Diferència entre les revisions de "Aeroport d'Alacant-Elig"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - ' paisage ' a ' païsage ')
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
(Text reemplaça - 'Edimburg' a 'Edimburc')
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
 
(No es mostren 16 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 34: Llínea 34:
 
| voyajanti = 10 065 873
 
| voyajanti = 10 065 873
 
}}
 
}}
−
L''''Aeroport d'Alacant-Elig''' ([[codi IATA]]: '''ALC''', [[codi OACI]]: '''LEAL'''), també conegut com a '''Aeroport de l'Altet''', és l'[[aeroport]] de la ciutat d'[[Elig]], encara que dóna servici a una gran area de l'[[Espanya|Estat espanyol]] compresa entre la [[Comunitat Valenciana]], la [[Regió de Múrcia]] i [[Castella-la Mancha]]. Es troba situat entre les localitats [[Elig|ilicitanes]] de [[L'Altet]] i [[Torre del Pla]], a 10 km a l'est d'[[Elig]], i a 9 km al sur-oest de la [[Alacant|capital alacantina]]. Tradicionalment ha tengut un important tràfic de vols ''charter'', en l'actualitat la major part del tràfic és regular i de caràcter nacional i internacional.
+
L''''Aeroport d'Alacant-Elig''' ([[codi IATA]]: '''ALC''', [[codi OACI]]: '''LEAL'''), també conegut com a '''Aeroport de l'Altet''', és l'[[aeroport]] de la ciutat d'[[Elig]], encara que dona servici a una gran area de l'[[Espanya|Estat espanyol]] compresa entre la [[Comunitat Valenciana]], la [[Regió de Múrcia]] i [[Castella-la Mancha]]. Es troba situat entre les localitats [[Elig|ilicitanes]] de [[L'Altet]] i [[Torre del Pla]], a 10 km a l'est d'[[Elig]], i a 9 km al sur-oest de la [[Alacant|capital alacantina]]. Tradicionalment ha tengut un important tràfic de vols ''charter'', en l'actualitat la major part del tràfic és regular i de caràcter nacional i internacional.
  
−
En 9.139.607 passagers i 3.200 tonellades de càrrega gestionades en [[2010]],<ref>{{ref-web|url=http://www.aena.es/csee/Satellite?Language=CA_VA&SiteName=ALC&c=Page&cid=1049437849204&pagename=subHome |títol=Presentació |consulta=20 març 2011 |obra=Aeroport d'Alacant |editor= |data= |llengua= }}</ref> és l'aeroport de major tràfic de la [[Comunitat Valenciana]], per davant del de [[Aeroport de Valéncia|Valéncia]], el sext en la [[Aeroports d'Espanya|ret aeroportuària espanyola]] per darrere dels aeroports de [[Aeroport de Madrit-Barajas|Madrit]], de [[Aeroport de Barcelona|Barcelona]], de [[Aeroport de Palma-Son Sant Joan|Palma]], de [[Aeroport de Màlaga|Màlaga]] i [[Aeroport de Las Palmas de Gran Canària|Las Palmas de Gran Canària]]; i el número quaranta d'[[Europa]].
+
En 9.139.607 passagers i 3.200 tonellades de càrrega gestionades en [[2010]],<ref>{{ref-web|url=http://www.aena.es/csee/Satellite?Language=CA_VA&SiteName=ALC&c=Page&cid=1049437849204&pagename=subHome |títul=Presentació |consulta=20 març 2011 |obra=Aeroport d'Alacant |editor= |data= |llengua= }}</ref> és l'aeroport de major tràfic de la [[Comunitat Valenciana]], per davant del de [[Aeroport de Valéncia|Valéncia]], el sext en la [[Aeroports d'Espanya|ret aeroportuária espanyola]] per darrere dels aeroports de [[Aeroport de Madrit-Barajas|Madrit]], de [[Aeroport de Barcelona|Barcelona]], de [[Aeroport de Palma-Son Sant Joan|Palma]], de [[Aeroport de Màlaga|Màlaga]] i [[Aeroport de Las Palmas de Gran Canària|Las Palmas de Gran Canària]]; i el número quaranta d'[[Europa]].
  
