antic poblat de Castro''', '''Antigues mines de Cinabri'''.
+*'''L´escoladora, pedra al costat del riu, d'un tamany gran i en inclinació suficient per a escolar-se'''.
-== Administración ==
+== Administració ==
-{{Alcaldes_España
+{{Alcaldes_Espanya
-   | Alcalde_1 = ? ? ?
+   | Alcalde_1 = Inocencio Ventura
-   | Partido_1 = ?
+   | Partit_1 = [[AP]]
    | Alcalde_2 = Amadeo Rodríguez
-   | Partido_2 = AP
+   | Partit_2 = [[AP]]
    | Alcalde_3 = Ramón Vilar Font
-   | Partido_3 = [[AP]]
+   | Partit_3 =  [[AP]]
    | Alcalde_4 = Ramón Vilar Font
-   | Partido_4 = [[PP]]
+   | Partit_4 = [[PPCV]]
    | Alcalde_5 = Ramón Vilar Font
-   | Partido_5 = [[PP]]
+   | Partit_5 = [[PPCV]]
    | Alcalde_6 = Ramón Vilar Font
-   | Partido_6 = [[PP]]
+   | Partit_6 = [[PPCV]]
    | Alcalde_7 = Ramón Vilar Font
-   | Partido_7 = [[PP]]
+   | Partit_7 = [[PPCV]]
    | Alcalde_8 = Salvador Ventura Berenguer
-   | Partido_8 = [[PP]]
+   | Partit_8 = [[PPCV]]
+  | Alcalde_9 = Salvador Ventura Berenguer
+  | Partit_9 = [[PPCV]]
 }}
-== Economía ==
+== Economia ==
+Es basa en cultiu llenyós de secà, d'un total de 469 hectàrees repartides pels cultius d’[[armeles]], [[raïm|vinyes]], [[oliva|oliveres]], [[garrofa|garrofes]], horta, [[taronja|tarongers]] i el restant del terme de [[pi (arbre)|pins]] sureres i carrasques.
-Se basa en cultivo leñoso de secano, de un total de 469 hectáreas repartidas por los cultivos de Almendras, Viñas, Oliveras, Algarrobas, Huerta, Naranjos y el resto del término de Pinos y Carrascas.
-Los vecinos de este bello municipio deben desplazarse a otras localidades para trabajar en oficios diversos ya que en este municipio no existe polígono industrial, las empresas que hay son de caracter familiar.
-Antiguamente, hasta 1992, los vecinos se desplazaban hasta la fábrica Segarra (Vall de Uxó), después IMEPIEL, para trabajar en el calzado, en un principio bajaban a pie a Vall de Uxó, posteriormente en coches.
-Antiguamente algunos artesanos se dedicaban a la fabricación de "trenza de esparto" (Aixereta ), y las mujeres se dedicaban a hacer "Alpargatas de esparto" (Espardenyes d'Espart), en la actualidad estos oficios se han extinguido.
-== Fiestas ==
-* Cercavila a San Antonio.
+Els veïns d’este municipi han de desplaçar-se a atres localitats per a treballar en oficis diversos ya que en este municipi no hi ha polígon industrial, les empreses que hi han són de caràcter familiar.
-* [[Jueves Lardero]] "''Dijous Llarder''", donde la gente va a merendar a la montaña.
-* En Semana Santa, representación de la Pasión la noche del sábado anterior al Domingo de Ramos, con recorrido por el casco urbano de la población finalizando en el Calvario, lo realizan vecinos y vecinas de la población.
-* Fiesta a Ntra. Sra. de la Asunción la semana del 15 de agosto, con toros y verbenas.
-* Fiesta Patronales a San Bartolomé y San Fco. Javier con feria de productos de la zona por venta ambulante. Estas fiestas tienen lugar siempre el segundo fin de semana de noviembre.
-* Fiesta del Santísimo Cristo del Calvario el tercer domingo de noviembre. Con procesión al Calvario y misa en la ermita. A esta fiesta acuden muchas personas, incluso de otros pueblos, pues hay mucha devoción por el Cristo, cada año la fiesta la realizan familias o grupos de quintos.