−
Estos resultats mantenen la tendència positiva de la [[Dècada del 2000|última década]], a pesar d'acontenyiments com els [[Atentats de l'11 de setembre de 2001|atentats de l'11-S]], la [[Crisis de finals de la década del 2000|crisis econòmica del 2009]], el [[Erupcions de l'Eyjafjalla del 2010|núvol de cendra volcànica del 2010]] o la [[crisis dels controladors aereus en Espanya en 2010]].
+
Estos resultats mantenen la tendència positiva de l'última década, a pesar d'acontenyiments com els [[Atentats de l'11 de setembre de 2001|atentats de l'11-S]], la [[Crisis de finals de la década del 2000|crisis econòmica del 2009]], el [[Erupcions de l'Eyjafjalla del 2010|núvol de cendra volcànica del 2010]] o la [[crisis dels controladors aéreus en Espanya en 2010]].
  
−
L'aeroport de l'Altet es troba en contínua expansió. Des dels seus inicis ya ha vengut sent una de les terminals més rendibles de tota la xarcia, a causa del ''boom'' turístic que ha patit la [[Costa Blanca]] durant el final del [[sigle XX]]. Ara, i durant els últims anys, l'aument d'oferta de vols oferta per la companyia [[Irlanda|irlandesa]] [[Ryanair]], ademés de moltes atres, ha contribuït notablement a la nomenada expansió. Al seu voltant est aument de vols s'ha complementat (i en part, també ha causat) una ampliació de les instalacions aeroportuàries. A l'inicial Terminal 1 (T1), inaugurada el [[4 de maig]] de [[1967]], s'afegí la Terminal 2 (T2) el [[16 de gener]] de [[2007]] i la base d'operacions de [[Ryanair]] en [[novembre]] del mateix any. La segona terminal fon planejada com a provisional mentres es construïa, des de [[2005]], l'última ampliació, la Nova Area Terminal (NAT). No obstant això, l'obertura de la segona terminal no fon suficient per a cobrir les necessitats imminents de l'aeroport. Les carències es varen resoldre en gran part en l'obertura el [[23 de maig]] de [[2011]] de la NAT. Les administracions [[Govern d'Espanya|central]] i [[Generalitat Valenciana|autonòmica]], aixina com els sectors de l'[[indústria]], el [[comerç]] i el [[turisme]] alacantins, han posat grans esperances en que l'entrada en servici de l'ampliació de l'aeroport puga reflotar l'economia de la regió de la [[Crisis de finals de la década del 2000|crisis econòmica]].
+
L'aeroport de l'Altet es troba en contínua expansió. Des dels seus inicis ya ha vengut sent una de les terminals més rendables de tota la xàrcia, a causa del ''boom'' turístic que ha patit la [[Costa Blanca]] durant el final del [[sigle XX]]. Ara, i durant els últims anys, l'aument d'oferta de vols oferta per la companyia [[Irlanda|irlandesa]] [[Ryanair]], ademés de moltes atres, ha contribuït notablement a la nomenada expansió. Al seu voltant est aument de vols s'ha complementat (i en part, també ha causat) una ampliació de les instalacions aeroportuàries. A l'inicial Terminal 1 (T1), inaugurada el [[4 de maig]] de [[1967]], s'afegí la Terminal 2 (T2) el [[16 de giner]] de [[2007]] i la base d'operacions de [[Ryanair]] en [[novembre]] del mateix any. La segona terminal fon planejada com a provisional mentres es construïa, des de [[2005]], l'última ampliació, la Nova Àrea Terminal (NAT). No obstant això, l'obertura de la segona terminal no fon suficient per a cobrir les necessitats imminents de l'aeroport. Les carències es varen resoldre en gran part en l'obertura el [[23 de maig]] de [[2011]] de la NAT. Les administracions [[Govern d'Espanya|central]] i [[Generalitat Valenciana|autonòmica]], aixina com els sectors de l'[[indústria]], el [[comerç]] i el [[turisme]] alacantins, han posat grans esperances en que l'entrada en servici de l'ampliació de l'aeroport puga reflotar l'economia de la regió de la [[Crisis de finals de la década del 2000|crisis econòmica]].
  
 
== Ubicació ==
 
== Ubicació ==
 
L'aeroport d'Alacant-Elig se situa en el terme municipal d'[[Elig]], entre les pedanies de [[Torre del Pla]] i [[L'Altet]] (pertanyents a la [[Elig|mateixa localitat]]), als peus de la [[Serra de Colmenars]] i junt al [[Parage Natural dels Saladers d'Aiguamarga]] (estos dos ya en el municipi d'[[Alacant]]). Està distanciat 9 km (al [[sur]]) de la [[Alacant|capital alacantina]] i 13 km (a l'[[est]]) del centre de la ciutat d'[[Elig]].
 
L'aeroport d'Alacant-Elig se situa en el terme municipal d'[[Elig]], entre les pedanies de [[Torre del Pla]] i [[L'Altet]] (pertanyents a la [[Elig|mateixa localitat]]), als peus de la [[Serra de Colmenars]] i junt al [[Parage Natural dels Saladers d'Aiguamarga]] (estos dos ya en el municipi d'[[Alacant]]). Està distanciat 9 km (al [[sur]]) de la [[Alacant|capital alacantina]] i 13 km (a l'[[est]]) del centre de la ciutat d'[[Elig]].
  
−
Es troba enclavat en el mig d'una de les àrees més poblades de la [[península Ibèrica]], a on destaquen les [[Província d'Alacant|províncies d'Alacant]], de [[Província de Valéncia|Valéncia]], d'[[Província d'Albacete|Albacete]] i la [[Regió de Múrcia]]. En el centre d'una dilatada zona turística que abasta des de [[Gandia]] fins a [[Águilas]] (en la [[Regió de Múrcia]]), uns 300 km de llinea de costa; incloent municipis com [[Gandia]], [[Xàtiva]], [[Ontinyent]], [[Alcoy]], [[Villena]], [[Almansa]], [[Albacete]], [[Yecla]], [[Llorca]], [[Águilas]], [[Múrcia]], Noroest de la Regió de Múrcia, [[Cartagena]], [[Oriola]], [[Torrevella]], [[Elig]], [[Elda]], [[Alacant]], [[Benidorm]] o [[Dénia]].
+
Es troba enclavat en el mig d'una de les àrees més poblades de la [[península Ibèrica]], a on destaquen les [[Província d'Alacant|províncies d'Alacant]], de [[Província de Valéncia|Valéncia]], d'[[Província d'Albacete|Albacete]] i la [[Regió de Múrcia]]. En el centre d'una dilatada zona turística que abasta des de [[Gandia]] fins a [[Águilas]] (en la [[Regió de Múrcia]]), uns 300 km de llínia de costa; incloent municipis com [[Gandia]], [[Xàtiva]], [[Ontinyent]], [[Alcoy]], [[Villena]], [[Almansa]], [[Albacete]], [[Yecla]], [[Llorca]], [[Águilas]], [[Múrcia]], Noroest de la Regió de Múrcia, [[Cartagena]], [[Oriola]], [[Torrevella]], [[Elig]], [[Elda]], [[Alacant]], [[Benidorm]] o [[Dénia]].
  
 
{| class="wikitable sortable"
 
{| class="wikitable sortable"
Llínea 63: Llínea 63:
  
 
=== Relleu ===
 
=== Relleu ===
−
L'aeroport de l'Altet s'assenta a 43 metres sobre el nivell del mar, sobre una extensa formació quaternària creada per la cconca del [[riu Vinalopó]] que presenta model de glacis. Els accidents topogràfics són pràcticament nuls. L'única cosa que altera el païsage més immediat són les elevacions miocèniques de la [[Serra de Colmenars]] (de poc més de 100 m d'altitut), i que es localisa a poc més d'1 km al nort de la terminal en sentit paralel a este.
+
L'aeroport de l'Altet s'assenta a 43 metros sobre el nivell del mar, sobre una extensa formació quaternària creada per la conca del [[riu Vinalopó]] que presenta model de glacis. Els accidents topogràfics són pràcticament nuls. L'única cosa que altera el païsage més immediat són les elevacions miocèniques de la [[Serra de Colmenars]] (de poc més de 100 m d'altitut), i que es localisa a poc més d'1 km al nort de la terminal en sentit paralel a este.
  