-*Romería de San Vicente, recuperada desde hace ya varios años consiste en la subida desde la plaza del ayuntamiento a la cueva de dicho nombre, en la cual se merienda con las típicas "roquillas y [[mistela]]" (rollets i mistela) y luego se baja por el camino que nos lleva hasta la carretera de entrada al pueblo.
-== Monumentos ==
+Antigament, fins a [[1992]], els veïns es desplaçaven fins a la fàbrica Segarra (la [[Vall d’Uxó]]), despuix IMEPIEL, per a treballar en el calçat, en un principi baixaven a peu a la Vall d’Uxó, posteriorment en coches.
-*'''Acueducto romano'''. Acueducto romano comúnmente conocido como "''el Arquet''", de interés arquitectónico, enclavado a la izquierda del barranco. Aún en funcionamiento, el cual en un termino de varios meses va a ser restaurado para su mantenimiento.
-*'''Acueducto romano'''. Acueducto romano y reconstruido por los arabes, conocido como "''el Puente del Agua''" (el Pont del Aigua) que cruza el barranco del [[Río Belcaire]] mediante seis arcos que sujetan la canal, en buen estado y todavía en uso, se puede observar por la carretera CV - 230.
-*'''Castillo de Castro'''. Fortificación árabe, construido poco antes de la era Cristiana, esta fortificación seria una torre de vigía, los restos actuales pertenecen a la civilitzación islámica y se encuentran en estado de abandono. El emplazamiento se encuentra en un peñón en la cima homónima a 789 metros sobre el nivel del mar y domina un campo visual impressionante que abarca desde las Agujas de Santa Águeda a Benicasim hasta el [[Cabo de la Nao]]; desde Penyagolosa hasta las [[Islas Columbretes]]. El castillo esta entre dos barrancos profundos; su posició tan estratégica nos permite adivinar hoy como de difícil seria, su conquista en epocas pasadas. La defensa del castillo aprovechava totalmente la accidentada orografía, la parte de llevante posee tres sistemas defensivos diferentes, el primer obstáculo es un cortado de difícil superación, el segundo és una muralla compacta de tapial, y el tercero, una gran muralla de 65 metros de longitud, el resto del conjunto és un inaccessible acantilado sobre el cual se asienta una compacta muralla. El castillo, ocupa una superficie de unos 2000 m2, podemos diferenciar claramente dos partes: El primer espacio, nombrado albacar, era el lugar fortificado donde la población, se refugiaba en caso de peligro, todo murallado y en el existían dos entradas al castillo, franqueadas por tres torres, dos cuadradas y una redonda, mediante una entrada con arco de herradura se accedía desde el albacar al segundo espacio, al castillo propiamente dicho, que a la vez se subdividía en dos partes: una, la más baja, con restos de habitaciones y la otra, la más alta, la celoquia, donde estaban las dependencias propias del castillo, habitaciones, bodegas, pozo,... todo presidido por la torre del Homenaje, derruida en julio de 1938 por la aviación franquista a la [[guerra civil española]], entre los peñalares, por debajo de esta torre se encuentra la tercera entrada al recinto amurallado.
-*'''Castillo de Alfandech'''. De origen árabe, detrás del pueblo en el barrio del castellet.
-*'''Ermita Calvario del Cristo '''. enclavada en la ladera del monte detrás del pueblo en su parte alta. La cual fue rehabilitada después de la guerra civil, ja que sufrió varios destrozos.
-*'''Nevera de Castro'''. Construcción para el almacenamiento de nieve y posteriormente la obtención de hielo, nieve recogida de las proximidades del Castillo del mismo nombre. También conocido como [[Pozo de nieve]]. A 800 metros sobre el nivel del mar en el año ?, fue reconstruida, construcción de pozo circular de 12,50 m de profundidad, excabado en la roca con paredes de piedra arreglada con mortero, siendo la cara interna lucida con cal para aislar mejor la nieve, el pozo se cierra con una cupula con sendas aberturas laterales para la introducción de la nieve y extracción del hielo, teniendo un perímetro exterior de 32 m. y con capacidad para 420 m3. En toda la Comunidad Valenciana existen alrededor de 200, siendo en esta Sierra de Espadan, 5, las catalogadas.