 
=== Clima ===
 
=== Clima ===
−
L'intensitat i la direcció dels vents, en contades ocasions superen els 20 nudos en components oest i nort-oest fonamentalment. Les característiques tèrmiques i pluviomètriques de la zona (al voltant de 17°C i 300 mm de mitja anual) i els alts índexs de visibilitat (en el 99,5% de les mides se superen els 4.800 metres), concedixen a l'aeroport un emplaçament privilegiat que li permet un ús eficaç, sobretot per l'excelent orientació de la pista de vol.
+
L'intensitat i la direcció dels vents, en contades ocasions superen els 20 nucs en components oest i nort-oest fonamentalment. Les característiques tèrmiques i pluviomètriques de la zona (al voltant de 17°C i 300 mm de mija anual) i els alts índexs de visibilitat (en el 99,5% de les mides se superen els 4.800 metros), concedixen a l'aeroport un emplaçament privilegiat que li permet un us eficaç, sobretot per l'excelent orientació de la pista de vol.
  
 
== Història ==
 
== Història ==
−
Abans que es construïra l'actual aeroport, la ciutat d'[[Alacant]] disponia de la Base Aèria de Rabassa, creada per l'eixercit.
+
Abans que es construïra l'actual aeroport, la ciutat d'[[Alacant]] disponia de la Base Aérea de Rabassa, creada per l'eixercit.
  
 
== Infraestructures ==
 
== Infraestructures ==
−
Est aeroport dispon de les següents infraestructures:<ref name=WAD/><ref>{{ref-web|url=http://www.aena.es/csee/Satellite?Language=CA_VA&SiteName=ALC&c=Page&cid=1049437849176&pagename=subHome |títol=Aeroport d'Alacant |consulta=20 març 2011 |obra= |editor= |data= |llengua= }}</ref>
+
Est aeroport dispon de les següents infraestructures:<ref name=WAD/><ref>{{ref-web|url=http://www.aena.es/csee/Satellite?Language=CA_VA&SiteName=ALC&c=Page&cid=1049437849176&pagename=subHome |títul=Aeroport d'Alacant |consulta=20 març 2011 |obra= |editor= |data= |llengua= }}</ref>
−
* Una pista de 3.000 metres.
+
* Una pista de 3.000 metros.
 
* Dos terminals de passagers.
 
* Dos terminals de passagers.
 
** Cinquanta-dos mostradors de facturació més un per a equipage especial.
 
** Cinquanta-dos mostradors de facturació més un per a equipage especial.
−
** Dihuit portes d'embarcament, cinc en ''finger''.
+
** Díhuit portes d'embarcament, cinc en ''finger''.
 
** zona comercial.
 
** zona comercial.
 
** Una sala VIP.
 
** Una sala VIP.
 
** Onze cintes en hipòdrom per a la arreplegada d'equipage.
 
** Onze cintes en hipòdrom per a la arreplegada d'equipage.
 
* Trenta-set posicions d'estacionament d'aeronaus comercials en plataforma.
 
* Trenta-set posicions d'estacionament d'aeronaus comercials en plataforma.
−
* Vint-i-quatre posicions d'estacionament per a aviació general.
+
* Vintiquatre posicions d'estacionament per a aviació general.
  
−
== Companyies aèries ==
+
== Companyies aérees ==
 
{|class="wikitable sortable" style="font-size: 85%" width= align=
 
{|class="wikitable sortable" style="font-size: 85%" width= align=
 
|- bgcolor=lightgrey
 
|- bgcolor=lightgrey
−
! width="15%"|Aerollínea|| width="40%", class="unsortable"|Destinació
+
! width="15%"|Aerollínea|| width="40%", class="unsortable"|Destí
 
|-
 
|-
 
|[[Aer Lingus]] || Belfast-International [de temporada], Cork [de temporada], Dublin
 
|[[Aer Lingus]] || Belfast-International [de temporada], Cork [de temporada], Dublin
Llínea 92: Llínea 92:
 
|[[Air Algerie]] || Orà
 
|[[Air Algerie]] || Orà
 
|-
 
|-
−
|[[Air Berlin]] || Berlín-Tegel, Düsseldorf, Frankfurt, Hamburc, Munic, Nuremberc [de temporada], Paderborn [de temporada], Palma, Stuttgart [de temporada], Zurich [de temporada]
+
|[[Air Berlin]] || Berlín-Tegel, Düsseldorf, Frankfurt, Hamburc, Múnich, Nuremberc [de temporada], Paderborn [de temporada], Palma, Stuttgart [de temporada], Zúrich [de temporada]
 
|-
 
|-
 
|[[Air Europa]] || Palma, Madrit, Tenerife Sur
 
|[[Air Europa]] || Palma, Madrit, Tenerife Sur
Llínea 104: Llínea 104:
 
|[[City Airline]] || Goteborg-Landvetter [escomença el 2 Abril]
 
|[[City Airline]] || Goteborg-Landvetter [escomença el 2 Abril]
 
|-
 
|-
−
|[[Easyjet]] || Basilea/Mulhouse, Belfast-International, Bristol, East Midlands, Edimburg, Ginebra, Glasgow-International, Liverpool, Londres-Gatwick, Londres-Luton, Londres-Stansted, Manchester, Newcastle
+
|[[Easyjet]] || Basilea/Mulhouse, Belfast-International, Bristol, East Midlands, Edimburc, Ginebra, Glasgow-International, Liverpool, Londres-Gatwick, Londres-Luton, Londres-Stansted, Manchester, Newcastle
 
|-
 
|-
 
|[[Flybe]] || Exeter, Southampton
 
|[[Flybe]] || Exeter, Southampton
 
|-
 
|-
−
|[[Flyglobespan]] || Aberdeen [de temporada], Edimburg, Glasgow-International
+
|[[Flyglobespan]] || Aberdeen [de temporada], Edimburc, Glasgow-International
 
|-
 
|-
 
|[[Iberia Airlines|Iberia]] operat per [[Air Nostrum]] || Madrit, Bilbao, Eivissa, Tenerife Nort
 
|[[Iberia Airlines|Iberia]] operat per [[Air Nostrum]] || Madrit, Bilbao, Eivissa, Tenerife Nort
Llínea 122: Llínea 122:
 
|[[Norwegian Air Shuttle]] || Bergen, Copenhague, Oslo-Gardermoen, Oslo-Rygge, Stavanger, Estocolm-Arlanda, Trondheim, Varsòvia
 
|[[Norwegian Air Shuttle]] || Bergen, Copenhague, Oslo-Gardermoen, Oslo-Rygge, Stavanger, Estocolm-Arlanda, Trondheim, Varsòvia
 
|-
 
|-
−
|[[Ryanair]] || Billund, Birmingham, Bournemouth, Bratislava, Bremen, Bristol, Brussel·les Sud-Charleroi, Derry [de temporada], Dublin, East Midlands, Edimburg, Eindhoven, Friederichshafen, Gdańsk, Glasgow-Prestwick, Gothenburg-City, Hahn, Haugesund, Karlsruhe/Baden-Baden, Leeds/Bradford, Liverpool, Londres-Gatwick, Londres-Stansted, Maastricht/Aachen, Marrakech, Memmingen, Milà-Orio al Serio, Oslo-Rygge, Oslo-Torp, Paris-Beauvais, Poznan [escomença el 3 Maig], Santiago de Compostela (estacional), Shannon [finalisa el 25 de març], Estocolm-Skavsta, Weeze, Wroclaw
+
|[[Ryanair]] || Billund, Birmingham, Bournemouth, Bratislava, Bremen, Bristol, Brusseles Sud-Charleroi, Derry [de temporada], Dublin, East Midlands, Edimburc, Eindhoven, Friederichshafen, Gdańsk, Glasgow-Prestwick, Gothenburg-City, Hahn, Haugesund, Karlsruhe/Baden-Baden, Leeds/Bradford, Liverpool, Londres-Gatwick, Londres-Stansted, Maastricht/Aachen, Marrakech, Memmingen, Milà-Orio al Serio, Oslo-Rygge, Oslo-Torp, Paris-Beauvais, Poznan [escomença el 3 Maig], Santiago de Compostela (estacional), Shannon [finalisa el 25 de març], Estocolm-Skavsta, Weeze, Wroclaw
 
|-
 
|-
 
|[[Scandinavian Airlines System]] || Bergen, Kristiansand, Oslo, Stavanger, Trondheim
 
|[[Scandinavian Airlines System]] || Bergen, Kristiansand, Oslo, Stavanger, Trondheim
 
|-
 
|-
−
|[[Thomas Cook Airlines]] || Belfast-International, Birmingham, Bristol, Cardiff, East Midlands, Edimburg, Glasgow-International, Leeds/Bradford, Londres-Gatwick, Manchester, Newcastle
+
|[[Thomas Cook Airlines]] || Belfast-International, Birmingham, Bristol, Cardiff, East Midlands, Edimburc, Glasgow-International, Leeds/Bradford, Londres-Gatwick, Manchester, Newcastle
 