-== Lugares de interés ==
+Antigament alguns artesans es dedicaven a la fabricació de "trena d’espart" (Aixereta), i les dones es dedicaven a fer "espardenyes d’espart", en l’actualitat estos oficis s’han extinguit.
-*'''Calvaro del Cristo'''.
+== Festes ==
-*'''Casco urbano'''.
+*Passacarrers en Sant Antoni.
-*'''Cerro Pipa'''. 589 metros.
+*Dijous Llarder o de [[Carnestoltes]], a on la gent va a berenar a la montanya
-*'''Cerro Nevera'''. 855 metros.
+*En [[Semana Santa]], representació de la passió la nit del dissabte anterior al dumenge de rams, en recorregut pel núcleu urbà de la població finalisant en el Calvari, ho realisen veïns i veïnes de la població.
-* En el término municipal se encuentran las '''Fuentes''' de "''Cabanelles''", "''la Higuera''" en el Barranco de las Viñas, "''el Flare''" al principio del Barranco de Eslida, "''el Gos''" cerca de Aigualit, de "''la Hedra''", a las peñas el Castillo de Castro, "''Marc''" en el Barranco de Eslida, de "''Montesinos''" en el Barranco de las Viñas y "''la Peñeta''" en el Barranco de Castro.
+*Festa a [[Nostra Senyora de l’Assunció]] la semana del 15 d’[[agost]], en bous i reveles.
-*'''Construcciones de piedra seca'''.
+*Festes Patronals a Sant Bertomeu i Sant Francesc Xavier en fira de productes de la zona per venda ambulant. Estes festes tenen lloc sempre el segon fi de semana de novembre.
-*'''Corrales de ganado'''. Ubicados en las laderas de las montañas, servían para recoger y cobijar el ganado en plena naturaleza, lugar donde pastaban. De especial mención cabe destacar "''La Paridera''", donde se llevaba el ganado de hembras para dar a luz con tranquilidad.
+*Festa del Santíssim Crist del Calvari el tercer [[dumenge]] de [[novembre]]. En processó al Calvari i missa en l’ermita. A esta festa acodixen moltes persones, inclús d’atres pobles, perque hi ha molta devoció pel Crist, cada any la festa la realisen famílies o grups de quintos.
-*'''Hornos de Cal'''.
+*Romeria de Sant Vicent, recuperada des de fa ya diversos anys consistix en la pujada des de la plaça de l’ajuntament a la cova del dit nom, en la qual es berena en les típiques "rollets i [[mistela]]" (rollets i mistela) i despuix es baixa pel camí que nos porta fins a la carretera d’entrada al poble.
-*'''Iglesia de San Bartolomé'''. en la plaza del Ayuntamiento del s.XVIII
-*'''Los Molinos'''.
-*'''Restos arqueológicos del antiguo poblado de Castro''', '''Antiguas minas de Cinabrio'''.
-*'''L´escoladora'''.
-== Enlaces externos ==
+== Referències ==
-*[http://www.ive.es Instituto Valenciano de Estadística]
+{{reflist}}
-*[http://www.valencia.edu/~fjglez/pais/inici.htm País Valencià, poble a poble, comarca a comarca], de Paco González Ramírez, de donde se extraído información con su consentimiento.
-[[Categoría:Municipios de la provincia de Castellón]]
+== Enllaços externs ==
-[[Categoría:Localidades de la provincia de Castellón|Alfondeguilla]]
+{{commonscat|Alfondeguilla}}
-[[an:Alfandaguella]]
+{{Municipis de La Plana Baixa}}
-[[ar:الفونديغويلا]]
+[[Categoria:Pobles de la Província de Castelló]]
-[[ca:Fondeguilla]]
+[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
-[[it:Alfondeguilla]]
-[[pt:Alfondeguilla]]
-[[roa-rup:Alfondeguilla]]
-[[ru:Альфондегилья]]