|-
 
|-
 
|[[Thomsonfly]] || Belfast-International, Birmingham, Bristol, Cardiff, Doncaster/Sheffield, Durham Tees Valley, East Midlands, Glasgow-International, Leeds/Bradford, Liverpool, Londres-Gatwick, Manchester, Newcastle
 
|[[Thomsonfly]] || Belfast-International, Birmingham, Bristol, Cardiff, Doncaster/Sheffield, Durham Tees Valley, East Midlands, Glasgow-International, Leeds/Bradford, Liverpool, Londres-Gatwick, Manchester, Newcastle
Llínea 136: Llínea 136:
 
|[[VIM Airlines]] || Moscou-Domodedovo
 
|[[VIM Airlines]] || Moscou-Domodedovo
 
|-
 
|-
−
|[[Vueling Airlines]] || Barcelona, París, París (Orly), Zurich, Bilbao, Palma de Mallorca, Eivissa, Menorca (estacional), Orà, Santander (estacional), Amsterdam, Brusseles, Cardiff, Cophenaguen, Moscou, Roma, Sant Petersburc.
+
|[[Vueling Airlines]] || Barcelona, París, París (Orly), Zúrich, Bilbao, Palma de Mallorca, Eivissa, Menorca (estacional), Orà, Santander (estacional), Àmsterdam, Brusseles, Cardiff, Cophenaguen, Moscou, Roma, Sant Petersburc.
 
|}
 
|}
  
Llínea 143: Llínea 143:
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
−
{{commonscat}}
+
{{commonscat|Alicante Airport}}
−
 
+
* [https://www.aena.es/es/alicante-elche.html Portal oficial de l'aeroport d'Alacant-Elig]
−
* [http://www.aena-aeropuertos.es/csee/Satellite?c=Page&cid=1049437849176&pagename=Aeropuerto-Alicante Aeroport d'Alacant-Elig en la web d'AENA]
 
−
* [http://www.aena.es/csee/Satellite?SiteName=Home&pagename=Home&Language=ES_ES Web d'Aena (Aeroports Espanyols i Navegació Aèria)]
 
  
 
{{Aeroports de la Comunitat Valenciana}}
 
{{Aeroports de la Comunitat Valenciana}}
−
{{coord|38|17|15|N|0|33|27|O|region:ES-VC_type:landmark|display=title}}
 
  
 
[[Categoria:Aeroports de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Aeroports de la Comunitat Valenciana]]

Última revisió del 14:19 31 ago 2023

Aeroport d'Alacant-Elig
'
Alicante airport.jpg
{{{informació}}}
Tipo:
Proprietari: Aena
Operacanto: Aena
País: Espanya
Lloc: Elig, Comunitat Valenciana
Coordenades: 38°16′56″N 00°33′29″O
Pàgina web: [1]
Mapa
[[Archiu:{{{mapa-informacio}}}|250px]]
{{{mapa-informacio}}}
Aeroplano-treko
Direciono: Longeso (m): Surfaco:
10/28 3 000 Asfalt/concret
Aeroplano-treki
Direciono: Longeso (m): Surfaco:
Statistiko (2014)
Operaci: 71 570
Voyajanti: 10 065 873

L'Aeroport d'Alacant-Elig (codi IATA: ALC, codi OACI: LEAL), també conegut com a Aeroport de l'Altet, és l'aeroport de la ciutat d'Elig, encara que dona servici a una gran area de l'Estat espanyol compresa entre la Comunitat Valenciana, la Regió de Múrcia i Castella-la Mancha. Es troba situat entre les localitats ilicitanes de L'Altet i Torre del Pla, a 10 km a l'est d'Elig, i a 9 km al sur-oest de la capital alacantina. Tradicionalment ha tengut un important tràfic de vols charter, en l'actualitat la major part del tràfic és regular i de caràcter nacional i internacional.

En 9.139.607 passagers i 3.200 tonellades de càrrega gestionades en 2010,[1] és l'aeroport de major tràfic de la Comunitat Valenciana, per davant del de Valéncia, el sext en la ret aeroportuária espanyola per darrere dels aeroports de Madrit, de Barcelona, de Palma, de Màlaga i Las Palmas de Gran Canària; i el número quaranta d'Europa.

Estos resultats mantenen la tendència positiva de l'última década, a pesar d'acontenyiments com els atentats de l'11-S, la crisis econòmica del 2009, el núvol de cendra volcànica del 2010 o la crisis dels controladors aéreus en Espanya en 2010.

L'aeroport de l'Altet es troba en contínua expansió. Des dels seus inicis ya ha vengut sent una de les terminals més rendables de tota la xàrcia, a causa del boom turístic que ha patit la Costa Blanca durant el final del sigle XX. Ara, i durant els últims anys, l'aument d'oferta de vols oferta per la companyia irlandesa Ryanair, ademés de moltes atres, ha contribuït notablement a la nomenada expansió. Al seu voltant est aument de vols s'ha complementat (i en part, també ha causat) una ampliació de les instalacions aeroportuàries. A l'inicial Terminal 1 (T1), inaugurada el 4 de maig de 1967, s'afegí la Terminal 2 (T2) el 16 de giner de 2007 i la base d'operacions de Ryanair en novembre del mateix any. La segona terminal fon planejada com a provisional mentres es construïa, des de 2005, l'última ampliació, la Nova Àrea Terminal (NAT). No obstant això, l'obertura de la segona terminal no fon suficient per a cobrir les necessitats imminents de l'aeroport. Les carències es varen resoldre en gran part en l'obertura el 23 de maig de 2011 de la NAT. Les administracions central i autonòmica, aixina com els sectors de l'indústria, el comerç i el turisme alacantins, han posat grans esperances en que l'entrada en servici de l'ampliació de l'aeroport puga reflotar l'economia de la regió de la crisis econòmica.

Ubicació[editar | editar còdic]

L'aeroport d'Alacant-Elig se situa en el terme municipal d'Elig, entre les pedanies de Torre del Pla i L'Altet (pertanyents a la mateixa localitat), als peus de la Serra de Colmenars i junt al Parage Natural dels Saladers d'Aiguamarga (estos dos ya en el municipi d'Alacant). Està distanciat 9 km (al sur) de la capital alacantina i 13 km (a l'est) del centre de la ciutat d'Elig.

Es troba enclavat en el mig d'una de les àrees més poblades de la península Ibèrica, a on destaquen les províncies d'Alacant, de Valéncia, d'Albacete i la Regió de Múrcia. En el centre d'una dilatada zona turística que abasta des de Gandia fins a Águilas (en la Regió de Múrcia), uns 300 km de llínia de costa; incloent municipis com Gandia, Xàtiva, Ontinyent, Alcoy, Villena, Almansa, Albacete, Yecla, Llorca, Águilas, Múrcia, Noroest de la Regió de Múrcia, Cartagena, Oriola, Torrevella, Elig, Elda, Alacant, Benidorm o Dénia.

Província Població Superfície (km²) Densitat de població (hab/km²)
Província d'Alacant 1.926.285 5.816 329,61
Província de Valéncia 2.575.362 10.763 239,28
Província d'Albacete 401.682 14.926 26,91
Regió de Múrcia 1.461.979 11.313 129
TOTAL 6.365.308 42.818 148,66

Relleu[editar | editar còdic]

L'aeroport de l'Altet s'assenta a 43 metros sobre el nivell del mar, sobre una extensa formació quaternària creada per la conca del riu Vinalopó que presenta model de glacis. Els accidents topogràfics són pràcticament nuls. L'única cosa que altera el païsage més immediat són les elevacions miocèniques de la Serra de Colmenars (de poc més de 100 m d'altitut), i que es localisa a poc més d'1 km al nort de la terminal en sentit paralel a este.

Clima[editar | editar còdic]

L'intensitat i la direcció dels vents, en contades ocasions superen els 20 nucs en components oest i nort-oest fonamentalment. Les característiques tèrmiques i pluviomètriques de la zona (al voltant de 17°C i 300 mm de mija anual) i els alts índexs de visibilitat (en el 99,5% de les mides se superen els 4.800 metros), concedixen a l'aeroport un emplaçament privilegiat que li permet un us eficaç, sobretot per l'excelent orientació de la pista de vol.

Història[editar | editar còdic]

Abans que es construïra l'actual aeroport, la ciutat d'Alacant disponia de la Base Aérea de Rabassa, creada per l'eixercit.

Infraestructures[editar | editar còdic]

Est aeroport dispon de les següents infraestructures:[2][3]

  • Una pista de 3.000 metros.
  • Dos terminals de passagers.
    • Cinquanta-dos mostradors de facturació més un per a equipage especial.
    • Díhuit portes d'embarcament, cinc en finger.
    • zona comercial.
    • Una sala VIP.
    • Onze cintes en hipòdrom per a la arreplegada d'equipage.
  • Trenta-set posicions d'estacionament d'aeronaus comercials en plataforma.
  • Vintiquatre posicions d'estacionament per a aviació general.

Companyies aérees[editar | editar còdic]

Aerollínea Destí
Aer Lingus Belfast-International [de temporada], Cork [de temporada], Dublin
Air Algerie Orà
Air Berlin Berlín-Tegel, Düsseldorf, Frankfurt, Hamburc, Múnich, Nuremberc [de temporada], Paderborn [de temporada], Palma, Stuttgart [de temporada], Zúrich [de temporada]
Air Europa Palma, Madrit, Tenerife Sur
Air Finland Hèlsinki
Bmibaby Birmingham, Cardiff, East Midlands
Cimber Sterling Copenhague [escomença el 16 Maig]
City Airline Goteborg-Landvetter [escomença el 2 Abril]
Easyjet Basilea/Mulhouse, Belfast-International, Bristol, East Midlands, Edimburc, Ginebra, Glasgow-International, Liverpool, Londres-Gatwick, Londres-Luton, Londres-Stansted, Manchester, Newcastle
Flybe Exeter, Southampton
Flyglobespan Aberdeen [de temporada], Edimburc, Glasgow-International
Iberia operat per Air Nostrum Madrit, Bilbao, Eivissa, Tenerife Nort
Iceland Express Reykjavik-Keflavik [escomença el 25 Març]
Jet2.com Blackpool, Leeds/Bradford, Manchester
Jetairfly Brusseles, Lieja, Oostend
Monarch Airlines Birmingham (UK), Londres-Gatwick, Londres-Luton, Manchester (UK)
Norwegian Air Shuttle Bergen, Copenhague, Oslo-Gardermoen, Oslo-Rygge, Stavanger, Estocolm-Arlanda, Trondheim, Varsòvia
Ryanair Billund, Birmingham, Bournemouth, Bratislava, Bremen, Bristol, Brusseles Sud-Charleroi, Derry [de temporada], Dublin, East Midlands, Edimburc, Eindhoven, Friederichshafen, Gdańsk, Glasgow-Prestwick, Gothenburg-City, Hahn, Haugesund, Karlsruhe/Baden-Baden, Leeds/Bradford, Liverpool, Londres-Gatwick, Londres-Stansted, Maastricht/Aachen, Marrakech, Memmingen, Milà-Orio al Serio, Oslo-Rygge, Oslo-Torp, Paris-Beauvais, Poznan [escomença el 3 Maig], Santiago de Compostela (estacional), Shannon [finalisa el 25 de març], Estocolm-Skavsta, Weeze, Wroclaw
Scandinavian Airlines System Bergen, Kristiansand, Oslo, Stavanger, Trondheim
Thomas Cook Airlines Belfast-International, Birmingham, Bristol, Cardiff, East Midlands, Edimburc, Glasgow-International, Leeds/Bradford, Londres-Gatwick, Manchester, Newcastle
Thomsonfly Belfast-International, Birmingham, Bristol, Cardiff, Doncaster/Sheffield, Durham Tees Valley, East Midlands, Glasgow-International, Leeds/Bradford, Liverpool, Londres-Gatwick, Manchester, Newcastle
Transavia Amsterdam, Eindhoven, Rotterdam
Transaero Airlines Moscou-Domodedovo
VIM Airlines Moscou-Domodedovo
Vueling Airlines Barcelona, París, París (Orly), Zúrich, Bilbao, Palma de Mallorca, Eivissa, Menorca (estacional), Orà, Santander (estacional), Àmsterdam, Brusseles, Cardiff, Cophenaguen, Moscou, Roma, Sant Petersburc.

Referències[editar | editar còdic]

  1. ↑ «Presentació». Aeroport d'Alacant . [Consulta: 20 març 2011].
  2. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada WAD
  3. ↑ «Aeroport d'Alacant». [Consulta: 20 març 2011].

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Aeroports de la Comunitat Valenciana · Flag of Valencia.png

Aeroports: Alacant •  Castelló •  Valéncia
Aeròdroms: Castelló •  Muchamel •  Requena

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Aeroport_d%27Alacant-Elig&oldid=279987»